Mas - Partal

Detalls de l'entrevista Mas - Partal a Vilaweb:

- Els llibres estan massa ben endreçats, o sigui, no es toquen, són decoratius.

- Hi ha una tele, però no veig cap ordinador al despatx d'en Mas.

- Partal passa dels braços creuats (distància, tancament) a les mans a la butxaca (distensió o mala educació), però, es posi com es posi, el ventrell no el pot dissimular.

- Partal descorbatat (abargallonat) i amb una camisa rosa! (no les suporto)

- M'ha agradat el concepte de "coalició de perdedors" (és una bona definició del difunt Trist-partit)

- Mas domina el Logos (La Paraula), que és l'arma fonamental del polític democràtic. Per això resulta un milió de vegades més seductor que Montilla, un home gris i sense paraula.

- Mas ha de ser el proper President de la Generalitat.

Catalan writer?

Speaking at the press conference, Frankfurt Book Fair director Juergen Boos said that the Catalan language (Europe's seventh most spoken language, which is spoken around Barcelona in Spain, and in parts of France, Andorra and Italy) was of strategic importance to the Spanish publishing industry. There are an estimated 1,500 writers writing in Catalan currently, while a third of Spanish publishers have Catalan publishing programs. In addition, many Catalan writers write in Spanish.

In addition? O sigui, que a més a més dels 1.500 matats que escrivim en català, resulta que hi ha "alguns escriptors catalans" que ens fan el favor d'escriure en espanyol...! ¿Voleu dir que s'aclareixen aquests alemanys? ¿No seran "escriptors espanyols" aquests escriptors que, vivint a Catalunya, no es prenen la molèstia d'escriure en català? Perquè, per la mateixa regla de tres, podien haver escrit: In addition, many Spanish writers write in Catalan, frase molt més lògica i entenedora. ¿No trobeu que és una idiotesa qualificar de "català" un escriptor a partir del seu situs, del seu lloc de residència? ¿El que és substancial a un escriptor no és la llengua que empra? ¿Per què ha de prevaler, doncs, la localització física per damunt de l'instrument essencial i definitori de la seva expressió? Una cosa distinta seria si parlem de pintors, de ballarines, de fotògrafs o de qualsevol altre artista que no té la llengua com a eina primordial de treball. Si parlem d'escriptors, "escriptor català" és el que escriu en català. I punt. Qualsevol altra lectura és pura confusió.

Benzina und Biel Mesquida

L'últim número de Benzina ja està al carrer. Us recordo que dins (pp. 68-70) hi podreu trobar el meu relat Nona (PDF) que opta al Premi Literari. Si voleu saber com comença, aneu aquí. Si el voleu llegir sencer, haureu de comprar la revista: 3 € i és vostra.

Der Schriftsteller, vor allem in Minderheitssprachen, ist das ethische, das kritische Bewusstsein. Wir katalanischen Schriftsteller wissen viel über den Kampf bei der Verteidigung der nationalen Sprache, Literatur und Kultur, eine Konstante während des ganzen 20. Jahrhunderts. (...) So kommt es, dass wir Schriftsteller uns in Doppelagenten der katalanischen Sprache verwandeln: Zum einen arbeiten wir mit ihr, wir bereichern sie, mit unserem Werk helfen wir bei der nationalen Erschaffung eines imaginären Kollektivs, und zum anderen kämpfen wir um ihre Aufrechterhaltung, ihre Würde und ihren öffentlichen Gebrauch in allen Bereichen.

