Europa moribunda. Europa víctima de l'esteticisme decadent. Europa autoeròtica i impotent. Europa vella bagassa. Europa ja no pot oferir-me res. Necessito vomitar-la completament. El sud més sud serà la meva pàtria, com Rimbaud o Gauguin... Europa put. Europa ets tu, puteta, tu i la teva superficialitat mòrbida i morbosa. No en vull saber res més.
25.6.09
19.6.09
20.5.09
9.5.09
Els altres
Els altres no saben res. Els altres mai no saben res. Et miren, t’observen, i només veuen una façana que decoren amb prejudicis i hipòtesis. Elaboren conceptes a partir de perspectives obtuses i, amb un parell de peces esbarriades, creuen tenir la solució del trencaclosques. Rellisquen sobre la pela, res no saben de la polpa i del pinyol. No facis l’esforç d’explicar-te, no val la pena. Entendran el que puguin i, el que no entenguin, ho especularan. Never explain, never complain, que deia Benjamin Disraeli. Les seves vides són tan misèrrimes que necessiten parlar de tu, mirar la tele, seguir les modes… Són la borregada que bela quan es fa fosc perquè els espanta la lluna plena. S’arraïmen i fan pinya contra el veí que no combrega amb les seves creences. Naixen, creixen, es reprodueixen i moren sense pena ni glòria, com les formigues o els ratolins. Tu fes la teva. Defuig les multituds. Si t’insulten, amaga’t. Si t’exalcen, escapa’t. Estima la solitud i els crepuscles. Que el bosc conegui la teva ombra. Parla amb els arbres. Sigues amic de les serps. Els altres no saben res. Els altres mai no saben res.
6.5.09
Quan surts del forat tots els colors brillen d'una altra manera i el sol és més amic teu que mai. Dintre de mitja hora vindran els de la tele a fer-me una entrevista. Diuen que volen parlar sobre l'escriptura de blogs i les seves semblances i diferències amb el que dins dels gèneres literaris es coneix com a "literatures del jo" (autobiografies, memòries, dietaris, etc.), la relació entre la meva tasca de blogger i la d'autor de creació a propòsit del meu darrer llibre "Entrellum". De puta mare. L'última entrevista per a la tele la vaig fer al jardí de casa; aquesta la faré a la plaça del poble. Camisa blanca acabada de planxar, texans, Sebago... Cal estar presentable per als mitjans. Com m'agrada la primavera!4.5.09
No m'interessa el Barça. Digueu-me heterodox, heretge, infame. Ahir, per exemple, en comptes de mirar el partit, estava fent una cosa molt més interessant. No puc dir quina, perquè és secreta, almenys per ara. Escolto el rossinyol cada nit. Intento superar-me. Sé on vull anar. Em deixaré la vida si cal per arribar-hi. De fet ja fa anys que me la deixo. Estripalls de mi en cada paraula. Hi ha moments en els quals el cos no pot seguir-me. El cos és una àncora. Crear és l'únic que ens allibera de totes les misèries. No, amics, no m'interessa el Barça.
24.4.09
No busquis lluny el que s’amaga sota els peus. Procura callar quan els altres criden. El mèrit no és teu si l’obra és perfecta. Pensa que hi ha forces ocultes que treballen per a tu. Pensa que som instruments en mans de la natura. Les muses són reals. Els dits tenen vida pròpia. La sang amara cada batec i bull per aflamar-te. Deixa’t endur per la brisa que empeny cada frase. No busquis lluny el que la teva ombra és. Escolta-la. Ella coneix els secrets de la llum. Hi ha músiques que penetren fins a la medul·la i resten en el fons per sempre més. Som un conat que no dura, un espasme enmig de l’univers, una petita espurna que s’allunya deixant al seu darrere pols d’estels. No busquis lluny el que s’oculta en el cor de la nit. És el teu cor. La lluna sempre somriu. Els déus creuen en tu. Estigues despert i no dubtis. Tot acabarà bé.
23.4.09
Dorm en el cel dels meus braços, nen que somies postes de sol. Jo et cantaré a cau d’orella una cançó de bressol. Dorm en el cel dels meus braços, neda en el mar de l’amor. Jo et vetllaré fins que l’alba ompli de llum el teu cor.
