5.5.08
Recital de Perpinyà
El passat 7 de març Joan Pere Sunyer em va convidar a Perpinyà per tal d'enregistrar 10 sessions del programa Instants poètics de Ràdio Arrels. Vaig recitar 13 poemes inèdits del poemari guanyador del Premi Machado. Ara m'han arribat els mp3. Aquí els teniu:
No saps
No saps
Amb el temps / Morir
L'amor plujós
Silenci etern / Matèria primera
L'hivern
Abraçar-te
És la por
Reblem el clau
Diumenge vermell / Nua
A poc a poc
4.5.08
Entre ginestes i roselles
Vint minuts i veig el mar. Camino entre ginestes i roselles (talment una immensa senyera que el maig ha estès sobre la terra). Com que és diumenge, escullo els corriols emboscats. Escolto el cant inconfusible del cucut. Montserrat al fons i el Montseny a l'altra banda. Molts ciclistes. Cirerers carregats de cireres verdes. Visito una masia on havien viscut okupes. El propietari ha tapiat les finestres i ha netejat les feixes del voltant. Davant hi ha un dels pins més importants de Vallromanes. Té un tronc grandiós. Torno cap a casa. M'afaito, em dutxo i vaig a comprar a la parada de fruites i verdures. Avui menjarem paella. Demà m'auditen.3.5.08
Jo no sóc la Mireia Galindo
Avui és un dia històric. Estic escoltant el programa Digitals de la Mònica López on la Mir i el Manel (persones banals i de ment recargolada), els creadors de la Mireia Galindo, estan "sortint de l'armari". Són col·legues i de Benavarri. Els felicito pel llibre. Els torno a agrair que m'ajudessin en la presentació de L_OI. Aquest post vol ser un homenatge a aquest blog mític amb el qual vaig tenir una sèrie de polèmiques... The game is over. Ara que tot ha quedat clar, demano públicament que ningú més torni a dir que jo era la Mireia. I és que el món està ple de miserables.
1.5.08
LCL a Vilaweb
Aclariment: La notícia diu "Per això es troben a faltar alguns blocs..." Val a dir que la participació era voluntària. Els blogs absents "que es troben a faltar" van decidir no presentar-se i es van autoexcloure de l'antologia. Ells sabran per què.«És una criatura eixerida, aquest llibre, encantadora, fresca, és un joc engrescador, és novetat, és la feina ben feta de molts. No és una antologia acadèmica, és el joc de l'atzar. M'agrada molt, fa llegiguera i és estimulant. Gracies als promotors, als inquiets, als engrescadors, als pares de la criatura.» (Victoria)
30.4.08
Sacralitat
Malgrat que alguns ens volen fer creure que vivim en un món dessacralitzat perquè hem superat el ròssec religiós i, sortosament, a la nostra societat secularitzada regna el relativisme d'acord amb la doctrina progre segons la qual tot s'hi val perquè tot té el mateix valor, és a dir, no cap; no en feu cas, és una mentida. Encara hi ha coses sagrades, sempre n'hi haurà. I no parlo de déus ni de dogmes ni de morals...Sagrada és la Natura. Sagrada és la Família. Sagrada és l'Amistat. Sagrada és la Intimitat. Sagrat és l'Honor. Sagrada és la Llibertat. Etcètera. Ja sabeu que no acostumo a emprar les majúscules, però avui faré una excepció. Hi ha coses sagrades, senyores i senyors, coses amb les quals no hem de jugar.
Sagrat significa digne de respecte i de veneració, inviolable. Direu que cadascú pot considerar sagrat allò que més li convingui, que la sacralitat és quelcom molt subjectiu, i el que per a tu és sagrat potser per a mi no ho és; depèn del sistema de valors que tingui cada persona...
Pensa un moment: ¿Què és sagrat per a tu?
29.4.08
28.4.08
Tequila
Fa 30 anys tenia 14 anys (com ara ma filla) i estudiava 1r. de BUP. El primer LP de vinil que vaig comprar va ser Matrícula de honor (1978) de Tequila, una banda de Rock que fou tot un èxit aleshores. L'altre dia mon germà Robert (el melòman de la família) em va sorprendre portant-me aquest disc, o millor dit tornant-me'l, perquè era meu i el paio se l'havia quedat. He escanejat la portada, la funda interior i les lletres (me les sabia totes de memòria). (Si us hi fixeu, a la cantonada de sota, encerclada de vermell, veureu la meva signatura al costat de la qual hi posa 1r. BUP A).
Catorze anyets... Temps era temps. El disc és una relíquia, una peça de museu que ara no puc escoltar perquè no tinc tocadiscs d'agulla. Per pura nostàlgia m'he baixat unes quantes cançons...
Catorze anyets... Temps era temps. El disc és una relíquia, una peça de museu que ara no puc escoltar perquè no tinc tocadiscs d'agulla. Per pura nostàlgia m'he baixat unes quantes cançons...
27.4.08
Poema multilingüe
La diada de Sant Jordi els meus alumnes de batxillerat de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès van recitar el poema "Amb el temps" en sis llengües diferents...
Toni Ibañez on Vimeo.
26.4.08
Ha tornat el rossinyol de Can Brotau
No falla. Arriba Sant Jordi i ell també arriba puntual. Aquesta nit l'he pogut escoltar per primer cop enguany. Sempre fa niu al darrere de casa, sota la masia de Can Brotau. Escolteu-lo, és una meravella...
25.4.08
24.4.08
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
"LA CATOSFERA LITERÀRIA"
Primera antologia de blogs en català
"LA CATOSFERA LITERÀRIA"
Primera antologia de blogs en català
HISTÒRIA DEL LLIBRE [Cronologia]
Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi volguessin col·laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un jurat en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100, que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària, publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya Nord).
Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book) col·laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.
100 blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.
PRESENTACIÓ
El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que hi han participat puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable. Recorda:
A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la presència de:
Saül Gordillo, director de l’ACN i autor del llibre Nació.cat
Marc Vidal, organitzador de les I Jornades de la Catosfera
Toni Ibañez, promotor i coordinador del llibre
Jordi Ferré, editor de Cossetània
Jaume Comas, actor
L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de Literatura 2.0.
No us la podeu perdre. Us hi esperem.
COM ARRIBAR-HI
Vallromanes (Vallès Oriental) és un petit poble de 2.200 habitants situat 25 km. al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ubicació estratègica i un entorn idíl·lic (el 70% del municipi és bosc), el fan l’indret ideal per aquest esdeveniment. El seu nou Casal, estrenat fa un any, ens servirà per a poder gaudir de l’acte amb condicions òptimes.
Amb cotxe:
Amb cotxe:
AP-7 (sortida 13 de Granollers). Agafar direcció El Masnou. Vallromanes queda a 2 km. de la sortida de l'autopista.
BP-5002 Carretera que va d’El Masnou en direcció a Granollers
Amb tren i bus:
A) Anar fins a Granollers amb tren i, a la mateixa estació de FFCC, agafar un bus cap a Vallromanes. Horaris: 17:28 i 18:33 (triga 20’ fins a Vallromanes)
B) Agafar el bus a Barna (Ronda de Sant Pere o Marina / Gran Via) que et porta fins a Vallromanes passant per El Masnou. Horari: 17:30 (arriba a Vallromanes les 18:10)
22.4.08
Tanta lluita
Crepuscleja a Mas Voranell. L'últim sol de la tarda pinta les façanes de somriures. Núvols anònims s'allunyen còmplices de l'horitzó. Les mares camí de casa amb la mainada. Començo a comprendre la nul·litat de tots els afanys. La vida és una branca que titil·la, fulla tendral d'un verd tímid. Les passes infinites. Les notes de la vella guitarra. ¿Cantarà el rossinyol aquesta nit? La lluna i jo fa dies que l'esperem. Crepuscleja a Mas Voranell. Tanta lluita per a sentir-nos vius. Tanta lluita per a sentir-nos lliures. Tanta lluita. Potser l'instant necessari. Potser la inútil mirada. Ara. Ara mateix... I si plores, plora de nit. Les estrelles sabran per què no ets feliç.
21.4.08
El Camí de la Tau
Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308!! És increïble.
Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.
No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.
El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.
Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.
No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.
El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.
20.4.08
Cartosfera?
Via Salms em trobo aquest vídeo...
Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és "una antologia de este blog de blogs" (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: "se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi" (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM, concretament d'aquest post. O sigui, un embolic de muy padre señor mío. Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament.
Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...
Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)