5.6.14

Canvia el teu món


No has de canviar el món, sinó canviar el TEU món, cercar i crear les circumstàncies adients per a desenvolupar el teu potencial com a persona, sobretot quan no estàs bé i el context és advers. O les persones que t'envolten et recolzen i t'ajuden a treure lo millor de tu, o allunya-te'n, siguin parella, amics o familiars. O et valoren o marxes. La salut és lo més important (física i mental). Res ni ningú pot atemptar contra ella. Deixa la vida tòxica i les persones tòxiques ben lluny perquè t'arrosseguen al mal. Has de ser tu mateix i trobar allò que més et convé per a poder florir i fruitar. Una planta que vol sol no pot estar a l'ombra o mor. T'has de salvar. Tu ets lo més important. Ningú té dret a trepitjar-te ni a maltractar-te. Fugir no és covardia. Covardia és quedar-se allà on som infeliços. Covardia és continuar acceptant l'infern del menyspreu. Covardia és no desplegar les ales per a volar cap als teus somnis. Ningú et farà feliç. La felicitat l'has de crear tu mateix. Sovint les persones t'envejaran i et posaran entrebancs. No hi ha res més insuportable per a un infeliç que la felicitat aliena. Sigues tu mateix sense por, encara que et sentis sol. No estàs sol. Les persones que tenen somnis mai estan soles. Sovint la solitud és el preu de la llibertat. No esperis dels altres allò que està dins teu. Creu en tu, somia't millor, estima't... Si canvies el TEU món, demà sortirà el sol, però no esperis que ningú el canviï per tu. Hi ha coses que has de fer tu sol, prendre decisions per tu mateix, jugar-te-la...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Es un canto al ser tu mismo...saber vivir depende de uno. A menudo le damos demasiada importancia a las cosas que nos pasan, cuando realmente no son tan importantes. Aprender a desprendernos de ese peso nos ayuda a relativizarlas y a relativizarnos a nosotros mismos. Más que felicidad, deberíamos hablar de la serenidad que nos da la plenitud de quien vive con una actitud de sorpresa por el siempre aprender y la ausencia de esa turbación o inquietud que nos hace buscar desesperadamente aquello que ya tenemos pero que no sabemos encontrar.

Un abrazo,

Javier

Francesc Puigcarbó ha dit...

és el secret de la vida, amb dignitat.

salut