24.4.09

No busquis lluny el que s’amaga sota els peus. Procura callar quan els altres criden. El mèrit no és teu si l’obra és perfecta. Pensa que hi ha forces ocultes que treballen per a tu. Pensa que som instruments en mans de la natura. Les muses són reals. Els dits tenen vida pròpia. La sang amara cada batec i bull per aflamar-te. Deixa’t endur per la brisa que empeny cada frase. No busquis lluny el que la teva ombra és. Escolta-la. Ella coneix els secrets de la llum. Hi ha músiques que penetren fins a la medul·la i resten en el fons per sempre més. Som un conat que no dura, un espasme enmig de l’univers, una petita espurna que s’allunya deixant al seu darrere pols d’estels. No busquis lluny el que s’oculta en el cor de la nit. És el teu cor. La lluna sempre somriu. Els déus creuen en tu. Estigues despert i no dubtis. Tot acabarà bé.

23.4.09

Dorm en el cel dels meus braços, nen que somies postes de sol. Jo et cantaré a cau d’orella una cançó de bressol. Dorm en el cel dels meus braços, neda en el mar de l’amor. Jo et vetllaré fins que l’alba ompli de llum el teu cor.

20.4.09

Provo de comprendre el meu passat, cada pas que he fet, cada errada, cada encert. Si sóc capaç de comprendre les meves imperfeccions seré una mica més perfecte i podré comprendre millor les imperfeccions dels altres. El camí de la vida no és recte, està ple de marrades. Hi ha corriols que no menen enlloc, però que t’apropen a tu mateix. No seràs savi fins que no admetis que tota conclusió és provisional i tota seguretat un miratge. Memento mori. Recorda sempre que la cendra és l’ultima paraula de la flama i que el plaer no existiria sense la pena.

17.4.09


Benaurats els que no escarmenten, deia la mare de Raimon Panikkar. Per a ser feliç no hi ha receptes. Només els homes lliures són feliços. El més difícil és gestionar la pròpia llibertat, és a dir, les pròpies contradiccions, perquè sense contradiccions no hi ha llibertat, no hi ha possibilitats, no hi ha alternatives. Kierkegaard va escriure a La Repetició: Tot el contingut del meu ésser és com un crit permanent de contradiccions íntimes…. Aquesta és la clau. La gent té por de contradir-se. No som un bloc monolític, sinó un cub de Rubik fet de mil colors i de mil peces que muda i trasmuda sense aturador. Tot això no ho entenen ni els dogmàtics ni els platònics, que creuen en les idees immutables. Heràclit encerta: tot és fluència, res no és estable. La persistència és una entelèquia, com ho és l’objectivitat o la veritat absolutes; com ho és tota moral que malda per imposar-se sobre la espontaneïtat individual. Ningú no té dret a jutjar els actes aliens i tothom té el deure d’actuar d’acord amb el seu franc albir.

6.4.09


Un ritual vermell engarlanda les espones. Al fons, inabastable, el mar és un tapís d’onades fonedisses. Camino sol a l’hora del migdia. Un faisà travessa el camí. Mastego puntes d’espàrrec. Faig un glop a la font de Can Gurri. Encara cirerers florits amb pètals blanquíssims… Encara, indestructible, la fe en el futur.

4.4.09


Com si les mans no fossin meves. Aquest pany de cel entre les glicines i el bosc. Abril: simulacre d'abellots i de poncelles. No cal que escriguis res. Passa de llarg com els núvols. Sigues sempre el que no ets. Allibera't de tu mateix. Com si les mans no fossin teves i les paraules vent.

3.4.09

Sant Jordi 09

El Sant Jordi de l'any 2000 vaig publicar el meu primer llibre (+). Després en van venir altres (+). Per aquest Sant Jordi n'han sortit dos alhora: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 i Entrellum. 49 poemes i una elegia.




Si tot va bé, el dia de Sant Jordi signaré llibres a
la llibreria Jaimes (Passeig de Gràcia, 62)
de 10:30 a 11 del matí

1.4.09

Tot és incert menys l'amor: l'aleteig de la papallona, el mot imprecís, el tic-tac del rellotge, la boira a mig matí, el plor de l'infant, l'agonia del vell, les pedres majestuoses, la pluja escadussera, el cau del senglar, la trajectòria del pensament... Tot és incert menys l'amor que neix i reneix a cada batec.

26.3.09

Les màscares em miren amb els ulls buits. ¿On han anat a parar els somriures? S'escola la vida riera avall, sota els plataners altius. Les flors del cirerer, delicades i tímides, omplen avui el meu cor. Demà ja no hi seran. Jo tampoc. Les màscares em miren. Saben que sóc una ombra que sospira.

