T-54

Avui han pujat reforços familiars i, al llarg del matí, l'expedició boletaire ha aconseguit trobar diverses espècies de fongs comestibles: fredolic, bec de perdiu, mucosa o llenega, molleric, pampa, pet de llop i rovelló. Els més abundants els fredolics. Els rovellons molt escassos. Ell n'ha trobat un parell de ben macos. Val a dir que la majoria han aparegut per sobre dels mil metres d'altitud. Per a celebrar-ho han dinat a Casa Roca de Sant Martí de Barcedana. Impressiona veure el lledoner centenari davant la porta de la masia. La mestressa ens ha ensenyat el foc de rogle (una habitació que té 500 anys amb un foc central on tot el sostre és xemeneia). També han pogut visitar els antics trulls de vi i d'oli. Els rovellons, veritables delicatessen, han fet cap a l'estómac a l'hora de sopar. Poca gent pot dir que enguany ha menjat rovellons del país. D'aquests (encara) no en venen a les botigues.

Llegeix tota la sèrie T

T-53

L'esforç sol tenir recompensa. Per fi, després de dies d'infatigable recerca pels boscos dels voltants, ha trobat bolets, els primers de la tardana temporada d'enguany. La majoria són desconeguts per a ell. Ha pogut identificar els apagallums i els pets de llop, potser també els cama-secs o carreretes (que es podrien confondre amb la Collybia dryophila). Rovelló cap ni un. La resta els ha fotografiat amb l'esperança de poder esbrinar-ne el nom i la comestibilitat. L'últim exemplar que ha trobat, gairebé arribant a casa, ha sigut una Amanita Regalis. Vella i enorme, desprenia una olor molt pudenta.

Llegeix tota la sèrie T

T-52

Dia assolellat amb atmosfera límpida. Abans de dinar ha fet una visita al roure i s'ha enfilat bosc amunt descobrint noves senderes. Encara hi ha papallones. Una Vanessa l'ha acompanyat un bon tros. Ni rastre de bolets. A l'hort germinen pastanagues, bledes, pèsols i faves. Els més avançats són els raves, que caldrà esclarir perquè no ha fallat ni una sola llavor. Avui s'ha adonat que des de la terrassa també pot veure el poble de Santa Engràcia, situat al capdamunt d'un vertiginós espadat, amb la qual cosa són vuit els pobles visibles. En el sentit de les agulles del rellotge (d'oest a est): Moror, Estorm, Cellers, Guàrdia de Noguera, Santa Engràcia, Talarn, Els Masos de Llimiana i Llimiana. Encara ha d'esbrinar el nom d'un altre nucli habitat, el més llunyà de tots, les llums del qual brillen més enllà d'Els Masos. Sant Serni? Claverol? S'acosta la lluna plena de novembre.

Llegeix tota la sèrie T

T-51

Després d'uns dies de pluja, el sol ha tornat a sortir. La cota de neu ha baixat. Els cims emblanquinats són cada cop més propers. Al matí ha caminat pels boscos que hi ha a l'altra banda de la via del tren, seguint la pista que puja des de l'estació fins al Pas de l'Arbocera. Encara no hi ha bolets, ni bons ni dolents. Tanmateix s'ha atipat de cireretes d'arboç. Diuen que, si en menges més del compte, aquests fruits emborratxen perquè contenen etanol, però ell no ha notat cap símptoma. L'arboç també té la seva mitologia. Es veu que espanta els maleficis i protegeix de tota desgràcia. El Manel de l'alberg li ha dit que si fa tres o quatre dies de sol com avui, plegarem rovellons. Tant de bo. A l'hora de dinar la temperatura fregava els 20 graus. La migdiada l'ha enxampat amb la mirada perduda més enllà del llac, on les muntanyes es vesteixen de núvies.

NB: Com una premonició, fa dos anys també menjava cireres d'arboç i mirava els cims nevats enllà del Montsec...

Llegeix tota la sèrie T

T-50

Fusta, foc, terra, metall i aigua. Aquests són els 5 elements o processos naturals (五行) segons la filosofia tradicional xinesa. Els grecs, d'acord amb la formulació d'Empèdocles, en consideraven 4: terra, aigua, aire i foc (afegint de vegades l'èter). Tots estan relacionats. El cicle de generació i transformació és circular. La fusta creix a terra gràcies a l'acció de l'aigua i de l'aire. El foc s'alimenta de fusta i escalfa l'aigua. Les cendres tornen a la terra. A partir de la terra es fabrica el metall el qual talla la fusta. Etcètera.

