21.9.13

Endreçant

Continuo endreçant volums (Pla, Freud, Pessoa, Nietzsche, Henry Miller, Céline, Stirner, Vila-Matas, Hesse, Goethe... fins a 4.000 o 5.000, no penso comptar-los). Em sobren llibres o em falten prestatgeries. Els deixo l'un damunt de l'altre, fent piles contra la paret en un inestable equilibri. Em pregunto de què serveix guardar els llibres que t'has llegit. És com guardar els embolcalls dels aliments quan te'ls has cruspit. Llogar un apartament petit i barat té alguns inconvenients. Sóc incapaç de llençar un llibre. Deu ser pecat, com llençar el menjar. Un sacrilegi. La veritat és que no sé què fer-ne. Miro les piles i penso: és una qüestió de temps, tard o d'hora acabaran en un contenidor blau, trinxats. Si no tens pebrots de fer-ho tu ja ho farà un altre amb menys escrúpols literaris. Deu ser que conec de primera mà el que suposa escriure un llibre, per això els valoro...


Continuo endreçant la vida. Em llevo i observo el caos amb tendresa. M'encanta no saber què passarà aquesta tarda. M'encanta improvisar, deixar-me endur pel corrent, ser espontani. M'encanta aquest equilibri inestable, tan poques seguretats, tantes possibilitats obertes, la llibertat de no fer plans ni deixar-te influir per res ni per ningú, ni tan sols per tu mateix. M'encanta.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina diferència hi veus entre l' equilibri inestable i el desequilibri estable?

Toni Ibanyes ha dit...

La mateixa diferència que hi ha entre la pau bèlica i el belicisme pacífic, o entre la veritat certa i la certesa veritable, und so weiter...

Toni Ibanyes ha dit...

Però no pateixis, hi ha medicaments que ajuden força a mantenir les contradicions i els dilemes a ratlla...

Isabel H. T. ha dit...



Yo duermo rodeada de libros, en las paredea, estantes,bibliotecas... no respiro sin ellos.Sí, realmente me alimento espiritualmente con ellos así como alimento mi carne con comida real.arrastro libros desde mi niñez y aún repaso aquellos cuentos fantásticos que me hacían soñar cosas maravillosas. Talvés ahora lo que leo no me de sueños tan plácidos... es el precio de crecer....y no entender tanta barbarie, tanto retroceso.
Igual seguiré leyendo,ya ES DEMASIADO tarde para abandonar.
Poder leer los pensamientos de otra persona es realmente fascinante,como mágico.
Tirar un libro(aunque no te guste) es como ignorar o más aún insultar a alguien que quiso acercarse a nosotros con lo que pensó que era un regalo. Es preferible pasárselo a otra persona que pueda leerlo y si no le gusta, que haga lo mismo ,páselo a otra persona.En fin,yo suelo escribir muy modestamente, y no quisiera pensar que lo que salió de mi, en momentos de entrega, termine como tú dices en un contenedor de basura