21.6.14

Independències


Educar és (o hauria de ser) crear éssers humans autònoms, independents, autosuficients. L'orgull màxim d'uns progenitors arriba el dia que el seu fill o filla diu: Ja no us necessito. Han de passar molts anys i molts afanys fins que aquest dia arribi. No es tracta només de diners. A la vida hi ha més coses que els calés. La independència sovint és més mental que material, és atrevir-se a donar el pas, a saltar cap a la llibertat. Clar que fan falta uns mitjans, però lo principal és l'actitud, l'esperit, la valentia.    

Demà és un gran dia per a la meva filla. En paraules seves: Comença la gran aventura... Primer se n'anirà a viure a Barcelona i després marxa a Irlanda un any... Ella està emocionada i feliç. Jo més. Tot just inicia una nova etapa que serà crucial. No, no hi ha marxa enrere. La vida sempre va endavant. 

No puc evitar el record d'una nit d'estiu molt similar. Jo tenia 18 anys, una maleta, una guitarra i tots els somnis intactes. Els meus pares m'acomiadaven amb llàgrimes als ulls a l'andana de l'estació de tren de Lleida. Destinació Pamplona. Coses així no s'obliden. Marxar de casa és necessari...

Demà acompanyaré ma filla a la seva nova destinació. Sense que em vegi, també ploraré una miqueta. Ara per ara, només en puc ser còmplice i recolzar-la, respectant les seves decisions. Si s'equivoca o encerta, és cosa seva, com seva és la responsabilitat. Jo m'he equivocat tantes vegades...

Fa 21 anys que la meva cuca va sortir de l'ou. Demà obrirà les ales per a volar més lluny... 

Future is waiting for you. I wish you all the best and hope all your dreams come true... 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Cap a 1992 dubtaba quina carrera estudiar,una em quedaba a casa amb els papes i a l' altra volaba fora... Recordo que et vaig preguntar que fer i em vas dir que en iguals condicions m' aniria be marxar de casa.... Et vaig fer cas i no m' apenedeixo.
Aquest post m ' ha fer recordar aquell moment, Gracies per aquell consell Bruder.

Xavi ha dit...

Segona sortida de l'ou: el cercar la teva nova llar feta per un mateix.

Temps de perdues i guanys.

El cami del teu propi cami.

Bona sort.

Toni Ibanez ha dit...

Bruder, davant el dubte, sempre hem d'agafar el camí més arriscat, fugint de lo conegut i habitual, perquè això ens limita l'horitzó i ens esporga les vivències.

Lo nou no pot competir amb lo vell. Els conservadors fracassen sempre. Viure és anar endavant per evitar fossilitzar-se. Entre córrer i volar, escull sempre volar....

Si no marxes mai de casa, mai no podràs tornar....

Xavi, has de valorar si el que perds paga la pena perdre-ho. Sense pèrdues no hi ha progrés. La llibertat en si mateixa és un guany. Autodeterminar-se és el repte més important que tenim. Ets tu qui decideixes al capdavall. Ets tu qui fas les passes tot creant el teu propi camí...

Anònim ha dit...

Incluso al pájaro esclavo en su jaula le cuesta salir de ella. Pero una vez que ha despegado sus alas hacia el cielo, sabe que ya no volverá atrás pese a la incertidumbre de lo que le vendrá.

Madurar es el proceso de valerse por sí mismo, y de saber encontrar en cada uno las respuestas a los avatares que van sucediendo en nuestras vidas.

Madurar es acertar y equivocarse, y hacernos los únicos responsables de nuestras elecciones. Es ante todo, un compromiso con nosotros mismos.

Ante todo le deseo a tu hija que tenga fe en ella misma, y que todo lo que ocurre sirve para aprender y crecer.

Buena suerte,


Javier

Víspera de San Juan