25.1.17

Adéu hivern

Fa fred de nevar. El pit-roig es passeja per la terrassa. Li deixo unes pipes i molles de pa. Les maletes a punt una altra vegada. Wanderlust és una síndrome de mal curar. Observo les meves pertinences. Quatre capses. Cada mudança perdo coses materials i en guanyo d'immaterials: vivències, aprenentatges, noves dimensions... Sentir la lleugeresa de la motxilla i posar a prova la consistència de les ales. Sóc més rossinyol que pit-roig. Tornaré per primavera. Adéu hivern. Amèrica m'espera!

[Abans de marxar, he fet un restlyling al blog, que ja tocava]

22.1.17

Llevantada


Què n’hauria de fer, de tantes paraules dèbils, imprecises, ombrívoles? Escoltar el silenci i prou, contemplar l’omnipotència de les onades que s’esbraven contra els esculls, resseguir el vol rasant de la gavina, oblidar que vaig llegir llibres absurds i que en vaig escriure de més absurds encara, dissimular tantes imperfeccions, agrair que vaig descobrir l’amor veritable (un pèl tard, després d’un fotimer de provatures), i que llavors vaig començar a fluir amb el corrent que mena a l’essència divina… 

Ella fa sortir la millor versió de mi: Eu faço vc colocar para fora seu melhor self e isso é recíproco! Es podria dir res més elevat? Plató hi estaria d’acord. Es tracta d’això. I tanmateix són paraules dèbils, imprecises, ombrívoles. 

La llevantada entra per la terrassa i es s’esmuny passadís endins. El meu cor és una pinya esberlada. Plou sense parar. 

Ella és real o una creació meva? Sóc real o ella m’està creant?

Estimar-se és re-crear-se cada dia.

20.1.17

Cossos astrals


COSSOS ASTRALS 

 Que tots som fills de Mu, descendents dels Naakal
constructors de piràmides, escultors de moais
TangataManu, Kukulkán
The Sphinx, Tiahuanaco
Very Far Away From AnyWhere Else 
Hotu Matua from Hiva Oa
Gauguin i Brel

 Que tots venim de les estrelles 
(... Sírius ... Orió ... Plèiades ...)
exaltats, alienígenes, outsiders
ànimes reencarnades
subtils
eteris

 Que hi ha un MISTERI
 en cada batec i en cada pas
revelant-se en les mirades
L a C o n n e x i ó A n c e s t r a l
 Pare Sol penetrant-nos de matinada
l’AMOR que transcendeix 
la pell   el plaer   la sang
aquest saber sense saber
aquest estar sense estar
aquesta lleugeresa
aquesta tendresa
aquesta serenor 
nova i vella
SER

Allò que som i que fem i que tenim
Allò que ens empeny cap amunt… 

 Que tots som u i diversos
i contradictoris

 Adoro la vida cada segon

A d o r a n t - t e

T

    19.1.17

    Hi ha pau



    HI HA PAU 

     Hi ha pau en els vestigis de la vida feta somni, 
    en els blaus que separen els núvols de les onades,
    en les teves paraules, en els silencis
    que es condensen en forma de
    llàgrimes. 

     Hi ha pau en les gavines, 
    en les fustes que arriben a la platja, 
    en les pedres que mantenen l’equilibri, 
    en el record de les hores amazòniques
    tan inoblidables. 

     Hi ha pau perquè l’amor és una llum que no trasbalsa, 
    aquesta divina llum que inunda el cor de rialles. 

     Hi ha pau, i tendresa infinita, i una certesa 
     que abasta cada replec de l’ànima. 

    Perquè l’amor és una llum 
    que no trasbalsa. 


     HÁ PAZ 

     Há paz nos vestígios de vida feita sonho, 
    nos azuis separando nuvens e ondas, 
    nas suas palavras, nos silêncios
    condensando sob a forma de
    lágrimas. 

     Há paz nas gaivotas, 
    na madeira chegando à praia, 
    nas pedras que manter o equilíbrio, 
    na memória das horas Amazônicas, 
    tão inesquecívels. 

     Há paz, porque o amor é uma luz que não turba, 
    Esta luz divina que inunda o coração de risos. 

     Há paz, e ternura infinita, e uma certeza 
     cobrindo cada dobra da alma. 

    Porque o amor é uma luz 
    que não turba. 


     THERE IS PEACE 

     There is peace in vestiges of life made dream, 
    in blues separating clouds and waves, 
    in your words, in silences
    condensing in form of
     tears. 

     There is peace in gulls, 
    in driftwood arriving at beach, 
    in stones maintaining balance, 
    in memory of Amazonian hours, 
    so unforgettable. 

