10.3.08
44
Avui fa 44 anys que ma mare em va parir a la Clínica Montserrat de Lleida. La pobra es va quedar ben descansada!
El millor regal que he rebut són els resultats electorals (generals i locals +).
Per a celebrar-ho us regalo uns fragments de l'ELEGIA42, el llarg poema de caire autobiogràfic que vaig escriure fa justament 2 anys i que pertany al poemari ENTRELLUM:
El millor regal que he rebut són els resultats electorals (generals i locals +).
Una bona reflexió
Avui Catalunya és, políticament, més espanyola
del que no era abans dels invents dels "estrategues"
d'Esquerra.
La cara i la creu de les esquerres
I encara tenen la barra de dir que "la culpa és del PP"
Avui Catalunya és, políticament, més espanyola
del que no era abans dels invents dels "estrategues"
d'Esquerra.
La cara i la creu de les esquerres
I encara tenen la barra de dir que "la culpa és del PP"
Per a celebrar-ho us regalo uns fragments de l'ELEGIA42, el llarg poema de caire autobiogràfic que vaig escriure fa justament 2 anys i que pertany al poemari ENTRELLUM:
9.3.08
Gris futur
Matí gris. Gris futur. Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi, molt em temo que qui perdrà és Catalunya. El bipartidisme espanyolista no ens beneficia gens. La manipulació partidista del terrorisme tampoc. El caïnisme suïcida dels catalanistes fa basarda. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit de l'1-D? Ni ens deixen decidir ni volem decidir [m'acostaré a Vilanova del Vallès per a deixar la meva signatura]. La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Matí gris. Gris futur.
Actualització 12:38
Després de votar on em pertocava, he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir. Malgrat que apareix al llistat, m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense poder signar. [notícia][comunicat]
Actualització 12:38
Després de votar on em pertocava, he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir. Malgrat que apareix al llistat, m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense poder signar. [notícia][comunicat]
7.3.08
Molt sospitós
M'assabento de l'atemptat criminal als estudis de Ràdio Arrels de Perpinyà (carrer dels Agustins). Joan Pere Sunyer m'ha convidat per enregistrar una lectura de poemes que seran emesos durant les dues properes setmanes dins l'espai Instants poètics. Hem passejat pel centre, però la insistent tramuntanada ens ha fet la guitza . Hem dinat al petit restaurant Le coq au riz (carrer de la Revolució Francesa) regentat per un iraquià cristià. Tajine amb sèmola, pastanaga, carbassó i mandonguilles. La Laura està mirant Vilaweb i veig la tràgica notícia. Mentre torno per l'autopista alterno la SER amb la COPE. Escolto i rumio...En aquesta pseudodemocràcia espanyola (no hi ha res que empobreixi més la democràcia que el bipartidisme), resulta molt sospitós que l'acte final de les dues últimes campanyes electorals hagi estat un atemptat terrorista...
6.3.08
Tot és contingent
Tot. No et facis il·lusions. No hi ha cap ésser necessari. Això que alguns anomenen déu és solament una paraula carregada de por. Una paraula o una quimera farcida d'agosarades suposicions. La causa de totes les causes és una altra causa també contingent, atzarosa, fortuïta, innecessària que nodreix la cadena infinita dels dubtes insolubles. Tot és contingent. No te'n refiïs, d'allò que és intangible. Malfia-te'n, de les paraules irrellevants, asèptiques, inodores, insípides... La contingència ens defineix. El que ara és, d'aquí a una estona podria deixar de ser. Podria, per exemple, esborrar aquest blog ara mateix. Podria suïcidar-me. Podria oblidar-te definitivament. Podria... ¿Quina importància pot tenir, doncs, tot això que, tard o d'hora, deixarà de ser sense remei? Una importància efímera, incerta, aleatòria. No, no et facis il·lusions. Tot és contingent. Tot. Tu també.
5.3.08
Vent del nord
Guàrdia de pati. Un fred que pela. Aire gèlid que baixa de les muntanyes nevades. Internet va fatal. Han instal·lat tants ordinadors a l'insti (uns 200) que la línia es col·lapsa cada dos per tres. Realment tercermundista.
