ESTEU TOTS CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ DE L_OI AVUI DILLUNS A LES 19:30 A LA LLIBRERIA CATALÒNIA

Sobre la Presentació...

AVÍS: Els que avui no pugueu estar a la Catalònia podreu seguir la Presentació aquí mateix, a ENTRELLUM. Bloguejaré en directe...

Interessant

- Jo és que no tinc secrets, no he d’amagar res, no sé mentir, sóc transparent…
- Doncs deus ser un paio molt poc interessant.


Maroon 5, She will be loved

ESTEU TOTS CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ DE L_OI AQUEST DILLUNS 4 A LES 19:30 US ESPERO A LA CATALÒNIA

Assaig

He baixat a la Catalònia a fer l'assaig general de la Presentació. Només entrar, m'he trobat Jordi Valls. Miquel Colomer m'ha atès molt bé juntament amb en Xavi, l'informàtic de la llibreria. Hem tingut alguns "problemes tècnics" que, al final, hem pogut solucionar. Malgrat la complicació de la performance (o millor seria dir happening) que hem preparat, crec que ens en sortirem. La Mireia s'ha passat un ou. Ha començat a flirtejar amb l'informàtic fins que el pobre s'ha enrojolat. Jo no sabia on posar-me. Li ha dit que el semen dels informàtics acostuma a ser dolcet, i altres marranades que no penso reproduir aquí perquè aquest és un blog seriós...

NB: A la Catalònia tenen exemplars de L_OI. Entrant a mà dreta: Novetats Català. Ja n'han venut algun. També han penjat al web l'anunci de la Presentació.

ESTEU TOTS CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ DE L_OI AQUEST DILLUNS 4 A LES 19:30 US ESPERO A LA CATALÒNIA

+ Sobre la Presentació

Més presentacions

Encara no hem perpetrat la primera presentació que ja ens proposen la segona! Rebo un mail de la Mònica Casas -responsable de continguts del 2n Saló Sexe en Català- on ens convida a presentar L_OI durant la celebració del Saló (del 31 de març a l'1 d'abril del 2007). A l'edició d'enguany van ser presentats dos llibres: Generacions d'Agustí Franch i Mugrons de Titani de Salvador Macip i Sebastià Roig (obra guanyadora de La Vall d'Albaida 2005). El Saló va rebre 6.000 visites en 3 dies. Li he dit que val, que cap problema. A Manresa escalfarem motors per a Sant Jordi... aquí

Més sang

Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l'excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup sang. Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primera mà. La sang és molt escandalosa. El delegat corre cap a direcció i, de seguida, puja la cap d'estudis la qual s'emporta els implicats. Jo omplo dos comunicats explicant fil per randa l'espectacle. Sona la sirena. Tanco l'aula. A terra resten les gotes de sang. Cinc dies d'expulsió. Quan surto del centre, tinc el cap ple de cabòries. Condueixo sense esma. Rememoro l'escena amb esgarrifança. Els alumnes implicats no van néixer a Europa...

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

*_*

Gràcies Saül!

Més sobre la Presentació

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Presentació de L_OI

Una vegada vaig dir que un blog és un aparador. A hores d'ara, els entrellumaires que us deixeu caure sovint per aquí ja deveu estar més que tips de veure que a la capçalera apareix la invitació, a la dreta la coberta i al final de cada post la frase mòbil amb el recordatori de ídem, és a dir, que EL PROPER DILLUNS DIA 4 DE DESEMBRE A LES 19:30 PRESENTEM L'ORACLE IMMINENT A LA LLIBRERIA CATALÒNIA. ¿Encara hi ha algú que no se n'hagi assabentat? Més que tips, sí, d'aquesta publicitat gens subliminal, sinó completament supraliminal, autobombo i autopromoció descarada, sense escrúpols, patètica, egòlatra, etc. I teniu tota la raó del món. El que passa és que no cada dia surt un llibre teu. El que passa és que, si el que fem aquí és un ciberdietari, velis nolis és inevitable parlar del que ens ocupa i ens pre-ocupa...