10.3.09

45

Avui faig 45 anys i reconec que no estic en el millor moment de la meva vida. Malgrat que acabo de publicar dos llibres i la primavera ja és aquí, tota una sèrie de problemes m'aclaparen des de fa un temps, problemes que mai vénen sols, entre els quals em preocupa sobretot la salut. Que ningú no s'espanti, eh. Estic bé, però podria estar millor. Com haureu pogut comprovar, això m'ha fet desconnectar bastant d'internet, del blog i d'altres activitats que abans sovintejava. Disculpeu-me si de vegades no responc amb celeritat els vostres mails. Espero refer-me ben aviat per a poder tornar a estar al 100%. Mentrestant, agraeixo les vostres mostres de suport i les vostres felicitacions. Una abraçada!

1.3.09

Autoritat i límits

El proper dimecres dia 4 de març a les 22:30 h. participaré en un debat tertúlia a la TV de Mataró en el programa "Pantalla oberta".


Aquest programa s'inscriu dins el IV Cicle Psicoanàlisi Avui:


FOTO

23.2.09

22 de febrer a Cotlliure

El dia 22 de febrer de 1939 Antonio Machado moria a Cotlliure.
Ahir feia just 70 anys.

10:20 Centre Cultural de Cotlliure. He sortit de casa una mica abans de les 7. He arribat a Cotlliure sobre les 8:30. Bufa tramuntana. Pel camí he vist sortir el sol. Mimoses florides. Canigó nevat.

Ara parla la presidenta del parlamento de Andalucía. El meu llibre està a la taula de l'entrada. 14€. Ja n'he dedicat un parell. Me n'enduc una capsa plena i la deixo al maleter del cotxe. Ha quedat molt bé. Fa sol. Guy Llobet, el president de la Fundació Machado, m'ha presentat el guanyador d'enguany: Toni Quero. Ara una representació de joves escriptors de totes les províncies andaluses reciten poemes de Machado. Canciones a Guiomar...

10:50 Parla l'alcalde de Cotlliure. El vent no cessa. Acaba d'esbatanar una finestra. Machado símbol europeu de llibertat, democràcia i republicanisme.

11:10 Lliurament del Prix des Lycéens. La remise du Prix Internacional de Litterature Antonio Machado 2009 serà a continuació. Com a membre del jurat vaig votar per l'obra "Los adolescentes furtivos" de Toni Quero, poeta sabadellenc que s'havia presentat sota el pseudònim de Dorian Gray...

Toni Quero & Toni Ibanez

Això és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
Los adolescentes furtivos” és una obra novedosa, extraordinària, contundent, brutal, rica en expressions profundes, de diamantada originalitat, fresca, vitalista, que et commou i t’atrapa, t’arrossega amb la força de la paraula exacta. Excel·lent!
Però el millor del dia encara estava per arribar. De camí cap al cementiri vam passar per la Casa Quintana, l'hotelet on Machado va morir. Es tracta d'una casa al costat de la riera que està igual ara que fa 70 anys. Sempre tancada. Llavors vaig veure que hi havia gent a dins, pujant per les escales. Coi, està oberta! I vaig començar a córrer.... I Toni Quero darrere meu. A la porta ens van dir que el Sr. Quintana (fill de la propietària que va acollir Machado en els seus darrers dies) l'havia obert per als representants de la Junta de Andalucía; i que no podíem pujar perquè l'espai era minso, que calia esperar que baixessin els que eren a dalt, atès que la cambra que va ocupar Machado es troba al pis superior. Aleshores, impacient, quan van baixar algunes persones, em vaig enfilar escales amunt... I Toni Quero i Renada Laura Portet (que s'hi havia afegit) darrere meu. A la porta de dalt ens van barrar el pas: El Sr. Quintana está cerrando... Com? Que un dia que obren aquesta casa jo no podré veure-la???!!! I em vaig colar cap endins. I Toni Quero i Renada darrere meu. El Sr. Quintana estava tancant els finestrons de la cambra on van morir Antonio Machado i la seva mare. Una cambra molt modesta, amb dos llits, un armari, una cadira, un bidet, una pica, un mirall... Vaig pregar al Sr. Quintana que em deixés fer un parell de fotos. Vaig posar el llibre sobre el llit com abans l'havia posat sobre la tomba. Vaig fer les fotos. Un lloc sagrat. Un moment sagrat. Un regal del cel. Gràcies Antonio!!!


La bona notícia és que, finalment, aquesta casa serà adquirida per la Fundació per a convertir-la en Casa Museu.

