ERC & COPE

Als afores de Mollet em trobo aquestes dues tanques publicitàries l'una a tocar de l'altra:

La de l'esquerra és d'ERC. El text resa:

humans. amb virtuts i, es clar, amb defectes.

La de la dreta és de la COPE i resa:

Somos libres

Fa gràcia trobar-te els dos extrems aplegats en el mateix espai: dues llengües i dues maneres oposades de veure les coses. Casualitats de la vida.

Em crida l'atenció que l'eslògan d'ERC és d'una obvietat absoluta: tots som humans i tots tenim virtuts i defectes. No, no s'han trencat el cap. ¿Què insinuen quan diuen que tenen defectes? ¿Que l'experiment del Tripartit ha estat un nyap? ¿Que reconeixen que l'han cagat? Però el que més m'esvera és la dèria aquesta de semblar modernets posant-ho tot amb minúscules (al començament de la frase i després del punt) i menjant-se els accents (és clar). ¿O és que busquen votants entre els joves analfabets de la Generació ESO-Messenger?

El lema de la COPE cau pel seu propi pes. La COPE no es presenta a les eleccions i, en principi, no és cap partit polític, però gairebé... ¿Com pot afirmar que és "lliure" algú que té com a amo La Conferencia Episcopal? Perlamortdedéu!

Περιμένοντας τους βαρβάρους

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Konstantin Petrou Kavafis (1904), poeta grec modern paganitzant, invertit, patriòtic, elegíac, libidinós i politeista

Traducció de Carles Riba

En grec original

Islamofòbia?

BONUS TRACK: Per a Bàrbara, la iaia d'aquest video (una magnífica cançó per a un video friki friki friki...) That's America!

Hans Bellmer censurat

A la pàgina 49 de La Vanguardia d'avui apareix un nou cas d'autocensura (que s'afegeix a la llarga llista):

La gal·leria Whitechapel de Londres ha retirat una sèrie de dibuixos eròtics (nines joves nues) de Hans Bellmer. El director ha declarat:

The motive was simply to not shock the population of the Whitechapel neighbourhood, which is partly Muslim

Al web de la gal·leria apareix la següent declaració de l'artista:

If the origin of my work is a scandal, it is because, for me, the world is a scandal

L'escàndol que ja passa de mida és que no hi hagi dia que no apareguin mostres cada cop més vergonyoses d'aquest acolloniment occidental que ens està conduint a la genuflexió mental, artística i social, és a dir, al suïcidi cultural. Bellmer va ser reclòs pels nazis en el camp de concentració de Les Milles. Els nous nazis del segle XXI tapen les seves dones i branden l'Alcorà com a martell percussor d'infidels (o cafres, en la seva llengua). Aquesta és la veritable "degeneració", i no les obres de Bellmer o de Sade.

L'escàndol és que Die Puppe de Bellmer pugui ser censurada i, en canvi, haguem de suportar la visió d'aquestes dones musulmanes tapades de dalt a baix que, amb prou feines, hi poden veure a dos pams del nas perquè només deixen els ulls al descobert (sense parlar de les que porten burka). A mi m'ofèn la visió d'aquestes dones pels carrers d'Europa, d'aquesta Europa caganera que, al pas que anem -i com deia la Fallaci- sembla ja més Euràbia que una altra cosa.

Islamofòbia?

Fn + F5

¿Per què em deixeu sol la nit de lluna plena? Apago tots els llums de casa i aixeco les persianes. Encenc un bastonet d'encens, bec ginebra, escolto el silenci del bosc -més misteriós que mai- mentre espero que toquin les dotze campanades i demano als núvols que no me l'amaguin, que la vull veure de fit a fit, blanca i sencera. ¿Per què em deixeu sol? ¿Que no sabeu que les nits de pleniluni són fatídiques? Premo Fn + F5. Deixo esmorteïda la claror de la pantalla. A penes distingeixo les lletres de les tecles. Passa un Ford Fiesta platejat. Els núvols no em fan cas. La meva ombra es reflecteix a la paret del passadís quan m'adreço a la terrassa. A fora tot és silenci. Què fa la gent? On són? És com si m'hagués quedat sol al món, com si tothom hagués desaparegut de sobte. Ara passa un Renault 5 vermell. El condueix un fantasma? L'encens s'ha consumit. Escuro el got. Busco una imatge adient per a il·lustrar aquest post. Poso "full moon" a Google imatges. Agafo la primera que em surt. És la fotografia de la lluna emboirada reflectint-se en un llac. Em fixo que damunt la lluna apareix una esgarrinxada, com un tall que esquinça el teló de fons... Borden els gossos. Primera campanada. Segona. Tercera......... Diumenge 8 d'octubre de 2006. No la veig, però sé que hi és. M'arriba el seu besllum malgrat el vel dels núvols foscos. Aquesta nit ella també m'ha deixat sol.

