13.6.14

Entropia


Estic en fase entròpica, és a dir, en desordre creixent, tendint al caos alliberador... Això acostuma a succeir quan l'existència arriba a un punt de màxima regularitat a partir del qual tot esdevé rutinari i previsible. Llavors el sistema activa les alarmes, entra en contradicció amb si mateix i cerca la manera de desestabilitzar-se. Com l'aigua quan comença a bullir, apareixen bombolles pertot arreu, idees, plans, somnis... L'entropia vital podria confondre's amb la fase maníaca, però no és exactament el mateix. La normalitat avorreix, els hàbits cansen, les repeticions maten la motivació necessària per a l'alegria. Per tant, el que cal és fugir, trencar, capgirar, inventar, crear, renovar-se... De vegades has d'allunyar-te de tu mateix i de la resta. El caos, l'entropia, la inestabilitat són imprescindibles com una bona tramuntanada. L'entropia impedeix la paràlisi i ens ajuda a evolucionar. És higiènica. Suposa un risc plausible que ens expulsa de la "zona de confort" en la qual vegetem mig endormiscats. L'entropia ens desperta i ens empeny a trobar la millor manera de tirar endavant. Si no arriba sola, cal anar a buscar-la, invocar-la, desitjar-la. Talment una tempesta, sacsejarà les estructures, s'endurà les boires, esbandirà els dubtes... Res no és estable ni és aconsellable que ho sigui. Viure és anar canviant o fossilitzar-se. No hi ha terme mig. Entropitza't sovint. Va de meravella...


4 comentaris:

Anònim ha dit...

La tendencia de la Naturaleza al desorden. Mantener un orden requiere energía, esfuerzo y saber canalizar esa energía. Es una ley física y psíquica que se contradice con la tendencia natural al desorden. Mantener ese equilibrio, el Qi, entre los polos de nuestra naturaleza es lo más difícil, y depende de nuestro estado de consciencia al cual hemos llegado.

Javier

NINA ha dit...

La teva foto ha tocat la meva sensibilitat. Absolutament genial.

Toni Ibanez ha dit...

Javier,

El equilibrio está sobrevalorado. El orden más. La consciencia no siempre es deseable, ya que a menudo resulta tiránica.

Nina,

Sembla un fotomuntatge, però t'asseguro que no ho és. És una d'aquestes grans fotos que surten de xiripa cada 50 anys. Tampoc estic levitant... però gairebé, normal després de pujar un desnivell de 500 metres en una hora i 8 minuts. En aquest punt exacte del Castell de Sant Salvador Veritable hi ha la trona dels Immortals...

Anònim ha dit...

Ya me dirás si la construcción que hay a tu lado es la trona dels immortals, y a que hace referencia esa acepción.

Javier