17.4.09


Benaurats els que no escarmenten, deia la mare de Raimon Panikkar. Per a ser feliç no hi ha receptes. Només els homes lliures són feliços. El més difícil és gestionar la pròpia llibertat, és a dir, les pròpies contradiccions, perquè sense contradiccions no hi ha llibertat, no hi ha possibilitats, no hi ha alternatives. Kierkegaard va escriure a La Repetició: Tot el contingut del meu ésser és com un crit permanent de contradiccions íntimes…. Aquesta és la clau. La gent té por de contradir-se. No som un bloc monolític, sinó un cub de Rubik fet de mil colors i de mil peces que muda i trasmuda sense aturador. Tot això no ho entenen ni els dogmàtics ni els platònics, que creuen en les idees immutables. Heràclit encerta: tot és fluència, res no és estable. La persistència és una entelèquia, com ho és l’objectivitat o la veritat absolutes; com ho és tota moral que malda per imposar-se sobre la espontaneïtat individual. Ningú no té dret a jutjar els actes aliens i tothom té el deure d’actuar d’acord amb el seu franc albir.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quanta raó tens!

Criteri ha dit...

Hi ha gent que es creu que la llibertat és anar a votar. Què és doncs? Bé, el tema dona per hores. Justament a la meva última entrada escric "vull ser lliure,hi lluito" abans de fer un elogi de la televisió del franquisme, en oposició a la d'ara.

cantàrida ha dit...

Sense contradiccions no som. I tant que l'encerta n'Heràclit: tot és fluència, fins el punt del desflaç. De vegades hi ha un bassiot d'aigua on jo mirava el món i jo ja no hi sóc.