Divendres tornaré a veure el Canigó. Pujo a Perpinyà per a enregistrar una lectura de poemes a Ràdio Arrels. Recitaré 10 poemes del poemari guanyador del Machado. He quedat amb Joan Pere Sunyer, responsable de l'espai Instants Poètics. La meva relació literària amb la Catalunya Nord va començar l'any 2001 quan vaig rebre el Premi Francesc Català de Poesia (Òmnium Cultural). El Rosselló és una terra en la qual em sento molt a gust.
Acabo de fer una classe de filosofia amb 1r. de BTX B. He deixat la següent pregunta pendent per al proper dia: ¿I si tot fos contingent?
4.3.08
Autoritat 200
Fa 3 mesos i mig ENTRELLUM assolia l'autoritat 100 de Technorati. Avui ha arribat a l'autoritat 200. El número d'enllaços és de 1.400. Les xifres són les xifres. Collonudes. Feliciteu-me.Jo, a més d'autofelicitar-me, felicitaré també mon pare. Avui el Tonet fa 72 anys. Això sí, que és tenir autoritat!
El meu debat
No parlaré d'El Debate perquè no és el meu debat. Cada cop em sento més lluny d'España. Ni la niña del Rajoy ni les celles del Zapatero. Tots els que esteu pendents d'això foteu pena. Llegeixo els vostres Twitters i em deprimeixo. Colla d'españoaddictes!
El meu debat és més proper. Veig una ERC desactivada pel PSOE, una ERC aburgesada que ha venut el seu ideari per 300 plats de llenties (un plat per cada càrrec col·locat a l'administració). Veig Ridao que s'omple la boca amb la paraula INDEPENDÈNCIA i vomito; vomito perquè són ells els que han fet Montilla president i el mantenen; un Montilla que ha convertit ERC en un partit satèl·lit del socialisme espanyolista. Aquest hauria de ser el nostre debat, i no pas Rajoy o Zapatero.
O potser sóc extraterrestre? (per alguns sóc integrador...)
El meu debat és més proper. Veig una ERC desactivada pel PSOE, una ERC aburgesada que ha venut el seu ideari per 300 plats de llenties (un plat per cada càrrec col·locat a l'administració). Veig Ridao que s'omple la boca amb la paraula INDEPENDÈNCIA i vomito; vomito perquè són ells els que han fet Montilla president i el mantenen; un Montilla que ha convertit ERC en un partit satèl·lit del socialisme espanyolista. Aquest hauria de ser el nostre debat, i no pas Rajoy o Zapatero.
O potser sóc extraterrestre? (per alguns sóc integrador...)
3.3.08
Primer dilluns de març
Abans de dinar camino un parell d'horetes per la muntanya. Cullo espàrrecs. Veig les primeres roselles.
Per dinar menjo els espàrrecs que he collit.
Per dinar menjo els espàrrecs que he collit.
Després de dinar començo a llegir els 62 originals que han estat presentats al IV Premi Vallromanes de Poesia. Constato que enguany hi ha nivell. La gent vol ser publicada.
La Laura, locutora de Ràdio Arrels de Perpinyà, em fa una entrevista telefònica.
Repasso una estona els fotologs dels alumnes... (digueu-me xafarder)
El cel s'ha ennuvolat de sobte.
A hores d'ara, segurament, Josep Pla escriuria un blog
Els 46 volums de l’Obra Completa de Josep Pla, ¿quants posts serien?¿Som el que escrivim o escrivim el que som?
Us ho prometo: algun dia deixaré de parlar de mi.
Du weisst nicht
Em fa molta il·lusió presentar-vos la traducció a l'alemany del primer poema del poemari ENTRELLUM, obra guardonada amb el Premi Internacional Antonio Machado 2008. Vull agrair públicament la col·laboració de Herrn Doctor Elies Valverde. Sense el seu amical entusiasme aquesta versió no hagués estat possible.
No saps
No saps, potser no saps què hi ha
rere la màscara encisadora de les paraules.
Tal vegada un riu silent que corre sota la pell.
Tal vegada un foc que abrasa les entranyes.
No saps, potser no saps qui sóc, qui ets, qui podem ser...
A penes l’ombra d’un somni que malda per esdevenir rialla.
A penes l’ombra d’un vers que fou escrit per a ningú fa molt de temps...
No saps, no sé, no sabem què significa aquesta voràgine
de delícies i complicitats enlluernadores.
Les ànimes poden fondre’s molt abans que els cossos s’hagin desfet i, tanmateix, res no podria estalviar-nos l’incendi apassionant dels llavis i dels dits, la dolça flama dels sucs que s’escolen, la inevitable disbauxa de la carn enfollida, sempre tan dòcil i amatent...No saps, potser no saps què hi ha
rere la màscara encisadora de les paraules.
Tal vegada un riu silent que corre sota la pell.
Tal vegada un foc que abrasa les entranyes.
No saps, potser no saps qui sóc, qui ets, qui podem ser...
A penes l’ombra d’un somni que malda per esdevenir rialla.
A penes l’ombra d’un vers que fou escrit per a ningú fa molt de temps...
No saps, no sé, no sabem què significa aquesta voràgine
de delícies i complicitats enlluernadores.
No saps, potser no saps, ni sé, ni sabrem
perquè l’univers és tan immens i tan minúscules les nostres passes...
Nàufrags incapaços de comprendre que demà ja és massa tard
i que avui, ineluctablement, el sol i la lluna es conxorxen
per a picar-nos l’ullet...
L’hora suprema arriba en qualsevol moment.
Res no és possible ni perdurable si els déus se’n desentenen
(algun dia t’explicaré quins són aquests déus en els quals crec)
No ho saps, no ho sé, no ho sabrem
si tot al capdavall és un miratge que a l’hora del capvespre
s’esblamarà sense remei...
Els cors són pous negats de misteri.
Els cors no saben res.
Du weisst nicht
Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht
was es hinter der bezaubernden Maske der Worte steckt.
Vielleicht fliesst unter der Haut ein ruhiger Fluss.
Vielleicht eine Glut, die die Innereien verbrennt.
Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht wer ich bin,
wer Du bist, wen wir sein können…
Kaum der Schatten eines Traumes der es versucht, ein Lachen zu werden.
Kaum der Schatten eines Gedichtes, dass vor langer Zeit geschrieben
wurde, und das Niemandem gewidmet war…
Du weisst nicht, ich weisst nicht, wir wissen nicht was sie bedeutet, diese Unmenge blendender Wonnen und Gemeinsamkeiten.
Die Seelen können zerschmelzen, und viel eher als die Leiber sich
aufgelöst haben und, sowieso, nichts hätte uns ersparen können das
leidenschaftliche Entflammen der Lippen und der Finger, die süsse Glut der Säfte, die entfliehen, die unvermeidbare Orgie des verrückt gewordenen Fleisches, ständig sanft und willig…
Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht, ich weiss es auch nicht, und wir werden es nie wissen, warum das Universum so inmens ist, und unsere Schritte so winzig…
Schiffbrüchige, die es nicht verstehen können, dass es morgen schon zu spät ist, und das heute, unvermeidlich, Sonne und Mond sich vereinen, um uns ein Auge zu zwicken…
In jedem Augenblick kann die höchte Stunde schlagen.
Nichts ist weder möglich noch beständig, wenn die Götter davon Abstand nehmen (eines Tages werde ich Dir erzählen welche es diese Götter sind, an die ich glaube)
Du weisst es nicht, ich auch nicht, wir werden es auch nie wissen ob letzten Endes alles nicht eine fata morgana ist, die in der Abendstunde unvermeidlich verschwinden wird.
Die Herzen sind Gruben, mit Unbekanten verstopft.
Herzen wissen nichts.
