30.6.21

Tots els insults catalans

L’any 2004 vaig publicar a internet la llista més completa d’insults catalans. Els vaig endreçar per ordre alfabètic. La recopilació fou possible gràcies a nombroses aportacions que vaig rebre via mail d’arreu dels Països Catalans. Vet aquí: 

A
abacallat
abaltit
abductor
abegot
abellot
abominable
abraçafanals
absurd
aburgesat
abusananos
abusanenes
acabacases
acabat
acaparador
accidiós
acollonit
àcrata
acuseta
adoba-cossis de mal llamp
adolescent
adormit
adupit
advocat de marge
advocat de secà
afaitapagesos
afamat
afaneta
afartapobres
afemellat
aferrat
afonacases
afram
agaçant
agaçoris
agarrat
[ets + agarrat que un xotis]
agafallós
agafasopes
aganit
aganyit
agarrat
agonies
agre
aguantaespelmes
aguiló
aixafabolets
aixafaguitarres
aixafamerdes
aixafaterrossos
aixecacamises
aixecasamarres
alarb
alatrencat
albardà
albat
albercoc
alcavot
alçapius
alçaporro
alcohòlic
alficòs
alienat
aligot
al·lucinat
alobat
alonso
alopècic
[alt i gros com un talòs]
altiu
amagacreus
amagaolles
amagapinyes
amargat
ambiciós
ampadura
analfabet (incorregible)
anarquista (de saló)
andoi
angoni
anguniós
ànima de cadafet
ànima de càntir
ànima de Judes
ànima de mal repòs
ànima deserta
ànima en pena
animal
animalàs
animal banyut
animal de bellota
animal de pinso
animal de rapinya
animal de sèquia
animalot
animal panxut
anormal
anortat
antipàtic
antisemita
antropòfag
anyell desmamat
apagesat
apardalat
apocalíptic
apollardat
apretadeta
aprofitat
aragonès
aranya
arganàs
argaràs
arlot
armanac
armari
arna
arpellant
arpellot
arrabassaqueixals
arracada
arrauxat
arrencapèls
arrecat
arrencaqueixals
arreplegaire
arreplegat
arribista
arrodit
arrogant
arronsat
arronyacat
arroper
arrossinat
arrugat
artista de barraca
artista de plexiglàs
asclaire
as de bastos
ase
ase alabau
ase dels cops
ase mort
asenot
[ets + ase que gros]
asfaltat
asfixiat
assaltador
assassí
assedegat
assot
assotacristos
astronauta d'aigua dolça
atabalador
atabalat
atarantat
atontat
atontat de les bombes
atrapamosques
atudacandeles
aturat
aujam
australopitec
autoflagelador
avalotador
avalotapobles
avar
avariciós
avinat
àvol fembra
avortament del dimoni
Aznar

B
babau
Babaia
babalí-babalà
babaluet
babarota
babau
babeca
baboia
babuí
bacallà
bacallanet
bacó
bacona
bacora
badaluc
badanes
badabadoc
badoc
baganer
bagarro
bagassa
bagasser
bagassut
baix d'aigüera
baix de sostre
bajà
bajanenc
bajoc(a)
baladrer
balandran
baldat
baldufa
balcam
baliga-balaga
baloni
baluerna
balustre
bàmbol
banasta
banau
bandarra
bandit
bandoler
banyabaix
banyarriquer
banyes tristes
banyeta
banyut
baranda
barbamec
barbantana
bàrbar
barbasta
barbie
barbolla(ire)
bardaixa
bardoma
bare
barjaula
barjaulo
barjaulot de revetlla
barra
barrabam
barragana
barragàs
barraler
barram
barres tristes
barret de rialles
barretinaire
barretines
barrim-barram
barroer
barrufell
barrufet (mental)
barrugo
barrut
bastaix
bastard
batolles
baturro
batusser
batxiller
bausador
bava de gripau
bavaire
bavart
bavós
beat
beata a les fosques
beata farinera
bebè
bebedor
becmoll
becó
bedós
befa
belitre
benagai
beneit (del cabàs)
beneitarro
beneitó
beninoi
beoci
berçaeugues
bergant
berganta
berloc
bernat pudent
beroi
berro
besaculs
besanyí
besnét de corb pudent i sense plomes
bèstia
bestrús
betzo
betzol
beuarra
beverris
bitxo
blai
blanquivilis
blavero
bleda (assolellada, confitada)
blet
blogomerdós
bòbila
boc
bocaalabau
boca de fel
bocafluix
bocametro
bocamoll
bòfia
bofiós
boig
bogia
boginyot
boig
bolbol
bolero
boles
bollicao
bolxevic
bombat
bonifaci
bony
bonyeguer
boques
borbó
bord
bordegàs
bordellenc
borinot
borinot de sèquia
borni de cervell
borratxo
borrango
borrasser
borratxo
borrec
bosses tristes (de ca mè)
bossut
botasèquies
boterut
botifarra
botifarraire
botifarró
botifler
bòtil
botimflat
botorut
bou (enramat)
boví
brac
bragasses
bragueter
brètol
brivall
brivant
brivó
broida
bronquinós
brontosauri
bruixa
bruixot (adoctrinador)
brut (com una guilla)
[ets + brut que en Pep Merda]
brutanxo
brutinyó
bubota
budell(ot)
budell foradat
bufa
bufaampolles
bufaclatells
bufaculs
bufafocs
bufaforats
bufagaites
bufagateres
bufalleixes
bufallums
bufanúvols
bufat
bufeta
bufó
bugadera
buidampolles
buidabutxaques
buidapisos
buixarró
búlgar
bullanga
bullanguer
bunyolaire
bunyoler
burdimany
burgès
burillaire
burleta
burot
burraca
burrangues
burro
burro de set soles
burxaire
burxaorelles
burxat
burxeta
burxó
busaroc
buscabregues
buscagatoses
buscagotes
buscall
busca-raons
buscona
butxaca foradada
bútxara