Biel Mesquida, Ein europäischer Schriftsteller in katalanischer Sprache


traducció al català

أسامة بن لادن

Suposant que existeixi la Brotherhood Al-Qaida (que ja és molt suposar) i que tota aquesta crònica d'atemptats contra Occident no sigui una conspiració promoguda pels USA per tal de justificar les seves malifetes bèl·licament globalitzadores; i suposant també que Bin Laden (que va néixer el mateix dia que jo, set anys abans però!) sigui una mena d'Emmanuel Goldstein -el redolent de la pel·lícula, el fugitiu facinerós més wanted del Far West-, cosa que no descartaria en cap moment; aleshores haurem de concloure que les coses no són tan senzilles i que els guionistes d'aquesta FICCIÓ MANIQUEA es mereixen l'Òscar i el Premi Nobel, si més no la meva incondicional admiració, perquè últimament ja m'estava tornant una mica neocon tot traint el meu antiamericanisme visceral i, el que és encara pitjor, decebent els meus lectors. Jo (com els dels PP amb l'11-M) TAMBÉ VULL SABER LA VERITAT: qui va matar Kennedy, per què eren tan dolents Martin Luther King, Gandhi i John Lennon, etc. Mentre tot això no s'aclareixi, em permetreu que segueixi dubtant -que és cosa saludable-, dubtant i sospitant que tot plegat és una bona engalipada en la qual he caigut de quatre grapes... Sort que, al final, in extremis, m'ha salvat la deformació professional: Die Liebe des Philosophen zum Leben sei die Liebe zu einem Weibe, das uns Zweifel mache.

(Winston) "Does Mireia Galindo exist?"

(O'Brien) "That, Winston, you will never know. If we choose to set you free when we have finished with you, and if you live to be ninety years old, still you will never learn whether the answer to that question is Yes or No. As long as you live it will be an unsolved riddle in your mind."

Islamofòbia?

(04.02.06) Em pregunto què pensaria Kierkegaard
(07.02.06) És probable que la reacció...
(24.03.06) Tinc classe d'alternativa a la religió
(24.05.06) Sóc a l'aula AV2
(14.06.06) Última classe
(03.09.06) Cap de setmana hospitalari
(17.09.06) La mitja lluna s'acosta
(19.09.06) El paràgraf de la discòrdia
(26.09.06) Jo no tinc por
(29.09.06) Amb Robert Redeker
(30.09.06) Cronologia bàsica (actualitzada)
(02.10.06) La ràbia i l'orgull
(05.10.06) Conspiracions
(07.10.06) Desvelament
(08.10.06) Hans Bellmer censurat
(09.10.06) Περιμένοντας τους βαρβάρους
(09.12.06) Vic medieval
(03.07.07) Al-Qaida is fucking us
(04.10.07) La problemàtica del vel
(18.09.09) Al-Leridi
(18.12.09) Penúltim divendres de l'any
 (.....)
(07-01-15) Je suis Charlie

By El Listo

Galerades oraculars

La furgoneta de Nacex em porta un sobre urgent d'origen valencià que conté les galerades de L'Oracle Imminent. A Can Bromera s'hi afanyen. Novembre ha de ser a les llibreries. 122 pàgines en total, amb el postludi de Biel Mesquida. Queda pendent la portada. L'editor ha tingut una idea genial: l'haureu d'escollir vosaltres... (ja us explicaré com). Ara me'n vaig al jardí a rellegir l'obra de dalt a baix. El vent s'ha apaivagat. Estic una mica millor (ipse valere opto et taetrum hunc deponere morbum)

L'Oriol Izquierdo hi toca

Kool & The Gang, Fresh

Vent de tardor

Bufa un vent impetuós que sacseja les branques i fa caure les fulles seques. Un escampall de fulles que voleien pertot.

Un virus malparit m'ha atacat el tracte alimentari. No entraré en detalls, però resulta molt desagradable. El senyor metge m'ha dit que sóc el quart cas que ha vist aquest matí i que em prepari un litre d'aigua amb el suc d'una llimona, tres culleradetes de sucre, mitja de sal i mitja de bicarbonat... Quina potinga! I, a més, suquet d'arròs bullit o de pastanaga bullida, puré de poma i pa torrat... Em penso que faré dejuni.

Bufa un vent impetuós que anuncia la tardor autèntica. El cel és ras, d'un blau limpidíssim. El sol ho il·lumina tot amb el seu vernís daurat.

