Selectivitat_07

Com l'any passat, els propers tres matins (12, 13 i 14 de juny) me'ls passaré a l'aula 105 de la Facultat de Filosofia de la UAB. Tribunal 324. Molta sort a tots els aspirants.

RANVESPRE

Inspiracions [Erato]

L'espectacle poeticomusical que vam fer ahir va sortir molt rebé. Unes seixanta persones van poder gaudir-lo al Casal de Vallromanes. És un orgull pertànyer al Grup Erato. Joan, Jordi, Mariluz, mil gràcies pel vostre treball i la vostra il·lusió. Un agraïment especial al clarinetista (Joan Pardo), al tècnic de llum i so (Edgar Duran) i a la directora escènica (Mònica Fabregat). Aquí us deixo el video dels dos últims minuts de l'espectacle...

Tots el recitals

Més escriptors emblogats

Mentre algunes es lamenten de la manca d'inspiració tot afirmant que els blogs van de baixa, d'altres inicien la seva singladura bloguera. Dos noms que s'afegeixen a la catosfera literària: Vicenç Llorca i Toni Sala. Benvinguts!

Xavier Sàez & Jordi Morera

Som de la mateixa quinta. Vam estudiar al mateix col·legi. Jo jugava a bàsquet i ell a handbol. Els darrers 12 anys se'ls ha passat a la Paeria. Després de perdre la meitat dels vots, diu que dimiteix. La vida del polític (com la de l'escriptor) és molt dura. Xavi: més enllà de sigles i ideologies, vull enviar-te una cordial salutació bloguera. Bentornat a les aules, mestre...

Anit vam fer el sopar per celebrar la jubilació de la Mercè T. i del Jordi Morera, un altre profe de català que es jubila enguany. Quantes hores xerra que xerraràs, Jordi, sobretot de política. Afable, obert, un lluitador de la vella guàrdia; l'únic defecte és que ets d'ERC. Tant de bo tots els d'ERC fossin com tu, que hi pactaria a ulls clucs. Ara et jubiles de profe i seràs l'alcalde del teu poble: Tagamanent. Pactes amb el PSC per deixar fora CiU (no sé de què em sona això). Cada poble fa sa guerra. Et desitjo bona sort. Perquè et conec, sé que ho faràs bé.

Aquesta tarda, no t'ho perdis:

2006/2007

Haver sobreviscut un altre curs. Un altre curs a l'esquena dins la motxilla de la feina. Un altre curs d'ençà d'aquell setembre del 89 que vas incorporar-te al Vinyes Velles de Montornès després de tornar de la Honeymoon. Un altre curs ple de noms i de cares que se n'aniran... Te'n fas creus. Quants alumnes has tingut durant tots aquests anys? 2.000, 3.000, 5.000? On són? Què fan? Un altre curs assegut a la vora de la finestra, a la cantonada de la taula del departament de socials, a tocar de la calefacció, amb el Santi davant i la Mª Àngels a l'esquerra, barallant-te amb l'Elies per l'ordinador... Al final, no es tracta de matèries ni de qualificacions, sinó de persones. Són les persones amb les quals tractes les que fan que la teva feina tingui un valor. Els ulls que et miren i les orelles que t'escolten. Els cervells que es desvetllen o que s'adormen (perquè la filosofia és un dels somnífers més potents que ha inventat la humanitat). Quedaran els records, aquesta ressaca de les impressions (com diu Hume)... Un altre curs, sí. Baladres florits. Geranis de color roig.

Caïm i Abel

Algun dia els llibres d'història hauran d'explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d'explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d'aquest seguidisme botifler d'ERC el qual atorga al PSC (PSOE) tot el poder possible mentre Catalunya, amontillada, s'espanyolitza cada cop més. Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi. A mi només se m'acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel. El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya... La gelosia, l'enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: "He mort Pujol, he mort Pujol..." voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se'ls girarà la feina, que l'ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d'aliar-se amb l'enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d'hora, les coses cauen pel seu pes.

Tripartcirc

Es cans ja luden...

Baltasar Porcel: Felicitats!

