Escriure en una llengua que no llegiran els teus néts. Fer llibres quan la gent fa scrolling. Confondre un assaig polític amb un wishful thinking. Esperar que pugi el bitcony. Matar mosques a canonades. Menjar figues calentes a l'hora de la migdiada. Life is rough.
Josep Pla deia:
Tot és un misteri i, a mesura que hom va avançant en la vida, el misteri es torna més misteriós. (Notes disperses, OC12)
Provar d'esbrinar aquest Misteri és obra de tota una vida. Jo no he fet res més d'ençà que tinc ús de raó —suposant que n'hagi tingut mai.
Primer va ser amb la religió. Encabat amb la filosofia. Darrerament amb la literatura...
Però el Misteri es resisteix a la fe, a la racionalitat, a les paraules —que són ombres que no et deixen veure la llum.
Llavors, més enllà d'aquestes noses (creences, idees, mots), què ens queda? Quina nova dimensió ens espera a l'altra banda?
Els místics ho saben. En el silenci preciós.
Jo deixo un volum que és una porta d'entrada al Misteri. Us deixo algunes claus. Símbols. Pistes. És el meu camí. El meu llegat. El meu testimoni. El meu testament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada