Vídeo Premi Machado

Gràcies al Joan, hem aconseguit millorar la qualitat del video del lliurament del Premi Machado (24.2.08). Aquí el teniu:

Atenció: de 6:43 a 7:40

Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008

Notícia al Canal Mollet TV

La impotència dels mediocres

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis, sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic. Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari.

La condemna

Que el caràcter és el destí ja ho va dir el vell Heràclit, però el caràcter és també la condemna: som allò que no podem deixar de ser i fem allò que no podem deixar de fer. Si la llibertat fos alguna cosa més que un mite romàntic, aleshores podríem ser d'una altra manera i fer coses diferents. De vegades, el riu d'Heràclit sembla un toll d'aigua pudenta. Aquesta dramàtica constatació és la que explica tota la gènesi dels heterònims pessoans i, en general, el sentit profund de la catarsi literària.

> VOTA <

Nothing to lose

When you got nothing, you got nothing to lose
You're invisible now, you got no secrets to conceal

Bob Dylan, Like a Rolling Stone [vídeo]

El dilema sempre és el mateix: ¿Què puc guanyar o què puc perdre? Les revolucions sempre les han fet els que no tenien res a perdre, tret de les seves il·lusions. ¿Qui arriscaria el que té per una mera il·lusió?

En la red, eres lo que compartes, tu personalidad digital se compone de lo que aportas, de lo que enlazas, no de lo que escondes.

César Calderón

Un blog és una catapulta identitària. Som allò que bloguegem. Rere la façana digital potser existeixen secrets, però l'escriptura és un bon sistema d'ocultació. L'escriptor és l'Emmascarat, l'Encobert, l'Invisible que no té res a perdre, tret de les paraules que el protegeixen de la intempèrie existencial. Revestits de paraules, bloguegem dia rere dia, nit rere nit, tot empenyent setmanes, mesos i anys... ¿Per a què? ¿Què ens fa por?

Ens fa por la invisibilitat, la solitud, la nuesa descarnada de l'ego anorèctic i raquític... Ens acolloneix que algú descobreixi el nostre últim secret, el més ben guardat, el més íntim: que no som res, absolutament res, tret d'aquest manat de paraules que ens embolcallen tendrament...

Entrevista Ràdio4 (26.5.08)

Programa Què està passant... v 4.0 amb Mariola Dinarès i Joan Arenyes. Una de les entrevistes més interessants que m'han fet. No te la perdis.

Aquest divendres entrevista a Ràdio Sabadell

Caminada dominical

Caminada 1.6.08 from Toni Ibañez on Vimeo.

POEMA: Un altre juny

Retalls de premsa

He passat la tarda de dissabte ordenant papers vells. Sóc dels que ho guarda tot. Els anys corren de pressa i, quan mires enrere, t'envaeix la boira de la nostàlgia. Vaig començar a sortir als diaris l'any 1998... He creat un àlbum en el qual he posat els retalls de premsa més significatius d'aquesta dècada...

Retalls de premsa

Un altre juny

Camino sense esma pels camins daurats
El verd és tot nou i el cel molt més blau
M'acompanyen ginestes i roselles
Les flors s'esbadellen al meu pas
Mastego fonoll
Cullo sucoses cireres

M'endinso pel bosc amarat de penombra
Flairo amb delit la pinassa molla
Refilen ocells invisibles
Falgueres i heures infinites
Les fulles del roure em saluden
Arribo a la font on copulen els senglars

Camino sense esma pels camins daurats
Un altre maig que se'n va i un altre juny que comença

Vídeo il·lustratiu

CIBERPOESIA

Versió italiana

L'Indépendant 3.3.08

Per fi he rebut una fotocòpia de la notícia que va sortir publicada a L'Indépendant el 3 de març amb motiu de la concessió del Premi Machado a Cotlliure.

Text + vídeo del reportatge del TN d'ahir

Vicenç Villatoro a Vallromanes

Al migdia he sortit al Telenotícies i al vespre he presentat l'últim llibre de Vicenç Villatoro al Casal de Vallromanes.

Villatoro ha fet una classe magistral (amb pissarra inclosa) analitzant la situació política de Catalunya en relació a Espanya. Ens trobem en un moment molt delicat i la perspectiva no és gaire esperançadora...

De totes les frases que ha dit, em quedo amb aquesta: "La gent és d'allà on el porten els seus rius". Això explicaria la distància que separa els catalans (mediterranis) dels castellans (atlàntics), una divergència que es remunta en els segles.

L'hora i mitja de tertúlia se m'ha fet molt curta. Villatoro és un dels intel·lectuals més lúcids del panorama actual. Li he regalat un exemplar de LCL i m'ha confessat que llegeix aquest blog. Tot un honor per a mi.

Reportatge del TN de TV3

Blogs literaris, un espai perfecte per escriure

[com es va gravar el reportatge]

El llibre de la setmana a El Singular Digital

Gnosticisme

Es que entre agnosticismo (Machado) y gnosticismo (Pessoa) hay una distancia mucho mayor de lo que parece.

Àngel Crespo

LCL a Espai Internet de 3cat24

RECORDATORI
Demà dijous sortirem al
Telenotícies Migdia de TV3

Un blook estiuenc

Me'l vaig trobar ahir a la bústia: un regal de Josep Porcar, poeta i activista ciberliterari (el seu premiat Blogs de Lletres ja és una referència internacional). El llibre és una joia analògica que conté 40 poemes que primer havien aparegut en edició digital, és a dir, ens trobem davant d'un altre blook. N'ha regalat 100, tots numerats i dedicats. La màgia del número 100: 100 blogaires que hem participat en LCL i 100 exemplars del poemari Els estius. Volums de paper que van néixer a la Xarxa... Llibres que fan història. Gràcies, Josep!

Congressos 2.0

Els dies 11, 12 i 13 de juliol Convergència Democràtica de Catalunya celebra el seu 15è Congrés. CDC farà un seguiment especial del Congrés des de la seva pàgina web.

Com en ocasions anteriors, els blogaires també hi tindrem un paper important. Els que estigueu interessats a seguir el Congrés des del vostre blog podeu omplir aquest formulari.

Però abans aniré al Congrés Comarcal de CDC del Vallès Oriental [programa] que se celebrarà el dissabte 14 de juny a l'Hotel Augusta. M'han convidat a participar en una taula rodona titulada Catalunya 2.0, juntament amb Carles Puigdemont i Jordi Cabré. La taula, moderada per Roc Fernàndez, començarà a les 15:30 i està oberta a tothom.

Aquest dijous al Telenotícies

M'avisen que la data prevista per a emetre el reportatge sobre la LCL i els blogs literaris al Telenoticies Migdia de TV3 és el proper dijous [Setmana dedicada a la lectura] . El TN comença a les 14:30, però el reportatge apareixerà al final, després dels esports i abans del Temps. No us el perdeu! [Vid. enregistrament]

VEURE REPORTATGE

M'agrada molt aquest disseny

Capvespre 23.5.08

Comencem amb Desert Moonrise. Ens acompanyen les cançons de Brett Dennen. Parlem de les presentacions de llibres que van tenir lloc a Vallromanes la setmana passada. Tema central: Maig del 68. Che Guevara, Sartre, etc. La mort de Rauschenberg. Acabem amb el poema L'ona de la poetessa algueresa Anna Cinzia Paolucci, inclòs en el llibre La Catosfera Literària 08.

Vídeo del lliurament del Premi Machado

Ahir em van donar el DVD de l'acte de lliurament del Premi Internacional Antonio Machado 2008 que vam celebrar a Cotlliure el 24 de febrer de 2008. Malgrat que arriba amb 3 mesos de retard, és un document extraordinari el contingut del qual servaré a la memòria tota la vida. La qualitat no és gaire bona, però (per ara) no he pogut fer res més. De pas, us servirà per a practicar una mica el francès...


Online Videos by Veoh.com

El "poema sorpresa" en versió trilingüe que recitem al final (amb la Mariluz i l'Etienne) es titula Somiar la tendresa i el vaig fer expressament per a l'ocasió.

El temps de les cireres

Quan he sortit de Vallromanes plovia. Un dia rúfol. He arribat a Cotlliure a dos quarts d'una. Com que la reunió a la qual estava convocat no començava fins a les 14 h. he aprofitat per passejar una estona fins que m'he assegut a la terrassa del restaurant Le San Vicens, davant del mar, i he demanat un verre de vi blanc.

Vaig començar el Quadern de Cotlliure el 21 de febrer. Avui el duia amb mi i he continuat escrivint...