15.2.09

De vegades el cos

De vegades el cos diu prou. El cos és savi. L'única ciència exacta és la somatosofia, la resta són camàndules. La ment sempre va més lluny. La ment té ales. La ment s'enlaira i sobrevola serralades de somnis impossibles. La ment s'allunya veloç com un llampec indeturable. Però el cos no pot seguir-la i esdevé àncora. El cos amb les seves defenses baixes. El cos amb la seva sang vermella i calenta i els seus batecs tan fràgils. Els metges treballen a les palpentes. Administren químiques incertes. La ment guarda el secret de la seva follia com es guarda un tresor en una illa deserta que no surt als mapes. Ni jo mateix sé qui sóc realment. Fa dies que m'he perdut. El meu cos ja no em pertany. ¿Fins quan podré sobreviure dins d'aquesta confusió? ¿Fins quan podré suportar l'esqueixament d'aquesta suprema contradicció vital? Vagarejo per la platja cercant una resposta... Les sabates se m'omplen de sorra i el cor glopeja onades.

10.2.09

Han florit les mimoses

Han florit les mimoses i els ametllers. Menjo maduixots. Rebo el PDF d'Entrellum/Entreluz/Clair-Obscur...

Entrellum, lauréat du Prix International Antonio Machado 2008, révéle un entredeux imaginaire symbole du seuil séparant apparence et esprit. Poémes ou Elégies, Toni Ibanez évoque cette subtile alliance unissant le paraitre de nos vies et la réalité de nos souvenirs. A l’aune de l’oeuvre d’Antonio Machado, Entrellum, Entreluz, Clair-Obscur chemine au coeur de nos espoirs les plus intimes; une promenade lucide et contemplative hommage à l’esprit Machadien.

Guy Llobet
Président de la Fondation Antonio Machado - Collioure

7.2.09

Primer dissabte de febrer

El dia s'aixeca nou, amb el cel ben net. El futur és com aquest cel. T'has de guarir del passat. La sang encara brolla. Ets una ferida oberta que cicatritza lentament. Saps que tot anirà bé. T'ho diu el cor i el blau inquiet de la mar. Tot anirà bé i seràs feliç perquè, malgrat el que opinin els altres, tu també mereixes la felicitat. Aquest cel i aquest sol i aquest mar... Primer dissabte de febrer.

5.2.09

Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06

Arriben de Mallorca dues capses amb 25 exemplars del meu últim llibre publicat: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 (Edicions UIB). És un totxo de 534 pàgines que recull gran part dels posts escrits als blogs Tros de Quoniam i Entrellum durant els anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta obra va merèixer el VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle.

Malgrat que alguns no acaben de veure clar el pas del text digital al paper, fa goig poder tenir entre les mans aquest nou "fill" que s'afegeix a la família de volums analògics. Lletres que taquen la blancor física. Un patracol que se sosté dempeus. Una altra fita aconseguida.

31.1.09

L'Oracle imminent ara també digital

Benvolgut Toni,

Edicions Bromera ha encetat recentment una aliança amb altres destacades editorials independents (Cossetània, de Valls, i Angle, de Barcelona) per posar en marxa EDI.CAT (www.edi.cat). L’objectiu d’aquesta aliança és fer front de manera conjunta als canvis (locals i globals) que s’estan produïnt en el sector del llibre i explorar noves vies de difusió de les obres que configuren els nostres catàlegs respectius.

En aquest sentit, volem posar en marxa al llarg del mes de febrer el llançament dels primers llibres digitals, i ens agradaria que figurares en aquesta selecció inicial. Et proposem, doncs, “publicar” L’Oracle Imminent en format digital, per a la venda mitjançant descàrrega en línia, amb protecció DRM anticòpia. A tal efecte, t’adjunte el model de l’addenda al contracte amb les condicions econòmiques propostes. Si hi estàs d’acord, t’agrairé que m’ho comuniques el més aviat possible i et farem arribar la còpia impresa i signada del document.

Moltes gràcies, com sempre, per la teua col·laboració,

Joan Carles Girbés

Director de publicacions


NB (lletra petita): Drets d'autor llibre analògic (paper) = 10%. Drets d'autor llibre digital (e-book) = 16 %. A partir d'ara els escriptors serem un 6% més rics... Visca! :(

28.1.09

LCL electrònica

Com ja vaig anunciar, EDI.CAT publicarà pròximament La catosfera literària 08 en format de llibre electrònic. La notícia la dóna avui Europa Press. D'aquesta manera, LCL_08 farà el viatge de tornada a la digitalitat. Textos que van néixer en els blogs i van anar a parar al paper, ara esdevindran un e-book.