Autoritats, Rector, President i membres del Consell Social, Jurat del Premi, senyores i senyors,
Jo només sóc un home sol que escriu; sol no en el sentit d’isolat o aïllat, perquè tinc família i amics, persones que m’estimen, alumnes que m’escolten, lectors que em llegeixen i –oh meravella!- un ordinador connectat a Internet; vull dir sol en el sentit d’independent: sóc un individu lliure davant el paper, davant el teclat i la pantalla; no pertanyo a cap grup ni grupuscle; només depenc de mi mateix.
Llibertat. Escriure és un acte de llibertat; no pas de llibertat externa, perquè -com tothom- tinc uns lligams indefugibles; sinó d’alliberament mental, espiritual. M’escolo en aquesta munió de paraules que ragen a l’encalç de nous àmbits d’ultravivència. Escrivint m’escric. Escrivint em sobrevisc. Escrivint sóc més jo. Perquè la pluja que cau és més pluja si la dic. La literatura no busca la veritat. El que la literatura busca és quelcom molt més ambiciós: la bellesa, la llibertat, la immortalitat del Logos...
Ciberliteratura. Escriure lliurement a Internet. Escriure al segle XXI.
La meva primera obra de paper (la novel·la Darrer poema) va sortir publicada el Sant Jordi de l’any 2000. El dia 1 de gener de 2004 vaig perpetrar el meu primer post al meu primer blog el qual es titulava igual que un llibre que acabava de publicar: Tros de Quòniam. Així vaig iniciar la meva singladura ciberliterària. Em vaig convertir en ciberescriptor. Escriure a la xarxa, sense intermediaris. Vaig veure que aquest era el camí a seguir. Hi vaig creure des del principi. Dos anys (04_05) amb el blog TdQ i després (06) va venir ENTRELLUM. Ja fa 3 anys i escaig que bloguejo gairebé a diari (nulla dies sine post). Aquest premi és la recompensa que confirma que la meva aposta era encertada.
Blogografia. Bloguejo tot deixant petjades virtuals, anotacions d’un dietari digital que s’està transformant en el meu Opus Magnum: a partir de la materia prima de les paraules, cerco l’alquímia del Verb, la Pedra Literatural, fins que jo i la literatura esdevinguem la mateixa substància.
Blogologia. Un blog és un mitjà de comunicació, un aparador. Un blog és un laboratori, un gresol. Un blog és un espai utòpic. Un blog és un mirall, una finestra que ens mostra l’univers sencer. Creativitat. Experimentació. Interactivitat amb els lectors, horitzontalment, de tu a tu. Totes les perspectives immediates, subjectives. L’infinit a l’abast d’un ratolí. La nova revolució: ciutadans del món, embloguem-nos! Bloguejo, ergo sum. El poder de l’individu que diu la seva. Comunitats virtuals que generen tota una nova cibersociologia.
Catosfera. Escriure a Internet i en català. Tenir cura de la llengua, innovar-la, servir de model a les noves generacions de ciberlectors que tenen Internet com un lloc de trobada on poder emmirallar-se. Jo no represento ningú. Ja he dit que només sóc un home sol que escriu, però no en sóc l’únic. A hores d’ara milers, milions de persones fan el mateix.
Mallorca i Llull. Vaig rebre el meu primer premi (l’any 1998, a la Fonda Europa de Granollers) un 27 de novembre, dia del beat Ramon Llull. El primer cop que vaig venir a aquesta illa vaig pujar a Randa. En parlo en un post del dia 13.9.06
Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge
diu Ramon Lo Foll a 235 del Llibre d'Amic e Amat
De dalt estant contemplares la plana mallorquina
La lluna era immensa, la mar infinita
Tots els ametlers florits com una catifa. Te'n recordes?
Des d'aquell dia la Tau t'acompanya pel camí de la vida
Al remat, quan arribi l'Instant Suprem, Ella et salvarà, no ho dubtis
Mentrestant, la Tau t'il·lumina enmig de la penombra
Fou un crespuscle de setembre del segle passat. El cel era teu. Ton cor s'aflamava. Te'n recordes?
Al capdamunt del puig de Randa.
Com diu Josep Pla a les seves Notes de Mallorca (escrites fa just 86 anys quan va visitar l’illa el març de 1921) (notes que trobareu al volum XV de la seva OC):
Ramon Llull és l’home més gran i més vital que ha produït Mallorca, un personatge fascinador, i de la presència del qual no em puc desprendre…
Aquest matí he anat a la Basílica de Sant Francesc a fer-li una visita. Un claustre preciós. En Ramon m’ha dit a cau d’orella: “Toni, no t’aturis, que encara som a les beceroles”. L’estela del català literari que Ell va inaugurar segueix viva, més viva i més universal que mai gràcies a la seva presència a Internet. Verdaguer ho diu així a L’Atlàntida: Seguien lo fil d'argent de ma lliscanta estela… Jo aspiro a ser una baula més d’aquesta cadena de segles.