El cel està molt ennuvolat. Bufa vent de tempesta. Sembla que la gropada prové de Catalunya. Si cauen gotes m'hauré d'aixoplugar dins el restaurant. He demanat una assiette San Vicens (una salade que porta salmó fumat i un bloc de foie). El vi blanc és sec i fresc, perfecte. La reunió és al Centre Cultural. Primer m'entrevistaré amb l'editor, Jean-Pierre Gayraud, de Cap Béar Éditions. Hem de decidir com farem el llibre. Serà trilingüe (català / castellano / français). La traducció al castellà ja està enllestida. L'he feta jo mateix amb l'ajuda de l'amic Carles Latre, professor de castellà del meu institut. Ara ens falta escollir qui serà la traductora al francès. Hi ha dues candidates. Aprofitant que l'any vinent és el 70è. aniversari de la mort de Machado, la Fundació està preparant un programa d'actes molt especial entre els quals s'inclou la presentació del meu llibre... Torno a ser a Cotlliure. És el temps de les cireres.

Havent menjat m'he reunit amb l'editor. Ens hem posat d'acord de seguida. Vol fer una edició normal i també una pocket. Es distribuirà a tots els Fnac francesos i espanyols; a més, es podrà trobar en algunes llibreries catalanes. Després he estat convidat per Guy Llobet (el president de la Fundació) a l'Assemblea General que, oh la la, ha durat tres hores! Érem una dotzena de persones de diverses procedències: una representant de l'Ajuntament, Miquel Martinez (secretari), Pau Combaut (tresorer), Renada-Laura Portet, Monique Alonso, André Bonet, etc. Ens han anunciat que la Casa Quintana (l'hotel on va morir Machado, i que encara està com aleshores), per fi podrá convertir-se en museu. La sorpresa ha estat quan Guy Llobet m'ha demanat si volia pertànyer al Consell d'Administració de la Fundació i ser membre del Jurat del Premi Machado 2009. Non, c'est pas une blague! Amb el meu precari francès de l'època del batxillerat he agraït la confiança, conscient de la responsabilitat que suposa aquest repte. Havia arribat al matí com a lauréat d'enguany i marxo per la tarda com a membre de la Fundació i del Jurat!

La pluja no ha durat gaire. Pels volts de les set he enfilat el camí de retorn. A la vora de la carretera hi havia una parada on venien cerises de Céret. N'he comprat una capsa. Boníssimes. Diuen que són les millors de França. C'est vrai.

Més reflexions catosfèriques

Marc, trobo molt encertat el teu post, sobretot per la càrrega d'autocrítica que inclou i per les ganes de superar una situació que és la que és, ens agradi o no.

Ets un idealista. Jo també. Voldríem que tot fos millor, però la Catosfera no és gaire diferent de la realitat analògica, i el nostre país es troba ara mateix en un estat catatònic des dels punts de vista econòmic, polític i cultural (per citar tres àmbits decisius).

Els catosfèrics (i els catalans en general) tenim un problema molt gros: no sabem què volem i ens barallem massa entre nosaltres. Mira aquest exemple: Ni maulets ni hòsties

Considero que els Premis Blocs Catalunya són una bona iniciativa. Estic d'acord amb què hem de sumar i "guanyar tots", però sóc partidari de premiar l'excel·lència i destacar els millors. El llibre de "La Catosfera Literària" és un model de col·laboració on 100 persones han sortit "guanyant" i el "premi" és compartit entre tots.

Es tracta de seguir inventant. Es tracta de buscar sinèrgies, complicitats, horitzons nous. Catalunya serà catosfèrica o no serà. La Catalunya 2.0 determinarà el nostre futur com a poble al bell mig del segle XXI. No val a badar. Jo no sóc tan pessimista com tu. El català a internet gaudeix de bona salut i d'una vitalitat envejable. Encara és massa d'hora per valorar la importància històrica del que estem fent.

Les coses que no existeixen

Són les coses que no existeixen les que ens sedueixen des de la seva inexistència perquè volen esdevenir realitat....

Com els somnis que han de ser perpetrats

Com els petons que busquen llavis nous

Com les mirades que inventen miralls

Les coses que no existeixen: el que no som i el que no hem fet, el que mai no serem i mai no farem...

Coneixes res més atractiu?

[Post inspirat aquí]