Desvelament

Islam vol dir submissió, sobretot de la dona. Que les pobres dones musulmanes hagin d'anar tapades em sembla denigrant. ¿Per què les tapen? ¿De què tenen por? Em refereixo a la darrera polèmica islamofòbica:

In a remarkable series of utterances, Straw, still a high-ranking member of the British government, has urged Muslim women who wear a full veil to remove it when they talk to him in his constituency office in northwestern England. The veil, he wrote in his local newspaper, the Lancashire Telegraph, is "such a visible statement of separation and of difference" as to jeopardize social harmony.

Estic amb Jack Straw. Sóc partidari del desvelament indiscriminat i, si cal, del nudisme total. De fet, la paraula grega per a dir veritat és Αλήθεια (Alétheia), que significa des-velament, des-ocultament (la Unverborgenheit heideggeriana). No m'agrada la gent que es tapa, que no dóna la cara. Per això detesto els pseudònims o anònims a internet (¿tant costa signar amb el nom real?). Em toca els collons haver de tractar amb gent que s'amaga quan jo no m'amago pas. Ho trobo injust. Hem de destapar les musulmanes europees com hem de destapar les blogueres que s'encobreixen rere màscares infames. ¿O és que també són musulmanes? Fora vels! Acabem amb l'obscurantisme! Visca la veritat palesa i patent! Viva Santiago Matamoros, santo patrón de las Españas!!!

Frankfurt a ENTRELLUM

(17.07.06) Entrevista e-notícies
(29.07.06) Ich bin Katalane
(05.10.06) Katalanischen Schriftsteller
(06.10.06) Catalan writer?
(18.11.06) PostFrankfurt
(21.06.07) Tu pentina el gat que jo faig feina
(06.10.07) Wir sind nicht Spanien
(08.10.07) Ignorància absoluta
(09.10.07) Frankfurt.cat
(09.10.07) Acte inaugural de Frankfurt
(11.10.07) Land der Liebe un der Rebellion
(23.10.07) Més Frankfurt

Descontrol

Et descontroles. El problema és que et descontroles. Com si, de cop i volta, perdessis els papers del guió i haguessis d'improvisar un excursus demencial que t'allunya de l'argument central. Perquè quan les coses rutllen tot és bufar i fer ampolles. El problema és quan les coses deixen de rutllar. El problema és aquesta necessitat imperiosa -cada cop més imperiosa- que tens de sortir-te per la tangent destarotant la teva fastigosa rutina burgesa, la puta normalitat burgesa. Oi que m'entens? El teu descontrol refuta la trajectòria lineal d'un passat que has bastit a còpia d'esforç i perseverança. I ara, de sobte, com si tot et rellisqués, com si tot el que has estat i tot el que has fet fins avui fos un castell de sorra, et lliures talment onada tumultuosa devers una nova transformació de tu mateix. Perquè no està clar que la vida hagi de tenir un argument recurrent. Perquè qualsevol (auto)control és sempre repressiu. Perquè n'estàs més que tip, de repetir-te, de saber què passarà demà, de ser normal i previsible i etiquetable i tributable... Per això et descontroles. Potser la felicitat no sigui res més que aquest parèntesi vital en el qual, durant una estoneta, pots escapolir-te de tu mateix i de tota la resta... Oi que m'entens?

Counting Crows, Mr. Jones

Mas - Partal

Detalls de l'entrevista Mas - Partal a Vilaweb:

- Els llibres estan massa ben endreçats, o sigui, no es toquen, són decoratius.

- Hi ha una tele, però no veig cap ordinador al despatx d'en Mas.

- Partal passa dels braços creuats (distància, tancament) a les mans a la butxaca (distensió o mala educació), però, es posi com es posi, el ventrell no el pot dissimular.

- Partal descorbatat (abargallonat) i amb una camisa rosa! (no les suporto)

- M'ha agradat el concepte de "coalició de perdedors" (és una bona definició del difunt Trist-partit)

- Mas domina el Logos (La Paraula), que és l'arma fonamental del polític democràtic. Per això resulta un milió de vegades més seductor que Montilla, un home gris i sense paraula.

- Mas ha de ser el proper President de la Generalitat.

Catalan writer?

Speaking at the press conference, Frankfurt Book Fair director Juergen Boos said that the Catalan language (Europe's seventh most spoken language, which is spoken around Barcelona in Spain, and in parts of France, Andorra and Italy) was of strategic importance to the Spanish publishing industry. There are an estimated 1,500 writers writing in Catalan currently, while a third of Spanish publishers have Catalan publishing programs. In addition, many Catalan writers write in Spanish.

In addition? O sigui, que a més a més dels 1.500 matats que escrivim en català, resulta que hi ha "alguns escriptors catalans" que ens fan el favor d'escriure en espanyol...! ¿Voleu dir que s'aclareixen aquests alemanys? ¿No seran "escriptors espanyols" aquests escriptors que, vivint a Catalunya, no es prenen la molèstia d'escriure en català? Perquè, per la mateixa regla de tres, podien haver escrit: In addition, many Spanish writers write in Catalan, frase molt més lògica i entenedora. ¿No trobeu que és una idiotesa qualificar de "català" un escriptor a partir del seu situs, del seu lloc de residència? ¿El que és substancial a un escriptor no és la llengua que empra? ¿Per què ha de prevaler, doncs, la localització física per damunt de l'instrument essencial i definitori de la seva expressió? Una cosa distinta seria si parlem de pintors, de ballarines, de fotògrafs o de qualsevol altre artista que no té la llengua com a eina primordial de treball. Si parlem d'escriptors, "escriptor català" és el que escriu en català. I punt. Qualsevol altra lectura és pura confusió.

Benzina und Biel Mesquida

L'últim número de Benzina ja està al carrer. Us recordo que dins (pp. 68-70) hi podreu trobar el meu relat Nona (PDF) que opta al Premi Literari. Si voleu saber com comença, aneu aquí. Si el voleu llegir sencer, haureu de comprar la revista: 3 € i és vostra.

Der Schriftsteller, vor allem in Minderheitssprachen, ist das ethische, das kritische Bewusstsein. Wir katalanischen Schriftsteller wissen viel über den Kampf bei der Verteidigung der nationalen Sprache, Literatur und Kultur, eine Konstante während des ganzen 20. Jahrhunderts. (...) So kommt es, dass wir Schriftsteller uns in Doppelagenten der katalanischen Sprache verwandeln: Zum einen arbeiten wir mit ihr, wir bereichern sie, mit unserem Werk helfen wir bei der nationalen Erschaffung eines imaginären Kollektivs, und zum anderen kämpfen wir um ihre Aufrechterhaltung, ihre Würde und ihren öffentlichen Gebrauch in allen Bereichen.

Biel Mesquida, Ein europäischer Schriftsteller in katalanischer Sprache


traducció al català

أسامة بن لادن

Suposant que existeixi la Brotherhood Al-Qaida (que ja és molt suposar) i que tota aquesta crònica d'atemptats contra Occident no sigui una conspiració promoguda pels USA per tal de justificar les seves malifetes bèl·licament globalitzadores; i suposant també que Bin Laden (que va néixer el mateix dia que jo, set anys abans però!) sigui una mena d'Emmanuel Goldstein -el redolent de la pel·lícula, el fugitiu facinerós més wanted del Far West-, cosa que no descartaria en cap moment; aleshores haurem de concloure que les coses no són tan senzilles i que els guionistes d'aquesta FICCIÓ MANIQUEA es mereixen l'Òscar i el Premi Nobel, si més no la meva incondicional admiració, perquè últimament ja m'estava tornant una mica neocon tot traint el meu antiamericanisme visceral i, el que és encara pitjor, decebent els meus lectors. Jo (com els dels PP amb l'11-M) TAMBÉ VULL SABER LA VERITAT: qui va matar Kennedy, per què eren tan dolents Martin Luther King, Gandhi i John Lennon, etc. Mentre tot això no s'aclareixi, em permetreu que segueixi dubtant -que és cosa saludable-, dubtant i sospitant que tot plegat és una bona engalipada en la qual he caigut de quatre grapes... Sort que, al final, in extremis, m'ha salvat la deformació professional: Die Liebe des Philosophen zum Leben sei die Liebe zu einem Weibe, das uns Zweifel mache.

(Winston) "Does Mireia Galindo exist?"

(O'Brien) "That, Winston, you will never know. If we choose to set you free when we have finished with you, and if you live to be ninety years old, still you will never learn whether the answer to that question is Yes or No. As long as you live it will be an unsolved riddle in your mind."

Islamofòbia?