L’any 1307 (ara fa just 700 anys) Ramon va viatjar a Bugia on el van apredregar i empresonar. Els que ara ens apedreguen i voldrien emmordassar-nos han de saber que la nostra cultura i la nostra llengua perviuran malgrat tots els malgrats.
Vull dedicar aquest premi a totes les blogueres i els bloguers que escriuen en català a Internet. Però, sobretot, el dedico a les dues dones més importants de la meva vida: la Mariluz i la Marina, que avui són aquí acompanyant-me. Sense elles jo no seria el que sóc i tot això no hagués estat possible.
Gràcies de tot cor.
Hora de la posta. Balconet de l'habitació 406.
El vent segueix bufant. Vam veure el partit del Barça mentre sopàvem. Aquest matí hem pujat al nord (via Inca, Llubí i Santa Margarita) fins a Can Picafort, a la badia d'Alcúdia. Hem estat a la nova casa d'uns cosins que treballen a la UIB fent classes i investigant en el camp de la biologia. El cor de Mallorca. Camps de patates i carxofes entre Sa Pobla i Muró. Sembrats verds, ametllers florits, clapes de bosc (alzina, pi), garriga, vinya, garrofers (aquí a la garrofa li'n diuen garroba), llimoners i tarongers carregats de fruits. Ovelles, porcs i cabres pasturant. Molts cicloturistes.
Can Picafort. La mar encrespada. Escumalls a trenc de sorra.
Una ventada de por. El Boeing d'Air Europa tremolava, davallava, semblava una muntanya russa... M'he marejat com una sopa. Peu a terra, he estat a punt de besar-la com fa el Sant Pare de Roma. Encara tinc el cervell emboirat. Encara bufen ràfegues violentes. He vist arbres arrencats de soca-rel i palmeres decapitades. L'hotel Saratoga perfecte. El panorama des de la terrassa és una meravella. Ens hi estarem tres nits. Esmorzo ensaïmada i llet d'ametla a Ca'n Joan de S'Aigo, carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre. Havent dinat, visitem la Fundació Pilar i Joan Miró, a Cala Major. Després, fem cap al museu d'Es Baluard. Exposició de Calatrava. L'indret ha estat molt ben restaurat. M'encisa la sala de l'aljub amb les ceràmiques. A la botiga del museu veig el llibre L'illa de la calma de Santiago Rusiñol. Serà el meu regal d'avui. Segons Pla, és el millor llibre de Rusiñol i el millor llibre que s'ha escrit sobre aquesta illa. Posta de sol pel castell de Bellver. S'encenen els llums de la badia. He fet fotos que penjaré quan pugui. No sé on soparem. M'han preparat una sorpresa. Avui faig 43 anys. Aquesta nit de primers de març sembla molt plàcida i hom sent en l'aire el primer gust de primavera. (JP, XV, 106)
Cada estiu llegeixo un volum de l'Obra Completa de Josep Pla, el més gran escriptor català després de Llull. Espero viure prou per a poder llegir-los tots. Sempre que he de viatjar a algun lloc, miro si Pla hi estigué i, com a preparació prèvia per al viatge, llegeixo el que ell va escriure sobre aquell indret. Si encara fos viu, el geni de Llofriu avui faria 110 anys. Sobre la taula tinc el volum XV (pp. 77-142) i el volum XXX (pp.341-531). Entre avui i demà me'ls cruspiré. 
Volia caminar i he tornat a casa amb un bon sarpat d'espàrrecs. Volia caminar i m'he emboscat. Un sol esplèndid. Hauria de ploure perquè tot està molt sec. Volia caminar, però avui no he vist el mar. Un bon sarpat d'espàrrecs acabats de collir i un ou ferrat. Demà caminaré. O demà passat. El mar pot esperar.
De bon matí corregint exàmens de 1r. de BTX. La resta del dia endreçant el jardí. Un jardí abandonat és una cosa tristíssima. Les violetes florides. Els crocus. La gespa. Els bambús. Els rosers llucant. El pit-roig a l'aguait...
Canvi de contrasenyes. Ametllers florits de la Segarra. Mon pare fa 71 anys. Encenc el foc. Calçots. Cargols a la gormanta. Carxofes. Escalivada. Corder d'Alpicat. Tertúlia familiar. Posta de sol ponentina. Eclipsi de lluna plena. Eclipsi de Barça. Bon vent i barca nova. Tinc set d'horitzó.....
