10.6.08

Quan la lluna surti


No se’n va la pluja ni la memòria de les hores que, lentament, esculpeixen totes les formes possibles de la tristesa.

No se’n va el perfum ni la llum matisada de la tarda vora les roselles.

S’escolen paraules-llàgrimes que ombregen el futur.

No serem besllum de glòria ni bestreta d’enyors.

Mira’m als ulls i mossega’t el llavi. ¿No volies aprendre a ser princesa¿ ¿No volies tastar el parany del goig?

No se’n va la pluja ni tampoc aquestes passes ens allunyen d’enlloc.

Romandre sempre així, amb la melodia ininterrompuda dels records, so sweet, so sweet you are, I could be so good to you

He deixat de cercar la sortida del laberint que sóc.

Tornarem a creuar el pont de fusta i ens perdrem dins la cançó que canten els ocells a les branques dels pins.

Music drips from your lips like sweet sips of a summer's kiss

Quan la lluna surti ens beurem tot l’horitzó.

9.6.08

No us diré com

Massa cops he rumiat que era el moment de prendre una decisió transcendental que capgiraria el curs de la meva existència. Massa cops m’he fet enrere.

Totes les "grans decisions" són ridícules. Ara només rumio la manera de trobar una estona per escapar-me de tot i de tothom. Sovint ho aconsegueixo. No us diré com.

--&--

Avui em tocarà circular així:




8.6.08

De la dubtosa importància d'un mateix

Comences a ser important quan surts a la tele, t'entrevisten arreu, sovinteges la premsa, et fan caricatures, acudits, paròdies, guanyes premis, publiques llibres, et conviden a taules rodones i a formar part de jurats, no pares de presentar coses (llibres, exposicions i els saraus que faci falta)...

Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings, amb un número d'enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar)

Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa...

PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes...

7.6.08

Macronatura


Molt amablement, l’amiga Pilar Masip m’ha convidat a presentar aquesta exposició, que és la primera que fa al Casal de Vallromanes, per això avui és un dia molt especial per a ella i per a tots nosaltres.

No cal presentar la Pilar, tots la coneixem. És un luxe per al nostre poble poder tenir artistes com ella, que s’inspiren i treballen aquí, enriquint així el nostre patrimoni cultural.

L’any 2000 (fa 8 anys, com passa el temps!), ja vaig tenir el gust presentar “El llenguatge de la terra” a Can Xerracan de Montornès, on la Pilar exposava algunes obres presents (“la serra” i “punt de mira”). Aleshores, vaig dir que les seves creacions “ofereixen pau, equilibri i reconciliació amb la natura”. NATURA. Aquesta és la paraula clau que defineix la seva obra. L’exposició s’anomena MACRONATURA, que també és el títol d’un dels quadres. L’art de la Pilar brolla de la natura, és natura, natura que ha esdevingut obra artística gràcies a la seva mà.

Estem davant de 9 escultures i 16 quadres que condensen el seu univers personal ple de sensibilitat i sensualitat. Trobem materials diversos (còdols, marbre, ferro, fusta, vidre, pintura, tinta...) tractats amb tècniques diverses (collage, gravat, esmalt…) tot aprofitant les últimes innovacions, com ara la fotografia aplicada a la pintura.

De primer, ens rep “una mar tranquil·la” que, mitjançant les formes de la pedra, aconsegueix transmetre’ns el moviment de les onades. L’horitzó marca el límit entre la marina i el cel rogent; paisatges de sorra, la força dels blaus, arbres fossilitzats, fulles que cauen, la pedra fàl·lica i la nostra estimada Roca Foradada…

Són obres dels últims anys, fites que marquen l’evolució del treball creatiu de la Pilar; sempre investigant, sempre buscant noves maneres d’expressar la bellesa, una bellesa materialitzada, feta de formes i colors, textures i perspectives inèdites.

Contempleu les obres sense pensar-les. Contempleu-les i deixeu-vos endur per la màgia de cada peça, mireu-la des d’angles diferents per a descobrir totes les cares del misteri. Hi ha un fil conductor que uneix el cel i la terra, el sol i la lluna, el passat i el futur, el cor i el cervell. Hi ha un missatge que s’oculta rere cada tela, un poema visual en cada escultura…

La Pilar és l’alquimista que ens ofereix el seu or -pur, brillant, riquíssim- després d’hores i hores de treball ocult en el seu estudi vallromaní.

Gràcies, Pilar, per la teva feina. Us convido a tots a gaudir-la.

6.6.08

Tallen l'AP-7

11:45 Surto de l'entrevista que m'han fet a Ràdio Sabadell, agafo la moto i enfilo l'AP-7 direcció Girona.