2.3.08
Capvespre 29.2.08
Comencem llegint el poema Somiar la tendresa (bilingüe). Fados de Névoa. Parlem del cap de setmana a Cotlliure amb motiu del lliurament del Premi Machado. S'han presentat 62 obres al IV Premi Vallromanes de Poesia d'enguany. Properes activitats culturals a Vallromanes: dia de la dona, lectura pública de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, exposició de fotografia, teatre... Record per en Josep Palau i Fabre. L'anècdota de Montilla. Lisboa. Pessoa... Poema final de Mercè Rodoreda.1.3.08
Ulleres noves
He anat a correus a buscar el paquet provinent de Biscaia, concretament de Barakaldo, un paquet molt ben embolicat que contenia una funda amb les ulleres graduades que -via Bloguzz- m'ha enviat Optica Directa.
L'altre dia va ser un llibre i avui són unes ulleres. Miop com sóc, vaig acollir-me de seguida a la promoció. Ja feia temps que em rondava pel cap de canviar-me el look. Entre tots els models, vaig escollir-ne un de pasta. Em van demanar la graduació i, en pocs dies, vaig rebre el mail que em confirmava l'enviament certificat. M'han sorprès molt gratament. Són lleugeres i divertides. Les patilles de color burdeus li donen un toc molt xic, a la moda.Comprar unes ulleres per internet, a preus sense competència i amb un servei impecable, ja no és cap utopia. Una òptica 2.0, sense intermediars. Qualitat, economia, comoditat, rapidesa... Si vols unes ulleres noves:
29.2.08
Quadern de Cotlliure_6
Diumenge 24.2.08 10:30
Avui Cotlliure és un formiguer de gent. Autocars de Rubí, de Sòria, de Baeza... Al cementiri no s'hi cap. Banderes republicanes. M'acompanyen els amics que han vingut a compartir aquest dia inoblidable. Hi ha mercat. Hem esmorzat vora mar i ara anem cap al Centre Cultural...
Quadern de Cotlliure_5
Dissabte 23.2.08 10:36
Una hora xerrant amb els vells pescadors del poble. Estaven, com d'habitud, prenent el sol asseguts als primers bancs que hi ha davant el mar, al port d'amunt. Els seus noms: el petit Louis (1923), Paul Ramone (1926), Josep Francesc (1936)... El que més ha enraonat és Ramone el qual se sabia tota la història del poble i recordava dades i dates exactes. Un prodigi de membrances cotlliurenques. He anotat moltes coses... [Abans tots els vells duien barretina. L'any 1964 van fer les últimes acalades i es van vendre totes les barques per 150.000 francs. Els plataners del port són de l'any 1938. A la riera l'anomenen duy, a l'escullera gitada, a les gavines muetes, a la sardina sarda, vuitanta és quatre vint... ] Mentre escoltava el seu deliciós català rossellonès pensava amb pena que són l'última generació que el parla, perquè els seus fills ja estan completament afrancesats...
Després de la conversa amb els vells pescadors, he fet un promenade fins a la capella de Sant Vicens. Inspirat per la mar en calma (ells l'anomenen mar blanca) he escrit aquest poema:
Després de la conversa amb els vells pescadors, he fet un promenade fins a la capella de Sant Vicens. Inspirat per la mar en calma (ells l'anomenen mar blanca) he escrit aquest poema:MAR BLANCA
Anit la lluna era vermella, cruenta,
auguri de nit en vetlla perquè l'Antonio
és mort i avui l'enterrem
M'assec davant la gitada, envoltat de muetes,
amb l'esquena recolzada a la capella de
Sant Vicens
Els vells pescadors cotlliurencs m'han explicat
la història d'aquest poble que perd
la seva llengua
Troben a faltar les barques, les xerxes i el peix
(sardes, tonyines, anxoves...)
Voga, voga, mar endins fins que la terra desaparegui
Voga, voga, que les dones remendaires t'esperen
sargint la malla pescanera
Avui la mar és blanca com una bassa d'oli
El minyó llença còdols a l'aigua que llampurneja
Sura l'escuma entre els esculls
Lluna roja, mar en calma,
Cotlliure del meu cor reblert d'enyorança
Aquest blau, Antonio, aquest sol de la infantesa;
els ulls del vell pescador són avui els teus ulls
Aquest blau i aquest sol dins la mirada...
