11.2.08

Top Alianzo 11.2.08

1 LitCat
6 Català
67 Catalunya
450 Spain

TOP ALIANZO

Ocata

Prenc el sol assegut en un banc de fusta davant l'església de Sant Pere d'El Masnou. El mar llueix com les escates d'un peix (tronada metàfora). Al fons, Montjuïc. La campana toca la una. Cases de poble amb el seu pati i el seu ametller acabat de florir. També floregen les buguenví·lies. Passa un vell amb gorra de mariner i un caliquenyo als llavis. Vaixells ancorats a port. Quina bonança. Ocata... Rere l'església, un antic col·legi duu aquest nom. Camino per carrers que pugen i baixen. ¿I si, per casualitat, em trobés Gregorio Luri?

Bienvenido a la Losantosfera

10.2.08

ZP versus OBAMA



Defender la alegría versus Yes, We Can

Aquesta comparació sí, que és odiosa

Lucidesa

No he caminat gaire lluny. Aquest sol de diumenge, aquest cel sense núvols, aquesta absència de mots -tan insòlita-, aquest somriure dels nadons que encara no saben res...

No he caminat gaire lluny, però les cames em fan figa. No sé si vull arribar enlloc. Em perdo carena amunt fins que la mar esdevé el refugi del meu esperit perdut.

La tècnica del somni lúcid. Aquesta mentida enllaunada que ens fa tant de bé. Berga o Miami? Ronyons o còrnies? Realitat o somni? La lucidesa s'escriu sempre amb minúscules.

Pintades

Fa anys que col·lecciono pintades. Tinc una carpeta on guardo totes les pintades que s'han fet al meu poble d'ençà que hi visc. He d'afanyar-me a fotografiar-les abans no siguin esborrades per la brigada municipal. Gràcies a aquest arxiu, ja reconec cal·ligrafies, modus operandi, indrets predilectes...

La darrera mostra d'aquest art al carrer l'hem patit fa un parell de dies. Era previsible. Sempre que s'acosten eleccions surt el mateix desgraciat a perpetrar la seva cagadeta, sempre repetitiva, gens original. Ho fa amb nocturnitat. Amb el seu civisme exemplar, emmerda el nostre preciós poble amb els seus grafits de merda. La policia té fonamentades sospites sobre l'autoria dels fets gràcies a la inestimable col·laboració d'un testimoni que ha donat detalls de la indumentària del delinqüent. Perquè el paio és tan burro que aquesta vegada no n'ha fet una, sinó sis, de pintades, resseguint l'itinerari del carril bici des de la carretera fins a l'església. Tampoc no cal ser gaire espavilat per endevinar d'on provenen aquestes covardes porquícies i el color polític que les inspira...

Aquí les teniu, per a vergonya pública i com a denúncia dels mètodes que usen alguns indesitjables que després s'omplen la boca dient que "defensen el poble" quan l'únic que fan és embrutar-lo amb els seus actes i la seva mera presència:







9.2.08

Et regalo un blog

Avui és l'aniversari de la meva dona i li he regalat un blog. Espero que l'aprofiti, perquè jo no penso ser el seu Ghostblogger. Estic segur que -si s'hi posa- ho pot fer millor que jo...

8.2.08

Aquest ridícul teatre

Quan descobreixes que darrere de tot no hi ha res comences a interpretar millor el teu paper en aquest ridícul teatre que anomenem vida.

Sociograma d'ENTRELLUM


7.2.08

Traduint

M'autotradueixo a altres llengües. Traduir un poema és crear un poema nou. No hi ha paraules intercanviables. Cada paraula guarda un sentit exacte, com cada gest, com cada mirada... Quan acabo la traducció la llegeixo en veu alta. Si alguna paraula grinyola en cerco una altra fins que la música s'imposa amb naturalitat. Verbigràcia:
amb el temps

... amb el temps
tot esdevé no res
i l’oblit s’ensenyoreix
de la nostra disbauxa.

Mar, amor, la por
i la mort que ens assetja
cada segon…

Vida i poema
travessen el cor.

Naufragi de mots.
Màscares i silencis.

La Nit ens ha fet
captius de l’enyor.

I encara que sembli mentida...
No, no estic boig.

con el tiempo

... con el tiempo
todo se vuelve nada
y el olvido se apodera
de nuestro desenfreno.

Mar, amor, el miedo
y la muerte que acosa
a cada segundo…

Vida y poema
atraviesan el alma.

Naufragio de palabras.
Máscaras y silencios.

La Noche nos ha hecho
cautivos del recuerdo.

Y aunque parezca mentira...
Todavía estoy cuerdo.

Con il tempo

Con il tempo
tutto si trasforma in niente
e l'oblio s'impadronisce
del nostro disordine.

Mare, amore,la paura
e la morte che ci assedia
ogni secondo...

Vita e poesia
attraversano il cuore.

Naufragio di parole.
Maschere e silenzi.

La Notte ci ha reso
nostalgici.

E sebbene ciò ti sembri bugia...
no, non sono folle.