Ell està d'allò més familiaritzat amb aquestes matèries-energies. Viu integrat dins el cicle natural. El primer que fa quan es lleva (després de prendre un te verd amb mel) és treure les cendres de la cuina i de la llar de foc. Es passa el dia amb els peus a terra, conreant-la, respirant aire pur, bevent aigua de font, tocant fusta, pendent del foc.

La pluja tardorenca, la boira, els colors deixatats del paisatge, inhòspit horitzó. La llar encesa, la flama viva, el caliu, domèstica tendresa. Fora i dins. Pell i cor.

I per a dinar una amanida ben completa...

Ingredients: julivert, nous, brots de soia, arròs integral, xampinyons, tomata, raves, pebrot vermell, enciam, oli, salsa de soia.

Llegeix tota la sèrie T

T-49

Bufa xaloc, trona, entreplou, les fulles seques s'envolen. Ell finestreja seguint amb la vista la trajectòria dels grops sobre el llac, el vaivé del cimall dels roures, la mística lluentor de les toves de la terrassa que, rellents, espurnegen com mirallets.

Mata mosques amb la paleta de plàstic. Odia les mosques. No sap per on es colen, és un misteri. Somia un món sense mosques.

Ahir furonejava pel bosc percaçant algun bolet. Només va veure un pebràs escadusser. Potser la setmana vinent hi haurà més sort. El que va trobar és molta llenya (ara veu llenya pertot arreu), sobretot pins trossejats. El problema és que estan molls i s'han de portar a pes de braços fins a casa. Una feinada. Al bosc se quedaran.

Els que l'envegen haurien de saber que no tot és bufar i fer ampolles. El modus vivendi neorural exigeix fortalesa física i psíquica. Si tens la pell massa fina o et fa basarda arromangar-te, deixa-ho córrer. La vida a ciutat és molt més soft i molt més light, sempre que no et toqui remenar contenidors o dormir als caixers, clar.

A mitja tarda ha descarregat de valent. En anglès diuen It's pouring down (cats and dogs); en castellà Llueve a cántaros (a mares); nosaltres diem que Plou a bots i barrals (a semalades).

Llegeix tota la sèrie T

T-48

Ell pensa que si els grans de la magrana no tinguessin pinyol serien perfectes, però s'equivoca. Aquesta fruita tardorenca és tota una metàfora. Si la perdició d'Eva va ser una poma, la de Persèfone va ser una magrana. Hi ha un quadre de Dante Gabriel Rossetti titulat Proserpina on la deessa sosté una petita magrana a la mà esquerra...


El més curiós d'aquesta pintura és que el vermell de la fruita coincideix amb el vermell dels llavis i el blau dels ulls amb el blau del vestit. A banda de la magnífica cabellera negra, també crida l'atenció que li manca mig cos (si més no les cames), com si estigués soterrada de cintura cap avall. Rossetti volia representar així que la filla de Zeus i de Demèter havia de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos a l'Hades.

La magrana no és una fruita fàcil. Per a poder menjar les seves llavors carnoses hem d'escarrassar-nos-hi. Primer cal travessar la pellofa coriàcia. Un cop esberlada, encara ens queden les cutícules groguenques i translúcides que protegeixen els grans. Per tant, no és aconsellable menjar-se-la de pressa i a mossades. Cal esgranar-la amb paciència i delicadesa, perquè si ho fem maldrestrament pot rebentar la polpa dels grans el suc dels quals, com si fos sang, produeix unes taques difícils de llevar.

Fruita dels morts o de la fertilitat, ell considera la magrana metafòricament femenina. No perquè sigui afrodisíaca, sinó perquè per assaborir-la a fons cal descloure-la a poc a poc, seguint un ritual precís, un adagio ple de detalls on, vel rere vel, tel rere tel, mai no s'acaba de descobrir del tot el darrer pinyol, l'última veritat.

Llegeix tota la sèrie T

T-47

No hi ha res com el treball físic per a espantar els dimonis de la ment. Suar és purificador. Entre altres coses, aquest matí ha recollit llenya menuda al bosc i ha fet d'electricista. Havent dinat s'ha posat a estudiar anglès. Està cursant Upper-Intermediate a l'EOI. Divendres li fan un test sobre el llibre de lectura: Man from the South and Other Stories, de Roald Dahl. Han començat a grillar les llavors dels raves que va plantar fa una setmana. Ha sopat truita d'espinacs. Davant el foc, recorda com era la seva vida a l'apartament de Lleida. Confinada i avorrida. Per exigències del guió s'hi va estar dos anys. Quan va poder, es va emboscar. El canvi li prova, encara que no s'acabi la feina. És més fàcil adormir-se si estàs cansat.