C
Ca
cabana
cabassut
cabeca
cabort
cabra
cabrit
cabró
cabrona
cabut
caça-aranyes
caçacagalls
caçadots
caçahereus
caçamarits
caçapubilles
cacarot
cacatua
cadell
cadernera
cafre
caga-anissos
caga-arestes
cagabandúrries
cagacalces
cagacalçons
cagacebes
cagadéus
cagadimonis
cagadubtes
cagadur
cagafil
cagaelàstics (fer la fi del)
cagaire
cagaïssa
cagalatxa
cagall
cagalló (bullit)
cagalló de la gramàtica
cagalló de seminari
cagalló en floretes
cagallot
cagamandúrries
cagamànecs
cagamiques
caganaies
cagandances
cagandanes
caganer
caganinyols
caganya
caganyinyetes
cagaó
cagapoquet
cagaprim
cagaracons
cagarada
caga-ranci
cagareli
cagarel·lós
cagarí
cagarina
cagarot
cagarret
cagarri
cagarrina
cagarro
cagarro sec
cagarul·lo
caga-selles
caga-sucs
cagat
cagatatxes
cagat de por
cagatinta
cagó
càgola
cagolla
caguelis
caguerot
caguerri
caguerris
cagueta
caguetes
caguerri
caia
caifàs
caïm
calamitat
calàndria
calavera
calb
calçasses
calces tristes
calent (de cap)
calentorro
caletro
calimero
calollo
camaco
camacoix
camacurt
camadret
camàlic
camallut
camanduler
camàndules
camell
cames de bròquil
cames de gànguil
campanar de bajoques
canalla
canana
cananeu
càncamo
cançoner
candau
càndid
canfanga
caníbal
canorga
can picallimes
can seixanta
cansino
cantamanyanes
cantamatines
cantarano
cantinfles
cantonera
canxons
canyàs
caòtic
cap aigualit
cap atapit
cap d'escombra
capadiables
cap de barana
cap de lluç amb barba
cap de siurell
cap sense dents
caparró
caparrot
caparrut
capat
capat mental
cap boig
capbord
capbuit
cap calent
capclòs
cap cremat
cap d'arengada
cap d'ase
cap de burro
cap de carbassa
cap de collons
cap de cony
cap de cul
cap de fanal
cap de fava
cap de figa
cap de fums
cap de fusta
cap de genoll
cap de gos
cap de lluç
cap de marrà
cap de mastre
cap de matxo
cap de meló
cap de mort
cap d'oliva
cap de pardal(s)
cap de porc
cap de pus
cap desgavellat
cap de sitrell
cap de soca
cap de sopes
cap d'estopa
cap d'estornell
cap de pinyol
cap de suro
cap de tartana
cap de tort
cap de triangle
cap de trons
cap dur
cap esberlat
cap esflorat
cap espès
cap esquerdat
cap foradat
cap lleuger
cap pelat
cap quadrat
cap verd
capet
capfluix
capgròs
capità manaia
capriciós
capritxós
cap-sec
capserigany
capsigrall
capsigrany
capsot
captaire
capuma
capxerigany
cara
carabrut
cara d'allò que en fan taps
cara de cagarro
cara(de)collons
cara de cony
cara de cul
cara de desenterrat
cara de desmamar criatures
cara de forrellat de presó
cara de gnom
cara de gos
cara de Judes
cara de llufa
cara de merda d'oca
cara de mico
cara de nyau-nyau
cara de pomes agres
cara de prunes agres
cara de santificètur
cara de sípia
cara d'ovella i urpes de llop
caradura
caragirat
carallàs
carall de mitja cerilla
carallet
carallot
caramot
carbassaire
carbassó
carca
carcaller
carcamal
carcany
carcàs
carcundes
cardat
cardo
careto
carmellós
carn de forca
carnaval
carnestoltes
carnisser
carnús (de bassa, de canyar)
carotesc
carotista
carpanut
carquinyoli
carraca
carregós
carreter
carrincle
carrincló
carronya
carrossa
carterista
cascallunes
casigall
caspós
castanyer
castellanufo
castellà roïn
castellufo
catalanero
catalanufo
catalino
catalufo
cataplasma (encantat)
cateto
catúfols
catxasses
catxumba
cavallot
cavernícola
ceballot
ceballut
celerat
celestina
cel·lulítica
cercabaralles
cercabregues
cerca-renous
cigala
cigalet
cigaleta
cigalític
cínic
cirabotes
cirarer
clarieta
clatellut
clau punxegut
clenxes
clepsa borda
cleptòman
climatèric
cloc(i)piu
closca d'aram
closca de nou esclafada
closcadur
cocodril
còdol
coet borratxo
cohibit
coix de cervell
colflori
colgafocs
col·laboracionista
colló
collonera
colloneta
collons (grossos, llargs, de porc)
colltort
colzepelats
comediant
comunista
conco
conglessat
consagrat
consentit
conspirador
conyarrí
copieta
coquetó
coquí
corcó
cornell
cornut
corrupat
corsari
cortesana
cosó
cotilla
cotnós
cotorba
cotorra
covard
cràpula
cregut
cremacebes
cremapalleres
cremat
cremida
cretí
criatura
cridaire
cridaner
criminal (de carretera)
cru
crufi
cua de guineu
cua de palla
cuc (de forat, de terra)
cucamolla
cuguç
culacarenat
cul blanc
cul brut
culcagat
culcosit
cul de brossat
cul de bugadera
cul de cafè
cul de campana
cul de canonge
cul d'església
cul inquiet
cul de mal asiento
cul de taverna
cul destrempat
cul-de-cafè
cul d'en Jaumet
cul d'olla
culejador
culer
culero
culfaristol
culgròs
culimerdis
culmerdós
cul pelat
culremena
culserrat
cultiparlant
cultureta
cul-vermell
curandero
currutaco
cursi
curt
curt de cap
curt de feina
curt de gambals
curt de tei
curt de tita
curt de vista
[+ curt i no neixes]
[ets + curt que una màniga de guardapits / que una cua de conill]
cutxamander

D
Dat pel cul
dat pel sac
decrèpit
degenerat
deixat
delinqüent (emocional)
demagog
dement
dèndel
dendelet
dentut
depressiu
derrotista
desagraït
desairat
desalapat
desassenyat
desastre
descamisat
descantellat
descarat
descastat
descentrat
descordat
descregut
desendreçat
desequilibrat
desferra humana
desgairat
desgraciat
deslleial
desmanegat
desmanyotat
desnerit
despenjafigues
dèspota
destraler
destrempat
desvergonyit
desvirgagallines
detritus
diable
dictador
dièsel
difamador
dimoni
dimoni emplomat
dimoni escuat
disbauxat
dogmàtic
dolent
dona de cadira
dona de la vida
dona pública
dona de mala vida
dona de món
dona errada
dona mundana
doner
donjoan
donota
dormilega
drapaire
droga
drogat
drogoaddicte
dropo
dròpol
drut

E
Ectoplasma
egocentrista
egoista
eixelebrat
eixorit
eixuga-semals
eixut
[el cap te fa fum i el cul te fa música]
elitista
embacorat
embafós
embaleco
embanyat
embastardit
embastavaques
embèfia
embercocat
embofegat
embolicaire
embotat
embrollaire
embustero [ets + embustero k Zapatero]
emmetzinador
empaitabisbes
empantànec
empassat
empastifaire
empeltat de conill
empillocat
emplastre
empipador
emprenyador
emprenya-soques
emproperi
encantat
encaramelaire
encruia
enculat
energumen
enfavat
engalipador
enganyamón
enganyapagesos
enredaire
ensibornador
ensofrat
ensopit
ensumallufes
ensumapeus
ensumapixums
entabanador
enterramorts
entomit
entonat
entremaliat
envejós
enxurma
enze
epicuri de baixa estofa
erniós
esbirro
esblofit
esbojarrat
esbotzat
esca del pecat
escagarrat
escagarrinat
escairat
escaldufat
escalfabraguetes
escalfacadires
escalfacigales
escalfapixes
escalfapolles
escamarlà
escamballot
escamparaons
escandalós
escanyamarits
escanyamullers
escanyapobres
escanya-rals
escanyavicaris
escanyolit
escaquejat
escarabat de sacristia
escarabat merdisser
escarabat piloter
escardellot
escarransit
esclafacanyes
esclafapets
esclafaterrossos
esclau
esclavista
escobàs
escolanet
escoltallufes
escoltapets
esconcagat
escopinada
escopinya
escòria
escorniflaire
escorpí
escupadraps
escurabasses
escurabosses
escuracalderos
escuracassoles
escurçó
esfoirat
esgarrapacristos
esgarriacries
esgarriafestes
esguerrat
esmaperdut
esnob
espagueti
espantacriatures
espantagarses
espantall
espantalloques
espantamones
espantaocells
espanyaportes
espanyol
espanyolàs
[espanyol ronquero, fill de punyetero]
esparracat
espasmòdic
espatllafestes
espavilat
espectre
especulador
espellingat
espès
espieta
espitregat
espolsabutxaques
espompit
esporuc
esqueixat
esqueller
esquenadret
esquenafred
esquenapelat
esquerp
esquerranós
esquifit
esquilatontos
esquirol
esquitx (de mosca morta)
estafador
estaferm
estaquirot (de cantonada)
estarrufat
estiracordetes
estòlid
estopenc
estrabul·lat
estrafolari
estrafolla
estrambòtic
estraperlista
estremunciat
estreta
estripat
estruç
estugós
estult
estúpid
esvalotador
esvalotat
esventat
esverat
etarra
eunuc
extravagant

