Benvolgut Sr. Ibàñez, Em dic Oriol B. He llegit el seu blog personal i també he trobat informació a diversos webs entorn la seva figura. El que faré es pot considerar en certa manera un abús, però si vostè no té inconvenient en donar-me un cop de mà en assumpte que tinc entre mans, li estaré eternament agraït. L'hi faig cinc cèntims. Tinc una amiga que es diu Mònica, que és natural d'Aidí, Pallars Sobirà. Un bon dia vam visitar amb d'altres amics el seu poble. Just abans, havíem dinat a un altre poble proper que es diu Llessuí, al costat mateix de Sort. Al restaurant, fent broma em va dir que era un fato. Em va deixar parat perquè no coneixia el significat del mot en qüestió. Ni de pixapins, ni camacu, ni cullereta. Em va prometre que si endevinava el significat, em convidava a un sopar. El significat que he trobat de fato als diccionaris no és el que ella va emprar. M'ha matisat que es tracta de vocables d'ús corrent a la demarcació de Lleida. A partir de totes aquestes dades he anat indagant i he donat amb vostè. He comprovat que ha confeccionat un llistat on apareixen les paraules que em porten de bòlit, però no el significat. Seria tan amable vostè de respondre'm un correu electrònic amb la definició d'aquests quatre mots?
Camacu
Pixapins
Cullereta
Fato
És una qüestió capital, un sopar amb la meva amiga està en joc, he he he he...
Una salutació ben cordial
Oriol
------------------------------
Hola Oriol,
No sé si et podré ajudar gaire...
Una cosa és que hagi recopilat la llista més completa d'insults en català (3.000 insults) i una altra és poder donar-ne el significat de cadascun, per la qual cosa necessitaria escriure un llibre sencer (que potser faré algun dia si tinc temps i ganes)
La teva història és commovedora i m'agradaria ajudar-te de veritat, sobretot si del que es tracta és de seduir una dona mitjançant un sopar...
A veure...
Sóc nascut a Lleida ciutat i conec bastant bé la zona de què em parles
Camacu
Pixapins
Són insults que la gent de fora de Barcelona diu a la gent de Barcelona, sobretot del cap-i-casal, o sigui, els que vénen de la capital els caps de setmana o per vacances. Si ets de comarques i veus que arriba un "turista" de Barcelona, li pots dir quemaco (o camacu), pixapins, diesel, canfanga, etc.
Camacu o quemaco prové l'expressió molt barcelonina (amb accent de Barcelona: ka maku) perquè quan veuen alguna cosa que els agrada, bonica, sempre diuen "Què maco!". Tot els sembla maku. D'aquí que et diguin que ets un quemaco o camacu.
Pixapins (suposo que) els hi diuen als de Barcelona perquè embruten la natura o perquè -literalment- es pixen als arbres. Està en la mateixa línia del quemaco, és a dir, són denominacions despectives. L'urbanita barceloní no coneix la natura, la pagesia, la muntanya, i això el fa ser un ésser fora del seu ambient de ciutat. Són risibles per als autòctons.
Fato vol dir orc, beneit, innocent, tonto...
Cullereta ni idea. Acabo de telefonar a la meva cunyada que també és pallaresa (nascuda a d'Alós d'Isil i té un apartament a Rialp) i m'ha dit que no li sona gens, que és "massa fi", aquest insult, per ser d'allà dalt.
En fi, Oriol, més no puc ajudar-te. Espero que puguis sopar amb la teva amiga... si més no, podeu pagar el sopar a mitges.
Una cordial salutació, i gràcies per llegir-me
Toni Ibàñez
------------------------------
Benvolgut Toni,
En primer lloc, li transmeto les meves mes sentides i sinceres paraules de disculpa per haver trigat tant en respondre el seu correu. En segon lloc, li faig arribar els meus eterns agraïments ja que la seva inestimable ajuda ha estat clau per assolir el meu preuat objectiu: un sopar íntim amb la meva amiga Mònica, de qui ja li vaig parlar. Encara no hem trobat una data en el calendari, però sé que no em fallarà.
No m'esperava pas una resposta tan ràpida. Va ser una sorpresa del tot grata, especialment en comprovar les molèsties que es va arribar a prendre fins al punt de trucar a la seva cunyada. Espero que a ella també li faci arribar el meu agraïment. Sempre estaré amb ella, com amb vostè, en deute.
Precisament avui hem tornat un grup d'amics, en el qual hi era la Mònica, d'Andorra. Hem passat el cap de setmana a les Escaldes. Avui mateix hem passat el matí a Caldea. No sé si vostè hi anat, si no és així li recomano.
Quan li vaig fer saber que ja havia encertat, més aviat esbrinat el significat de tots els mots vaig confessar-li que havia acudit a vostè. Em va comentar que el seu nom li resultava conegut, però no recorda haver llegit cap llibre seu, fins al moment. I tot plegat li va semblar molt curiós i divertit. Fins i tot em va dir que seria genial algun dia tenir una trobada en persona amb vostè, per exemple a Llessuí tastant l'allioli de codony :P Jo em limito a deixar anar la idea, que, tot sigui dit, no em sembla gens absurda. Si vostè estigués disposat, per part nostra encantats de compartir una estona distesa amb un lletraferit com vostè.
