Hands of Destiny

"Is there a choice, or is it in the hands of destiny? No such things as faith, everything is predestined. The presence of all and the perception of every feeling is just a dream that follows a written script." (Darkane)

Ser amor

No hi ha errors i, per tant, no hi ha culpa. El sentit de la vida és viure-la. No has de canviar. No has de fer res. Només ser tu mateix, confiar, fluir... La ment és ego i pors. Has de sentir amb el cor i refiar-te de la intuïció. El veritable amor és lliure. Si necessites algú, no l'estimes, el necessites. Estimar de veritat és SER AMOR, manifestar en nosaltres la divinitat i reconèixer-la en els altres. Namasté.

Magic zone

No, no es tracta de retenir o que et retinguin. No es tracta de romandre en la "zona de confort". Lo que coneixem no pot competir amb lo nou. Lo nou sempre ens sedueix per nou, per desconegut… La "zona d’aprenentatge" ens proporciona noves experiències, noves coneixences, nous horitzons. Per això viatgem. En la "zona de confort" no aprenem gaire res, tard o d’hora tot esdevé rutinari, previsible, avorrit. És dur renunciar a quelcom bo, només perquè la vida ens ofereix quelcom diferent… La novetat, com tot començament, amaga un encís. Cal llevar àncores, pujar més esglaons, obrir les ales i volar més lluny… El cor tendeix als lligams, però l’univers ens vol lliures, oberts, florint, fluint, valents, riallers, confiats…

Adéu hivern

Fa fred de nevar. El pit-roig es passeja per la terrassa. Li deixo unes pipes i molles de pa. Les maletes a punt una altra vegada. Wanderlust és una síndrome de mal curar. Observo les meves pertinences. Quatre capses. Cada mudança perdo coses materials i en guanyo d'immaterials: vivències, aprenentatges, noves dimensions... Sentir la lleugeresa de la motxilla i posar a prova la consistència de les ales. Sóc més rossinyol que pit-roig. Tornaré per primavera. Adéu hivern. Amèrica m'espera!

[Abans de marxar, he fet un restlyling al blog, que ja tocava]

Llevantada

Què n’hauria de fer, de tantes paraules dèbils, imprecises, ombrívoles? Escoltar el silenci i prou, contemplar l’omnipotència de les onades que s’esbraven contra els esculls, resseguir el vol rasant de la gavina, oblidar que vaig llegir llibres absurds i que en vaig escriure de més absurds encara, dissimular tantes imperfeccions, agrair que vaig descobrir l’amor veritable (un pèl tard, després d’un fotimer de provatures), i que llavors vaig començar a fluir amb el corrent que mena a l’essència divina… 

Ella fa sortir la millor versió de mi: Eu faço vc colocar para fora seu melhor self e isso é recíproco! Es podria dir res més elevat? Plató hi estaria d’acord. Es tracta d’això. I tanmateix són paraules dèbils, imprecises, ombrívoles. 

La llevantada entra per la terrassa i es s’esmuny passadís endins. El meu cor és una pinya esberlada. Plou sense parar. 

Ella és real o una creació meva? Sóc real o ella m’està creant?

Estimar-se és re-crear-se cada dia.

Cossos astrals

COSSOS ASTRALS 

 Que tots som fills de Mu, descendents dels Naakal

constructors de piràmides, escultors de moais

TangataManu, Kukulkán

The Sphinx, Tiahuanaco

Very Far Away From AnyWhere Else 

Hotu Matua from Hiva Oa

Gauguin i Brel

 Que tots venim de les estrelles 

(... Sírius ... Orió ... Plèiades ...)

exaltats, alienígenes, outsiders

ànimes reencarnades

cossos astrals

subtils

eteris

 Que hi ha un MISTERI

 en cada batec i en cada pas

revelant-se en les mirades

L a C o n n e x i ó A n c e s t r a l

 Pare Sol penetrant-nos de matinada

l’AMOR que transcendeix 

la pell   el plaer   la sang

aquest saber sense saber
aquest estar sense estar

aquesta lleugeresa

aquesta tendresa

aquesta serenor 

nova i vella

SER

Allò que som i que fem i que tenim

Allò que ens empeny cap amunt… 

 Que tots som u i diversos
i contradictoris

 Adoro la vida cada segon

A d o r a n t - t e

T

Hi ha pau

HI HA PAU 

 Hi ha pau en els vestigis de la vida feta somni, 

en els blaus que separen els núvols de les onades,

en les teves paraules, en els silencis
que es condensen en forma de
llàgrimes. 