F
Facinerós
fadristern
falanguero
falciot
fal·lòcrata
fals
[ets + fals que un duro sevillà]
[ets + fals que un metge que fuma]
falsari
faldetes
faldiller
fallera
faltat
fanàtic
fanegues
fanfarró
fanjau
fantasma
faranduler
faraó
farauta
fardassa
fardo
farfant
farfolles
fariseu
farolero
faroner
farsaire
farsant
fartaner
fart de pops
fart d'olla
fart de seques
fart de sopes
fartana
fastigós
fat
fato
fatu
fatxa
fatxenda
fava
feinafuig
feinetis
feixista
fementit
feniant
fera
fet pols
figablana
figaclosa
figaflor
figamolla
figatova
Figo
filantròpic
fileter
filibuster (de Festa Major)
filisteu
filosofastre
fill de bagassa
fill de capellà
fill de fusta mal partida
fill de guàrdia civil
fill de la Gran Bretanya
fill de la grandíssima de sa mare
fill de mala mare (i de 154 pares)
fill de (la gran) puta
fill de Reus
fill del sereno
fill del veí de dalt
fill de mala mare
fill de monja
fill de Puigcerdà
fill de set (40) pares
fill de rector
fill de verra
fintes
flabiol
flaüt
flàvia
fleuma
flipamandonguilles
flipat
floralero
floralista
flor pansida
floreta d'ametller
fluix (de molles)
foca
fogó
foirós
foll
folla fembra
follanius
forassenyat
forobabelià
forumesc
forumista
fòssil
foteta
fracassat
franquista
franximan
fredeluga
fregall
fresc
frescales
frígid(a)
friky
frívol
fulana
fulero
funcionari
furot
furtalloques
furtalàpides

G
Gafarró
gai
gaig
gaiot
galàpet
galdran
galdrepa
galduf
galiàs
galifardeu
galiot
galipant
gallet
gallimarsot
gallina
gallof
gallofer
gallòfol
gallufa
galtagròs
galta-sorrut
galtes
galtes de cony
galtes de farro
galtes de pa tou
galtut
galvaner
gamarús
gamat
gambaire
gamberro
gambirot
gamoi
ganàpia
ganarra
ganarrús
gandul
gandungues
gangós
gànguil
ganso
gansoner
gànster
ganxet
ganyipo
gara-gara
gardenya
gardunya d'estripats
gardunyaire
garneu
garratibat
garrepa
garrí
garró
garroner
garrons
garrul
garrut
garsa
gasiu
gastaire
gatamaula
gatamoixa
gat de taverna
gat de tina
gató
gau
gavatx
gebrat
gelós
gemegaire
geniüt
gentalla
gep de burra
geperut
gepic
gigoló
gilipolles
gitano
gitano caragolero
golafre
golfo
goliard
golut
gomós
gonella
gorà
gorrer
gos (sense collar, sarnós, ronyós)
gra de pus
graponer
gratapallers
grenyes
grillat
grimpador
grimpaire
gripa-sous
gripau [d'iagua beneita]
groller
guaperes
guillat
guilopo
guineu
guino
guiri

H
Hipòcrita
heretge
hipopòtam
hippy
histèric
homicida
hortera

I
Idiota
ignominiós
ignorant
il·luminat
imbècil
immadur
impertinent
impostor
impresentable
inadaptat
incapaç
incaut
incendiari
incompetent
indecent
indecís
indesitjable
indocumentat
inepte
infanta
infantil
infecta
infeliç
ingrat
innocent
insà
insensat
insensible
insociable
insolent
insubstancial
insuls
integrista
instigador
insuportable
intransigent
inútil
inxa
irresponsable
isard
isidro

J
Janet
janfotre
jesuïta
jirafa
Joan calcetes
Joan faldilles
josep
jubilat
judes
jueu
juràssic
just(et)
[ets més just que un pany de cop]

K
kafkià
kamikaze
kulac

L
Lacasito
larel·li
lelo
lent
[ets + lent que una desfilada de coixos]
lero
Leticia
Lewinski
lila
lilaina
lilau
lil·liputenc
liró
lladre (de camí ral, de criatures)
[ets + lladre que en Serrallonga]
lladregot
lladremaner
llaga
llagast
llagosta de rostoll
llagoter
llampat
llàntia
llànties
llanut
llaràs
llardefa
llardós
llardufa
llarg de dits
llargarut
llefiscós
lleganyós
lleig
llengua de destral
llengua de draps
llengua d'escorpí
llengua de serp
llenguallarg
llenguerut
llengut
llepacigales
llepa
llepaconys
llepacrestes
llepaculs
llepafigues
llepafils
llepaire
llepaplats
llepassa
llepat
llepatifes
llepatites
llepa-xones
llepes
llepissós
lletja de concurs
llibertí
lligaire de platja
ligam de tomaquera
lligamosques
llimac
lloca
llondro
llonze
llonzo
llord
lloro
llosc
lluç
llúdriga de rostoll
lludrigall
llunàtic
llúpies
llusc
lolailo
luxuriós

M
Macaco
macarell
macarel·la
macarra
macarró
madridista
mà foradada
mafiós
maganto
mai calla
maimó
majara
malabèstia
mala birosta
mala bruixa
mala dona
mala fembra
malaganós
malagradós
malagraït
malahòstia
malaire
malalluna
malandrí
malànima
malallengua
malallet
malalt
malambrós
malandandu
malandrí
malapeça
malapècora
malapell
mala persona
malapesta
mala pinta
malaputa
malarec
malastre
mala truja podrida
mal bitxo
malcadellat
malcagat
malcarat
malcardat
malcriat
malcuat
maldestre
mal dimoni
maleducat
maleït
malengiponat
malesmans
malfactor
malfargat
malfatà
malfeiner
malfollat
malforjat
malgastador
malgirbat
mallenga
mallerenga
[mal li pegàs un llamp forcat forrat de pell de dimoni]
mal mamat
malmirrós
malnascut
malnat
malparit
malparlat
malpensat
mal perdedor
[mal pet et rebenti la pell del cul]
malpuat
[mal se mori abans de tocar hores]
malsucós
malvat
malxinat
mamacallos
mamaire
mamanyer
mamarratxo
mamaruques
mamat
mamó
manasses
mandongo
mandonguilla
mandra
mandrós
manefla
mangoner
mangui
manifasser
manolo
manotes
mansforadades
manso
manta
maragallesc
maragallià
maragallític
maranya
marassa
marcolfa
marfant(a)
marfec
màrfega
maribruta
marica
maricó
maricona
mariconàs
maricon de platja
mariconet
mariner d'aigua dolça
mariner de bassiol
mariner de guarda-roba
mariner de safareig
mariner de via estreta
marieta
marimatxo
mariol
marioneta
maripili
marmota
marmanyera
marmota [espellingada]
maromo
marrà
marrana
marranota
marrec
marxanda
masclot
mastegablens
mastegacera
mastegamelses
mastegaparaules
mastegaparenostres
mastegatatxes
mastegaxeringues
matadones
mataformigues
matagallines
matagossos
matalasser
matalot
matanotaris
matapobres
matat
maturranga
matusser
maula
mec
mediocre
meló
menjabròquils
menjacapellans
menjaciris
menjahòsties
menjajesuïtes
menjamerda
menjamiques
menjapà
menjatites
mentider
menyspreable
mercenari
merda
merda-a-l'ull
merda d'oca
merda-seca
merdeta
merdis
merdós
merengue
meretriu
mesell
mesquí
messalina
messies
mestre-tites
mestrès
mestressot
meuca
meucot revetllaire
mico (cridaner)
mico de la merda
micofilós
microbi
mig-home
mil-homes
militonto
miloca [encantada]
miloques
mindola
mindundis
mingo
miniatura amb faldilles
miserable
misèries
miseriós
missaire
mitjacerilla
mitjafiga
mitjahòstia
mitjamerda
mitjanena
moc
mocós
mofeta
mojamet
mòmia
mona
mona de la merda
monapelada
moneta endimoniada
mongòlic
moniato
monja (de clausura)
monstre
montserratí
monuas
monya
monyes
moraco
morbós
morca
morigerat
moro
morros de cony
morrut
mort
mort de dins
mort de gana
mosca (collonera, saballonera, vironera)
mosqueta morta
mosquit
mossega
motxales
Mr. Propper
mula
mundana
murga
murgaire
murri
musicastre
mussol (dissecat, de rec, de soca, de campanar)
mustafà