Estic estressat. Jo tinc més ganes que vosaltres de què ja sigui dia 5 de desembre. Em vaig deixar enredar per l'Emma (i vam parir el llibre) i ara m'he enredat jo sol amb la Presentació... I us juro que no les tinc totes. Té raó l'editor: el resultat és incert i potser no sortim vius de la moguda, sobretot si tenim en compte que hi participarà una impresentable de la qual no me'n refio ni un pèl...

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Calendari

Considero que hauries de moure fitxa ara que novembre agonitza i la teva camisa blanca llueix sobre els texans i el fred del matí m'entela les ulleres i la vida llisca suau costa avall sense entrebancs.

Hauries de moure fitxa, ensenyar-me alguna carta si més no especial, suggerir-me alguna excusa versemblant perquè demà valgués la pena prescindir d'aquest guió tan previsible com la inèrcia dels planetes que giren i giren i sempre retornen al mateix punt de partença.

No en tinc prou amb el teu somrís de nena petita...

Intueixo que desembre serà el primer mes del nostre calendari particular.


powered by ODEO

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Fracassat

El fracassat pateix una tendència malaltissa: es passa la vida vigilant les passes dels altres per poder descobrir-hi alguna errata, una ensopegada, una petita relliscada amb la qual poder sentir-se alleugerit per un instant de la seva insuportable condició de fracassat. Mentrestrant, els altres van collint victòries i avancen cap a endavant... Encallat, el fracassat segueix a l’aguait, dia rere dia, resseguint el rastre de les màcules alienes, ratificant així la seva existència amarga, estèril, miserable, inútil, redundant en la negativitat. Aquest és el seu únic "consol". La vida del fracassat és infernal: només desitja el mal dels altres per a sentir-se menys desgraciat.

El mitjans de comunicació clàssics, tradicionals, estan acabats. Són pura decadència manipulada, populisme rosa, diversió per al ramat. El poder emergent del BlogPower ens salvarà del naufragi cultural. Tenim el futur a les nostres mans. El segle XXI serà dels teclamolls o no serà. (Vid. El Llibreter)

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Errates

No som perfectes. Les errades són el nostre pa de cada dia. Els escriptors repassem obsessivament els originals i les editorials (hom suposa que) tenen empleats que no fan una altra cosa i cobren per això. Tanmateix, inevitablement, sempre es cola alguna pífia que esguerra la impossible perfecció de l'obra.

Encara recordo quan vaig obrir (amb tota la il·lusió del món) la meva primera novel·la i vaig trobar que en el text preliminar que l'encapçalava havien posat

HA TALL DE PRÒLEG

Increïble. Hi havia una H en el títol del preludi signat per Artús Brotau, una errata en la primera lletra! Vaig demanar a l'editor qui havia posat aquella H allí. No m'ho va saber dir. Vaig parlar amb la impremta. Tampoc. Vaig mirar el disquet que els havia lliurat... i la puta H no hi era, us juro que no hi era, però al llibre hi sortia, i sortia en els 1.000 exemplars!!! Misteri misteriós. Em vaig passar dos dies amb el típex tapant HACS. Va ser al·lucinant. Després, en aquest mateix llibre, vaig trobar altres errates menors, no tan escandaloses i visibles com aquesta memorable H. (La Mireia deu xalar pels descosits amb això de la H)

Des d'aleshores, gat escaldat i maniàtic com sóc, agafo els llibres amb la fal·lera de trobar-hi errates. I en trobo moltes. El que em fot és que en surtin als meus llibres. Per exemple, a la traducció que vaig fer de L'educació de l'estoic de Pessoa a Quaderns Crema vaig trobar 10 errates, la pitjor de totes a la contraportada on van posar erradicar amb dues erres quan només n'ha de portar una...