NB: El que Heidegger diu exactament és que la llengua és la casa de l'ésser (Die Sprache ist das Haus des Seins)

Inspiracions

programa+
Escolta un dels poemes

Assemblearisme

Un partit assembleari és com una família on els fills decideixen a quina hora han de tornar a casa o com una escola on els alumnes voten quines preguntes han de sortir a l'examen. Confondre la democràcia representativa amb l'assemblearisme és la liquidació automàtica de la política. Aleshores, per què ens calen pares, professors i polítics? Un partit assembleari no és un partit, sinó Can Pixa.

Primera comunió

Ahir vaig assistir a la comunió del Víctor, un nebot meu. No entenc per què segueix existint encara aquesta tronada tradició. La Seo de Lleida estava plena de familiars endiumenjats pendents d'unes criatures disfressades ridículament. Mentre el capellà estava fotent el sermó, jo em fotia una canya a la terrassa del bar que han posat (molt ben posat) allà dalt, amb unes vistes magnífiques de la ciutat; ideal per anar a prendre un gintònic les nits d'estiu. El millor de les comunions (bateigs, casaments i altres cerimònies absurdes) és el banquet. Vam anar a Balaguer i vam dinar a redós d'un alzinar molt agradable. Fa dos anys que també va fer la comunió l'Anna, una altra neboda meva. Aleshores vam dinar a la pineda del mític Cal Nenet de Butsènit. Vaig escriure-li la següent dedicatòria en el llibre de records (un d'aquests llibres tan kitsch):

Primer diumenge de juny

Com un viatge improvisat en el qual t'ho jugues tot sense cap mena de possibilitat de tornar a casa (perquè no hi ha casa ni mapa ni retorn), la vida avança inexorablement cap al futur. L'horitzó és la nostra pàtria.

Marc Vidal a Vallromanes

Vam entrevistar Marc Vidal al programa "Capvespre". Vam parlar de política, d'economia, de blogs... Vam seguir conversant mentre sopàvem pèsols de Can Trampis i ous ferrats d'oca de Can Boquet (havia menjat ous de gallina i de guatlla, però mai d'oca: quin rovell!) tot regat amb un Pesquera molt decent. Marc és un nen entremaliat. Marc és un geni de la comunicació. Marc és un seductor. Es nota que el seu fort és l'(auto)publicitat. Marc és un egocèntric de can collons, com tots els que ens dediquem a bloguejar. I quin mal hi ha? És el número 1 del rànquing en català d'Alianzo. Poca broma, doncs. Diu que rep 350 mails diaris. Marc és entranyable. Quan va relatar la seva primera estada a París (amb només 17 anys, sense un duro a la butxaca) em va recordar el millor Orwell de Down and Out in Paris and London. Ell, com George, també va fer de rentaplats... i altres papers de l'auca que donarien per a una Bildungsroman ben divertida. Gràcies, Marc, per regalar-nos aquestes hores.

Altres entrevistes "Capvespre":

Enric Vila-Matas
Jordi Herralde
Josep Mª Mestres Quadreny

Love of Lesbian

Acabo de descobrir un grup...

La niña imantada

Són bons, refotudament bons.

AGENDA JUNY_07

Div. 1: Entrevistem Marc Vidal al programa "Capvespre" de Ràdio Vallromanes

Dill. 4: M'entrevisten al programa "A Bona Hora" de Ràdio Sabadell

Div. 8: Sopar de comiat a la Mercè T.

Diss. 9: Recital poètic amb el Grup Erato de Vallromanes

Dima. 12, dime. 13 i dij. 14: Faig de vigilant i corrector a les PAU (UAB)

Diss. 16: Constitució del nou govern municipal

Diss. 23: Revetlla de Sant Joan

Div. 29: Lliurament del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

Esquitxos

Esquitxos del ranvespre sobre el llit, la imminent lluna plena, res no té sentit, vagareges pels carrers a l'encalç d'ombres incertes, ningú no sap com et dius, filla de les estrelles, mon cor sense tu crepuscleja, mon cor sense tu cenotafi de desigs, torna aviat, amor, no triguis gaire, mos dits dibuixen absències, els llavis s'esquerden, la dansa dels neguits, torna abans que la foscúria envaeixi l'últim racó del meu pit, esquitxos de valls sense rius, de neus sense cims, de fados eterns que regalimen malenconies, torna aviat, amor, que la nit és massa nit si tu no hi ets...