     There is peace because love is a light that not trouble, 
    This divine light that floods the heart with laughters. 

     There is peace, and infinite tenderness, and a certitude 
     covering each fold of soul. 

     Because love is a light 
    that not trouble.

      18.1.17

      Encara som aquí


      És fàcil: es tracta de ser tu mateix, de deixar que la vida flueixi en els instants que encara som aquí bategant, respirant, caminant, estimant... Que encara som aquí, perquè cada dia se'ns regala un dia més, una nova benedicció de l'univers, un miracle dit "humà" del qual hauríem de ser conscients amb plena humilitat. Quan encara som aquí, hi som a temps, d'agrair i de sentir que val la pena viure.

      12.1.17

      Abençoados


      Abans que surti el sol et vull escriure. El sol i la lluna es troben com ens vam trobar nosaltres. Mirant-se de fit a fit. Reconeixent-se. Llum amb la llum. Cor amb el cor. Dóna’m la mà que caminarem junts en la mateixa direcció. Vet aquí el regal. Vet aquí el miracle. Quanta joia de patac. Quanta. L’univers s’ha conxorxat. Bendicions. Gràcies!

      Antes do nascer do sol eu quero escrever. O sol e a lua são como nós achamos nós. Olhando em si para se adequar. Reconhecendo-se. Luz com luz. Coração a coração. Dê-me sua mão para caminhar juntos na mesma direção. Voilà o presente. Voilà o milagre. Quanta alegria de repente. Quanta. O universo tem sido confabulado. Abençoados. Obrigados!

      8.1.17

      Jericoacoara


      És cert, que marxes aviat, que potser no tornaràs? Qui t’espera a l’altra banda de l’oceà? Qui podria robar-te el cor i l’ànima, Home Ocell? Quina deessa? O és simplement l’horitzó que (com sempre) et sedueix amb la seva incertesa? 

      És cert, que te’n vas sense bitllet de tornada? Ja ho vas fer una vegada, te’n recordes? Aviat farà vuit anys. 

      Vols dir que hi ha un destí? Quins senyals segueixes? Les flexes són grogues o vermelles? T’assessoren els àngels? Tens GPS? 

      Sri Prem Baba diu: Estamos aqui para amar e criar uniao. Esse é o jogo. 

      A què jugues, doncs? 

      Triangules entre Buda, Kukulkán i Moai. No són mals companys de viatge. Després està Shakti, que es manifesta de múltiples maneres, amb cares i noms diversos. 

      És cert, que ha arribat l’hora de comprometre’t? O només és una altra performance de les teves? 

      No fugis d’estudi. 

      Qui és Ella? 

      Ella és la Veritat.

      5.1.17

      Quelcom que no s'explica


      L'AMOR és un intercanvi energètic que va més enllà de l'aspecte físic; es produeix també a distància, amb la paraula, la mirada, el pensament, sense tocar-se ni tan sols veure's. 

      Per això, que no hàgiu trobat encara l'home o la dona que us inspiri suficientment per a unir-vos, no és raó per a sentir-vos sols o privats d'amor. 

      Com a energia que circula arreu de l'univers, la podeu trobar en les pedres, els vegetals, els animals, també en els elements (terra, aigua, aire, sol, estrelles) 

      Per què patir si no teniu una dona o un hombre entre els vostres braços? No és el cos ni la carn allò que us donarà amor. L'amor sovint se serveix del suport físic, però es troba pertot: és una llum, un nèctar, una ambrosia, una gràcia, una benedicció que omple l'espai còsmic i us omple el cor i l'ànima. 

      Quelcom que no s'explica (amb paraules), però que se sent... 

      20.12.16

      Silenci us prego

      Hi ha el cel i el mar esvalotat d’onades massa tèrboles
      Del caire del fingir ser massa fi per acabar escopint paraules
      Veniu fills de l’infern (aprendre a tenir ales) veniu si sou cabals
      Veniu a desteixir les trames de mil karmes i aneu fins a l’oblit
      Perdreu lo que estimeu a còpia d’estimar-ho i sempre en voldreu més
      I més i més i més que tot és poc i res no és prou per al gran monstre
      Que devora temps i sentiments i somnis

      Ara hi ha el cel i el mar esvalotats
      I un cor cansat de ser coixí de si mateix
      I una altra víctima que guarda massa llàgrimes

       Silenci us prego
      Silenci

      No em busqueu a la selva ni al desert
      No em busqueu
      Vull perdre’m
      Definitivament

      L’hivern és una ombra que em corglaça
      M’ennuego si bec i si beso també

      Silenci us prego
      Silenci

      21.11.16

      Viento del sur

      Sopla un viento fuerte del sur que trae lluvia...