(04.02.06) Em pregunto què pensaria Kierkegaard
(07.02.06) És probable que la reacció...
(24.03.06) Tinc classe d'alternativa a la religió
(24.05.06) Sóc a l'aula AV2
(14.06.06) Última classe
(03.09.06) Cap de setmana hospitalari
(17.09.06) La mitja lluna s'acosta
(19.09.06) El paràgraf de la discòrdia
(26.09.06) Jo no tinc por
(29.09.06) Amb Robert Redeker
(30.09.06) Cronologia bàsica (actualitzada)
(02.10.06) La ràbia i l'orgull
(05.10.06) Conspiracions
(07.10.06) Desvelament
(08.10.06) Hans Bellmer censurat
(09.10.06) Περιμένοντας τους βαρβάρους
(09.12.06) Vic medieval
(03.07.07) Al-Qaida is fucking us
(04.10.07) La problemàtica del vel
(18.09.09) Al-Leridi
(18.12.09) Penúltim divendres de l'any
 (.....)
(07-01-15) Je suis Charlie

By El Listo

Galerades oraculars

La furgoneta de Nacex em porta un sobre urgent d'origen valencià que conté les galerades de L'Oracle Imminent. A Can Bromera s'hi afanyen. Novembre ha de ser a les llibreries. 122 pàgines en total, amb el postludi de Biel Mesquida. Queda pendent la portada. L'editor ha tingut una idea genial: l'haureu d'escollir vosaltres... (ja us explicaré com). Ara me'n vaig al jardí a rellegir l'obra de dalt a baix. El vent s'ha apaivagat. Estic una mica millor (ipse valere opto et taetrum hunc deponere morbum)

L'Oriol Izquierdo hi toca

Kool & The Gang, Fresh

Vent de tardor

Bufa un vent impetuós que sacseja les branques i fa caure les fulles seques. Un escampall de fulles que voleien pertot.

Un virus malparit m'ha atacat el tracte alimentari. No entraré en detalls, però resulta molt desagradable. El senyor metge m'ha dit que sóc el quart cas que ha vist aquest matí i que em prepari un litre d'aigua amb el suc d'una llimona, tres culleradetes de sucre, mitja de sal i mitja de bicarbonat... Quina potinga! I, a més, suquet d'arròs bullit o de pastanaga bullida, puré de poma i pa torrat... Em penso que faré dejuni.

Bufa un vent impetuós que anuncia la tardor autèntica. El cel és ras, d'un blau limpidíssim. El sol ho il·lumina tot amb el seu vernís daurat.

Si em poso dempeus em marejo. Tinc el cap emboirat. Glopejo la potinga i me l'empasso amb prou feines perquè no vull morir de deshidratació.

Bufa un vent impetuós. Noto el meu cos com una ploma que s'envola. Teclejo amb uns dits que no em pertanyen. A veure si demà estic millor.

Necessitats

Em preguntes què necessito. ¿Què necessito? ¿Creus que algú sap realment allò que necessita? ¿El que necessitem i el que ens convé s'identifiquen? Estic disposat a admetre que tinc tantes necessitats inconvenients com conveniències innecessàries. La societat està basada en la conveniència mútua, és a dir, en la hipocresia acceptada públicament. Les veritables necessitats de cadascú són privades, molt privades, i sovint inconfessables. Aquell que no tingui vida secreta que llenci la primera pedra. ¿Què necessito? ¿Ho vols saber? T'ho diré amb la tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart:

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós...........

Ei, si pot ser.

La ràbia i l'orgull

De totes les coses que he fet aquest cap de setmana, sens dubte l'esdeveniment més important ha estat la lectura d'una sèrie de textos de l'Oriana Fallaci als qual vaig arribar via l'article de Wikipedia. Us recomano vivament que llegiu aquests 11 folis en PDF. Impressionants. Imprescindibles.

Jo no tinc por
Cronologia bàsica
La mitja lluna s'acosta

Fragilitat

És quan saps que en qualsevol moment tot, absolutament tot, se'n pot anar en orris que valores cada detall, cada minut, cada gest que et queda abans de l'enfonsament definitiu. La fragilitat de les obres, les idees, els records, les sensacions, els somnis... La fragilitat de la vida sencera que fa aigües, que s'esquerda i trontolla amenaçant ruïna total. Ens aferrem a les paraules com si les paraules fossin salvavides enmig d'un oceà tempestuós que ens vol engolir amb onades gegantines. És quan saps que demà o demà passat, com era d'esperar, tot sense remei se n'anirà a la merda que t'atures sense por davant d'aquest cel tan blau i et demanes quin sentit té tot plegat: aquest univers ple de coses inútils, aquesta societat plena de gent sorollosa, aquesta brisa que acarona les fulles esgrogueïdes dels plataners... La fragilitat del que som i del que fem com un vaixell de paper que sura sobre el no-res.