L'Oracle Imminent, per descomptat, no podia ser una excepció. Des que el vaig rebre, no he parat d'escorcollar-lo cercant el preat tresor de les pífies editorials. Per fi, aquest matí -mentre els alumnes de primer de BTX feien un examen-, he descobert el que buscava. M'ha costat força perquè (al contrari que la refotuda H de la meva opera prima) en aquest cas les errates es troben al final del llibre, a les dues últimes pàgines (102 i 103) de les NOTES les quals quadren fins a la número 15, però a partir de la 16 en endavant estan malament. No és que estigui malament el contingut de les notes, sinó la numeració. De fet, la nota 16 no correspon a res i, per tant, sobra. Per culpa d'aquesta nota sobrera, les ulteriors queden desgavellades...

Ja he avisat l'editor perquè a la segona edició ho esmenin. De totes maneres, segur que en trobaré més... A la línia 17 de la pàgina 67 sobra un signe d'interrogació inicial (¿On és l'aturador?). La culpa és meva i només meva, perquè m'entesto a posar sempre l'interrogant al principi de les preguntes (un altre ròssec de Can Vallcorba)...

I és que no som perfectes, i jo menys que ningú.

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Llavis globals

En parla el Diari Vermell: el proper 22 de desembre se celebra El Dia de l'Orgasme Global. Com a iniciativa em sembla fantàstica. Sense entrar a fons en el seu contingut, m'he fixat en el detall de les imatges:


¿Què tenen els llavis, que fan tan bé de reclam...? (la dentadura perfecta, llàstima de la manicura del dit!)

¿Quants parells de llavis té una dona? ¿Tenen llavis les mosques?

Veig que desembre es presenta molt eròtic: el dia 4 i el dia 22. Orgasmes imminents. Ja us podeu preparar...

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Viquipèdia CAT

Fa dies que una colla de capsigranys que fiscalitzen la Viquipèdia catalana estan discutint si esborren dos articles: Toni Ibàñez i Catosfera. Si la ignorància no fos tan atrevida, diria que es tracta d'una broma ridícula, sobretot quan llegeixes l'argumentari que aporten aquests talibanets mediocres, que semblen més una secta que una altra cosa. Val a dir que -per sort- no són tots, ja que alguns discrepen i no veuen clara aquesta iniciativa esborr(on)adora.

Per exemple, diuen que els articles els vaig escriure jo i que això va contra "les normes de la casa". Molt bé. ¿I qui els podria escriure amb més fonament? Després dubten de la meva "rellevància" (notabilitat) com a escriptor adduint que, en aquests articles, em faig propaganda. Molt bé. ¿I què passa? Totes les dades que aporto són objectives i perfectament contrastables. No necessito pas aquesta pàgina personal quan en tinc d'altres molt més "serioses i rellevants": AELC, Qui és qui, Opera Omnia, Wikipedia Español; Wikipedia Deutsch, Wikipedia France, Wikipedia Euskara, Wikipedia Japan, Wikipedia Swahili, Wikipedia Marciana...; ¿O potser alguns d'aquests tampoc no mereixen ser-hi? Remeneu i compareu noms i rellevàncies i autopromocions...; Al·leguen que la meva reacció ha estat impertinent i que, per això, m'han de "vaporitzar" (com feien en aquella impressionant novel·la d'Orwell: 1984). Molt bé. ¿I què té a veure el que jo digui o deixi de dir, la meva actitud o la meva simpatia, amb el fet que ambdós articles hagin de romandre o hagin de ser esborrats?

Mireu: em vaig enregistrar com a usuari amb nom i cognom (i no com la majoria dels viquipedistes, que usen nicks); ho podia haver escrit tot anònimament i no ho vaig fer; vaig començar redactant aquests dos articles sense conèixer gaire les "normes"; abans ja havia retocat algunes coses en articles diversos quan, llegint-los, descobria alguna pífia ortogràfica o veia que calia esmenar algun aspecte concret o afegir alguna informació que hi mancava; els entrellumaires sabeu que sovint enllaço els posts amb articles de la Wikipedia en diferents llengües; a més tenia la intenció de crear en el futur (quan disposés de temps per a fer-ho) nous articles que crec que falten en català; etc.