Si em poso dempeus em marejo. Tinc el cap emboirat. Glopejo la potinga i me l'empasso amb prou feines perquè no vull morir de deshidratació.

Bufa un vent impetuós. Noto el meu cos com una ploma que s'envola. Teclejo amb uns dits que no em pertanyen. A veure si demà estic millor.

Necessitats

Em preguntes què necessito. ¿Què necessito? ¿Creus que algú sap realment allò que necessita? ¿El que necessitem i el que ens convé s'identifiquen? Estic disposat a admetre que tinc tantes necessitats inconvenients com conveniències innecessàries. La societat està basada en la conveniència mútua, és a dir, en la hipocresia acceptada públicament. Les veritables necessitats de cadascú són privades, molt privades, i sovint inconfessables. Aquell que no tingui vida secreta que llenci la primera pedra. ¿Què necessito? ¿Ho vols saber? T'ho diré amb la tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart:

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós...........

Ei, si pot ser.

La ràbia i l'orgull

De totes les coses que he fet aquest cap de setmana, sens dubte l'esdeveniment més important ha estat la lectura d'una sèrie de textos de l'Oriana Fallaci als qual vaig arribar via l'article de Wikipedia. Us recomano vivament que llegiu aquests 11 folis en PDF. Impressionants. Imprescindibles.

Jo no tinc por
Cronologia bàsica
La mitja lluna s'acosta

Fragilitat

És quan saps que en qualsevol moment tot, absolutament tot, se'n pot anar en orris que valores cada detall, cada minut, cada gest que et queda abans de l'enfonsament definitiu. La fragilitat de les obres, les idees, els records, les sensacions, els somnis... La fragilitat de la vida sencera que fa aigües, que s'esquerda i trontolla amenaçant ruïna total. Ens aferrem a les paraules com si les paraules fossin salvavides enmig d'un oceà tempestuós que ens vol engolir amb onades gegantines. És quan saps que demà o demà passat, com era d'esperar, tot sense remei se n'anirà a la merda que t'atures sense por davant d'aquest cel tan blau i et demanes quin sentit té tot plegat: aquest univers ple de coses inútils, aquesta societat plena de gent sorollosa, aquesta brisa que acarona les fulles esgrogueïdes dels plataners... La fragilitat del que som i del que fem com un vaixell de paper que sura sobre el no-res.

Indefensable

Sopar multitudinari de Festa Major. M'assec a la taula "presidencial" amb l'alcaldessa, Felip Puig i trenta persones més. A la meva esquerra seu un amic socialista que va pertànyer al PSUC i que ara té un càrrec molt important. Li demano: Sisplau, defensa'm Montilla! Ell em mira amb cara de resignació i respon: MONTILLA ÉS INDEFENSABLE. Sembla -diu- que la campanya li hagi fet Convergència. ¿Has vist aquell cartell en blanc i negre (perfecte per a un home gris com ell) on apareix Montilla capcot en una taula envoltat de llibres? Dóna la impressió que és un pobre home aclaparat per la feina que no se'n pot sortir... L'Orquesta Maravella toca fins a les quatre de la matinada. No ballo gaire. M'agrada més mirar com ballen el altres. Tot un espectacle.

Cronologia bàsica

1989

Cau el Mur de Berlín. S'acaba la "Guerra Freda" i en comença una de ben "calenta"...

Fatwa de l'Aiatol·là Khomeini contra Salman Rushdie per la seva novel·la Els versicles satànics. Assassinen el traductor japonès.

1991

Guerra del Golf

1992

Francis Fukuyama publica The End of History and the Last Man

1993

Fatwa contra Taslima Nasreen pel seu llibre La Honte, publicat a Bangladesh, en el qual es narra les violències patides per una família hindú en aquest país musulmà. Va haver d'emigrar a Suècia.

1996

Samuel P. Huntington publica Clash of Civilizations

1998

Atemptats a les ambaixades de Kènia i Tanzània

2001

11-S: Atac a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington.

