4.9.13

Finis-Terrae-1


Ja no hi sóc. I m'allunyo. Del Cap de Creus al Cap de Fisterra hi ha una distància de 1.300 km. Els dos extrems: albada i crepuscle. La Costa Brava ixent i la Costa da Morte agònica. Entremig la vida, venus i sirenes, passes i poemes, coses grans i cosetes, contradiccions i dilemes, somnis rebregats, melangia de cales i besades, i aquella tramuntana encarnada a les femelles empordaneses. 

Ja no hi sóc. I camino. Camino i escric. Escric i camino. El savi no deixa petjades. Però jo no sóc savi. Deixo paraules i sang resseca per totes les cantonades i llàgrimes que omplen oceans. Camino sense pressa perquè no sé on vull anar. Tant se val. Cada metre que avances és un retorn perquè la Terra és rodona. Tard o d'hora, tots acabem al mateix lloc, Roma o Amor, camins humans, certa Mort.

Ja no hi sóc. I em sento alegre, lleuger. Em fonc amb el paisatge. Oblido (un instant) que estic atrapat en una pell i en un ego. Cada passa que faig m'allibero de mi mateix, em re-conec, esdevinc una mica menys jo, una mica més tot. Només una mica, sense pretensions.

Ja no hi sóc. I no tinc certeses. El mite de l'estabilitat. Es pot fugir del fugir? Per què hem d'estar sempre buscant alguna cosa? Què hi pot haver fora que no tinguem a dins? Déu només s'adreçarà als valents que ho abandonin tot, fins al punt d'abandonar-se a si mateixos. No els anomeneu bojos. Són purs. Com un cel sense núvols. 

Ja no hi sóc.

4 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...



Primera lectura: SUPER EMOCIONANTE
Realmente veo el paisaje y entiendo lo que sientes frente a ese desafío.
Se me complica un poco (¿un poco?)
con el idioma, por eso lo tendré que leer varias veces,diccionario por medio.
Abrazo
Cuídate!

Anònim ha dit...

Tret del primer paràgraf, l´escrit està ple de verbs que van amunt i avall.
El Camí està fet per a conjugar-los.

Anònim ha dit...

Toni, el cap de creus, finis terrae, ireland, llocs... Hi ha un lloc, pero, que es diu

'Casa', aquest es el que vull tornar, i tu tambe, almenys es el que es despren del "cada metre que avances es un retorn".

Apena llegir "... o Amor o Roma o camins humans, certa mort." Espero que el cami suavitzi aquesta visio tan pessimista.

Dessagnat. Seria lo seguent al teu penultim paragraf. Parles de lo essencial i vas treient capes i cuirasses al teu jo. Espero no en treguis masses!

Oh! Els Deus. Ja hi som. Aixi doncs, no hi ha res a fer? Si ni tan sols creus que podem fugir del fugir, que coi estem fent?

Res? O tot?

O potser ho estem fem be? Jo no se tu, pero jo tinc la sensacio de fer ho be. Tant de bo!

Toni Ibanyes ha dit...

Me too