Ja toca la campana
Ja surts de Casa Quintana
Sis milicians et porten embolcallat
amb la mortalla republicana
Lluna roja, mar blanca,
descansa en pau, poeta,
per sempre més,
en terra catalana
[Traducció al castellà, italià i anglès]
auguri de nit en vetlla perquè l'Antonio
és mort i avui l'enterrem
M'assec davant la gitada, envoltat de muetes,
amb l'esquena recolzada a la capella de
Sant Vicens
Els vells pescadors cotlliurencs m'han explicat
la història d'aquest poble que perd
la seva llengua
Troben a faltar les barques, les xerxes i el peix
(sardes, tonyines, anxoves...)
Voga, voga, mar endins fins que la terra desaparegui
Voga, voga, que les dones remendaires t'esperen
sargint la malla pescanera
Avui la mar és blanca com una bassa d'oli
El minyó llença còdols a l'aigua que llampurneja
Sura l'escuma entre els esculls
Lluna roja, mar en calma,
Cotlliure del meu cor reblert d'enyorança
Aquest blau, Antonio, aquest sol de la infantesa;
els ulls del vell pescador són avui els teus ulls
Aquest blau i aquest sol dins la mirada...
Ja toca la campana
Ja surts de Casa Quintana
Sis milicians et porten embolcallat
amb la mortalla republicana
Lluna roja, mar blanca,
descansa en pau, poeta,
per sempre més,
en terra catalana
[Traducció al castellà, italià i anglès]
28.2.08
Quadern de Cotlliure_4
Divendres 22.2.08 17:25
Enfilo les escales que hi ha rere la glorieta i faig cap al molí. Estic envoltat d'oliveres, pins, xiprers i ametllers florits. M'agrada molt aquesta nova perspectiva. El mar segueix impassible. No em mouré d'aquí fins que el sol marxi. Estic assegut sota les aspes del molí. Ara passa una avioneta. ¿Com he arribat fins aquí? ¿Quin cúmul de coincidències han precipitat aquest dia, aquesta hora màgica? Machado m'ha cridat i he vingut.
Després de dinar, Carlos Edmundo de Ory ens ha preguntat si creiem en déu. El meu déu és aquest mar immens i aquesta gavina i aquest horitzó (no l'Horitzó, sinó aquest, hic et nunc), aquest molí amb les seves aspes de fusta vella, aquest campanar que enfonsa les seves arrels dins l'aigua, aquest sol que s'acomiada, els teus versos, Antonio, la llengua-pàtria amb la qual escric, els ocells que piulen, la moto que zumzeja pels revolts de la carretera de Port Vendres, el fumerol que s'enlaira d'aquella xemeneia llunyana, els núvols esqueixats, l'orada grillé que tinc a l'estómac, la teva veu a l'altra banda del telèfon, la nit que vindrà, la lluna pleníssima que m'ha saludat de bon matí, aquesta sensació suprema de llibertat, de benestar, de joia, aquest instant increïble, aquesta solitud estimada, aquesta pedra vermella que s'encén amb la llum crepuscular, aquesta avioneta que passa, tota la gent que ronseja a les terrasses, els quadres que mil pintors han pintat aquí mateix, els trens de mercaderies que es creuen i xiulen, l'últim raig de sol que em fa l'ullet i em deixa amb les ombres amigues... El meu déu és el batec d'aquest món indeturable, tot el contingut i el continent, la música més antiga i el futur que no veuré... El meu déu, Edmundo, no té res a veure amb el déu tronat de la conferència episcopal. Tu et declares anarcobudista. Jo em declaro avui machadià, machadista. Demà ja veurem. El meu déu no té cara ni manaments. El meu déu és una llavor que guarda totes les possibilitats...
Són les 18 h. Ho diu la campana. El sol se'n va a poc a poc. Davallaré.
