He composat poques cançons a la meva vida. Aquí us deixo les dues darreres. Una és de març de 2012, quan vivia a Terradets; l'altra és més recent, del juny de 2015. Ambdues tenen en comú que van ser inspirades per "amors platònics", és a dir, per relacions impossibles basades en somnis i paraules... Almenys en queda una obra, un producte musical i poètic que serveix per a sublimar la frustració humana. L'art, de vegades, no és tan inútil com sembla.
2 comentaris:
Yo que conozco, has hecho dos más: "la vida es una emoción tras otra" e "iba paseando por el boulevard"...cosas de chiquillos, pero eran canciones.
Un abrazo,
Javier
Querido Javier,
Me dejas es-tu-pe-fac-to !!!
Publica un comentari a l'entrada