Guerra d'Afganistan

Oriana Fallaci publica La ràbia i l'orgull on parla d'Euràbia.

Michel Houellebecq acusat (i absolt) d'islamofòbia.

2002

Atemptat a Bali

2003

Invasió d'Iraq

Atemptats d'Istambul

2004

Atemptats de l'11-M a Madrid.

El cabildo de la catedral de Santiago de Compostela ordena la retirada d'una imatge de Santiago Matamoros, patró d'Espanya.

Assassinat de Theo Van Gogh, cineasta i escriptor holandès, pel seu film Submission (Islam vol dir això), curtmetratge sobre l'Alcorà i la submissió de la dona.

2005

Publicació de les polèmiques caricatures de Mahoma al diari danès Jyllands-Posten. Manifestacions violentes arreu del món musulmà (incendi d'ambaixades, etc.)

Atemptats del 7-J a Londres

2006

Discurs de Benet XVI a Regensburg. Assassinen la monja italiana Leonella Sgorbati a Somàlia.

La Deutsche Oper de Berlín claudica davant les amenaces i decideix no representar Idomeneu de Mozart.

Fatwa contra el professor de filosofia Robert Redeker pel seu article a Le Figaro.

Alguns pobles (Bocairent, Beneixama) on se celebra la festa de moros i cristians eliminen la crema de "La Mahoma".

El ministre d'afers exteriors britànic Jack Straw encén una nova polèmica en comentar que les dones musulmanes s'haurien de llevar el vel.

La gal·leria d'art Whitechapel retira obres eròtiques de Hans Bellmer per a no ofendre els musulmans.

Els Moros i Cristians d'Alcoi desfilen sense moros a la cinquena avinguda de Nova York in order not to offend local sensibilities...

2007

Moren sis militars espanyols en un atemptat terrorista al Líban.

Cinc turistes catalans i dos bascos moren en un atac suïcida al Iemen.

2008

Vídeo prohibit a Holanda

(...)

Existeix Al-Qaida?

L'apoteosi del patetisme

"... que n'estic tan tipa que només desitjo que el Toni Ibàñez es mori un dia d'aquests per continuar escrivint el meu blog i demostrar que es meu, perque tot aixòs es demencial (...) i ja li pots dir al Toni Ibàñez que hem faci el favor de suïcidar-se, no un "suïcidi internàutic", res, que agafi una pistola real i que es clavi un tret a la boca, que disfrutaré veient-lo mort, i veient a la seva dona i a la seva filla plorant, que ho dic de debò..." (MG gustet gustet)

L'amor és així... com tots els amors: l'apoteosi del patetisme.

Amb Robert Redeker

Le Figaro
Le Monde
Herald Tribune
Financial Times
Jihad Watch
Aljazeera
Spiegel
La Vanguardia
Libertad Digital
La Nación (Entrevista)
R. R. Website
Entrellum

L'ARTICLE SENCER EN VERSIÓ ORIGINAL: Face aux intimidations islamistes, que doit faire le monde libre?

Islamització dels esperits europeus
Imposar l'ordre alcorànic al món occidental
L'Alcorà és un llibre de violència inusitada
Exaltador de la violència, guerrejador sense pietat, saquejador, massacrador de jueus i polígam, així es revela Mahoma a través de l'Alcorà
Cita Bruno i Vanini!!! (Deus sive Substantia sive Natura)
Jesús no és violent, és un mestre d'amor, mentre que Mahoma és un mestre de l'odi: una bogeria histèrica que frega la barbàrie... inscrivint la violència com un deure sagrat al cor del creient
Judaisme i cristianisme conjuren la violència, la desligitimen, mentre que l'islam l'exalta
Cal apel·lar "el món lliure" perquè els seus adversaris pul·lulen dins seu...

Content

Avui estic content per quatre motius: fa sol, és divendres, he cobrat i és Festa Major al meu poble.

Molt Bona Festa Major!!!