A Bona Hora

Em telefonen de Ràdio Sabadell. Em pregunten si sóc l'autor de http://www.llenguacatalana.com. Què? Sóc l'artífex d'algunes pàgines web, però d'aquesta no... Insisteixen: sí, la dels insults. Ah! El propietari del domini em va demanar permís per a penjar la llista. Dic que aquesta no és la més completa, que n'hi ha una altra amb 3.000 insults malgrat que fa temps que no l'actualitzo. Em volen entrevistar al programa "A Bona Hora". D'acord. Serà dilluns vinent dia 4 de juny a les 11:20. Xavier Bosch ja em va entrevistar pel tema dels insults a "El món a RAC1". Es veu que és una cosa que fa gràcia, una manera divertida d'omplir uns minuts radiofònics. Dic que, després d'això, he fet més coses, que també podem parlar de literatura o de blogs, però sembla que per a molts jo sóc el dels insults. Què hi farem. Per alguna cosa haurem de passar a la història.

Que me n'oblidava: divendres entrevistem Marc Vidal al programa "Capvespre" de Ràdio Vallromanes de 20 a 21 h.

Les arrels del bambú

Fase de desintoxicació política. Ja ho vaig escriure fa temps: al meu poble la política és cosa de dones. Ja s'ho faran. Mentrestant, provo d'intuir la trajectòria erràtica de les arrels del bambú. Fins que no arriba el mes de maig no sé per on llucarà la bèstia. Enguany ha avançat uns quants metres i amenaça amb envair la gespa... Tot és qüestió de descobrir a temps el brot indesitjable i arrencar-lo de soca-rel. Si deixés la natura en plena llibertat tot el jardí esdevindria en pocs anys un bosc de bambús; i no estaria malament, però ja no seria un jardí. La natura en plena llibertat (una expressió si més no curiosa) és sempre selvàtica. Jo m'estimo els meus bambús, la meva glicina, la meva olivera, la meva magnòlia, el meu llorer, el meu arboç, el meu avet, el meu margalló, el meu rododendre, la meva murtra, la meva mahònia, la meva hortènsia, la meva camèlia, els meus rosers, etc. la qual cosa no significa que no els mantingui a ratlla, perquè, dementre no es demostri el contrari, jo sóc l'amo de la finca i marco els límits de la vegetalitat suportable. Per exemple, si no esporgués la glicina, la bèstia ja hauria ocupat la casa sencera, la dels veïns i part de la teulada. La natura és molt bonica sempre i quan estigui sotmesa a la nostra racionalitat. Tanmateix, les arrels del bambú són com serps subterrànies que em fan molt de respecte. Qui sap on poden arribar...

O bambú participa freqüentemente da idéia taoísta segundo a qual se deve ceder a situações ou condições externas, para melhor triunfarmos na vida. É a imagem do bambu, que resiste e verga sob o rancor da tempestade, para em seguida voltar a erguer-se e aparecer em todo seu esplendor. Para Buda, o bambu ajuda o homem a alcançar a serenidade e a paz interior. Até o som produzido pelo bambu ao receber a mais leve brisa também é considerado importante para a paz de espírito.

La Mercè es jubila

La Mercè és una professora de català del meu institut que enguany es jubila. Els companys del seu departament han organitzat un sopar de comiat i han deixat a la sala de profes un llibre de dedicatòries en el qual tots podem regalar-li unes paraules. Jo he escrit el següent text:

Per a la Mercè T.

Qui iubilat, non verba dicit, sed sonus quidam est laetitia sine verbis. (Sant Agustí)

No hi ha un sol camí. Cada peu, cada mà, cada dit, cada ull, cada llavi fan llur itinerari... Cada cèl·lula del cos, cada replec de l'ànima, esperances, somnis i records... I el cor entreteixint cada batec, enfilant tots els instants. No, no hi ha un sol camí, però la vida sembla una línia, un tatuatge indeleble sobre la pell del temps que fuig, el temps que esfulla les roses i fa florir les llàgrimes. No, no hi ha un sol camí, sinó tants com estrelles té la nit. Som el caliu que resta després de totes les batalles, la tendra mirada silent que tot ho diu sense paraules.

Joia, doncs, i llarga vida!

Resultat eleccions municipals

Sobre l'abstenció, em ratifico: Catalunya és cada cop més idiota
Sobre els resultats al meu poble: Hem perdut