 Hi ha pau en les gavines, 

en les fustes que arriben a la platja, 

en les pedres que mantenen l’equilibri, 

en el record de les hores amazòniques, 

tan inoblidables. 

 Hi ha pau perquè l’amor és una llum que no trasbalsa, 

aquesta divina llum que inunda el cor de rialles. 

 Hi ha pau, i tendresa infinita, i una certesa 

 que abasta cada replec de l’ànima. 

Perquè l’amor és una llum 

que no trasbalsa. 

 HÁ PAZ 

 Há paz nos vestígios de vida feita sonho, 

nos azuis separando nuvens e ondas, 

nas suas palavras, nos silêncios
condensando sob a forma de
lágrimas. 

 Há paz nas gaivotas, 

na madeira chegando à praia, 

nas pedras que manter o equilíbrio, 

na memória das horas Amazônicas, 

tão inesquecívels. 

 Há paz, porque o amor é uma luz que não turba, 

Esta luz divina que inunda o coração de risos. 

 Há paz, e ternura infinita, e uma certeza 

 cobrindo cada dobra da alma. 

Porque o amor é uma luz 

que não turba. 

 THERE IS PEACE 

 There is peace in vestiges of life made dream, 

in blues separating clouds and waves, 

in your words, in silences
condensing in form of
 tears. 

 There is peace in gulls, 

in driftwood arriving at beach, 

in stones maintaining balance, 

in memory of Amazonian hours, 

so unforgettable. 

 There is peace because love is a light that not trouble, 

This divine light that floods the heart with laughters. 

 There is peace, and infinite tenderness, and a certitude 

 covering each fold of soul. 

 Because love is a light 

that not trouble.

poemes

Encara som aquí

És fàcil: es tracta de ser tu mateix, de deixar que la vida flueixi en els instants que encara som aquí bategant, respirant, caminant, estimant... Que encara som aquí, perquè cada dia se'ns regala un dia més, una nova benedicció de l'univers, un miracle dit "humà" del qual hauríem de ser conscients amb plena humilitat. Quan encara som aquí, hi som a temps, d'agrair i de sentir que val la pena viure.

Abençoados

Abans que surti el sol et vull escriure. El sol i la lluna es troben com ens vam trobar nosaltres. Mirant-se de fit a fit. Reconeixent-se. Llum amb la llum. Cor amb el cor. Dóna’m la mà que caminarem junts en la mateixa direcció. Vet aquí el regal. Vet aquí el miracle. Quanta joia de patac. Quanta. L’univers s’ha conxorxat. Bendicions. Gràcies!

Antes do nascer do sol eu quero escrever. O sol e a lua são como nós achamos nós. Olhando em si para se adequar. Reconhecendo-se. Luz com luz. Coração a coração. Dê-me sua mão para caminhar juntos na mesma direção. Voilà o presente. Voilà o milagre. Quanta alegria de repente. Quanta. O universo tem sido confabulado. Abençoados. Obrigados!

Jericoacoara

És cert, que marxes aviat, que potser no tornaràs? Qui t’espera a l’altra banda de l’oceà? Qui podria robar-te el cor i l’ànima, Home Ocell? Quina deessa? O és simplement l’horitzó que (com sempre) et sedueix amb la seva incertesa? 

És cert, que te’n vas sense bitllet de tornada? Ja ho vas fer una vegada, te’n recordes? Aviat farà vuit anys. 

Vols dir que hi ha un destí? Quins senyals segueixes? Les flexes són grogues o vermelles? T’assessoren els àngels? Tens GPS? 

Sri Prem Baba diu: Estamos aqui para amar e criar uniao. Esse é o jogo. 

A què jugues, doncs? 

Triangules entre Buda, Kukulkán i Moai. No són mals companys de viatge. Després està Shakti, que es manifesta de múltiples maneres, amb cares i noms diversos. 

És cert, que ha arribat l’hora de comprometre’t? O només és una altra performance de les teves? 

No fugis d’estudi. 

Qui és Ella? 

Ella és la Veritat.

Quelcom que no s'explica

L'AMOR és un intercanvi energètic que va més enllà de l'aspecte físic; es produeix també a distància, amb la paraula, la mirada, el pensament, sense tocar-se ni tan sols veure's. 

Per això, que no hàgiu trobat encara l'home o la dona que us inspiri suficientment per a unir-vos, no és raó per a sentir-vos sols o privats d'amor. 

Com a energia que circula arreu de l'univers, la podeu trobar en les pedres, els vegetals, els animals, també en els elements (terra, aigua, aire, sol, estrelles) 

Per què patir si no teniu una dona o un hombre entre els vostres braços? No és el cos ni la carn allò que us donarà amor. L'amor sovint se serveix del suport físic, però es troba pertot: és una llum, un nèctar, una ambrosia, una gràcia, una benedicció que omple l'espai còsmic i us omple el cor i l'ànima. 

Quelcom que no s'explica (amb paraules), però que se sent... 

Connexió

One More Night

Silenci us prego

Hi ha el cel i el mar esvalotat d’onades massa tèrboles

Del caire del fingir ser massa fi per acabar escopint paraules

Veniu fills de l’infern (aprendre a tenir ales) veniu si sou cabals

Veniu a desteixir les trames de mil karmes i aneu fins a l’oblit

Perdreu lo que estimeu a còpia d’estimar-ho i sempre en voldreu més

I més i més i més que tot és poc i res no és prou per al gran monstre

Que devora temps i sentiments i somnis

Ara hi ha el cel i el mar esvalotats

I un cor cansat de ser coixí de si mateix

I una altra víctima que guarda massa llàgrimes

 Silenci us prego

Silenci

No em busqueu a la selva ni al desert

No em busqueu

Vull perdre’m
Definitivament

L’hivern és una ombra que em corglaça

M’ennuego si bec i si beso també

Silenci us prego

Silenci

Eu Sei Que Vou Te Amar

Captain Fantastic

Viento del sur

Sopla un viento fuerte del sur que trae lluvia...

El mar se alborota y mi corazón olvida los amores humanos que fueron bálsamo ficticio por unos días, unas semanas, unos meses, unos años....

Ilusiones que se desvanecieron como nubes en el horizonte....

Queda un regusto de sal entre los labios, ese vacío que dejan tantos nombres, tantos cuerpos, tantos sueños...

Ahora estoy preparado para volar, para perderme de nuevo en lo inesperado...

Llegó la hora de la despedida...

No puedo aferrarme a nada ni a nadie...

Mi destino tiene el color del Arco Iris.......

Me crecieron las alas...

Hay heridas que no cicatrizan nunca...

Por eso hay que caminar aunque no haya luz ni objetivo...

Todo parece fácil para aquellos que permanecen en la jaula...

No es "amor" ni "pareja" lo que busco, sino ser yo mismo sin depender de nadie....

Ese "ser yo mismo" tiene un precio: la libertad y la soledad, que son primas hermanas...

Veo y comprendo el camino, pero estoy aprendiendo a caminarlo...

Todas las relaciones humanas tienen algo de trampa: confiamos...

Fe, esperanza, confianza....

Expectativas tendidas sobre el abismo de la impermanencia...

El viento del sur sopla con fuerza....

El mar se alborota y mi corazón olvida sus latidos exagerados...

Dame luz y dame sombra...

Que el ángel de la guarda me guarde a todas horas....

Que no se sequen nunca las lágrimas...

Somos lo que soñamos...

El sueño de un dios loco que se divierte jugando...

Rising Love

DON'T FALL IN LOVE, RISE WITH IT

Immature people falling in love destroy each other’s freedom, create a bondage, make a prison. Mature persons in love help each other to be free; they help each other to destroy all sorts of bondages. And when love flows with freedom there is beauty. When love flows with dependence there is ugliness.