N
Nan
nap-buf
nàpies
napiós
naran
nas de carxofa
nas de fura
nas de lloro
nas de mocs
nas de patata
nas de porc
nas de voltor
nazi
neci
necròfor
negat
negrero
nena
neula
neurastènic
neuroastènic
neures
neuròtic
nici
nigromant(ic)
ninai
ninot
ninot de llautó
noctàmbul
noguer
noningú
nosa
[no serveixes ni per podrir palla]
notícies
nou ric
[no vals la corda per penjar-te]
[no vals ni la merda que cagues]
[no vals ni un pet de puta]
[no vals un rot de gitano]
novitxer
nul·litat
nyarro
nyèbit
[nyèbits de catracòlics del mal rellamp]
nyerro
nyeu-nyeu
nycris

O
Obcecat
obès
obsés
obtús
ocellot de mal averany
ogre
ONGero
òliba
oligofrènic
onanista
onso
opusià
orangutan
orat
orc
orella de porc
orella de rentador
orellut
orni
ós marí
otxa

P
Pabràs
padrina
paganini
pagano
pagès
pagesot
palangana
palanganer
palatreca
palatreco
pal d'escombra
pallasso(t)
pallisses
pallús
palpabutxaques
palpalloques
palpallosca
palpaventres
pamfigol
pàmfil
pamort
pampana
pamplina
panarra
panoli
panot
pansa
pantalons de sordamuda
panxa-ampla
panxa-birra
panxacontent
panxa de cucs
panxafart
panxut
paó
papadiners
papafigo
papagai (de gàbia)
papallona
papallusqueti
papamosques
papanates
paparra (esgrogueïda)
papasastre
paperina
papotell
papu
paquet
paranoic
paràsit
pardal (assolellat)
pardalà
parent d'en bufa
pària
passerell
passota
pastanaga
pastetes
pastifa
pastor
patafier
patata
patètic
patillero
patiràs
patufet
patusca
patut
patxec
pau
paula
pavero
pebràs
pec
pedant
pederasta
peixatera
pelacanyes
pelagats
pelaperes
pelapunyetes
pelitreques
[ets la pell de Barrabàs]
pellam
pelleringa [bona pel drapaire]
pellerofa
pellerot
pellofa
pelma
pelut
penco
pendó
pengim-penjam
penja-robes
penjat
penes
penós
penques
pepa
pepero
pepet
pepona
[ets la pera]
perdedor
perdonavides
perdulari
perdut
perepunyetes
peresós
perico
peringat
persiana
pertorbat
pesat
pescallunes
pesseter
pesta (borbònica)
pestus
pet (bufat, presumit, pudent)
peta-culs
petaner
petardo
petarrell
pet de llufa
petimetre
petulant
picallós
picaolives
picaplets
picapoll
pidolaire
pigmeu
pijo
pilingui
pillard
pillastre
pillet
pilloc
pilota
pingo
pinta
pintamones
pinxo (de carreró de fanal borni)
pioc
pirat
pirata
pirata d'aigua dolça
pirata d'aiguamoll
pirata de bassiol
pirata del cel
pispa
pitecantrop
pitjat
pitof
piula
piusell
pixabeneiters
pixacurta
pixa dreta
pixafluixa
pixafreda
pixaire
pixallits
pixamandúrries
pixamiques
pixaolives
pixaorelles
pixapins
pixapolit
pixaportes
pixareixes
pixaroglets
pixatinta
pixatinter
pixavagant
pixaví
pixorro
plaga [de casino]
plantofa
plasta
plom
ploma
ploramiques
ploraner (com una sibera)
plumífer
poca-cosa
pocapena
poca-pixa
poca-roba
poca-solta
poca-substància
pocatraça
pocavergonya
poc-cervell
podat-a-ras-de-soca
podrigall
podrit
poetastre
polaco
politicastre
politiquer
pollastre
poll
poll de trinxa
pollós
poll ressuscitat
poll revingut
poll reviscolat
poltró
poma
pomot
Pompeu
pompós
pona
pop
pop d'aigüera
pop mesquer
pop orellut
populista
poques-llums
porc
porc espí
porc mal fart
porcell
porc mal abeurat
porqueria
posó
potaco
potafí
potiner
pòtol
prepotent
presidiari
presumit
presumptuós
pretensiós
primari
pringat
progre
proletari
prostituta
provocador
proxeneta
psicòpata
pudall
pudent
pujolesc
pujolià
pujolític
punk(y)
punyestret
punyetero
pupes
pur
purango
pureta
púrria
purrialla
pusil·lànime
puta (de cabaret) (d'oros)
putamanyac
putana
putapènic
putarrot
putero
puto
putot
putxinel·li

Q
Qualsevol
quatre pèls en guerrilla
quatre-rals
quatre-ulls
queco
quemaco
qüentista
[que una puta et bufi el cul]
quico
quinqui
quinyol
quiromàntic
quisca
quiscarro

R
Rabassut
rabiüt
rabosa
rabosot
raca
rampellut
rampoina
ranci
rancuniós
rapalluïses
rapinyaire
rasputí
rastrer
rata [de claveguera, de sagristia, fastigosa, pudenta]
ratllat
rave
reaccionari
rebec
rebentabraguetes
rebitllapatotes
rebordonit
reconsagrat (de les serps)
refastinyós
reganyós
reguitzer
rei de la fragata
rei de la riera
remenamerdes
remugaire
renegaire
renegat
renoc
rentacares
repel·lent
repelós
rèptil
repugnant
repulsiu
ressentit
retardat (mental)
revellit
ribald
ridícul
robafaves
robagallines
robamelons
roc cantellut
rodamón
rodatavernes
roí
rollista
romancer
rondinaire
ronsa
ronyós
ros de mal pèl
rosa tenyida
rosegaaltars
rosegahòsties
rosegapenes
rovellat
ruc
ruc de l'estable
[ets + ruc que una somera]
rucairol
rucarol
rufià
ruquetis

S
Sabatot
saberut
saborall
saburall
sac de carn
sac de fems
sac de gemecs
sac de mentides
sac de merda
sac de patates
sac de puces
sac d'ossos
safaretger
sagristà de l'idioma
saldo
saldoni
salop
saltabardisses
saltabarrancs
saltamarges
saltaparets
saltataulells
saltaterrats
saltejador
saltimbanqui
salvatge
sangonera
sanguinari
sanxa
sapastre
sarassa
sargall
sarnós
satanàs
sàtir
sàtrapa
sauma
savi salomó
savoc
secall
sectari
sem
senalla
sergent
servil
set-ciències
setrill
set-siveles
sibera
simi
simple
sionista
sipai
soc
soca
socarracristos
sociata
sodomita
solteràs
solterona
somiatruites
sòmines [de l'estratosfera]
sonat
sonso
sopes
sòpima
sopiquer
sopu
sord (com una tàpia)
sorn
sorrut
Sostres
submís
subnormal
[succedani de micofilós desdentat i tíssic]
sucre candi
sudaca
suro

T
tabalot
tabarra
tacany
taciturn
tafaner
tafur
taleca
talero
tallabosses
talòs
talp
tanasi
tanoca
tapadora
tapaforats
tapateules
tapatroles
tap d'aigüera
tap de bassa
taral·lirot
tarambana
tarandós
tarat
tarit-tarot
taró(net)
taró mundi
tartaja
tartuf
tastaolletes
tastapets
taujà
taül
taüt
te
teb
teclamoll
tecnòcrata
templagaites
terrorista
testaferro
testarrut
tetron
teulades
tibat
tifa
timba
tinyeta
tinyós
tirà
tiraganses
tirolat
tiroli
tita
titabullida
titacurt(a)
titafluixa
titafreda
titella
titoliva
titot
tocaboires
tocacollons
tocaculs
tocamanetes
tocapilotes
toca-son
toca soques
tocat de l'ala
tocat del bolet
tocacampanes
tocatabals
tocatardà
tocatrons
tocino
tòfol
toia
toix
toixarrut
tomany
tomàquet
tontet (de la masia)
tonto (del cul)
topi
torero
torrabolets
torracastanyes
torracollons
torrafaves
torrafigues
torramilans
torranaps
torrapebrots
torrapipes
torrat
torravits
tort
tosc
tossut
tòtil
totxo
tou
trabucaire
trafolla
tragó
traïdor (de sarsuela)
trampista
trampós
trànsfuga
trapasser
trapatroles
trapella
trast(o)
trastocat
travesser
trencaavellanes
trencabitlles
trencafanals
trencatot
trepa
trepitjafarigoles
triler enganyavelles
trincó
trinxeraire
troglodita
trolero
trompa
trompellot
tronat
tronera
tronxanaps
tronxo (de col)
tros d'animal
tros d'ase (repentinat)
tros de bacallà
tros de banc
tros de carn batejada
tros de corna
tros de filferro
tros de soca
tros de suro
tros de quòniam
trucagenolls
truà
truja (americana, inguinal, marina, vengadora)
trujassa
trunyo
tuies
tuno
tupet
tupinaire
turmassot