Per cert, el mot cullereta no és cap insult segons em va matisar la Mònica. Senzillament l’empren moltes persones del Pallars per a referir-se a capgròs de les basses i els rius. Si no coneixia aquesta dada, puc dir que avui s’anirà a dormir havent après quelcom nou gràcies a mi :D Bé, en realitat gràcies a la M. hehehehehehehe
En fi company, li torno a demanar disculpes aquest cop per haver-me estès en aquest correu i inflar-li el cap amb els meus afers léxico-sentimentals xD
A l’espera d’alguna resposta per part seva, rebi una salutació molt efusiva.
Oriol
----------------------------
Benvolgut Oriol,
M'alegra que la meva ajuda li hagi servit per aconseguir els seu preuat objectiu.
No descarto en absolut una trobada per a celebrar-ho. L'allioli de codony s'ho val. Caldea, en canvi, no m'acaba de fer el pes. Massa gentada. M'estimo més el jacuzzi de casa.
Sobre el mot cullereta, només dir-li que ja coneixia aquesta accepció. Mon pare és pescador de riu i "pescar a la cullereta" (llençar i recollir sense parar) és una de les tècniques que fa anar, suposo que se l'anomena així perquè imita el moviment de la larva aquàtica o algun esquer similar.
En fi, que per acabar aquest fructífer intercanvi de mails, li voldria demanar si no li importa de deixar-me fer un post a ENTRELLUM reproduint-los, posant només les inicials per a mantenir l'anonimat. Crec que, a banda de divertit, pot resultar molt instructiu per al lectors. Si em dóna el seu permís, li ho agrairia.
El saluda molt cordialment
Toni Ibàñez
------------------------------
benvolgut Sr. Ibañez:
En primer lloc em presentare: em dic Mònica P., soc l'amiga d'Oriol, el noi que el va escriure per preguntar-li sobre uns significats d'uns mots en català...jejejeje.
Disculpi l'atreviment d'escriure'l, però Oriol m'ha parlat molt de vostè i li vaig demanar si podia passar-me el seu e-mail perquè li volia, mes aviat, li volem ( Oriol i jo ) fer una proposta: convidar-lo a dinar, i sobretot convidar-lo a tastar un allioli de codonys que mai oblidara jajajaja...i sino es un allioli de codonys potser una altra cosa e!!! ( pot elegir puesto, i el que vulgui menjar, paga Oriol :p ), no, en serio, que per nosaltres seria un plaer compartir taula amb vostè, per ell, ja que li va servir de gran ajuda a l'hora de còneixer el significat d'aquests mots, i per mi, perquè tinc curiositat de còneixer la persona que li ha fet "guanyar" l'aposta al meu amic...jejejejeje...
I res, nomès dir-li això, que seria un plaer dinar a Llessui o on vostè vulgui...la qüestió es que podrem estar amb vostè i coneixe'l en persona, i li prometo, que si anem a Llessui, li porto a còneixer Aidí, poble s'on es natural tota la meva fàmilia...un gran poble al que jo, li tinc gran estimació...es troba al costat de Llavorsí, a molts pocs kilometres, ai`xí que si vostés accepta la nostra invitació nosaltres encantats.
Oriol m'ha comentat algo sobre donar-li les nostres dades per a possar-les al seu bloc personal, i m'ha comentat, que per part d'ell té el vist i plau, i per part meva, si vosté vol, tambè, seria tota una anecdota...jejejeje
Li adjunto les meves dades i les de Oriol: Mònica P. P. i Oriol B. G.
Li agareixo que llegeixi el meu e-mail, espero continuar en contacte amb vostè per així obtindre resposta a la invitació que li fem tan el meu amic Oriol com jo ( repeteixo convida ell, que ha trigat molt en trobar el significat dels mots, li vaig donar una setmana i finalment li vaig tindre que concebre tres setmanes, i com a bona persona que soc no em vaig poder negar...).
Una cordial salutació, o gracies per perdre cinc minuts del seu temps en llegir les cuatre linees que li escric:
Mònica
--------------------------
Benvolguda Mònica,
És tot un honor per a mi poder conèixer per fi la responsable de tot aquest “embolic”. Mira que m’han passat coses rares d’ençà que volto per aquests cibermons, però mai no m’hagués pensat que acabaria convertint-me en un “Celestino” o alcavot. Ja veus, l’Oriol se la sap llarga.
Tocant a la teva proposta, la veritat és que seria divertit compartir taula amb vosaltres, però Llessuí em cau un pèl lluny i estic convençut que, fora de l’anècdota de la meva intervenció, el que heu de fer tots dos és sopar plegats i parlar de les vostres coses sense destorbs. Per tant, agraeixo de cor la vostra invitació alhora que em veig obligat a declinar-la. Us encoratjo a seguir amb aquest bon rotllo que teniu entre mans en el qual jo, modestament, ja no hi pinto gaire res.
Si fos Salvador Sostres i tingués els seus possibles, seria jo qui us convidaria al restaurant Arola de l’Hotel Arts i, després, us regalaria una nit a la suite japonesa… Però ni ma mare ni la m'àvia (a.c.s.) són riques, i servidor no acaba de trobar la drecera correcta cap a l’estatus de milionari, perquè això de la literatura en català, xiqueta, és poc rendible, per no dir ruïnós.
En fi, parella, ha estat un plaer.
Almenys tot plegat ha servit per a perpetrar aquest post (una mica llarg, sorry, però què coi: estem de vacances), amb la qual cosa, sin comerlo ni beberlo, acabeu de passar a la història per la porta gran. La posteritat parlarà dels cofis-i-mofis de l’Oriol i la Mònica, dels fatos i les culleretes, i sabran que a Llavorsí hi ha alguna cosa més ràfting!
Que sigueu molt feliços i mengeu molt allioli de codony i anissos.
Toni Ibàñez