A mature person does not fall in love, he or she rises in love. Only immature people fall; they stumble and fall down in love. Somehow they were managing and standing. Now they cannot manage and they cannot stand. They were always ready to fall on the ground and to creep. They don’t have the backbone, the spine; they don’t have the integrity to stand alone.

A mature person has the integrity to stand alone. And when a mature person gives love, he or she gives without any strings attached to it. When two mature persons are in love, one of the great paradoxes of life happens, one of the most beautiful phenomena: they are together and yet tremendously alone. They are together so much that they are almost one. Two mature persons in love help each other to become more free. There is no politics involved, no diplomacy, no effort to dominate. Only freedom and love.

 (Osho)

Parla el roure

Tot és immens com la rialla d’un nadó 

Tot infinit 

Amb arrels 

Amb tronc 

Amb branques 

Amb fulles 

Amb flors 

Amb fruits 

Tot l’univers 

M’enfonso per a enlairar-me 

M’adormo per a renéixer 

Toco el cel amb el tou dels dits 

Escampo núvols 

Pentino vents 

Tot és immens en el teu cor humà 

En la teva saba vermella que corre amunt i avall 

En l’escorça de la teva pell 

En les arrels dels teus peus 

Tot és immens 

Profund 

Aeri 

I el sol que et fa l’ullet 

I beus en deus pregones 

I et rentes amb la rosada 

I ets canal entre Terra i Cel 

Tot és immens 

Humà que m’abraces 

Germà que t’enfiles 

Fill que festeges amb la Mare Terra 

En aquest teu cos efímer 

Immens el teu poder d’estimar tots els éssers 

De ser llavor que fecundi de llum i amor els altres 

Despulla’t de fulles seques 

Deprén-te d’allò que pesa 

D’allò innecessari 

Medita la meva senzillesa 

Aprén la lliçó d’estar-te sempre en un lloc 

Ferm 

Inalterable 

Canta la cançó que porta de lluny 

Sons de campanar i d’esquelles 

T’acarona la pluja 

La Saviesa del Silenci 

Tot és immens com la rialla d’un nadó 

Del nadó que ets 

Del nadó que acabes de
néixer 

Sóc Roure que et dic: 

Sigues roure 

Sigues herba 

Sigues pedra 

Sigues terra 

Sigues aigua 

Sigues aire 

Sigues sol 

 Sigues tu mateix 

I no deixis mai de 

créixer

(Santa Maria de Besora 12-11-16)

més poemes

Marlys

Todo empezó en el bosque aquel donde los dos fuimos un ser / Oh Marlys / La luna ayer creció y fue sol en la cabaña de Manuel / Oh Marlys / Dime si hoy hay conexión, las alas son para volar / Oh Marlys / El colibrí selló el amor, ya nada más nos separó / Oh Marlys / No lo puedo contar, estoy loco de atar / Oh Marlys / No lo puedo cantar, este estar sin estar / Oh Marlys

LUZ

He visto el cielo en tu mirada. También en tu voz. También en tu alma serena de sirena que danza con los delfines en las aguas cristalinas de los mares del sur. He visto tantas cosas en nuestra LUZ. Tantas. Pureza. Arrebato. Pasión. Calma. Anhelo. Paciencia. Certeza. Determinación. No nos van a detener con sus razonamientos sensatos. Ellos no saben cómo tratarnos. Nos escapamos hace siglos de su prisión. Ahora volamos hacia horizontes remotos con alas de fuego. Ahora queremos querernos con verdadero amor. He visto tierras lejanas, planetas inexplorados, estrellas que brillan para nosotros… Y he visto tus dedos acariciando mi cara, suavemente, como se acaricia un niño recién nacido, porque soy eso en tus manos… Tú me naces y yo te nazco, hijos de nuestros sueños. He visto el abrazo que resume todos los abrazos y el beso que resume todos los besos. Nos he visto felices, desnudos, saltando y corriendo, cantando y bailando, locos de amor, locos de vida, locos de todo… He visto tantas cosas en nuestra LUZ, que mis ojos se han quedado prendados de belleza. No los abras. Deja que dibujen un cielo hacia adentro, nuestro cielo, nuestras palabras, nuestros silencios, cada latido que nos acerca al centro de lo que somos y de lo que seremos… ¿Puedes imaginártelo?