      El mar se alborota y mi corazón olvida los amores humanos que fueron bálsamo ficticio por unos días, unas semanas, unos meses, unos años....

      Ilusiones que se desvanecieron como nubes en el horizonte....

      Queda un regusto de sal entre los labios, ese vacío que dejan tantos nombres, tantos cuerpos, tantos sueños...

      Ahora estoy preparado para volar, para perderme de nuevo en lo inesperado...

      Llegó la hora de la despedida...

      No puedo aferrarme a nada ni a nadie...

      Mi destino tiene el color del Arco Iris.......

      Me crecieron las alas...

      Hay heridas que no cicatrizan nunca...

      Por eso hay que caminar aunque no haya luz ni objetivo...

      Todo parece fácil para aquellos que permanecen en la jaula...

      No es "amor" ni "pareja" lo que busco, sino ser yo mismo sin depender de nadie....

      Ese "ser yo mismo" tiene un precio: la libertad y la soledad, que son primas hermanas...

      Veo y comprendo el camino, pero estoy aprendiendo a caminarlo...

      Todas las relaciones humanas tienen algo de trampa: confiamos...

      Fe, esperanza, confianza....

      Expectativas tendidas sobre el abismo de la impermanencia...

      El viento del sur sopla con fuerza....

      El mar se alborota y mi corazón olvida sus latidos exagerados...

      Dame luz y dame sombra...

      Que el ángel de la guarda me guarde a todas horas....

      Que no se sequen nunca las lágrimas...

      Somos lo que soñamos...

      El sueño de un dios loco que se divierte jugando...

      16.11.16

      Rising Love



      DON'T FALL IN LOVE, RISE WITH IT


      Immature people falling in love destroy each other’s freedom, create a bondage, make a prison. Mature persons in love help each other to be free; they help each other to destroy all sorts of bondages. And when love flows with freedom there is beauty. When love flows with dependence there is ugliness.

      A mature person does not fall in love, he or she rises in love. Only immature people fall; they stumble and fall down in love. Somehow they were managing and standing. Now they cannot manage and they cannot stand. They were always ready to fall on the ground and to creep. They don’t have the backbone, the spine; they don’t have the integrity to stand alone.

      A mature person has the integrity to stand alone. And when a mature person gives love, he or she gives without any strings attached to it. When two mature persons are in love, one of the great paradoxes of life happens, one of the most beautiful phenomena: they are together and yet tremendously alone. They are together so much that they are almost one. Two mature persons in love help each other to become more free. There is no politics involved, no diplomacy, no effort to dominate. Only freedom and love.

       (Osho)

        14.11.16

        Parla el roure


        Tot és immens com la rialla d’un nadó 
        Tot infinit 
        Amb arrels 
        Amb tronc 
        Amb branques 
        Amb fulles 
        Amb flors 
        Amb fruits 
        Tot l’univers 

        M’enfonso per a enlairar-me 
        M’adormo per a renéixer 
        Toco el cel amb el tou dels dits 
        Escampo núvols 
        Pentino vents 

        Tot és immens en el teu cor humà 
        En la teva saba vermella que corre amunt i avall 
        En l’escorça de la teva pell 
        En les arrels dels teus peus 

        Tot és immens 
        Profund 
        Aeri 

        I el sol que et fa l’ullet 
        I beus en deus pregones 
        I et rentes amb la rosada 
        I ets canal entre Terra i Cel 

        Tot és immens 
        Humà que m’abraces 
        Germà que t’enfiles 
        Fill que festeges amb la Mare Terra 
        En aquest teu cos efímer 

        Immens el teu poder d’estimar tots els éssers 
        De ser llavor que fecundi de llum i amor els altres 

        Despulla’t de fulles seques 
        Deprén-te d’allò que pesa 
        D’allò innecessari 

        Medita la meva senzillesa 
        Aprén la lliçó d’estar-te sempre en un lloc 
        Ferm 
        Inalterable 

        Canta la cançó que porta de lluny 
        Sons de campanar i d’esquelles 

        T’acarona la pluja 

        La Saviesa del Silenci 

        Tot és immens com la rialla d’un nadó 
        Del nadó que ets 
        Del nadó que acabes de
        néixer 

        Sóc Roure que et dic: 

        Sigues roure 
        Sigues herba 
        Sigues pedra 
        Sigues terra 
        Sigues aigua 
        Sigues aire 
        Sigues sol 

         Sigues tu mateix 
        I no deixis mai de 
        créixer


        (Santa Maria de Besora 12-11-16)

        més poemes

        30.10.16

        Marlys


          Todo empezó en el bosque aquel donde los dos fuimos un ser / Oh Marlys / La luna ayer creció y fue sol en la cabaña de Manuel / Oh Marlys / Dime si hoy hay conexión, las alas son para volar / Oh Marlys / El colibrí selló el amor, ya nada más nos separó / Oh Marlys / No lo puedo contar, estoy loco de atar / Oh Marlys / No lo puedo cantar, este estar sin estar / Oh Marlys