Llegeix tota la sèrie T

T-46

Em temo que no n'hi ha prou amb la tercera persona del singular, donar l'esquena al món, distanciar-se de la cosa pública, badoquejar amb els núvols, retirar-se al bosc per tal d'aprendre el llenguatge dels ocells. Per molt que t'amaguis, tard o d'hora fa acte de presència aquell gat negre que et mira fixament als ulls i, quan el vols empaitar, desapareix. No t'enquimeris. La nit dels difunts és una altra nit més. La lluna creix. Les llavors germinen. Pitjor són les mosques que encara t'empudeguen malgrat el fred o els fantasmes del passat que, per fas et nefas, voldrien fer-te la guitza. La Tau és el teu amulet. El Sant del Bosc et protegeix. No debades hi has pujat quatre cops d'ençà que ets aquí. ¿Què hauries de témer? ¿Gats, difunts, mosques, fantasmes...? Només t'ha de fer por la teva por. La resta són bajanades.

Llegeix tota la sèrie T

T-45

Han travessat els dos Pallars i han accedit a la Val d'Aran a través del port de la Bonaigua. Han pujat fins al pla de Beret, on neix la Noguera Pallaresa, el riu que nodreix el llac de Terradets. La neu cobria els cims més alts, cavalls i vaques pasturaven als prats. Han passejat per Vielha. Després de passar el llarg túnel, han baixat seguint el curs de la Noguera Ribagorçana. Els colors de la tardor els han acompanyat sota un sol esplèndid. Han acordat que tornaran a fer aquest periple quan hi hagi més neu. Ella no parava de fer fotos. Ell estava encantat de poder ensenyar-li paisatges nous per als seus ulls. Time flies, so do I. El temps corre massa de pressa quan ets feliç. I això que anit els van regalar una hora de rellotge.

Llegeix tota la sèrie T

T-44

De bon matí li han descarregat 1.180 kg. de llenya d'alzina davant de casa. L'ha pagat a 12 cèntims el kg. Ha estat dues hores traslladant els troncs, la meitat al garatge i l'altra meitat sota el porxo que té a la terrassa. El problema d'aquesta segona ubicació és que cal pujar els 28 esglaons de l'escala amb el cabàs carregat. Una feina feixuga. L'avantatge és que tindrà la llenya més a mà, només li caldrà obrir la porta. S'ha fotut una bona suada i ha quedat ben esllomat. Els braços s'han endut la pitjor part. Però no hi ha res que no es pugui arreglar amb una dutxa d'aigua calenta, un bon dinar i una migdiada. A partir d'ara cremarà llenya de qualitat. La fusta que tenia era sobretot pi i roure, que es consumeix de seguida. A voltes plovisquejava. La bromallada no ha escampat. La boira s'arrapava a les valls mentre els cims pirinencs sobresortien altívols i emblanquinats. La pregunta del milió és quant de temps durarà una tona de llenya. És el primer hivern i no ho pot saber. Duri el que duri, de ben segur que li sortirà més ecònomic que l'electricitat, el gas o el gasoil. Mentre traginava la llenya ha arribat el carter amb una factura d'Endesa. Aquest darrer mes ha reduït dues terceres parts el consum de kWh. La llenya s'ha de cercar, tallar i carregar, però ben mirat també t'estalvies la quota del gimnàs.

Llegeix tota la sèrie T

T-43

Pastanagues, raves, bledes, faves, pèsols i soia. Això és el que va sembrar ahir. Aquestes llavors s'afegeixen a les cebes, alls, espinacs, escaroles, cols i apis que ja tenia plantats. No hi cap res més. Tot el dia plovent de la millor manera que pot ploure, moderadament, amarant la terra amb parsimònia tardorenca. Les mallerengues volten per la terrassa espicossant les restes de pa moll que ha deixat expressament per a elles. Demà li porten una tona de llenya d'alzina. Es queda embadalit davant les flames del foc a terra com Pistorius, aquell entranyable personatge de la novel·la Demian d'Herman Hesse. El poder hipnòtic del foc. La llar uterina en la qual ens arrecerem de la intempèrie freda i humida. Avui ha conegut una de les persones que va construir la casa fa quaranta anys. Es diu Sisco i fa de serraller. Li ha explicat que un dels anteriors llogaters va ser un pintor anomenat Pueyo. També hi va viure una ornitòloga anglesa. ¿Les cases guarden el record de les persones que les han habitades? A ell li va costar tres mesos acomodar-s'hi. La casa es resistia a ser posseïda, es defensava, fins que ell va reeixir. Ara és com si hi hagués viscut tota la vida.

Llegeix tota la sèrie T

T-42

Al matí ha trobat un senyor gripau al garatge. És com si l'animaló hagués ressuscitat després de la pluja. En ser descobert, ha reaccionat estarrufant-se completament, dreçant el cos amb les anques ben tibades per tal de semblar més alt, més llarg i més gran. És una reacció també molt humana. La pobra bestiola s'ha intentat refugiar en un forat amb la mala pata que el cau era tan petit que no ha pogut encabir la seva respectable còrpora batràcia. Al final s'ha quedat immòbil, mirant l'infinit amb els seus ulls de color coure.

L'ultima vegada que va veure un gripau li va dedicar un poema en clau alquímica. Després el va incloure dins un poemari que va titular Un gripau al jardí el qual (el poemari, no el jardí ni el gripau) fou presentat a un premi que no va guanyar.

La Viquipèdia diu que la cultura popular associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes. Quan ho ha llegit s'ha posat a riure. ¿Per què les bruixes solen ser tan lletges? ¿No podria existir una bruixa maca? Si les bruixes ja són perilloses per les seves (males) arts, només faltaria que les acompanyés un bon físic; aleshores esdevindrien absolutament irresistibles i no hi hauria manera de fugir dels seus encanteris. Besar una bruixa deu ser com besar un gripau. ¿També es converteix en princesa?


Per al Feng Shui el gripau (蟾蜍) és un símbol de prosperitat que atreu bones energies, seguretat i fortuna. Se'l sol representar amb tres potes i una moneda a la boca. Curiosament, al vespre ha rebut una trucada en la qual se li oferia la possibilitat de guanyar uns diners extra. I ha pensat de seguida en el gripau.

Llegeix tota la sèrie T

T-41

Castanyes i moniatos fets en el forn de la cuina de llenya. Fora plovisqueja. Ambient de tardor. Es posa uns mitjons de llana gruixuts. Encén el foc a terra. Escolta el seu programa de ràdio preferit: Delicatessen. Pel finestral del menjador veu com la boirina embolica el paisatge. La tènue indefinició de les coses exteriors. De portes endins tot és més abastable. Mentre pela castanyes calentes ajuda, mitjançant el xat del Facebook, a fer una traducció del llatí. Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat. L'autor de la frase és Sèneca. El que no explica el cordovès suïcida és quina mena de jocs perpetrava (sense enrojolar-se) Sòcrates amb els seus deixebles més estimats. Potser plourà tota la nit. Amb una mica de sort encara plegarem bolets.

Llegeix tota la sèrie T

T-40

El cel ha estat tot el matí carregat de núvols, però no ha caigut ni una gota. Ell ha anat al mercat de Tremp a comprar fruita, verdura i planter per a l'hort. L'home que venia el planter ha dit que no calia regar perquè plouria de dues a tres. Les persones que l'han sentit han somrigut. S'ha endut 20 espinacs, 10 escaroles, 10 cebes, 6 cols i 5 apis. Tot plegat li ha costat 2,5 euros. Tan bon punt ho ha plantat ha vist que havia fet curt, atès que encara quedava lliure un bon tros de bancal. En l'espai que resta hi sembrarà llavors de pastanaga, raves, faves, soia, etc.


L'horticultura és cultura en el sentit més profund i originari del terme: conrear (colere) la terra és el pas previ per a poder conrear el cos, la ment i l'esperit. Es tracta de trobar l'harmonia entre les diferents parts. De res no serveix haver llegit milers de llibres si has perdut el lligam (religio) amb la natura. L'error fonamental de la modernitat (i ja no diguem de la postmoderrnitat) ha sigut empènyer l'ésser humà cap als entorns urbans, desarrelant-lo, substituint la seva essència pel miratge de la tecnologia i l'artificialitat. L'home del segle XXI és un autòmat connectat a un comandament a distància, a un smartphone, a un notebook, que ingènuament creu que prement una sèrie de tecles la vida pot ser solucionada. A efectes pràctics és un inútil perquè si se n'anés la llum (o s'acabés el petroli) seria incapaç de sobreviure una sola setmana. Aquesta és la trampa d'on cal escapolir-se al més aviat possible. I no ens queda gaire temps. Ell ho va intuir i procura afanyar-se per a trobar la sortida. ¿Quant trigarà a poder menjar el que ha plantat avui? A les 14:32 s'ha posat a ploure...

