Un altre comiat que no és comiat, perquè mai no marxaràs d’aquí i sempre hi tornaràs.
Vas fer la volta sencera, vas banyar-te al mar mentre plovia a bots i barrals, vas plorar, vas riure, i el cel plorava amb tu, i et va regalar el seu millor somriure: un arc de Sant Martí doble, sencer, magnífic, entre el Cap de Venus i Cap Ras...
Un arc iris tan especial i sincrònic com aquell que va aparèixer a Rapa Nui fa 9 anys justos: Hanua Nua Mea, sobre els illots (motu) Nui, Iti i Kao Kao. El vas poder contemplar des de l’emplaçament de Vai Atare, sobre el penyasegat de 300 m. a l’esquerra del cràter Rano Kau, a tocar del Kari Kari. Allà va morir el cuc i va néixer Tangata Manu (L’home ocell)...
Element aigua, tots els colors de l’espectre de la llum divina manifestant-se davant els ulls... Senyals inequívocs que et confirmen que estàs en el bon camí i que el cel et beneeix...
No, no és un comiat. Cap Ras fa tres anys que t’acull, n’ets el guardià. Ara toca caminar, viatjar, voltar, fluir... L’obertura llibertària que et permet de continuar comprenent els matisos del món, la varietat dels llocs i de la seva gent...
Gràcies pels dies i les nits de pau i joia que m’has concedit. Gràcies per les sortides i les postes de sol, pels rossinyols, per la inspiració feta música i paraules... Gràcies de tot cor, Cap Ras, sóc amb tu, vas amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada