Ens queda el blog

Ens queda el blog com a utopia: l'individu libèrrim que s'adreça al món sencer. Ens queda l'escriptura en línia com a eina revolucionària: ciberliteratura pamfletària. Ens queda el batec efímer, el crit digital, la veu del futur: blogografies insistents, persistents. Som l'escamot que brega contra el sistema obsolet. Poètiques perifèriques. Insolències postejades. Sinceritats iròniques. Llaurem el ciberespai amb dits de foc que cremen dogmes inveterats. Ens queda la fe: tenim la força i la clau. Que tremolin institucions i patums. Una sola línia nostra pot capgirar el món. Ens queda allò que es va pedre, allò que alguns mai no han tingut: la certesa absoluta que avança passa a passa inundant pantalles de mots, imatges i sons. Som l'exèrcit que s'aplega al voltant del nucli veritable. Goliards. Pioners. Viatgers que inventen continents nous. Ens queda la ficció: deliri d'horitzons inabastables.

Fragment II del Tractat sobre la Revolució Intel·ligida

powered by ODEO

Irrisòria misèria

Fa riure tot plegat. Dietarisme: exhibicionisme impúdic. Ho vaig començar com un joc i, a poc a poc, m'hi vaig enganxar. No podia evitar entrar a la bitàcola per comprovar l'evolució del comptador de visites. Això era el que realment m'agradava, veure com la xifra augmentava i el meu weblog es col·locava en el rànquing dels més llegits de la pàgina on l'havia penjat. Quin sentit tenia tot? Era una misèria, i jo ho considerava un èxit.

Esperança Camps, Eclipsi

Via Enric Gil

Tractat sobre la revolució intel·ligida (wiki)

Núvol i cim

Encara puc aprendre a ser una mica menys cantellut, una mica menys aspre, una mica menys granític, una mica menys coriaci (que diria el mestre Pla). Encara sóc a temps d'amorosir-me i esdevenir vellutat, setinat, flonjo com un núvol d'estiu que vaga sense rumb. ¿O potser t'agrado així, adamantí i inaccessible com un cim glacial?

YouTube or not YouTube

To blog or not to blog

Segueix plovent. Que la Tina plegui és una mala notícia. La Catosfera no s'ho pot permetre. No hi ha tanta gent que escrigui bé el català. Potser no ens interessaven gaire les seves cròniques ravaleres, però estaven ben escrites. Ho vaig dir a la darrera taula rodona:

Per això és tan important dignificar la Catosfera. Necessitem bloguers i blogueres que escriguin bé, que tinguin consciència i cura de la llengua, que postegin continguts de qualitat.

I va la Tina i plega. Abans havia plegat l'amic quadernícola... Qui serà el següent? (Cucarella ho va fer veure; ara sembla que torna a bloguejar)

Les raons poden ser múltiples. Ens hem de sentir motivats. Ningú no fa les coses perquè sí. Al capdavall, és una qüestió de xifres: ens han de sortir els números. Cal que el temps i l'esforç que hi dediques es vegin recompensats per les visites (lectors) i el reconeixement públic (premis). És absurd treballar pel dimoni. Els blogs neixen, creixen o minven. Hi ha el perill d'estancar-se o declinar. Els dies passen, els mesos passen, passen els anys... Cada post és una fita clavada al bell mig de l'eternitat digital. Et planteges si paga la pena continuar. Pots cansar-te, sí, però quan les coses rutllen resulta més fàcil tirar endavant.

Sempre tinc present el consell de mon pare: "Facis el que facis, Toni, has de procurar ser el millor". I jo afegeixo: el pitjor que et pot passar és quedar-te sense competència.

Blogging is a long-term endeavor, one that builds and sustains a loyal fan base over a career.

Personalment, em veig bloguejant tota la vida, anys i panys, fins a l'últim dia... O (la vida pot fer tombarelles increïbles) potser ho deixo demà. Sempre som a temps de plegar. Ja vaig cibersuïcidar-me una vegada.

Fa temps que la meva dona m'amenaça amb el divorci: "El blog o jo!" (ultimàtum). Des que vaig guanyar el premi ja no es queixa tant. Qualsevol dia d'aquests ella obrirà el seu propi blog... I ens (re)enllaçarem! Cadascú sap la seva pel·lícula. Puc comprendre la Tina. A mesura que em faig gran em torno més comprensiu. La meva màxima aspiració és arribar a comprendre la mort.

No para de ploure.

Grup de discussió Catosfera

Algunes xifres i un rèquiem

657 posts
577 etiquetes
100.000 visites en 14 mesos (since 8.1.06)
11.795 visites el mes de març de 2007
1.125 visites en un sol dia (25.3.07)
76 blogs enllaçats (511 links)
5è al rànquing d'Alianzo
5.185 € de benefici


Acta est fabula
Sic transit gloria blogs (+)

Tina: Sit tibi terra levis

Els que quedem ho haurem de fer encara millor

Mallerenga

Una mallerenga carbonera (Parus major) voleteja per l’olivera, va de branca en branca fins que salta al magnolier. És la primera vegada que la veig; la merla i el pit-roig, en canvi, sovintegen pel jardí. Mallerenga després de la pluja, glicina florida, roses primeres. La gespa més alta i més verda que mai.

Voleu escoltar-la?

Cirerers florits sota la pluja

Tota aquesta pluja. Totes aquestes paraules. Tots aquests somnis. Segurament hi ha un camí. Com hi ha cirerers florits i roses que s'esbadellen. Un camí que cal construir amb la fe dels nostres avis i el somriure dels nostres fills. Sense estridències. Sense violències. Un camí de raó que ens alliberi. Un camí nou que deixi enrere les antigues servituds. Segurament hi ha un futur on podrem ser el que som sense haver de retre comptes a ningú, sense haver de justificar cada passa, cada gest, cada mot. Totes aquestes paraules. Tots aquests somnis. Cirerers florits sota la pluja.

Ciberfilosofia

Com ensenyar (i aprendre) filosofia mitjançant els blogs i You Tube? Aquí teniu un bon exemple de l'aplicació dels videoblogs a l'ensenyament: Eduvlocs

Més videos:
El pas del Mite al Logos
Què és això de la filosofia?
Per a què serveix la filosofia?
Filosofia per a tots
Filosofia reggae
Aristòtil i Alexandre
Dones d'Atenes

i aquest de Nietzsche:

Ma philosophie...

Filosofía del retrete...

Pamuk, Viladot i tu

Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d'Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic, recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara, el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala. Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.

II Saló del Sexe en Català

El sexe és cultura? Volia començar amb aquesta pregunta idiota. La resposta és clara: el sexe és natura, però pot esdevenir cultura. Un cos nu. Un llibre eròtic.

La Cicciolina (amb el seu inseparable peluix) va arribar una hora tard. Va ser l'encarregada de tallar la cinta inaugural...

Em vaig acostar a ella i li vaig demanar una foto. Llàstima que va sortir un xic borrosa...

L'altra (vestida de rosa) és la Melany Moore. Després, a l'estand, em van dedicar el llibre...

Al pavelló firal hi havia estands i quatre escenaris. S'oferien espectacles diversos (encara que el veritable espectacle era el públic assistent, molt friki, mascles bavosos gravant cada detall amb la càmera de video)...

Se'm van acabar les piles de la digital! Després del lliurament del Premi de Relats Eròtics (que va guanyar un paio de Manresa), Juli Simón em va presentar el llibre. Vaig poder conèixer Salvador Alsius, membre del jurat, i José María Ponce, pornògraf espanyol. La seva companya, la Laura Carrión (també escriptora), em va fer una entrevista per a DIGITALSEX (Gran descoberta, gran entrevista amb Javier Krahe). La penjaran avui o demà. No us la perdeu.

Vaig sopar al Manel, com cada divendres.

Cultura el sexe? Depèn. Sovint és només cutrura. La sordidesa humana és incommensurable.

Le corps féminin

Je n'ai un corps, moi, homme, que dans l'exacte mesure où je parviens à dire ce ou ces corps féminins qui sont en face de moi. La preuve de mon corps n'est rien de plus, et rien de moins, que ma parole en train d'essayer de traduire un corps qui n'est pas le mien.

D'un blog francès que he trobat naufragant per la Xarxa

La Cicciolina i jo

Tan dolçament

Estem sense aigua, bufa un vent impetuós, la buidor de la rutina, gestos automàtics, papers i més papers, passadissos eterns, silencis i més silencis que ho diuen tot... Si no fos per tu, que em reculls quan es fa fosc i em somies tan dolçament, la vida seria només un trist episodi perdut enmig de l'absurda immensitat de l'univers.

Escolta'l

powered by ODEO

Calendari

S'acaba la 2a. avaluació. Portem 7 mesos de curs. Demà vacances de Setmana Santa. Quan tornem, l'endemà de la Mona, quedaran 10 setmanes de classe, amb un pont entremig. El 27 de maig eleccions. El 12-13-14 de juny PAU. El 30 de juliol serem a Istanbul. Tornarem a Venècia... Tu ets la meva millor perversió.

Benvinguda a la catosfera

La Cicciolina i jo

Aquest divendres dia 30 comença el II Saló del Sexe en Català. A les 19:30 farem la presentació de L'Oracle Imminent a l'Auditori. Si la presentació a la Catalònia va comptar amb la presència de la mítica Mireia Galindo, a la presentació de demà passat tindrem la no menys mítica Cicciolina, juntament amb altres estrelles de l'erotisme mundial. La diferència entre la Mireia i la porno star italiana és prou evident: la Mireia és un paio disfressat de marranota virtual mentre que Anna Ilona Staller és molt poc virtual, és a dir, absolutament carnal. Espero aconseguir que em dediqui un llibre. Jo de vosaltres no em perdria la crònica d'aquest capvespre a Manresa. Pot ser una cosa molt forta. Encara sou a temps de venir.

Horari Saló

Bones persones

Els que no poden presumir de res més, presumeixen de ser bones persones. Encara que siguis un zero a l'esquerra, sempre pots enorgullir-te dels veïns o dels amics que la sort o l'atzar t'ha concedit. El pitjor de tot és quan aquests manefles es posen moralistes. No hi ha res més insuportable.

Sobre los catalanes

Al final de 2003 me cansé. Estaba harto de publicar gratis, cansado de tanto opinar. Me había asqueado también de mi propio personaje: un joven agresivo, hipercrítico, que disparaba contra todo. Hombre, eso está bien para una novela, para columnas en periódicos, pero en el web log hacía que la gente me tomara por un cabrón. Pero yo soy una buena persona :) De modo que seguí publicando relatos aún durante seis o siete meses, hasta que definitivamente lo dejé estar en julio de 2004.

¿Por qué no refloto Multitextos, que tenía un buen page rank en Google? ¿Por qué he vuelto a escribir en la Red? ¿Qué es lo que voy a publicar aquí? No lo sé. Tú sigue leyéndome y ya veremos lo que pasa...

Temps era temps ho podia haver signat jo, però ho signa Alberto Noguera. Aquí teniu un post de mostra: Sobre los catalanes

Benvingut a la catosfera

Crònica taula rodona òmnium

Montilla & Molinero

Les meves corresponsals a Can Zam (avui totes afòniques) m'envien fotos de l'esdeveniment i m'expliquen anècdotes de primera mà. Cap control de seguretat. Dues cançonetes en català i prou. Sembla ser que, pels volts del migdia, Montilla va aparèixer al lloc dels fets i va pujar a l'escenari acompanyat del mestre de cerimònies. Què van dir? Doncs que aconseguirien un sou base de 1.000 euros i vivenda digna per a tothom. Sic. Populisme? Demagògia? Electoralisme? No, no pas! Molta gent preguntava qui era aquell senyor (Montilla) i què havia vingut a cantar...

El País:

Justo sobre las 12.15 horas apareció en escena José Montilla, acompañado por el anfitrión, el cual le invitó a tomar contacto con "la Cataluña real" allí concentrada. Bueno, la noche anterior al presidente no le había ido demasiado bien con otra Cataluña no menos real, la que se dio cita en Verges y que le propinó un sonoro abucheo, junto con un genérico rapapolvo a toda la izquierda por parte del artista en retirada. En Can Zam el presidente jugaba teóricamente en casa, las periferias metropolitanas son mucho más lo suyo que las masías del Empordanet, pero la gente está como rara y más vale no tentar la suerte, de manera que Montilla se limitó a dar los buenos días "a todas y todos" y, a preguntas del radiofonista, a manifestar sus preferencias por Estopa, entre los varios grupos del programa: Cornellà obliga. Para despedirle, Justo se arrancó a corear "Presideng, presideng!", pero pocos siguieron en este caso su consigna y el presideng se esfumó tan raudo como había llegado.

Declaracions de JM a El Periódico...

--¿Què està preparant?

--Versionaré les sardanes més populars amb diferents palos del flamenc cantades en català per artistes andalusos en un disc.

Amén. Justo for President!

Llach, la política i la mare que ho va reparir tot

Ahir, amb el post sobre la darrera homilia de Llach, vam batre el rècord absolut de visites a ENTRELLUM: 1.125 visites. Brutal. Una animalada que ens fa assolir per primer cop les quatre mítiques xifres. L'anterior rècord -ja pulveritzat- era de 557 visites (5.11.06) arran d'un post-electoral que va rebre 35 comentaris (igual que el d'ahir). Queda clar, doncs, que a la catosfera cal parlar de política si vols tenir visites. La política excita, fins i tot més que l'erotisme. Quin misteri, oi? Som així de babaus. En aquest país esquizofrènic hi ha coses que couen i fan rabiar. A més, per afegir més emoció a l'assumpte, vaig fer els ulls grossos publicant TOTS els comentaris rebuts, alguns dels quals certament contraris a la meva opinió i a la meva persona. Llegir-los pot resultar molt edificant. L'experiment blogogràfic d'ahir, per tant, ha funcionat de meravella. Tanmateix, em quedo preocupat amb una sèrie de qüestions...

1. Si Llach simbolitza o representa Catalunya, aleshores jo no sóc català?
2. Serà veritat que existeix un pensament únic nacionalista? Fins a quin punt pots discrepar de certs dogmes catalanistes, imposats de forma oficial, sense caure en l'anatema?
   
3. Quantes Catalunyes (reals) hi ha? Podem seguir ignorant allò que no ens interessa? Veig molt d'autisme i molt de somiatruitisme en certs sectors. Fins quan serà viable la convivència?
4. Si no fos pels blogs, moltes opinions quedarien inèdites, no passarien el filtre dels diaris ni de les editorials. La llibertat dels blogs és només un miratge o va de debò? Per què s'empipen tant alguns quan s'exerceix aquesta llibertat?
5. Ah, i per si algú té dubtes: JO ESTIC A FAVOR DE QUALSEVOL REFERÈNDUM.
6. Marc Vidal hi toca.

1.000 visites

Aquest blog acaba de superar avui les 1.000 visites en un sol dia. Gràcies, Lluís!

ERC fot pena, més pena que Llach. Ja durava massa la fictícia bassa d'oli tripartítica, no? La van cagar posant Montilla de president i ara aquesta colla d'indocumentats segueixen demostrant la seva incompetència i la seva improvisació. No podrien fer també el seu últim concert i plegar? Què és això, una proposta-trampa o fum d'encenalls? Quin paperot toca fer ara, a dos mesos de les municipals? A què juguen, aquests afeccionats? No és seriós. Som la riota de tothom. Catalunya no s'ho mereix.