20.4.09
Provo de comprendre el meu passat, cada pas que he fet, cada errada, cada encert. Si sóc capaç de comprendre les meves imperfeccions seré una mica més perfecte i podré comprendre millor les imperfeccions dels altres. El camí de la vida no és recte, està ple de marrades. Hi ha corriols que no menen enlloc, però que t’apropen a tu mateix. No seràs savi fins que no admetis que tota conclusió és provisional i tota seguretat un miratge. Memento mori. Recorda sempre que la cendra és l’ultima paraula de la flama i que el plaer no existiria sense la pena.
17.4.09
Benaurats els que no escarmenten, deia la mare de Raimon Panikkar. Per a ser feliç no hi ha receptes. Només els homes lliures són feliços. El més difícil és gestionar la pròpia llibertat, és a dir, les pròpies contradiccions, perquè sense contradiccions no hi ha llibertat, no hi ha possibilitats, no hi ha alternatives. Kierkegaard va escriure a La Repetició: Tot el contingut del meu ésser és com un crit permanent de contradiccions íntimes…. Aquesta és la clau. La gent té por de contradir-se. No som un bloc monolític, sinó un cub de Rubik fet de mil colors i de mil peces que muda i trasmuda sense aturador. Tot això no ho entenen ni els dogmàtics ni els platònics, que creuen en les idees immutables. Heràclit encerta: tot és fluència, res no és estable. La persistència és una entelèquia, com ho és l’objectivitat o la veritat absolutes; com ho és tota moral que malda per imposar-se sobre la espontaneïtat individual. Ningú no té dret a jutjar els actes aliens i tothom té el deure d’actuar d’acord amb el seu franc albir.
6.4.09
Un ritual vermell engarlanda les espones. Al fons, inabastable, el mar és un tapís d’onades fonedisses. Camino sol a l’hora del migdia. Un faisà travessa el camí. Mastego puntes d’espàrrec. Faig un glop a la font de Can Gurri. Encara cirerers florits amb pètals blanquíssims… Encara, indestructible, la fe en el futur.
4.4.09
Com si les mans no fossin meves. Aquest pany de cel entre les glicines i el bosc. Abril: simulacre d'abellots i de poncelles. No cal que escriguis res. Passa de llarg com els núvols. Sigues sempre el que no ets. Allibera't de tu mateix. Com si les mans no fossin teves i les paraules vent.
3.4.09
Sant Jordi 09
El Sant Jordi de l'any 2000 vaig publicar el meu primer llibre (+). Després en van venir altres (+). Per aquest Sant Jordi n'han sortit dos alhora: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 i Entrellum. 49 poemes i una elegia.
Si tot va bé, el dia de Sant Jordi signaré llibres a
la llibreria Jaimes (Passeig de Gràcia, 62)
de 10:30 a 11 del matí
la llibreria Jaimes (Passeig de Gràcia, 62)
de 10:30 a 11 del matí
1.4.09
Tot és incert menys l'amor: l'aleteig de la papallona, el mot imprecís, el tic-tac del rellotge, la boira a mig matí, el plor de l'infant, l'agonia del vell, les pedres majestuoses, la pluja escadussera, el cau del senglar, la trajectòria del pensament... Tot és incert menys l'amor que neix i reneix a cada batec.
26.3.09
10.3.09
45
Avui faig 45 anys i reconec que no estic en el millor moment de la meva vida. Malgrat que acabo de publicar dos llibres i la primavera ja és aquí, tota una sèrie de problemes m'aclaparen des de fa un temps, problemes que mai vénen sols, entre els quals em preocupa sobretot la salut. Que ningú no s'espanti, eh. Estic bé, però podria estar millor. Com haureu pogut comprovar, això m'ha fet desconnectar bastant d'internet, del blog i d'altres activitats que abans sovintejava. Disculpeu-me si de vegades no responc amb celeritat els vostres mails. Espero refer-me ben aviat per a poder tornar a estar al 100%. Mentrestant, agraeixo les vostres mostres de suport i les vostres felicitacions. Una abraçada!
9.3.09
Entrellum. 49 poemes i una elegia.
