3.6.14

Sant Salvador Veritable

Surts a les 8 en punt del matí, el sol et fa l'ullet, carrer Nou amunt fins a la Font de Dalt. Prens el camí de Sant Onofre i comences l'ascensió. T'esperen 500 metres de desnivell fins assolir el cim de 670 m. Passes per la Cova de Veta Negra. 35 minuts. Respires i beus un glop d'aigua. Contemples la panoràmica. Avui farà calor. No notes el cos. És una sensació estranya, com si la ment i el cos no anessin junts. De vegades t'adones que els batecs s'acceleren més del compte. Llavors t'atures un instant i fas una respiració profunda. No hi ha límits. Quan arribes dalt de tot i mires el rellotge no t'ho creus. Menys d'una hora. Has pujat a Sant Salvador Veritable (l'etimologia de Verdera és aquesta: Ver-ta-dera) per la via més costeruda possible. No estàs com una puta cabra, sinó que ETS una puta cabra. Medites. Recordes les 100 primeres pàgines que has llegit del llibre El santuario del Grial en el catarismo. A la portada hi ha una foto del castell. L'autor és un enigmàtic místic d'origen rus que viu a Llançà...
En San Salvador Verdadero el Cáliz-Grial estuvo mucho tiempo y fue rodeado de inmensa piedad. Allí vivieron los inmortales.  
Medites. Sant Pere de Rodes (matriu de tot el romànic, segons Deulofeu) va ser construït per a despistar. El Cap de Creus és un malnom que els cristians van posar al Cap de Venus pagà. Per què us penseu que hi ha 100 dòlmens envoltant la Serra Veritable i la de Rhodes? Casualitat? No hi ha espai més sagrat a Catalunya ni a Europa. Ni Montserrat. Medites mentre el sol t'acarona la cara i les energies tel·lúriques pugen pels txacres i surten per la coroneta. No hi ha cos. No hi ha límits...
En San Salvador existen lugares misteriosos escondidos donde crecen la hierbas para la bebida de la inmortalidad
Per què hauries de baixar? Per què no et quedes aquí dalt per sempre? Sents veus... Un autocar de teenagers anglesos pugen de Sant Pere esbufegant. És l'hora de guillar. Et poses a córrer muntanya avall. Saltes de pedra en pedra. Te'ls trobes enmig del corriol, s'aparten i es pregunten al·lucinats: Qui és aquest runner que guimba per les muntanyes? Santa Helena. Albires el Mar Nostre des de la Muntanya Veritable. Com has fet cap fins aquí? Què t'hi ha portat? Existeix un lloc millor? Qui et beneeix des de dalt? Mas Ventós, Sant Onofre (estan arranjant l'ermita per a l'aplec de dissabte) i els castanyers d'en Mateu... Del castanyer centenari cremat han nascut fills esponerosos. Entre falgueres escoltes els rossinyols. La Muntanya del Rossinyol en la Serra Veritable és la porta d'entrada al Cap de Venus que s'endinsa en el Mar Nostre d'on prové el Sol cada albada...
   
   

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo que tu también exageras al decir que el entorno del Cap de Creus es un lugar sagrado único en Europa. Reconozco que San Pere de Rodas, el porto veneris (Port Vendrès) y algunos sitos más de la zona tienen elementos sagrados muy importantes, pero sin olvidar que fueron "otros" que vinieron de fuera los que le otorgaron ese elemento sagrado. Pocos saben, que en la zona hay un templo que antiguamente se cree que fue destinado a la diosa egipcia Isis por navegantes fenicios que adoptaban dioses de muchas civilizaciones.

Nadie puede ignorar la fuerza y energía telúrica que se percibe en la zona del cabo de Creus; pero tampoco, debemos olvidar que forma parte de una línea energética que recorre el mundo desde el oriente al poniente. Lo penoso es que el turismo ha acabado con gran parte de los pequeños tesoros que existían por la zona y que eran hitos de un camino mágico, hoy olvidado.

Javier

Anònim ha dit...

Cataros y grial no cuadran, por mucho empeño que algunos pongan en ello. Son elementos de origen simbólico bien diferente. Menos aún la influencia del catarismo en los condados catalanes, que se caracterizaban por todo lo contrario.

Javier