És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a "directors", "presidents" i altres càrrecs similars. Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic, però que assoleixi els cims superiors em sembla d'allò més abjecte, perquè demostra que la nostra societat està malalta.
No hi ha manera d'ocultar la mediocritat. Els mediocres que "manen" es posen massa sovint en evidència. Alguns callen perquè no es noti que no tenen res a dir. Són els muts que s'estimen més els fets que les paraules. Quins fets? Fets mediocres. Altres ho dissimulen exercint el seu poder sobre els més dèbils mentre ataquen els que excel·leixen. El manaire mediocre no suporta que algú millor que ell li faci ombra, per això s'envolta de més mediocres per tal de poder brillar sobre les ombres.
¿Què cal fer davant d'un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debilitat. La seva ambició el delata. El seu poder és un miratge. La seva existència és un greu entrebanc per al progrés de la humanitat.
És tot un honor poder comptar amb amics que, a més de ser paisans, col·legues de professió, escriptors i bloggers, també guanyen premis. El vertiginós trapezista Òscar Palazón és el flamant guanyador del XVIè Premi Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. Moltes felicitats!!!
GARA
Avui és l'aniversari de la meva dona i li he regalat un blog. Espero que l'aprofiti, perquè jo no penso ser el seu Ghostblogger. Estic segur que -si s'hi posa- ho pot fer millor que jo...