U
Ull de poll
unflapipes
unglallarg
urpallut
usurer

V
Vaca
Vacaburra
Vaca tremolenca
vagabund
vagarro
vampir
vanitós
vehement
vella bruixa
vellaraco
vellarro
vell verd
venat
venut
verbagàlia
verduler
verge del puny
verro
vesànic
viciat
viciós
victimista
vigatà
viola de femer
virago
virolla
virollenc
viu
vivales
vividor
voltor

X
Xacal (menjat de paparres)
xafallós
xafarder
xafarot
xaixo
xalat
xampaloies
xandó
xantatgista
xanxes
xanxó
xapero
xapes
xarlaire
xarlatà
xarnego
xaró
xarlot
xarxó
xaruc
xava
xemerol
xerraire
xerrameco
xeubo
xibeca
xiflat
xil·lacrem
xil·lafreda
ximple(t)
xinxa
xinxa de bosc
xinxol
xipoter
xirucaire
xiruquero
xitxarel·lo
xiulat
xixareta
xomino
xona
xonassa
xondales
xondan
xorca
xoriço
xòrrega
xorres
xorrut
xot
xucla-aixetes
xucla-polles
xucla-sang
xuc de carbassa
xueta
xuleta
xulla
xulo (piscines, putes)
xumador
xumapolles
xungo
xup
xurrimandusca
xurro
xusma

Z
Zero a l'esquerra
zitzània
zombi
zoofílic
zopes
zulú
zum-zum


By Toni Ros 2004


27.6.21

Esperant els àngels

És esperar l’endemà mentre l’avui s’escola. Un altre dia perdut sense els teus llavis. Hi estic, però no hi sóc si Tu no hi ets. Tant se val el mar esplendorós o el cel blavíssim. Tant se val tot l’univers si em manques una altra nit. L’únic paisatge real és interior. No hi ha cap distracció tret d’enyorar-te. Una buidor infinita. Un cos orfe de tactes. El silenci dels mots i dels gestos inútils. Tu allà i jo aquí, com dos espantalls impossibles. No miraré el calendari. No imaginaré que arribes i que t’abraço. Tot això no serveix per a res. Vent de mar que no em porta el perfum de la teva orquídia sagrada. El destí m’ha robat la plenitud. Escolto la teva veu llunyana, intangible, etèria. Els batecs del meu cor són cada cop més prims. Tu allà i jo aquí, mentre el Temps engull les engrunes de la vida efímera. El tic tac del rellotge se’m clava al mig del pit. Abomino el present de la teva absència. Ressecs, els somnis fan figa. És el desert que s’allarga i una altra posta s’esmuny sota el llit massa ample. He oblidat la manera de romandre dempeus, impassible. És el que té ser un tros de carn amb ànima, haver estimat sense mesura, donar-ho tot, fins la darrera gota. Ja callo. M’havia promès que no escriuria sobre nosaltres. He fallat, com fallo en tantes coses. Miro les muntanyes i penso que no som tan importants. Les emocions que s’esfilagarsen com els núvols. Fràgils. Totes les batalles lliurades, on són? Totes les cuites, qui les recorda? Em canto una lullaby a mi mateix, el nen que sóc no vol plorar. Jo aquí i Tu allà, a l’illa de Manhattan, esperant els àngels...


17.6.21

La cosa està així

Catalunya viu hores baixes, políticament parlant, també socialment, culturalment, a tots els nivells. S’han ajuntat dues catàstrofes: la processista i la covidiana, dues farses que han destruït aquella esperança que teníem en una república catalana i en un món millor...

A nivell polític, la rendició és evidentíssima, una desfeta sense pal·liatius. Els mal anomenats partits “independentistes” han mostrat la seva veritable traïció –per uns indults, per la pagueta, perpetuant l’ordre establert del règim franquista-borbònic del 78, un Statu Quo que cada dia que passa ens perjudica més...


Ara mateix la decepció i el desori són absoluts. Quan em vaig abstenir de votar és perquè vaig intuir que passaria el que ha passat. Em sap greu, però era força previsible. La repressió ñorda ni s’atura ni s’aturarà mentre aconsegueixi el seu objectiu: que ho deixem córrer...


De la Plandèmia no en parlaré gaire. La conclusió després de 15 mesos ben patètics és que la majoria de la població és d’allò més manipulable, un ramat emmorrionat, hipòxic, una colla de borrecs inoculats que no mereixen res més que el que tindran: esclavatge, control, genocidi... 


Com es pot confiar en els mitjans, els polítics i els “experts” venuts a la FarMàfia? Me’n faig creus, llogo cadires i taules... 


Ni Catalunya té gaire futur ni la humanitat en general tampoc. Encara que demà surtin quatre kamikazes a cremar-ho tot, ho tenim pelut. Hem estat derrotats pels poders malignes i només ens queda la salvació individual, la fugida d’aquest sistema infernal. No hi ha manera de canviar res des de dins, cap Revolució a fer. Per tant, hem d’allunyar-nos-en per a crear unes mínimes i modestes condicions de possibilitat privades que ens permetin gaudir d’una certa llibertat i d’una certa felicitat...


No, no és que em rendeixi, ans al contrari, el que no faré pas és estavellar-me contra un mur, fer una guerra desigual que no puc guanyar... 


La principal independència que vull assolir és la meva, òbviament. La de la meva tribu seria desitjable sempre i quan ens posem d’acord per a remar tots en la mateixa direcció, cosa que no passa. Els polítics són paràsits que cal fumigar. El gruix de la població ja està sent fumigada, per terra, mar i aire, inoculada... No quedarà ni l’apuntador....


Les coses són clares: m’he de salvar jo, muntar-m’ho de tal manera que m’afecti mínimament la bogeria de la societat actual...


Quedeu-vos a les ciutats, feu cas de les autoritats, obeïu la tirania dels bates blanques; que la mort us arribi sobre el matalàs de la covardia, amb el coixí de la inconsciència, sota l’anestèsia de les mentides...


Bye bye


7.6.21

Retrobada Renada


Vaig conèixer la Renada-Laura Portet fa 20 anys, quan vaig ser guardonat amb el XII Premi Francesc Català de Poesia d’Òmnium Cultural de Perpinyà. Ella formava part del jurat. Des del primer moment em va captivar el seu entusiasme visceral, la vitalitat encomanadissa d’una dona eixerida, apassionada, rebel, compromesa, amb una vèrbola encisadora i una ànima tan gran que sembla mentida que pugui encabir-se dins un cos tan menut. Tota una Dama de les lletres catalanes, síntesi sublim d'intel·ligència i sensibilitat, encara que ella humilment s'autodefineixi com a "nineta de cabells blancs amb un mal geni d'ortiga"... Tota ella veritat, essencial i radical, radicalment lliure, libèrrima... 


Aleshores jo tenia 37 anys i ella 37 més que jo. Ara està a punt de fer-ne 95 i viu en una residència de gent gran a Elna. 


Més tard, quan l'any 2008 vaig guanyar el Premi Internacional Antonio Machado a Colliure, vaig tenir ocasió d'estar més temps amb ella, compartint les tasques del jurat i aprofundint en la nostra amistat... El moment més memorable va ser quan junts vam poder entrar a la cambra on van morir Machado i la seva mare, al capdamunt de la Casa Quintana: post 


Creu de Sant Jordi 2004, és una eminència en el seu camp d’investigació (lingüística, toponímia, onomàstica), amb unes 1.000 publicacions. Literàriament, en destaco la seva obra poètica. Però és a nivell personal, que voldria parlar-ne, com a deixeble i amic. 