11:55 A l'altura del CIM Vallès veig que el trànsit s'alenteix, i a Mollet els vehicles ja estan aturats. Penso que deu ser per culpa del Premi de Motociclisme d'aquest cap de setmana al Circuit de Montmeló. Avanço pel lateral...

12:10 Una mica abans de la sortida 13 (Granollers) veig que hi ha quatre cotxes blocant el pas, un per cada carril. Avancen a pas de bou. Els condueixen joves que porten enganxines. Davant d'ells, l'autopista és un desert. M'aturo i els demano què passa. Em diuen que és una acció contra l'apujada del gasoil. M'informen que més endavant, al peatge de La Roca, hi ha més gent amb pancartes.

12:15 Surto de l'autopista i corro cap a casa a buscar la càmera. Torno a entrar a l'autopista en direcció al peatge de La Roca.

12:34 Efectivament, allí em trobo més vehicles aturats, un camió groc que no para de fer sonar el clàxon i una colla que foten xivarri davant d'unes dotacions dels Mossos antidisturbis i un helicòpter que sobrevola la zona. Faig fotos i gravo alguns vídeos. Hi ha pocs periodistes. Aparco la moto i em poso pel mig de la gent. Entrevisto un home que sembla de l'organització. ¿Això és periodisme ciutadà, no?.


Tallen l'AP-7 from Toni Ibañez on Vimeo.

12:41 Els Mossos desvien els vehicles cap als carrils de l'esquerra i aixequen les tanques perquè circulin més ràpid... El camió groc capdavanter, quan passa el peatge, és aturat per una furgoneta dels Mossos... Nervis. ¿Els detindran? No arriba la sang al riu.

13:00 Decideixo marxar. Passo pel peatge amb la tanca aixecada sense agafar el ticket. Quan arribo a la sortida de La Roca em fan pagar els 65 cèntims...

5.6.08

Entrevista per a L'Accent Català

Em telefona Jeroni Parrilla, encarregat de la llengua i la cultura catalanes del Consell General dels Pirineus Orientals, per a proposar-me una entrevista que sortirà al proper número de la revista L'Accent Català. M'envia les preguntes per mail. Voilà:

¿En què i com l’entrega del Premi Machado va emocionar-lo?

Em va fer molta il·lusió perquè era el primer català que guanyava aquest premi i perquè Machado és un mestre per a mi, i Cotlliure un lloc de peregrinació.

El seu recull Entrellum és una passejada lírica al país de la filosofia dels jocs de l’amor. ¿Per què ha triat aquest tema i quins són els seus subjectes predilectes?

L’amor és el tema fonamental de la poesia. Com a filòsof i poeta, m’interessa la reflexió lírica sobre l’amor. Nosaltres no triem l’amor, sinó que és l’amor el que ens tria a nosaltres. Els poemes d’Entrellum són un intent d’aprofundir en el misteri de la vida.

Se li atribueix similituds amb Antonio Machado. ¿Se sent a prop d’ell?

Ell també era professor d’institut, i una de les seves obres més importants és el Juan de Mairena, de caire filosòfic. Sempre m’he sentit molt a prop dels seus versos, però sobretot sento admiració pel Machado persona, compromès amb la seva època, que va ser víctima d’unes circumstàncies molt poc poètiques.

¿Quins són els seus futurs projectes?

Primer publicar l’obra en versió trilingüe (català / castellano / français) a Cap Béar Éditions. Després continuar escrivint en el meu blog i crear obres literàries cada cop més innovadores i excel·lents.

Vídeo Premi Machado

Gràcies al Joan, hem aconseguit millorar la qualitat del video del lliurament del Premi Machado (24.2.08). Aquí el teniu:


Atenció: de 6:43 a 7:40


4.6.08

La impotència dels mediocres

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis, sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic. Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari.

3.6.08

La condemna

Que el caràcter és el destí ja ho va dir el vell Heràclit, però el caràcter és també la condemna: som allò que no podem deixar de ser i fem allò que no podem deixar de fer. Si la llibertat fos alguna cosa més que un mite romàntic, aleshores podríem ser d'una altra manera i fer coses diferents. De vegades, el riu d'Heràclit sembla un toll d'aigua pudenta. Aquesta dramàtica constatació és la que explica tota la gènesi dels heterònims pessoans i, en general, el sentit profund de la catarsi literària.

> VOTA <

2.6.08

Nothing to lose

When you got nothing, you got nothing to lose
You're invisible now, you got no secrets to conceal


El dilema sempre és el mateix: ¿Què puc guanyar o què puc perdre? Les revolucions sempre les han fet els que no tenien res a perdre, tret de les seves il·lusions. ¿Qui arriscaria el que té per una mera il·lusió?
En la red, eres lo que compartes, tu personalidad digital se compone de lo que aportas, de lo que enlazas, no de lo que escondes.

Un blog és una catapulta identitària. Som allò que bloguegem. Rere la façana digital potser existeixen secrets, però l'escriptura és un bon sistema d'ocultació. L'escriptor és l'Emmascarat, l'Encobert, l'Invisible que no té res a perdre, tret de les paraules que el protegeixen de la intempèrie existencial. Revestits de paraules, bloguegem dia rere dia, nit rere nit, tot empenyent setmanes, mesos i anys... ¿Per a què? ¿Què ens fa por?

Ens fa por la invisibilitat, la solitud, la nuesa descarnada de l'ego anorèctic i raquític... Ens acolloneix que algú descobreixi el nostre últim secret, el més ben guardat, el més íntim: que no som res, absolutament res, tret d'aquest manat de paraules que ens embolcallen tendrament...

Entrevista Ràdio4 (26.5.08)


Programa Què està passant... v 4.0 amb Mariola Dinarès i Joan Arenyes. Una de les entrevistes més interessants que m'han fet. No te la perdis.

Caminada dominical


Caminada 1.6.08 from Toni Ibañez on Vimeo.

31.5.08

Retalls de premsa

He passat la tarda de dissabte ordenant papers vells. Sóc dels que ho guarda tot. Els anys corren de pressa i, quan mires enrere, t'envaeix la boira de la nostàlgia. Vaig començar a sortir als diaris l'any 1998... He creat un àlbum en el qual he posat els retalls de premsa més significatius d'aquesta dècada...

Un altre juny

Camino sense esma pels camins daurats
El verd és tot nou i el cel molt més blau
M'acompanyen ginestes i roselles
Les flors s'esbadellen al meu pas
Mastego fonoll
Cullo sucoses cireres

M'endinso pel bosc amarat de penombra
Flairo amb delit la pinassa molla
Refilen ocells invisibles
Falgueres i heures infinites
Les fulles del roure em saluden
Arribo a la font on copulen els senglars

Camino sense esma pels camins daurats
Un altre maig que se'n va i un altre juny que comença


30.5.08

L'Indépendant 3.3.08

Per fi he rebut una fotocòpia de la notícia que va sortir publicada a L'Indépendant el 3 de març amb motiu de la concessió del Premi Machado a Cotlliure.


29.5.08

Vicenç Villatoro a Vallromanes

Al migdia he sortit al Telenotícies i al vespre he presentat l'últim llibre de Vicenç Villatoro al Casal de Vallromanes.

Villatoro ha fet una classe magistral (amb pissarra inclosa) analitzant la situació política de Catalunya en relació a Espanya. Ens trobem en un moment molt delicat i la perspectiva no és gaire esperançadora...

De totes les frases que ha dit, em quedo amb aquesta: "La gent és d'allà on el porten els seus rius". Això explicaria la distància que separa els catalans (mediterranis) dels castellans (atlàntics), una divergència que es remunta en els segles.

L'hora i mitja de tertúlia se m'ha fet molt curta. Villatoro és un dels intel·lectuals més lúcids del panorama actual. Li he regalat un exemplar de LCL i m'ha confessat que llegeix aquest blog. Tot un honor per a mi.

Reportatge del TN de TV3


28.5.08

Gnosticisme

Es que entre agnosticismo (Machado) y gnosticismo (Pessoa) hay una distancia mucho mayor de lo que parece.


Un blook estiuenc

Me'l vaig trobar ahir a la bústia: un regal de Josep Porcar, poeta i activista ciberliterari (el seu premiat Blogs de Lletres ja és una referència internacional). El llibre és una joia analògica que conté 40 poemes que primer havien aparegut en edició digital, és a dir, ens trobem davant d'un altre blook. N'ha regalat 100, tots numerats i dedicats. La màgia del número 100: 100 blogaires que hem participat en LCL i 100 exemplars del poemari Els estius. Volums de paper que van néixer a la Xarxa... Llibres que fan història. Gràcies, Josep!



27.5.08

Congressos 2.0

Els dies 11, 12 i 13 de juliol Convergència Democràtica de Catalunya celebra el seu 15è Congrés. CDC farà un seguiment especial del Congrés des de la seva pàgina web.

Com en ocasions anteriors, els blogaires també hi tindrem un paper important. Els que estigueu interessats a seguir el Congrés des del vostre blog podeu omplir aquest formulari.

Però abans aniré al Congrés Comarcal de CDC del Vallès Oriental [programa] que se celebrarà el dissabte 14 de juny a l'Hotel Augusta. M'han convidat a participar en una taula rodona titulada Catalunya 2.0, juntament amb Carles Puigdemont i Jordi Cabré. La taula, moderada per Roc Fernàndez, començarà a les 15:30 i està oberta a tothom.

CiU VALLROMANES