Fluvià

A la gola del Fluvià, càmpings que et barren el pas, multes de 600 euros si traspasses la línia protegida de nidificació als Aiguamolls, platja inclosa, fins el 30 de juny. 

És la part indomesticable, la que reivindico quan parlo de llibertat, que és parlar de salvatgisme. La presència humana m’atabala. Les urbanitzacions detestables. 

Elles amb gossos i ells amb bicicletes, amb pròtesis que els protegeixen de la intempèrie salvatge, com pròtesis són les llars, les famílies, les amistats, els amors... La societat sencera amb tota la seva cultura i civilització artificial és un invent per a protegir-nos de la intempèrie de la natura salvatge. Com la Caddy, la roba que vesteixo, la motxilla, el iPhone, la cartera amb targetes de crèdit, fins i tot les ulleres... També les paraules, per descomptat. Tot per a salvar-nos aparentment de la intempèrie natural de l’existència. 

No em banyo. Està freda i he vist massa depuradores a prop, rius que desguassen les escorrialles humanes. La part indomesticable, com quan et deixes d’afaitar la barba, o no et rasures el pèl del cos, o estàs uns dies sense dutxar-te... 

Ara que ja saps que el problema és el sistema en si mateix, aquest capitalisme criminal que necessita les guerres i les crisis per a greixar els seus engranatges genocides. Ara que ja ho saps, et queda l’escapatòria lúcida, individualista (el ramat no sap mai cap on tirar i acostuma a estimbar-se). 

Haurien de prohibir els diners i tancar tots els bancs, executant els banquers. Haurien de passar per la guillotina tots els pastors-polítics que obeeixen les ordres dels banquers per tal de deixar el poble cada cop més pobre i desesperat, al caire del suïcidi (perquè la revolució és impossible si governa el capital). 

La plutocràcia que pastura la partitocràcia, la financia com financia els mitjans que borden consignes i manipulen ideologies vàcues (el capital només té una ideologia: guanyar més peti qui peti). 

Aquest materialisme sense ànima, la preeminència dels objectes sobre els subjectes, de la cosa física sobre l’energia espiritual, aquesta absoluta fretura del factor humà que converteix la societat sencera en un escorxador de zombis.