Que la vida no és lineal, sinó erràtica, fa tombarelles, ho sap tothom. Cada dia, cada hora, pot aparèixer una sorpresa, un imprevist, un accident, un entrebanc, un problema. El cel no és ras completament, de vegades sí, però dura el que dura.
És la nostra actitud envers els esdeveninents, la que compta, saber gestionar les imperfeccions, avaries, malalties, reptes que se'ns presenten.
El sol surt cada matí, encara que no el vegis. Malgrat la boira, núvols, pluja, tempesta, el sol resta incòlume rere la teva personal perspectiva. Ho noten les plantes i les bèsties, que s'amaga, tu també, i l'enyores, fins que torna a ser visible i t'escalfa la pell de nou.
Primer floreix l'ametller, després lluquen les tulipes, ara ve la mimosa... les abelles zumzegen pels espígols i la sargantana remena la cua entre les pedres... Ves acomiadant l'hivern, que la primavera ensenya la poteta...
Sempre hi ha núvols i fa fred, fins que clareja i et pots llevar la roba. Despullar-se és el somni, desprendre's de tot... i ser lliure sense embolcalls ni traves...