Ja en vaig fer esment en alguns posts anteriors


El 28-6-2017 la IEC li va retre un homenatge: 




Truco a la residència i aconsegueixo un “rendez-vous” per al dilluns 7 de juny a les 15.00. M’han enraonat en català! Li demano per mail a la Renada si tindria algun problema perquè la nostra trobada fos enregistrada, atès que voldria aprofitar l’avinentesa per adreçar-li algunes preguntes a tall d’entrevista. Ella diu que d'acord, malgrat que està inquieta perquè, tot i que fins ara s’havia “conservat” prou bé, últimament ha “baixat” molt pel fet d’estar fora de casa… Li dic que no pateixi, que li enviaré la bestreta de les qüestions per tal que pugui rumiar les respostes... 

1- Qui és Renada-Laura Portet?

2- Quina ha sigut la teva passió, el leit-motiv de la teva vida?

3- Per a tu, què és lo més important, el valor màxim, allò que realment val la pena i omple la vida de sentit?

4- Quin ha sigut el teu “secret” per arribar fins a aquesta edat? Algun consell dietètic, estètic, ètic o d’alguna altra mena?

5- Parla’m de la teva feina, de la dedicació als mots, a l’origen de les paraules; tant importants són, les paraules?

6- Parla’m de la literatura, què vol dir “ser escriptor”, la vocació literària. Com  l’has viscuda tu?

7- Com veus el panorama literari català? La teva experiència al respecte. 

8- Comenta’ns l’estat de la llengua catalana, aquí al nord i arreu, i com veus la perspectiva futura.

9- Sobre la política, la independència (“procés”), quin és el teu parer?

10- Quin és el teu punt de vista sobre la “pandèmia” i tot el que hem patit durant el 2020 i encara avui?

11- Quin missatge donaries al jovent, a les generacions que pugen?

12- Afegeix tot allò que creguis convenient

El dia abans escriu per mail:

«estimat

no m'has enviat cap qüestionari, però t'estic esperant igual que l'enviat miraculós de Nostre Senyor! el destret és que passo moltes desgràcies!

amb una abraçada boja

renada»

Li responc:

«Havia fet un qüestionari amb una dotzena de preguntes, però finalment vaig pensar que era excessiu (com jo ho he estat sempre), que tampoc no sóc cap “periodista” i que no caldria convertir l’hora escassa de què disposem en un interrogatori...

Tanmateix, si vols, te’l deixo

Demà ens veiem»

En rebre’l em diu: «està molt bé el teu qüestionari, són preguntes d'una importància "radical"»


Res no és casual. Ella em va “cridar” quan travessava amb cotxe Sant Pau de Fenollet, el seu poble natal. Jo anava camí de Montsegur, però ipso facto vaig aturar el cotxe i la vaig telefonar. Feia massa temps que no parlàvem, que no en sabia res, confesso que em temia que ja fos morta. Quan vaig sentir la seva veu el cor em va fer una tombarella. Ets viva! Visca! Tanmateix em costava de seguir la conversa. Ella repetia tota l’estona «escriu-me un mail, vine a visitar-me...» 


Així ho vaig fer tan bon punt vaig arribar a Montsegur. Vet aquí el fragment final:

«M’has de dir on pares. Encara a casa teva de la rue Poincaré? He entès que deies “Elna” per telèfon? Vindré a veure’t, esclar. Ets una amiga de l’ànima que vas creure en mi des del primer moment. Passa poques vegades que trobis persones que creguin i confiïn en tu plenament...


Aquest 2020 ha estat un desastre absolut per a la humanitat (ja t’he dit que a nivell personal ha estat el millor, fabulós, quin contrast, oi?)


Això del covid és una collonada insostenible, una farsa que ha servit per a implementar un lliberticidi atroç, amb el vistiplau adotzenat del ramat en estat de pànic, induït pel terrorisme mediàtic...


Ni mascareta ni PCR ni vacuna ni llets amb vinagre. Volen controlar-nos i (alguns) som indomesticables, dissidents, maquis, Vogelfreis, proscrits, càtars...


De la puta inquisició dels sotanes negres hem passat a la puta inquisició dels bates blanques, la Dictadura Sanitària Global. En diuen “nova normalitat”. Ja se la poden confitar! Que amb mi no hi comptin


La resta de borrecs que romanen empassant-se ombres al fons de la cova ja s’ho faran, com si es volen suïcidar amb el morrió posat fent de conills porquins inoculant-se metzines...


Ho pontifico així, amb 57 anys, perquè si en tingués 95 com tu encara seria més radical


Explica’m coses teves. O millor ens veiem aviadetDis-me on i quan  

Abraçada i potons des de Montsegur»

Resposta:

«miracle toni, miracle absolut

veig que ens hem quedat bessons del cap amb allò que em dius de la inventada pandèmia! sóc sempre una rebel que no ho aguanta, però em trobo sota una allau de desgràcies que m'han posat en l'EHPAD ON ESTIC, i a on espero que me vindràs a veure!

apa! 

VINE,vine !!!!!!!!!!!!

renada»

El dia és arribat. Enfilo la carretera de Portbou i, camí d’Elna, cullo un ram de ginesta vora mar. També li porto un exemplar dedicat del meu darrer llibre de poemes, escrit a Manhattan: “Salvatge Horitzó



No sé com me la trobaré, revelleta segur, atrotinada per les desgràcies que ha acumulat anys ençà, em va dir que fins i tot se li havia cremat la casa... Sé que serà una retrobada important, potser un comiat, qui sap, i vull tenir esmolats els 6 sentits. Activaré l'enregistrament d'àudio i faré alguna fotografia. No tens l’oportunitat de parlar cada dia amb una venerable anciana de 95 anys...


Elna no és un lloc qualsevol, simbolitza moltíssim per a nosaltres. Segons ella, temps era temps fou la veritable capital del Rosselló i, més recentment, l'indret d'on van sortir les mítiques urnes de l'u d'octubre que els ñordos no van saber interceptar... 


Arribo 10 minuts abans i me la trobo al jardí, esperant-me, asseguda en una cadira de rodes. Es nota que ha anat de perruqueria. Quan em veu prova d'aixecar-se, enlaira els braços mentre crida "manyac, manyac!" Un dels cuidadors parla català, s'adreça a mi per a indicar-me el lloc on hem d'anar, sota un cedre magnífic. Quam arribem allà, m'assec al seu costat i, d'una revolada, ella fa un salt i es posa sobre les meves cames tot abraçant-me... "Em quedo aquí, oi que em deixes quedar-m'hi?" La Renada és així, sempre ho ha estat, i no canviarà pas ara. Una noia em fa signar uns papers mentre la renya, i ella riu, feliç per la visita. Jo continc l'emoció com bonament puc. Li agafo la mà i l'escolto. La vista i l'oïda les té força reduïdes, de forma que es fa difícil establir un diàleg, més aviat monologa sobre allò que li ve al cap... 


Que si fa 6.000 anys a gran part d'Europa es parlava basc, que si l'increïble parentiu entre el basc i el berber, que si no en sabem res de l'iber, que si "A Barcelona parleu un català traduït de l'espanyol", que si Espanya i Catalunya no han estat mai lo mateix, són dos territoris que sempre s'han girat d'esquena, perquè els seus 5 rius principals tots desguassen a l'Atlàntic, geogràficament Catalunya mai no ha estat Espanya, abans que Castella s'apoderés de Catalunya ja érem un Estat, que si els gitanos de Perpinyà han servat el català i no treballen pas, que si anècdotes del passat, que si les malures corporals... 


Han guanyat, és tot polític, TO-TA-LI-TA-RIS-ME, perquè fan el que volen, i guanyen miliards de miliards de dòlars, el profit només, i nosaltres pobres innocents, és per això que cal resistir... 