(També als de Lleida)

Potser

Potser no cal escriure tant. Potser no cal ser tan explícits. Potser no cal rebaixar-se a donar tantes explicacions. Potser l'escriptura no sigui res més que teràpia: la necessitat d'alliberar-se de la foscor interior, la necessitat d'enfosquir el món -papers i pantalles- (d'enfosquir-lo per tal d'aclarir-se), la necessitat d'ombrejar-ho tot sense aconseguir, al capdavall, desempallegar-se de l'Obscur.

Entrellum naufraga entre aquestes dues possibilitats: l'aclariment i l'ofuscació. Potser tenia raó el vell Plató: viure és lluitar per a sortir de la caverna... Però, ¿què passa quan no ets tu qui està dins la caverna, sinó que és la caverna la que habita dins teu com un abisme paorós que et fa ser sovint el que no vols?

Weisheit

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist!

Friedrich Nietzsche, A.S.Z

Jo no tinc por

Jo no tinc por. ¿Por de què, de quatre moros lliberticides? Ho tenen clar, si volen anorrear la nostra sacrosanta llibertat. Ja es poden calçar. Ho vaig deixar ben clar quan les caricatures. La llibertat és l'únic valor sagrat a la nostra societat occidental. La resta és anecdòtic. Hem trigat massa segles fins que hem assolit el que tenim perquè ara vinguin aquests talibans tarats i ens desmuntin la guingueta. ¿Analfabets i morts de gana ens faran tremolar?. S'ha acabat la tolerància amb els intolerants. Si volen guerra la tindran. Jo no tinc por. Si cal lluitar, lluitaré en defensa pròpia. Sempre tinc present aquella memorable frase de Hegel a la Fenomenologia de l'Esperit:

Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird

Multa

M’arriba una multa de 180 € amb la foto adjunta del cul del meu cotxe i la matrícula ben visible retratada pel radar 2156 en el km. 11,5 de la Ronda Litoral. Té collons. Anava a 80 km/h (que és el límit normal a les rondes) quan, en aquest cas, la velocitat estava limitada (per un “senyal específic”, suposo que d’obres) a 60 km/h. Apa. Fote't. Eren les 22:51 i tornava de l’aeroport. Com sempre que circulo per les rondes, portava el cruiser clavat a 80 km/h. Em diuen que si pago abans del 20 d’octubre em condonen 90 €, la meitat. Quina il·lusió! Només pensar que amb aquests diners de la meva butxaca l’ajuntament retribuirà els honoraris pregonaires de l’Elvirita Lindo amiga de Clos, se’m recargola el ventre. Ara entenc per què la multa està escrita bilingüe: cosmopolitisme recaptador.

Temps era temps

Temps era temps a Catalunya hi havia catalans: pagesos sorruts i pubilles amb cul de pera i generosa pitrera comme il faut (com déu mana). Sí, sí, encara que sembli mentida, en aquesta terra hi vivien catalans i catalanes de mena, de pedra picada, de cap a peus, de soca-rel. Només els vells ho recorden amb prou feines. La invasió de forans va començar fa unes quantes dècades. Primer van venir d'arreu de la península i ara vénen de la resta de l'univers. Som un poble d'acollida, diuen els progres forumescos, aquests que parlen castellà per a semblar més oberts. Som un poble multiguai, barrexa de cultures, d'allò més mesells i caganers. Hem perdut totes les guerres i, a la mínima de cambio, esdevenim botiflers. Caïnites fratricides. La pela és la pela. Mig fenicis mig jueus. No busqueu cap català que no el trobareu. Els quatre arreplegats que queden s'amaguen sota les pedres i ho dissimulen la mar de bé. ¿Catalán yo? ¡Ni de coña! Temps era temps Catalunya fou catalana; ara és un poti-poti d'africans i de xarnecs. ¡Se nota, se siente, Montilla presidente! El que resta és una llengua que es deixata enrogallada i tota una munió de somnis fets malbé.