Llegeix tota la sèrie T

T-39

Profitós matí de diumenge. Quan s'ha llevat, la boira embolcallava el llac i la casa. Ha pujat a Sant Cristòfol de la Vall per a parlar amb un veí que ven llenya d'olivera i d'ametller a 14 cèntims el quilo. No han fet tractes. A continuació s'ha atansat a Sant Martí de Barcedana on la Lolita de Casa Tonera li ha deixat agafar fem d'ovella. Tenen un ramat important. Ha tornat a omplir els cabassos. La terra de l'hort ja és a punt. Demà anirà al mercat de Tremp a buscar planter.


S'ha entretingut trencant les ametlles que havia rampinyat baixant per la carretera de Llimiana. Proteïnes de qualitat. A veure si l'ajuden a reduir el colesterol. Les closques sobrants cremaran molt bé a la cuina. A l'hora de dinar el cel s'ha omplert de núvols foscos provinents del sud-oest. Tant de bo portessin pluja.

Llegeix tota la sèrie T

T-38

De bon matí els cims pirinencs més alts han aparegut enfarinats. L'atmosfera era tan neta i la visió tan propera que, malgrat el fred, s'ha quedat a la terrassa contemplant-los una estona. El llac era un espill que reduplicava la bellesa i la quietud del paisatge. Al migdia ja no quedava cap rastre de l'efímera neu. Ha anat al bosc a cercar terra per a l'hort i després l'ha barrejat amb el fem que tenia. Ha plantat mitja dotzena de cebes grillades. Demà plantarà una cabeça d'alls. Tot és començar. Per aspera ad astra, deia Sèneca: a les estrelles s'hi arriba pel camí més difícil. L'hivern és un repte. A ell els reptes el fan sentir viu. El més gran desafiament és l'autosuperació. Seguirem somiant... anirem sempre més lluny...

Llegeix tota la sèrie T

T-37

Segueix preparant la terra per a l'hort. El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos.

Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig (Erithacus rubecola) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir.

La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina (Vanessa atalanta). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen (Red) Admiral, mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano. Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire. Gérard de Nerval li va dedicar uns versos:

Voici le Vulcain rapide

Qui vole comme un oiseau

son aile noire et splendide
Porte un grand ruban ponceau

És una de les últimes papallones que es poden veure abans de l'hivern. A les nits el mercuri del termòmetre ja se situa per sota dels 10 graus.

Llegeix tota la sèrie T

T-36

Per fi s'ha decidit a fer hort. La lògica dels fets l'empenyia a prendre aquesta decisió. Conrear els teus propis aliments és una de les satisfaccions més grans que podem obtenir a la vida. En un racó rere la casa, al costat del jardí, està preparant un petit rogle seguint la tècnica del bancal profund. Ha fet un clot de 2 x 2,5 m. i dos pams de fondària que ara caldrà reomplir amb terra bona. És conscient que s'enfronta a dos problemes: no hi toca gaire el sol i anem de cara a l'hivern. Simplement es tracta d'una prova. Encara no sap què hi plantarà ni quina viabilitat i productivitat tindrà allò que planti. Sempre havia dit que algun dia faria un hort, com son pare, que és un mestre en aquest sentit. Mira el cel i prega als déus que no plogui fins demà passat, no fos cas que el projecte d'hort acabés esdevenint una bassa. Guaiteu-lo: l'intel·lectual fatxenda s'ha convertit en un neorural peuterrós. Ningú diria que les seves mans són les d'un poeta.

Llegeix tota la sèrie T

T-35

El més important és el retrobament amb la natura i amb un mateix a través de la solitud. Les ciutats allunyen les persones de les coses senzilles, convertint-les en contenidors foscos i buits, aparadors envoltats d'aparadors. L'artificialitat de la vida urbana ens separa de l'autèntica vitalitat, confinant-nos dins el cercle viciós de les necessitats innecessàries. Cal escapar de la ciutat per a retrobar els espais oberts i el batec del propi cor. En la cova més pregona, en el bosc més frondós o en el cim més elevat, la qüestió és sentir que formem part d'un tot amb la resta d'éssers vius, que no som superiors, sinó simplement humans, amb defectes humans i virtuts humanes. Cal retirar-se, almenys unes hores, uns dies, per a prendre consciència de la realitat real, que no és pas la que surt a la TV o als diaris. Ell ja fa mesos que no llegeix la premsa ni mira la TV. Escolta els ocells i fita l'horitzó. S'ha fet amic de les mallerengues i del pit-roig. Aquest matí, quan la boirina s'ha esvaït, el cel ha aparegut esquitxat de núvols. Subtil, ineluctable, la tardor s'ensenyoreix dels encontorns.

Llegeix tota la sèrie T