Hora i mitja d'àudio


Es queixa de la manca de llibertat: "aquí tot està prohibit" "Vull anar amb tu, marxem, fugim fora d'aquí, emporta'm, nem a veure el mar..." Li dic que no pot ser, que tindrem problemes amb la directora i la gendarmeria :)


                                      


S'atura cansada de tan xerrar, diu que li manca la respiració, que és la vesícula... Acabem. Crido el cuidador, un noi de 24 anys amb el qual ella té una relació afectuosa, "bon minyó", diu. Em fixo com ell li agafa la mà... Se l'endu... "Torna, manyac, amb l'Eva..."


Aviam si m'envia les respostes del qüestionari, però això és un altre post... 



Mail rebut l’endemà de la visita:

«seré feliç d'acabar la meua refotuda vida amb aquelles retrobades nostres... I que viuré prou per a conèixer la teua Eva!

fins aviat, espero, de tot el meu cor que t'estima fort, tant com si fos jo una donzella enamorada

segur que somniaré de tu aquesta nit; provaré de refrenar-me

Me sento morir, en tinc per molt poc temps

provo d"escriure; i no puc!

potser t'enviaré textos meus que responen més bé la teua enquesta

adorable i adorat Toni, mil potons»


3.6.21

Que la bombin

Fins al dia d’avui la mort ha estat poc present a la meva vida; com els quiròfans, ben lluny. Sortosament. Tinc 57 anys, ja no sóc un xaval, encara que me’n sento. La joventut de l’esperit. El nen que sempre juga, afamat de noves experiències...


La padrina Maria (mare de mon pare) va morir quan jo estava estudiant a Pamplona, als 19 anys. Vaig veure-la morta a casa, em va causar impressió. No he oblidat l’escena de la vetlla. Però després poca cosa més...


Recordo els rogalls del tiet Paquito, el meu padrinet. També es van morir el tiet Agustí i la padrineta, la Ramoneta, ambós germans de ma mare. La tieta Maria sembla que ha estat a punt de dinyar-la, però se n’ha sortit. Com que jo sempre he viscut fora, no he sentit gaire d’a prop la mort dels familiars... 


Fa un temps que les coses han canviat. Els pares estan entrant en plena decadència, sobretot el pare, que ja ha fet 85 anys. Els propietaris de l’apartament que tinc llogat (La Montse i en Joan) també són grans, i fa dies que observo com van perdent forces. Dilluns visitaré la Renada, a punt de fer-ne 95, s’està en una residència a Elna. Hi vaig com si fos un comiat...


La gent gran és la que més ha patit últimament. Els protocols plandèmics han suposat un gerontocidi terrible, sobretot a principis de 2020. Són els més fràgils i vulnerables. I no les tinc totes amb les “vacunes”. Em temo lo pitjor quan arribi la tardor. Els meus auguris són d’allò més pessimistes. Morirà molta més gent...


Quan t’adones que la decadència i la descomposició ronden a prop teu, et fixes en tu mateix, t’hi emmiralles. Penses que ells són la generació de sobre, que a tu encara et queden 20 o 30 anys aprofitables, si el Desti t’ho permet...


Vés a saber. De vegades la mort irromp de sobte, i no valen per a res les previsions estadístiques. “Irrompre” és un verb idoni per al fet de morir-se. De vegades la mort avisa amb temps, va acostant-se, deixant-se entreveure, amb la seva gestualitat i flaire característiques...


De vegades és volguda, desitjada –passa molt poc–, i aleshores pots afaiçonar-la al teu gust, assaborir-la amb plena consciència, experimentar-la com el que és de debò: la darrera vivència existencial... 


Sempre dic que no em fa por morir, perquè ara mateix estic interessat a viure. És el que he perpetrat sempre: un viure intens, profund, escurant les oportunitats que se m’han ofert, perseguint somnis, fent gambades enormes, peregrinant pel món, sense gaires temences, confiant que els àngels tindrien cura de mi... I així ha sigut


La mort que s’esperi. Quina pressa té? Em queden moltes coses per a fer, molts viatges, molts petons, molts orgasmes, molts versos, molt de tot... i quan s’acabi la trempera ja farem un pensament ;)


Moriran els propers, jo encara no. No toca. Més endavant...


Em cuido, clar. Menjo alls i cebes i llimones i herbetes i aigua de font i fruites i verdures bio, i camino almenys 10.000 passes diàries i procuro passar el màxim de temps a l’aire lliure i evito les toxicitats (tabac, alcohol, drogues, ciutats, relacions xungues, mass media...)


I la providència proveirà, perquè confio plenament en la Gràcia Divina, en l’Energia Còsmica que ens va crear i ens manté vius cada segon... Crec i confio en l’Amor Eternal, que és Llum Definitiva... Estem en els seus braços, SOM AIXÒ (encara que sovint no ho sembli)


La mort? Que la bombin


(per això l’escric amb minúscula)

28.5.21

Eixida


A les sis en punt surten les sis barques grans dels pescadors, a tota màquina en direcció nord-est. Abans han estat donant tombs a la badia, escalfant els motors. El mar és una bassa d’oli. Aviat eixirà el Sol...

Em desperten els ocells. És el que té dormir sol. Nit calorosa. Fa flaire d’istiu...


La Montse ja rega el jardí, matinera com sempre. Fa dies que té uns dolors terribles a l’esquena. L’edat no perdona. Me la trobo amb la seva bata de dormir rosa i em diu: “Hola, rei, on vas tan d’hora?” Li dic: ja saps que m’agrada veure sortir el Sol...


A les 6:15 apareix esquinçant la línia de l’Horitzó. Hi sóc abans per a poder gaudir de les tonalitats més oníriques, sobretot si el cel no és ras: porpres, violacis, taronges, vermells... Un deliri cromàtic divinal, un espectacle incomparable, cada dia diferent, de franc...



És l’hora meditativa per excel·lència, la salutació de l’astre, de la nova llum que neix per a omplir el món d’energia renovellada. L’esguardo de fit a fit i li prego que entri dins meu tot amarant de caliu fins l’última cèl·lula...


Li canto harmònics, vibro amb la seva majestuositat que transcendeix qualsevol paràmetre humà, qualsevol paraula esquifida...


Les gavines passen sobrevolant l’aigua, mostrant la seva lleugeresa, en contrast amb la nostra pesada càrrega de cabòries i andròmines...

Oh, astre Sol, foc purificador, dóna’m la teva llum, la teva escalfor, el teu Amor...”

Lentament s’enlaira deixant un camí de foc sobre l’aigua, la lluminositat s’esbatana omplint l’espai, ressuscitant els colors de les coses: les roques, les flors, la pell, les muntanyes...


Estimo aquesta hora adorable, on encara no sóc, malgrat l’entrebanc ombrívol de les paraules...


Llum ixent, silenci, calma, la grandiositat de l’univers que contrasta amb la nostra petitesa, tot sabent que en som part, que és la nostra millor part, la de la llum que sempre torna, la del caliu que mai s’apaga, la de l’Amor Etern, enllà les misèries dels nostres cors atrotinats... 


Tu a Nova York i jo aquí, com antany, recordes? Malgrat la distància física, no et trobo a faltar gaire, perquè et sento amb mi tothora, SOM allò inseparable, com el cel i la mar es fonen amb la flama inextingible del Sol, pare de totes les coses... 


Som Temps i Energia, gestos, mots, emocions, mancances... 


Bon dia, que tots els éssers siguin feliços! 🙏🦋🌈

23.5.21

Retorn

Fa 3 anys que no publicava res en aquest blog. Vaig tancar l'accés públic perquè no volia barrejar la meva identitat real amb el nou personatge que havia creat a Twitter: @VogelfreiCAT

Com a "Vogel" vaig començar a escriure fils l'estiu de 2018 arran de la febrada independentista. La influència va anar creixent fins assolir els 30.000 followers i publicar un llibre recopilatori. També existeix un blog en el qual podeu trobar indexada gran part de l'obra vogueliana. 

Quan estava vivint a Manhattan vaig publicar el poemari Salvatge Horitzó

La Trilogia Vogel culmina amb el volum EVAiTON on relato la nostra història d'Amor Tàntric

Tres anys donen per a molt, i més emmascarat rere un nickname virtual que m'ha permès jugar a cor què vols, protegint-me sobretot dels típics atacs ad hominem...