I ara em trobo amb aquest merder. Hom suposa que es tracta d'un projecte "lliure i obert". Pamplines. Fastiguejat, he demanat als administradors que, sisplau, m'esborrin perquè no hi vull tenir res a veure. Jo mateix ho he esborrat vàries vegades, però ho han tornat a posar de seguida. Fins i tot m'han blocat per tal de protegir el buidat de la pàgina. La cosa passa de mida amb l'article Catosfera. Es tracta d'un neologisme que ha fet fortuna i que ja és usat amb normalitat per una bona part dels bloguers catalans. Si esborren aquest article de la Viquipèdia catalana, la cagaran molt cagada. Si volen, que eliminin qualsevol rastre del meu nom, cap problema, però que deixin l'article catosfèric. O, mira tu, que fotin el que vulguin, que ja he perdut massa temps amb aquesta collonada.

I que déu (i la posteritat) els perdoni.

LA PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

RENFE

España somos todos... el problema es de la gente y, concretamente, de vds. los catalanes... lamentable 100%

(Seguim atrapats en el túnel)

No et perdis aquest audio: RAC1

BlogPower

Deixo aquest comentari a Can Llibreter:

At novembre 23, 2006 11:34 PM, tonibanez said...

De tot plegat se'n poden extreure unes quantes conclusions:

1- El blog és una eina on el que compta és la immediatesa, la rapidesa (just in time), cosa que no és possible en els mitjans tradicionals (sobretot premsa escrita)

2- El blog és una eina útil en la mesura que els bloguers s'enllacen i es llegeixen els uns als altres, la qual cosa genera una comunitat virtual de creixement exponencial que pot arribar a tenir un poder (BlogPower) molt important de convocatòria i d'acció efectiva.

3- El blog és una arma carregada de futur que alguns encara no han descobert i que altres (ancorats en el segle passat) encara menyspreen.

4- El blog és, a hores d'ara, el mitjà més potent a través del qual la nostra llengua i la nostra cultura (CAT) es projecta en el món (www), superant altres mitjans en els que la presència del català és purament anecdòtica o cada cop més minsa. Sembla mentida que els responsables de la política cultural encara no se n'hagin adonat de la feina que estem fent a la CATOSFERA i que no recolzin i promocionin aquest àmbit com cal.

5- Les noves generacions que pugen són essencialment ciberlectores. Potser no llegeixen llibres de paper, però llegeixen blogs o són bloguers. Calen models de referència en els quals puguin emmirallar-se, blogs de qualitat on aprenguin totes les possibilitats que ofereix la llengua, l'ús de les noves tecnologies i, d'aquesta manera, agafin ofici tot practicant el bloguejar. Els blogs, en aquest sentit, són perfectes.

6- Finalment, somio que en un futur no gaire llunyà en comptes (o a més) de fer un Saló del Llibre, puguem fer un Saló del Blog. De la llista de blogs recomanats ja me n'encarregaré jo, amb el permís de Herr Buchhändler, esclar.

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

L_OI ja és aquí

Em telefonen de Bromera per a dir-me que ja tenen el llibre a les mans, calent, acabat de sortir de la impremta. M’envien uns exemplars per Nacex que m’arribaran dissabte al matí a primera hora. L_OI ja és aquí. El sento bategar…