Després de dinar, Carlos Edmundo de Ory ens ha preguntat si creiem en déu. El meu déu és aquest mar immens i aquesta gavina i aquest horitzó (no l'Horitzó, sinó aquest, hic et nunc), aquest molí amb les seves aspes de fusta vella, aquest campanar que enfonsa les seves arrels dins l'aigua, aquest sol que s'acomiada, els teus versos, Antonio, la llengua-pàtria amb la qual escric, els ocells que piulen, la moto que zumzeja pels revolts de la carretera de Port Vendres, el fumerol que s'enlaira d'aquella xemeneia llunyana, els núvols esqueixats, l'orada grillé que tinc a l'estómac, la teva veu a l'altra banda del telèfon, la nit que vindrà, la lluna pleníssima que m'ha saludat de bon matí, aquesta sensació suprema de llibertat, de benestar, de joia, aquest instant increïble, aquesta solitud estimada, aquesta pedra vermella que s'encén amb la llum crepuscular, aquesta avioneta que passa, tota la gent que ronseja a les terrasses, els quadres que mil pintors han pintat aquí mateix, els trens de mercaderies que es creuen i xiulen, l'últim raig de sol que em fa l'ullet i em deixa amb les ombres amigues... El meu déu és el batec d'aquest món indeturable, tot el contingut i el continent, la música més antiga i el futur que no veuré... El meu déu, Edmundo, no té res a veure amb el déu tronat de la conferència episcopal. Tu et declares anarcobudista. Jo em declaro avui machadià, machadista. Demà ja veurem. El meu déu no té cara ni manaments. El meu déu és una llavor que guarda totes les possibilitats...Són les 18 h. Ho diu la campana. El sol se'n va a poc a poc. Davallaré.
27.2.08
Quadern de Cotlliure_3
Divendres 22.2.08 16:50
Sóc a la glorieta que hi ha més amunt del Museu d'Art Modern Jean Peské. És un belvedere excepcional. La panoràmica de Cotlliure és magnífica. El sol, a l'esquerra, va a la posta. M'encanta la imatge del poble des d'aquí dalt: la capella de Sant Vicenç, el campanar, el castell, l'apoteosi dels blaus... El cel és un coto fluix de núvols. Ha fet un dia esplèndid. Ara corre una lleugera brisa. Després de dinar a Les Templiers, he anat a l'hotel. M'han donat la cambra número 11, situada a l'annex que està just davant del cementiri. No m'ho puc creure: veig la tomba de Machado des de la finestra!
Qui fos gavina. Avui fa 69 anys. A aquesta hora Machado ja era mort. La pau que sento és la seva pau. Em quedaré aquí fins que marxi el sol. La línia de l'horitzó em captiva la mirada. Vetllo Machado des d'aquesta talaia privilegiada. Calma infinita. El temps desapareix. Em deixo bressolar pel paisatge. Una parella de francesos m'acaben de fer una foto. Au revoir! Em torno a quedar sol. ¿No puc estar una estona sense escriure? Esclar que sí...
Qui fos gavina. Avui fa 69 anys. A aquesta hora Machado ja era mort. La pau que sento és la seva pau. Em quedaré aquí fins que marxi el sol. La línia de l'horitzó em captiva la mirada. Vetllo Machado des d'aquesta talaia privilegiada. Calma infinita. El temps desapareix. Em deixo bressolar pel paisatge. Una parella de francesos m'acaben de fer una foto. Au revoir! Em torno a quedar sol. ¿No puc estar una estona sense escriure? Esclar que sí...
Guia SEO
Javier Casares de OJObuscador ha tingut una bona pensada escrivint aquest manual de posicionament. Es tracta d'una obra molt entenedora que t'explica pas a pas la manera de millorar la visibilitat internètica del teu web o blog. Capítols curts i absolutament pràctics, exemples concrets, petits trucs... perquè els principals cercadors es fixin en tu. Et diu el que s'ha de fer i -cosa encara més important- el que no s'ha de fer. No cal ser un expert programador. Jo ja he començat a fer provatures tot aplicant les útils recomanacions que dóna el llibre... Més endavant us parlaré dels resultats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)