Lo més complicat és portar màscara i mascareta alhora, tenint en compte que sóc nudista i allò que més m'agrada és anar despullat de pèl a pèl sempre que puc. Els temps que estem vivint són una absoluta bogeria. La humanitat sembla que no té remei. Cal no quedar-se atrapat en velles històries... 

Twitter ha deixat de ser divertit i interessant, per la qual cosa plego veles de la Vogel. L'independentisme viu hores molt baixes. El covidianisme tampoc m'engresca gaire, ans al contrari, més aviat em deprimeix, i no m'ho puc permetre. Així que he decidit tornar a casa, al blog matriu: ENTRELLUM

Els blogs no han mort pas, només han estat sepultats per la grollera immediatesa de les xarxes socials pim pam pum les quals no deixen aprofundir en res ni tan sols reflexionar una mica sobre la realitat aclaparadora del dia a dia. Vaig provar-ho amb la Vogel, fila que filaràs, d'anar més enllà de la morralla política, d'obrir el focus vers la filosofia, l'espiritualitat... 

La Vogel es queda stand-by. No la liquido del tot, però em ve de gust retrobar la calma dels posts, quan escrius delimitant la sendera que mena a la Comprensió... a la Consciència... a la Llibertat... a l'Amor

Que el món estigui passant un dels seus pitjors moments no ens ha de des-animar; hem de mantenir l'Ànima desperta, activa, esperançada... 

Sóc aquí novament, tinc un cos i unes paraules, la nuesa i les cicatrius de l'experiència, la dubtosa saviesa d'haver sobreviscut 57 anys com un mutant incansable... 

Miro les obres i dic: pas mal

Continuem endavant

Abraçada! 



16.6.18

Illa Roja




Dissabte, Platja de l’Illa Roja


Bany nudista, entre la platja de Pals i Sa Riera, després de caminar 5 km des de l’aparcament de la Caddy, a la Gola del Ter, descalç per la sorra gruixuda. Es comença a omplir de gent. Aigua fresca i clara, ja tocava netejar-se una mica. Ara el vent i el sol m’assequen, no duc tovallola. M’agrada la gent que es despulla, la seva vibració és més elevada, més subtil. Apareix l’angelitat que portem dins, quan ens lleven la roba que ens disfressa. La naturalitat humana emergeix i connecta amb la naturalitat pura dels elements: sorra, mar, vent, sol... Sembla mentida, que les persones no acceptin encara que la salut del cos i la salvació de l’ànima passen per aquesta reconnexió energètica... Vaig sanar a Terradets (on torno cada any uns dies, per agrair i meditar) i vaig desenvolupar la “connexió espiral” a Cap Ras (on tinc el “camp base” de la meva vida nòmada). He visitat 50 països, la bellesa dels quals conservo en la meva memòria, però tinc els meus llocs sagrats en els que retrobo l’essència primigènia del meu ésser. 


15.6.18

Fluvià



A la gola del Fluvià, càmpings que et barren el pas, multes de 600 euros si traspasses la línia protegida de nidificació als Aiguamolls, platja inclosa, fins el 30 de juny. 


És la part indomesticable, la que reivindico quan parlo de llibertat, que és parlar de salvatgisme. La presència humana m’atabala. Les urbanitzacions detestables. 


Elles amb gossos i ells amb bicicletes, amb pròtesis que els protegeixen de la intempèrie salvatge, com pròtesis són les llars, les famílies, les amistats, els amors... La societat sencera amb tota la seva cultura i civilització artificial és un invent per a protegir-nos de la intempèrie de la natura salvatge. Com la Caddy, la roba que vesteixo, la motxilla, el iPhone, la cartera amb targetes de crèdit, fins i tot les ulleres... També les paraules, per descomptat. Tot per a salvar-nos aparentment de la intempèrie natural de l’existència. 


No em banyo. Està freda i he vist massa depuradores a prop, rius que desguassen les escorrialles humanes. La part indomesticable, com quan et deixes d’afaitar la barba, o no et rasures el pèl del cos, o estàs uns dies sense dutxar-te... 


Ara que ja saps que el problema és el sistema en si mateix, aquest capitalisme criminal que necessita les guerres i les crisis per a greixar els seus engranatges genocides. Ara que ja ho saps, et queda l’escapatòria lúcida, individualista (el ramat no sap mai cap on tirar i acostuma a estimbar-se). 


Haurien de prohibir els diners i tancar tots els bancs, executant els banquers. Haurien de passar per la guillotina tots els pastors-polítics que obeeixen les ordres dels banquers per tal de deixar el poble cada cop més pobre i desesperat, al caire del suïcidi (perquè la revolució és impossible si governa el capital). 


La plutocràcia que pastura la partitocràcia, la financia com financia els mitjans que borden consignes i manipulen ideologies vàcues (el capital només té una ideologia: guanyar més peti qui peti). 


Aquest materialisme sense ànima, la preeminència dels objectes sobre els subjectes, de la cosa física sobre l’energia espiritual, aquesta absoluta fretura del factor humà que converteix la societat sencera en un escorxador de zombis.

Canadell



M’agrada ser un llop solitari. La Caddy em permet una autonomia nòmada amb comodidats prou acceptables. Observo el món i la gent. Passo de llarg. Vorübergehen. De vegades deixo per escrit les meves impressions. És un pelegrinatge. Sense casa ni família. En el desarrelament de les ales esteses. En el moviment sense destí. Nihilisme alliberador. La llibertat com el darrer mite, la darrera religió: la pura indeterminació incatalogable fluint en la pura espontaneïtat instantània... Ser autèntic que, en realitat, a efectes pràctics, significa no saber qui ets, no saber què fer i no saber on anar... Aquest “no saber” et salva de l’esclavatge generalitzat dins el sistema criminal capitalista. Aquest “no saber” et fa savi i et fa feliç. Apeirònicament feliç, camaleònicament feliç, amb la naturalitat dels animals que tampoc “saben” res i es guien per l’instint... Llop solitari. Us regalo totes les cadenes i totes les paraules (que també són cadenes). Deixeu-me en pau. 

13.6.18

Garbet



M’adormo sota els tamarius de Garbet, la tramuntana bressola ma solitud retrobada, els rosssinyols i la música salada, el sol ponent envernissa Cap Ras.


Te n’has anat una altra vegada, sempre que te’n vas em sento així: orfe i estrany, desorientat sense les busques dels teus braços, perdut en el desert dels llavis fonedissos...


M’adormo sota els tamarius de Garbet... Sóc sense tu, hi ets present, ineludible, indeleble. 

7.6.18

CR35



Un altre comiat que no és comiat, perquè mai no marxaràs d’aquí i sempre hi tornaràs. 

Vas fer la volta sencera, vas banyar-te al mar mentre plovia a bots i barrals, vas plorar, vas riure, i el cel plorava amb tu, i et va regalar el seu millor somriure: un arc de Sant Martí doble, sencer, magnífic, entre el Cap de Venus i Cap Ras... 

Un arc iris tan especial i sincrònic com aquell que va aparèixer a Rapa Nui fa 9 anys justos: Hanua Nua Mea, sobre els illots (motu) Nui, Iti i Kao Kao. El vas poder contemplar des de l’emplaçament de Vai Atare, sobre el penyasegat de 300 m. a l’esquerra del cràter Rano Kau, a tocar del Kari Kari. Allà va morir el cuc i va néixer Tangata Manu (L’home ocell)...

Element aigua, tots els colors de l’espectre de la llum divina manifestant-se davant els ulls... Senyals inequívocs que et confirmen que estàs en el bon camí i que el cel et beneeix... 

No, no és un comiat. Cap Ras fa tres anys que t’acull, n’ets el guardià. Ara toca caminar, viatjar, voltar, fluir... L’obertura llibertària que et permet de continuar comprenent els matisos del món, la varietat dels llocs i de la seva gent...

Gràcies pels dies i les nits de pau i joia que m’has concedit. Gràcies per les sortides i les postes de sol, pels rossinyols, per la inspiració feta música i paraules... Gràcies de tot cor, Cap Ras, sóc amb tu, vas amb mi.