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Genialitat

El geni brilla i tothom el veu brillar. La mediocritat és ombrívola, tenebrosa inanitat. És com la mala prosa versus la bona poesia: la llegeixes i de seguida veus que té llum pròpia. Si no fos pels genis, la humanitat seria un niu de formigues que es reprodueixen sense cap altra aspiració que treballar afilerades fins que arribi la mort. Lucidesa que il·lumina, singularitat creadora, això és la genialitat. La mediocritat, per contra, s'ofusca i és ofuscadora. Aquesta és la diferència entre ser curt o ser llarg de gambals: si tens les corretges curtes, el cavall no avança i tot queda encallat. No hi ha genialitat sense llibertat. El geni no vol brides ni normes ni lleis ni manaments ni restriccions ni obstacles ni entrebancs. Només els mediocres estimen els límits. Només els mediocres segueixen els cànons. Només els mediocres defensen la gàbia, són sociables, raonables, correctes, respectuosos, solidaris, tolerants... El geni se surt per la tangent i, en la seva centrífuga excentricitat, destarota els esquemes establerts per la tradició, els tòpics de la majoria. El ramat ho veu com un 'atemptat terrorista' contra les seves atàviques conviccions, però el geni no s'atura fins que aconsegueix imposar la seva follia sobre la trista i avorrida cordura dels éssers normals i corrents, que són legió, frustrada gernació. Ens agradi o no, així és com avança el món, no pas gràcies als mediocres, sinó gràcies als rampells i a les batzegades dels boigs genialoides que han obert nous camins allí on els altres només hi veien tàpies, atzucacs o pous.

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Mediocritat

Que el món és ple de mediocres no és cap notícia. De fet, la mesocràcia és el que caracteritza aquesta partitocràcia que ens desgoverna en benefici del capital, que és qui remena sempre les cireres rere els espantalls polítics. Però avui no vull parlar de política, sinó de persones.

Els mediocres són una plaga bíblica. Te'ls trobes arreu: al veïnat, a la feina, a internet... Tot ho okupen, tot ho empastifen amb la seva merdosa mediocritat. És molt fàcil reconèixer-los. Per si mateixos, sols, d'un en un, com a individus, no valen un rot ni un pet de monja, són una nul·litat, un fracàs antropològic. ¿I què fan, doncs? Apuntar-se a alguna cosa, suplir la seva mancança amb la teràpia de grup. La "salvació" del mediocre és el gregarisme, la moltoneria. És la sociologia típica del mediocre: creu que serà alguna cosa si s'afegeix al ramat, si forma part d'un grup o grupuscle, capelleta, colla o el que faci falta per tal de dissimular la seva incompetència, la seva buidor metafísica. Els mediocres són els millors acòlits possibles, els millors sectaris, els millors militants... Saben que allò que els fa "grans" és precisament allò que no són, sinó allò amb el que s'identifiquen. Pot ser un equip de futbol, un partit polític, una associació de pares d'alumnes, una associació de pessebristes o una enciclopèdia lliure de contingut obert, quin collons!

Els mediocres no són capaços de crear res. La seva especialitat és la fe. Adopten l'ideari de la secta a la qual pertanyen i esdevenen uns talibans perfectes. Ataquen en grup, com les hienes. I són tan, tan valents, que solen amagar-se rere nicks puerils mentre parlen "en nom de la sagrada secta".

No suporto els mediocres. Em donen vomitera. Me'ls trobo cada dia pertot arreu. El seu mecanisme senti-mental es fonamenta en el ressentiment, l'enveja, el complex d'inferioritat, etc. Nietzsche els va ben retratar. El millor que pots fer davant dels mediocres és autoafirmar la teva condició d'individu creador capaç d'excel·lència pròpia. Això els treu de polleguera. Ah, i procurar no apropar-t'hi gaire perquè pots sortir emmerdat de dalt a baix.

Mediocres del món, uniu-vos! Mentrestant, lluny de la vostra fetor, jo aniré fent...

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Podria ser

Podria ser que, al final, després de llevar-se totes les màscares, el nostre amic invisible, en comptes de tenir cara, tingués només mirada: la mirada perduda dels que no saben ser.

Podria ser (és solament una hipòtesi) que el nostre amic necessités les paraules per salvar-se del naufragi, com si la literatura fos un bot salvavides i l'escriptor un pirata i la vida sencera una mala nit de tempesta enmig de la maregassa.