          29.10.16

          LUZ


          He visto el cielo en tu mirada. También en tu voz. También en tu alma serena de sirena que danza con los delfines en las aguas cristalinas de los mares del sur. He visto tantas cosas en nuestra LUZ. Tantas. Pureza. Arrebato. Pasión. Calma. Anhelo. Paciencia. Certeza. Determinación. No nos van a detener con sus razonamientos sensatos. Ellos no saben cómo tratarnos. Nos escapamos hace siglos de su prisión. Ahora volamos hacia horizontes remotos con alas de fuego. Ahora queremos querernos con verdadero amor. He visto tierras lejanas, planetas inexplorados, estrellas que brillan para nosotros… Y he visto tus dedos acariciando mi cara, suavemente, como se acaricia un niño recién nacido, porque soy eso en tus manos… Tú me naces y yo te nazco, hijos de nuestros sueños. He visto el abrazo que resume todos los abrazos y el beso que resume todos los besos. Nos he visto felices, desnudos, saltando y corriendo, cantando y bailando, locos de amor, locos de vida, locos de todo… He visto tantas cosas en nuestra LUZ, que mis ojos se han quedado prendados de belleza. No los abras. Deja que dibujen un cielo hacia adentro, nuestro cielo, nuestras palabras, nuestros silencios, cada latido que nos acerca al centro de lo que somos y de lo que seremos… ¿Puedes imaginártelo?

          15.10.16

          For ever young



          Veo estrellas cayendo sobre nuestras alas, fugaces como lo eterno que se disfraza de anécdota. Brazos abiertos de par en par, corazones abiertos, valles fecundos, cimas nevadas, tú y yo sobrevolando los Andes y los Himalayas. 

          Ahora mismo, en este instante preciso, somos perfectos y amamos perfectamente. Porque el amor siempre es perfecto si es verdadero. Luego está el simulacro de los egos que planean estrategias o telas de araña o jaulas doradas… 

          Seremos siempre jóvenes si aprendemos a nacer cada día como nace el sol cada mañana. Siempre jóvenes viviendo primaveras sin fin, floreciendo sin miedo, refloreciendo de las cenizas. Porque fuimos cenizas y ahora somos cielo. 

          Veo estrellas cayendo sobre nuestras alas. Despiertos. Más despiertos que nunca. Subimos las escaleras que conducen al misterio. Y habrá misterio en el tacto, en el vuelo, en el andar paralelos, en la distancia que separa un labio del otro… Quiero ese misterio, lo quiero sin comprenderlo, como siento que llegó la hora de hacer cosas grandes aunque seamos pequeños.      

          Mi niña canta una canción mientras se balancea en el columpio… El mar la mece y la lleva con su música salada… Mi niña sonríe siempre… Alicia, cuento de hadas, sobre tus alas blancas alcanzaré mi sueño…

          Veo estrellas cayendo… 

          Y la luna que baila.

          12.10.16

          Hay algo

          Hay algo en mi que no acaba aunque se acaben las palabras, algo que tiene el color de tus ojos y la luz de tu sonrisa, algo que me sostiene en el vacío cósmico llenándome de gozo como se llena de agua de lluvia la copa cristalina...

          Hay algo de ti que me recuerda mi esencia, que me devuelve al origen de todo, cuando no había división entre macho y hembra, entre día y noche, entre cielo y tierra..

          Hay algo que late con la fuerza ardiente de los volcanes, algo que se precipita como la lava ladera abajo, algo tan poderoso y dulce que me estremece...

          Será lo ETERNO que irrumpe en medio de los relojes, será el AMOR que se consuma sin consumirse, será la VIDA que aspira a florecer primaveralmente, será  este INSTANTE-DE-PURO-PRESENTE que resume toda la trama divina....

          Hay algo en mi que no acaba aunque se acaben las palabras...

          Eres tú que me eres.

          6.10.16

          Què vols tu?


          Volia viure davant del mar.
          Hi visc.

          Volia viatjar. 
          Viatjo. 
          Volia amor. 
          Estimo. 
          Volia llibertat. 
          Volo... 

          Voler. 
          Volar.... 

          Què vols tu? 
          Ho saps? 

          Només seràs FELIÇ quan 
          aprenguis a CREAR el que vols 
          i creguis que és possible... 

          Creure. 
          Crear... 

          Voler. 
          Volar... 

          Què vols tu? 
          Ho saps?