Indefensable

Sopar multitudinari de Festa Major. M'assec a la taula "presidencial" amb l'alcaldessa, Felip Puig i trenta persones més. A la meva esquerra seu un amic socialista que va pertànyer al PSUC i que ara té un càrrec molt important. Li demano: Sisplau, defensa'm Montilla! Ell em mira amb cara de resignació i respon: MONTILLA ÉS INDEFENSABLE. Sembla -diu- que la campanya li hagi fet Convergència. ¿Has vist aquell cartell en blanc i negre (perfecte per a un home gris com ell) on apareix Montilla capcot en una taula envoltat de llibres? Dóna la impressió que és un pobre home aclaparat per la feina que no se'n pot sortir... L'Orquesta Maravella toca fins a les quatre de la matinada. No ballo gaire. M'agrada més mirar com ballen el altres. Tot un espectacle.

Cronologia bàsica

1989

Cau el Mur de Berlín. S'acaba la "Guerra Freda" i en comença una de ben "calenta"...

Fatwa de l'Aiatol·là Khomeini contra Salman Rushdie per la seva novel·la Els versicles satànics. Assassinen el traductor japonès.

1991

Guerra del Golf

1992

Francis Fukuyama publica The End of History and the Last Man

1993

Fatwa contra Taslima Nasreen pel seu llibre La Honte, publicat a Bangladesh, en el qual es narra les violències patides per una família hindú en aquest país musulmà. Va haver d'emigrar a Suècia.

1996

Samuel P. Huntington publica Clash of Civilizations

1998

Atemptats a les ambaixades de Kènia i Tanzània

2001

11-S: Atac a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington.

Guerra d'Afganistan

Oriana Fallaci publica La ràbia i l'orgull on parla d'Euràbia.

Michel Houellebecq acusat (i absolt) d'islamofòbia.

2002

Atemptat a Bali

2003

Invasió d'Iraq

Atemptats d'Istambul

2004

Atemptats de l'11-M a Madrid.

El cabildo de la catedral de Santiago de Compostela ordena la retirada d'una imatge de Santiago Matamoros, patró d'Espanya.

Assassinat de Theo Van Gogh, cineasta i escriptor holandès, pel seu film Submission (Islam vol dir això), curtmetratge sobre l'Alcorà i la submissió de la dona.

2005

Publicació de les polèmiques caricatures de Mahoma al diari danès Jyllands-Posten. Manifestacions violentes arreu del món musulmà (incendi d'ambaixades, etc.)

Atemptats del 7-J a Londres

2006

Discurs de Benet XVI a Regensburg. Assassinen la monja italiana Leonella Sgorbati a Somàlia.

La Deutsche Oper de Berlín claudica davant les amenaces i decideix no representar Idomeneu de Mozart.

Fatwa contra el professor de filosofia Robert Redeker pel seu article a Le Figaro.

Alguns pobles (Bocairent, Beneixama) on se celebra la festa de moros i cristians eliminen la crema de "La Mahoma".

El ministre d'afers exteriors britànic Jack Straw encén una nova polèmica en comentar que les dones musulmanes s'haurien de llevar el vel.

La gal·leria d'art Whitechapel retira obres eròtiques de Hans Bellmer per a no ofendre els musulmans.

Els Moros i Cristians d'Alcoi desfilen sense moros a la cinquena avinguda de Nova York in order not to offend local sensibilities...

2007

Moren sis militars espanyols en un atemptat terrorista al Líban.

Cinc turistes catalans i dos bascos moren en un atac suïcida al Iemen.

2008

Vídeo prohibit a Holanda

(...)

Existeix Al-Qaida?

L'apoteosi del patetisme

"... que n'estic tan tipa que només desitjo que el Toni Ibàñez es mori un dia d'aquests per continuar escrivint el meu blog i demostrar que es meu, perque tot aixòs es demencial (...) i ja li pots dir al Toni Ibàñez que hem faci el favor de suïcidar-se, no un "suïcidi internàutic", res, que agafi una pistola real i que es clavi un tret a la boca, que disfrutaré veient-lo mort, i veient a la seva dona i a la seva filla plorant, que ho dic de debò..." (MG gustet gustet)

L'amor és així... com tots els amors: l'apoteosi del patetisme.