Podria ser que això de fer blogs fos una manera inequívoca de manifestar la nostra fretura més substancial: que no sabem viure, que no sabem ser, que ens refugiem rere la pantalla, rere la màscara, rere la paraula... perquè fora d'això res no som, res no podem, inexistim com fulles tardorenques que cauen sense aprendre a caure, sense voler caure...

Podria ser que tot plegat, aquesta mascarada que anomenem existència, aquest galimaties del bloguejar, aquesta aspiració fútil d'autoafirmar-se cada dia, aquest neguit que persisteix, aquesta dèria antimortal... que tot plegat, aquesta ombra que voldria ser llum, aquest posteig que ens allunya de la realitat real, tot el que no confessem perquè seria massa dur d'acceptar...

Podria ser que, al final, fos massa tard, i que la veritat passés de llarg mentre salvem un altre esborrany que, segurament, publicarem demà.

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT 4 DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

La gent es mor

Veus que la gent es mor, es moren totes les coses, fins i tot les idees platòniques que, teòricament, havien de ser eternes, immutables, immortals, pures i divines com els teus llavis de puteta virginal, lolita del meu cor atrotinat, què se n'ha fet dels teus espasmes? Ja veus: contemplo les fulles que cauen amb una parsimònia sibil·lina, bruixes menopàusiques, recoi, la gent es mor amb una brutal desimboltura, és tan fàcil morir-se avui en dia. I tu, que te'n vas a Sevilla com cada any per aquestes dates, qui pogués cavalcar-te un altre cop, amazona de crinera fosca, pagesota miop, filla del deliri que em domina. No et moris pas, que últimament la gent es mor amb una facilitat increïble, no et moris, no, que no sabria què fer sense tu, potser morir-me abans d'hora com es mor tothom, com es moren totes les coses, cansades de tanta tristor.

Una veritat inconvenient

Reflexions després de veure An Inconvenient Truth d'Al Gore:

1. Si no aconsegueixes ser President, pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. Si ets President, quan deixes el càrrec també pots guanyar-te molt bé la vida fent conferències. És fàcil: multimèdia, un pessic de sentimentalisme, un pessic de catastrofisme, un pessic de moralisme, ah, i alguns acudits... Exemples: Al Gore, Clinton, Aznar, Maragall? Mas?
2. Hi ha dues Grans Amenaces: la humanitat contra la humanitat (immigració & terrorisme) i la humanitat contra la natura (contaminació)
3. El problema principal és que la política necessita diners i els diners els tenen els rics. El finançament dels partits genera una dinàmica perversa que converteix la democràcia en partitocràcia la qual, per lògica supervivència financera, està més al servei dels finançadors que del poble que vota (cada cop menys).
   
4. Jo aspiro a anar a treballar amb bicicleta, quan el carril bici arribi on ha d'arribar.
5. Si augmenta la temperatura -com ara aquesta tardor-, estalviarem calefacció; i tot el que estalviem a l'hivern ho gastarem a l'estiu amb l'aire condicionat.
   
6. Serà una llàstima que, definitivament, Venècia s'enfonsi.
7. La formació acadèmica d'Al Gore no és ni de bon tros la de George Bush, però per ser President tampoc no fa falta ser cap llumenera. El mateix Pepe Montilla no té el batxillerat ni el nivell C de català i dintre de poc, per art de màgia, esdevindrà Molt Honorable.
   

PRESENTACIÓ DE L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 DE DESEMBRE A LA LLIBRERIA CATALÒNIA

Com la Mireia, la Velis també s'apunta a la Presentació de L_OI. Com més serem, més riurem. Tots els erotòmans i erotòmanes catosfèrics i catosfèriques hi esteu convidats. Fotrem un sarau antològic a la Catalònia. Jo no m'ho perdria per res del món. Avís: la Presentació que estem preparant no té res a veure amb les típiques i avorrides presentacions llibresques. Serà espectacular. Per fi sabreu TOTA LA VERITAT.....