POEMARI TRILINGÜE
Selecció de 10 poemes del llibre recitats per l'autor
en el programa"Instants poètics" de Ràdio Arrels
a Perpinyà el passat 7 de març de 2008
COMPRA'L
Selecció de 10 poemes del llibre recitats per l'autor
en el programa"Instants poètics" de Ràdio Arrels
a Perpinyà el passat 7 de març de 2008
COMPRA'L
El llibre estarà disponible a les llibreries Jaimes (+) i Central; i al llarg dels mesos de març i abril a tota Catalunya. També el podeu adquirir al web de Cap Bear Editions.
1.3.09
Autoritat i límits
El proper dimecres dia 4 de març a les 22:30 h. participaré en un debat tertúlia a la TV de Mataró en el programa "Pantalla oberta".
Aquest programa s'inscriu dins el IV Cicle Psicoanàlisi Avui:
FOTO
23.2.09
22 de febrer a Cotlliure
El dia 22 de febrer de 1939 Antonio Machado moria a Cotlliure.
Ahir feia just 70 anys.
Ahir feia just 70 anys.
10:20 Centre Cultural de Cotlliure. He sortit de casa una mica abans de les 7. He arribat a Cotlliure sobre les 8:30. Bufa tramuntana. Pel camí he vist sortir el sol. Mimoses florides. Canigó nevat.
Ara parla la presidenta del parlamento de Andalucía. El meu llibre està a la taula de l'entrada. 14€. Ja n'he dedicat un parell. Me n'enduc una capsa plena i la deixo al maleter del cotxe. Ha quedat molt bé. Fa sol. Guy Llobet, el president de la Fundació Machado, m'ha presentat el guanyador d'enguany: Toni Quero. Ara una representació de joves escriptors de totes les províncies andaluses reciten poemes de Machado. Canciones a Guiomar...
10:50 Parla l'alcalde de Cotlliure. El vent no cessa. Acaba d'esbatanar una finestra. Machado símbol europeu de llibertat, democràcia i republicanisme.
11:10 Lliurament del Prix des Lycéens. La remise du Prix Internacional de Litterature Antonio Machado 2009 serà a continuació. Com a membre del jurat vaig votar per l'obra "Los adolescentes furtivos" de Toni Quero, poeta sabadellenc que s'havia presentat sota el pseudònim de Dorian Gray...
Toni Quero & Toni Ibanez
Això és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
Toni Quero & Toni IbanezAixò és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
“Los adolescentes furtivos” és una obra novedosa, extraordinària, contundent, brutal, rica en expressions profundes, de diamantada originalitat, fresca, vitalista, que et commou i t’atrapa, t’arrossega amb la força de la paraula exacta. Excel·lent!Però el millor del dia encara estava per arribar. De camí cap al cementiri vam passar per la Casa Quintana, l'hotelet on Machado va morir. Es tracta d'una casa al costat de la riera que està igual ara que fa 70 anys. Sempre tancada. Llavors vaig veure que hi havia gent a dins, pujant per les escales. Coi, està oberta! I vaig començar a córrer.... I Toni Quero darrere meu. A la porta ens van dir que el Sr. Quintana (fill de la propietària que va acollir Machado en els seus darrers dies) l'havia obert per als representants de la Junta de Andalucía; i que no podíem pujar perquè l'espai era minso, que calia esperar que baixessin els que eren a dalt, atès que la cambra que va ocupar Machado es troba al pis superior. Aleshores, impacient, quan van baixar algunes persones, em vaig enfilar escales amunt... I Toni Quero i Renada Laura Portet (que s'hi havia afegit) darrere meu. A la porta de dalt ens van barrar el pas: El Sr. Quintana está cerrando... Com? Que un dia que obren aquesta casa jo no podré veure-la???!!! I em vaig colar cap endins. I Toni Quero i Renada darrere meu. El Sr. Quintana estava tancant els finestrons de la cambra on van morir Antonio Machado i la seva mare. Una cambra molt modesta, amb dos llits, un armari, una cadira, un bidet, una pica, un mirall... Vaig pregar al Sr. Quintana que em deixés fer un parell de fotos. Vaig posar el llibre sobre el llit com abans l'havia posat sobre la tomba. Vaig fer les fotos. Un lloc sagrat. Un moment sagrat. Un regal del cel. Gràcies Antonio!!!
La bona notícia és que, finalment, aquesta casa serà adquirida per la Fundació per a convertir-la en Casa Museu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)