(versió de Lliri blanc)

A partir d'avui ENTRELLUM també
en WordPress i punt CAT

6.2.08

Supina mediocritat

És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a "directors", "presidents" i altres càrrecs similars. Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic, però que assoleixi els cims superiors em sembla d'allò més abjecte, perquè demostra que la nostra societat està malalta.

No hi ha manera d'ocultar la mediocritat. Els mediocres que "manen" es posen massa sovint en evidència. Alguns callen perquè no es noti que no tenen res a dir. Són els muts que s'estimen més els fets que les paraules. Quins fets? Fets mediocres. Altres ho dissimulen exercint el seu poder sobre els més dèbils mentre ataquen els que excel·leixen. El manaire mediocre no suporta que algú millor que ell li faci ombra, per això s'envolta de més mediocres per tal de poder brillar sobre les ombres.

¿Què cal fer davant d'un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debilitat. La seva ambició el delata. El seu poder és un miratge. La seva existència és un greu entrebanc per al progrés de la humanitat.

Aniversari catosfèric


Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera. Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat. Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar!

Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google, un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi, la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat.

Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera. No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta).

Gràcies a la Catosfera, la presència i la vitalitat de la nostra llengua a internet és un fet indiscutible i certament engrescador. Ho he repetit vàries vegades: Catalunya serà catosfèrica o no serà.

Feliç aniversari!

Catosfèrics.cat

5.2.08

Mariano Rajoy contigo estoy


La Catosfera a El País

Vida internètica

Feliciteu-me. Avui faig 6 anys. Vaig néixer el dia 5 de febrer de 2002 quan vaig crear el meu primer compte hotmail. Aleshores no tenia ordinador personal. De fet, estava en contra dels ordinadors, em declarava tecnòfob (llegia Unabomber i Zerzan!!)

Va ser a la feina. Me'n recordo perfectament. Em va trair la curiositat. Els alumnes em van ajudar a fer les primeres passes. Em vaig asseure davant l'ordinador que hi ha a la sala de professors i vaig iniciar el camí de la perdició...

Sis anys després sóc un perfecte homo digitalis. No fumo ni bec ni vaig amb dones, però bloguejo addictivament...

Encara conservo aquell primer hotmail: ibis_tau@hotmail.com. De vegades l'obro per pura nostàlgia.

¿Què seria de mi si no l'hagués creat? Potser, a hores d'ara, seria Un Gran Escriptor, un escriptor de la mà tancada, seriós i respectat... Per contra, m'he de conformar amb aquest ciberdietarisme a rajaploma, aquesta grafomania digital tan provisional...

Sí, avui faig 6 anys. Encara sóc una criatura. Tinc tota la vida per endavant...

4.2.08

En tinc prou amb la nit

Tothom és a dormir. Baixen per la riera les escorrialles de la pluja. Amb la seva penombra groga el fanal ensopeix la nit. No vull entendre el món. No em calen més paraules. Hi ha un silenci majestuós com si els arbres estiguessin agraïts, com si el cel hagués baixat fins al fons de la vall per acaronar les arrels més profundes. No vull cap més ficció. En tinc prou amb la nit que em bressola humida. Tothom és a dormir. De sobte reverdeix la molsa dels records.

3.2.08

Music & Politics


He postejat aquest vídeo 8 minuts abans que el Saül (jo a les 19:30 i ell a les 19:38) i també hi he arribat via Twitter (per si algú encara dubta de la seva utilitat).

El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.

NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]

NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.

NB3: NetoRatón s'hi afegeix.

Capvespre 1.2.08

Parlem de les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener. Lectura del text de Biel Mesquida per a la taula de blogs i literatura. Cançons de Fito & Fitipaldis. Què és Literatura? Què és la Catosfera? Aniversaris: 90 anys de Montserrat Abelló i 800 anys de Jaume I el Conqueridor. Poema final de Montserrat Abelló: Memòria de tu i de mi...



2.2.08

800 anys

Potser vas ser el primer bloguista abans que la lletra esdevingués internètica... Potser les teves conquestes a hores d'ara serien catosfèriques... Felicitats, Jaume, que 800 anys no se celebren cada dia!
E agren acort can foren en Cathalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en •G• de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Cathalunya.

Jacme Primer lo Conqueridor, Libre dels feyts (1343)

1.2.08

450

Nació Digital.cat:
El vídeo de la Catosfera, tot un èxit

La Fundació puntCAT va publicar a Internet les gravacions en vídeo de les diverses ponències que es van dur a terme durant les Jornades de la Catosfera a Granollers. A més, també s'hi han publicat les versions d'àudio en MP3, i en vídeo tant per a RealAudio com en MP4. L'èxit del servei l'han demostrat les més de 2.400 descàrregues d'aquests arxius, que malgrat el seu pes (com qualsevol arxiu de vídeo de llarga durada i en força bona qualitat), han animat a veure les intervencions a tothom qui no va poder-hi assistir. La taula que més cops s'ha descarregat ha estat "Blocs i literatura", amb 450 baixades.