Entrevista amb VM

S'ha fet esperar una mica, però per fi podeu escoltar l'entrevista que vam fer aquest dilluns a EVM. Dura 42'. Ja em direu què us sembla...

Entrevista: post + audio

The day after

L'amor és una infecció senti-mental que s'encomana. Si vols que t'estimin, estima. De vegades, Eros és un nen entremaliat que ens puteja posant pals a les rodes. De vegades, ens dóna el menjar i ens treu les dents. De vegades, se'n riu de nosaltres mentre ens fa plorar desesperadament. Eros és un déu molt catxondo. L'amor és una ficció compartida. Si vols que t'estimin, fingeix.

Amb VM

A les 11 en punt sóc al portal de Travessera de Dalt, just davant de la parada del bus 24. La portera em confirma que és aquí i que encara no ha arribat ningú. Espero el Joan i el David. Hi ha un trànsit de por, molt de soroll, contaminació. Veig pintades a la mitjana que es queixen d'aquest fet. He pogut aparcar el cotxe en una zona blava propera. 2 € per una hora. Em sembla caríssim. Primer arriba el Joan. El David sempre fa tard. El David és el tècnic de la ràdio, l'encarregat d'assegurar l'enregistrament de l'entrevista. Són dos quarts de dotze passades quan agafem l'ascensor que ens pujarà fins a la sisena planta de l'edifici. En sortir al replà, escoltem que sona una música: La Traviata. Timbre. L'Enric triga una mica a obrir-nos. Quan ho fa, apareix tot vestit de negre: camisa negra, pantalons negres, cinturó negre, samarreta negra, mitjons negres... El calcer, en canvi, és clar, còmode, d'anar per casa. M'han dit que es molt tímid. Cert. El delaten els seus gestos continguts, la seva mirada...

L'estudi és ple de llibres, volums que folren les parets fins al sostre. Està dividit en dos ambients: a la dreta hi ha la taula d'escriptura presidida per l'ordinador; entrant a mà esquerra hi ha el sofà i el finestral cara a mar... Quin finestral! Em crida poderosament l'atenció el panorama que contemplo: Barcelona als nostres peus. Es veu tot, des de Montjuïc fins a la torre Agbar, les agulles de la catedral, la Sagrada Família... Un paisatge de teulades, terrats i antenes, a vista d'ocell, sobrevolant la ciutat...

Ens asseiem al sofà. Els tinc gairebé tots, però només he portat tres dels seus llibres (Bartleby, Montano i Pasavento), vull que me'n dediqui un. Em vaig passar el cap de setmana rellegint la seva Obra, anotant possibles preguntes. Comencem l'entrevista. Estic assegut entre el Joan i l'Enric sostenint el micròfon. El sol entra pel finestral. VM parla fluixet, amb calma, el seu to és cada cop més càlid. No resumiré l'entrevista. Quan el David me la passi a mp3, la penjaré sencera. Dura 3/4 d'hora. Jo, de vosaltres, no me la perdria. Si divendres de 20 h. a 21 h. sou prop del Vallès Oriental, la podreu escoltar al programa CAPVESPRE de Ràdio Vallromanes (94.2 FM).

Després de la gravació seguim xerrant... de la visió de Barcelona: a sota hi ha una palmera esponerosa, un carrer més avall viu Marsé, els avions que sobrevolen la costa rumb al Prat; de París, que no s'acaba mai; d'un relat que vol escriure titulat El sindicato de la musas...

Aquí teniu dues de les moltes preguntes que li vaig fer:

• Fan falta tantes paraules?
• Cal retornar a Ítaca?
  

Aviat tindreu les respostes...

Entrevista: post + audio

Estic preparant la crònica...

... de l'entrevista que vaig tenir ahir amb VM. Paciència.

No cal escriure

Som...
Les paraules són...
On no arriben les paraules...

Perduts

Podem arribar molt lluny, sempre que el cap i el cor coincideixin; si no, estem perduts.

Plataforma

Compro al Telentrada dues entrades per a l’obra Plataforma que fan al Romea. Dissabte vinent dia 17 a les 18:30. Fila 10 de platea. Basada en un llibre de Michel Houellebecq, dirigida per Calixto Bieito i interpretada per Juan Echanove, Mingo Ràfols, Carles Canut… No me la puc perdre. A més, el tema que tracta m’interessa moltíssim. Vull resoldre un dubte metafísic: És possible transgredir encara?

Núvols

Cansat de tanta pantalla, miro per la finestra i veig un cel clafit de núvols, nimbus que acoloreixen de grisos blavosos l’horitzó matinal. Hi ha res més bonic que un cel així? Mai no és igual. L’espectacle canvia cada segon. Com els nostres dubtes i les nostres contradiccions, els núvols del cel mai no són definitius.

Cars & Girls

Guess this world needs its dreamers may they never wake up

Nesta era metálica dos bárbaros só um culto metodicamente excessivo das nossas facultades de sonhar, de analisar e de atrair pode servir de salvaguarda à nossa personalidade, para que se não desfaça ou para nula ou para idêntica às outras. (Fernando Pessoa, LdD, 369)

Llàgrimes d'una alumna

Sóc a la sala de profes fent guàrdia. L'alumna arriba fins a la porta i es queda al llindar amb els ulls plorosos. Li demano què passa. Ella em diu que li fa mal el cap. Se la veu molt abaltida, cansada, derrotada. Com si el seu coll fos de goma, no pot sostenir el cap alt. Tens febre? Li toco el front. No en té. Vols que truquem a casa perquè et vinguin a buscar? No, respon. Per què plores? Ella calla. La faig asseure en una cadira. Intento que enraoni. Al cap d'una estona d'insistir-hi, m'explica que fa tres dies que el seu pare va morir de leucèmia... M'explica els detalls d'una operació in extremis. Té catorze anys. No havia vist mai una noia tan desemparada. No sé què dir-li: ho sento, em sap greu, ànims, força... No m'escolta. La seva mirada perduda. Hi ha un silenci aclaparador. A fora plou. Mai no m'havia sentit tan impotent, tan inútil.

Corvespre

Plou. Ploc. Capvespreja. Capvesprejo. Corvesprejo. El somni desfet. Només som paraules. Paraules inútils esperant la mort.

Amb Vila-Matas

De vegades, alguns somnis es fan realitat. Si no passa res, el proper dilluns 12 a les 12 h. seré a casa de l'Enrique Vila-Matas fent-li una entrevista per al programa de ràdio que dirigeixo. Si algun(a) entrellumaire vol suggerir-me preguntes, que les deixi als comentaris.

Posts on he parlat de VM

El meu agraïment a l'amic Joan Andreu i a Jordi Herralde, sense els quals no hagués estat possible.

Entrevista: post + audio

Val la pena viure

No cal escarrassar-s'hi: hi ha forces que ens governen malgrat els nostres propòsits, forces que capolen qualsevol vestigi de presumpta llibertat. Com quan escoltes una cançó que t'agrada i no saps exactament què passa dins teu, així som empesos per la vida: ella és sàvia i ens porta cap a on vol.

Boira

Hi ha una boira espessa que ho embolcalla tot: el Vallès, la meva vida, tot. Hi ha hagut sempre un impuls cap a l'abisme, una tendència gairebé suïcida... No m'ha importat mai escollir l'instant que se m'oferia temptador. Boira, penombra, entrellum. Encara estic aprenent a ser qui sóc.

Nen

No fa fred. Els núvols amaguen el sol. Bla, el temps s'esmuny. Fumerols incerts que s'esdueixen. No tornaré a escriure mai més el signe d'interrogació al principi d'una pregunta. ¿Queda clar? Aprenc a ser feliç deixant que les coses s'esdevinguin. Aviat faré 43 anys, però cada matí, quan em llevo i em miro al mirall, descobreixo aquest nen disfressat de gran que vol seguir jugant amb la vida fins que la vida el deixi fora de joc. Tu no en saps res, del nen que agonitza dins meu, no en tens ni puta idea. No em jutgis, doncs. No, no fa gaire fred. Estaria bé que plogués.

És així (VII)

És així que corregeixo tots els exàmens pendents i trobo temps per a endreçar poemes vells; crepuscles del cor; encisaments nous;

És així que aguaito pel forat del pany i et veig tota nua davant el mirall; jugues a ser dona; les nimfes no s'avergonyeixen de ser nimfes; els sàtirs tampoc;

És així que la tarda de diumenge s'esvaneix com s'esvaneixen els dubtes; bressolo la teva absència amb cançons; no triguis: necessito tos mots;

És així que bastim el cel que som;

És així (I)

És així (II)
És així (III)
És així (IV)
És així (V)
És així (VI)

És així (VI)

És així que tremolo només de pensar on podem arribar; tremolo i m'estremeixo; tremolo i somio; és tan divertit somiar!

És així que passen les hores d'aquest hivern fictici: indolores, mòrbides; aprenent a ser el que som; inventant el camí que ens convé;

És així que arriba la nit carregada d'auguris; la lluna avui fa bondat; no com ahir, que no ens va deixar dormir;

És així que vivim i escrivim: l'escriviure ens empeny cap a dimensions insòlites, fora de tots els convencionalismes, lluny del ramat que no ens podria entendre, lúcids, més enllà del límits que encotillen la societat anestesiada...

És així que som suprems; com l'àliga que plana sobre la vall sobrevolant la insignificança dels ratolins; res no pot aturar-nos: els déus s'han conxorxat a fer-nos l'ullet;

És així (I)

És així (II)
És així (III)
És així (IV)
És així (V)

La vida veritable

La vida que vius per dins és la vida veritable. La resta (el decorat exterior, tota aquesta gent que omple els carrers) és un embolcall més o menys reeixit anomenat circumstàncies. Si no bulls per dins no vius. Si no bulls per dins ets un cadàver. Viure és bullir.

És així (V)

És així que la lluna m'esperava aquest matí, tota plena, majestuosa, blanquíssima, en un revolt de la carretera, amagada rere els pins;

És així que l'he vist: desafiant, altívola, freda, com una caputxeta nua, valenta, que mira el llop de fit a fit;

És així que he sabut que avui era el dia, el dia perfecte; no demà ni demà passat; AVUI;

És així que t'escric aquest SMS; perquè sàpigues que, a l'hora del capvespre, ella i jo serem tu;

És així que l'hivern esdevindrà primavera; sense mítiques ítaques; sense metes ni retorns; sense mots; en el silenci intangible on moren els petons...

És així (I)

És així (II)
És així (III)
És així (IV)

És així (IV)

És així que m'escapo del temps on la ciutat remuga brogits inconsistents; massa gent pertot arreu; no suporto la gent; només accepto la companyia de certes persones determinades; bàlsam de dies que són inclements; conhort de l'esperit que clama;

És així que evoco l'etern: abraçant la lluna com una heura esbojarrada; llavis de mel; marítima mirada; evoco l'itinerari: vorera avall fins que la música calla; em mires, somrius, no hi ha res més;

És així que el vent escampa les últimes fulles; el cel tan blau; la vida; nens que juguen a l'acuit;

És així que t'enyoro; tot és incert menys tu.

És així (I)

És així (II)
És així (III)