Fre-e-Books

Fa temps que m'estic plantejant la possibilitat d'oferir les meves obres de franc. Ben mirat, ja fa 6 anys que ho faig escrivint el blog cada dia.

Drets d'autor? Copyleft? Creative Commons? Safe Creative? Domini públic! Creativitat. Generositat. Devolucionisme. Us regalo els meus textos sense guanyar un duro. Guanyo altres coses...

("todo necio confunde valor y precio")

Aquesta és la meva idea i la meva praxi de la cyberlit.

"Dada la lógica de las comunidades distribuidas, cuanto más uso se haga de aquello que yo comparto y ofrezco mayor será el valor presente que la sociedad adjudique a mis creaciones futuras." (Devolución y propiedad intelectual, p. 36)

Una altra qüestió són els llibres de paper. Tots els llibres de paper que he publicat han estat guardonats amb premis literaris. Us explico el funcionament. Quan tinc una obra (novel·la, poemari, etc.) que considero acceptable, l'envio a un premi. Els calés sempre fan goig, guanyar un premi i publicar en paper (encara) dóna prestigi. La majoria de premis els perdo. I què faig aleshores? Doncs torno a presentar l'obra a un altre premi. Si tampoc hi ha sort, llavors la deso, l'abandono, i en faig de noves. Vull dir que no m'encaparro amb una obra concreta. Intento superar-la. Si guanyo i l'obra és publicada, els drets passen a l'editorial; si no, resten completament meus, i puc fer amb l'obra el que em doni la gana. Regalar-la, per exemple.


Com que estic convençut que el futur va per aquí, deixeu que m'hi anticipi.

Penjaré a Bubok els PDF (format ePub per a Sony Reader, Papyre, iPad, iPhone, iTouch...) d'algunes obres que us podreu baixar de forma gratuïta. Si les voleu tenir en paper, aleshores haureu de pagar el preu de cost de la impremta i de l'enviament. En tot cas, jo no m'embutxacaré res. Zero euros. It's not my business.

Alguns apocalíptics afirmen que, així, la literatura (i la cultura en general) desapareixerà. Quina parida! Jo sostinc el contrari: que a partir d'ara estarà més viva que mai, a l'abast de tothom, lliure de les indústries i del mercadeig capitalista. Desintermediació. La literatura guanyarà i, sobretot, guanyarà el lector.

Es tracta d'una elecció individual d'acord amb el meu branding personal com a ciberescriptor. Els altres que facin allò que els convingui.

PS: S'accepten comentaris d'editors i llibreters desorientats.

La torna de Salvador Macip

Blaus (videopoema)

Blaus from Toni Ibañez on Vimeo.

VIDEOPOESIA

Fitxat

U.Q.V Fitxa 39

La poesia no existeix

"La novelas largas son insoportables. Ya no hay libros buenos. Ya no quedan cuadros buenos. Muy pronto de todo no quedará nada. Todo es nada. Escribir es irresponsable, egoista. No tienen que tener sentido, son obras de arte. Ser escritor no es sólo escribir. Hoy ser escritor es no ser ninguna otra cosa. Yo he aprendido a no ser nadie. No pretendo nada más. ¿Y la poesía? No existe. Ser poeta en este país de camioneros, ¿a quién le interesa? Todo artista duda de sí mismo. Podemos sobrevivir a las dudas, pero las certezas no las podemos abarcar. De futbol mejor no hablemos. No tenemos hijos, pero tenemos nuestras obras. Deberíamos estar preparados para estar solos..."

Un món on tothom fos artista seria un món condemnat a morir-se de gana. Però, qui no té un blog? Qui no penja fotos al Flickr o vídeos al YouTube? A hores d'ara qualsevol pot autoeditar-se o creure's el rei del mambo enmig d'una societat on les jerarquies han passat avall. Tot molt igualitarista i democràtic. Ningú és més que ningú. Visca la quantitat versus la qualitat. Llistes i més llistes, buides i tedioses. Regles i més regles sense joc. La paràlisi de l'art contemporani. El fracàs de la creativitat. ¿Val la pena deixar-ho tot per la literatura? Vocació de suïcides. Com deia Kundera: la vida está en otra parte. I tanmateix escrivim.

Las listas al Poliorama
FINS AL 14 DE MARÇ
Una crítica

Blaus

Hi ha el blau revoltat de les onades que, intrèpides, s'abraonen contra l'escullera. Hi el blau impecable del cel que, pacient, es deixa emblanquinar pels niguls. Després hi ha el blau dels teus ulls que, indulgents i profunds, em miren amb serenor de lluna plena. Tinc aquests blaus per a no perdre'm: el mar, el cel i tu; i l'última línia recta on tot s'acaba i tot comença, altrament dita horitzó.

Visc fora del món. Em vaig enlairar com un globus d'heli, vaig llençar tot el llast. Ara sobrevolo els cims nevats, trapezista sense trapezi.

No hi ha res més perfecte que el mar.

Per què encara crec en mi? Em faig la pregunta i l'única resposta que trobo és aquesta: instint de supervivència.

Sóc el bufó que gesticula davant teu perquè no t'adormis definitivament.

No he vingut a donar cap lliçó. No suporto els sermons. Capellans i professors, la mateixa casta. Aspiro a oblidar-ho tot.

Em quedaré aquí fins que marxi el sol. Les meves germanes gavines.

The lizard king

Això és la repera. Ahir m'enllaça Gordillo i avui, de retruc, m'enllaça Rius i, clar, se'm disparen les visites. A sobre, apareix la meva cara a la secció de blogs del gratuït Bondia.cat de Lleida (vid. presentació). A partir d'ara enllaçaran amb el nou blog que he creat per a celebrar el centenari de Màrius Torres: LLETRES A MAHALTA, on ja he escrit 3 lletres (amb les corresponents respostes mahaltisses).

No són els primers que ho fan. Ja fa temps que El Singular Digital em té enllaçat com a "blog singular"...

Aquesta tarda toca entrevista telefònica per al programa "No són hores" d'Onda Cero. Volen que parli de la meva llista d'insults i del llibre Tros de Quòniam. Set anys després de la seva publicació!

A les 20:30 tinc previst d'anar al Cafè del Teatre a l'acte "Literatura pel dret a decidir"...

I demà sabré quins són els concursants amb els quals m'hauré de barallar a la Misión Eclipse...

Collons, m'estic estressant. És normal que, al final, sigui engolit per un llangardaix.

PS: No sé a Grècia, però a mi em retenen un 21% de la nòmina, que no és poca cosa.

Tendresa

Tendresa from Toni Ibañez on Vimeo.

VIDEOPOESIA

Fins a cert punt

Comprenc fins a cert punt com he arribat aquí, però em sento incapaç d'esbrinar per què. Hauria de suposar que l'existència amaga algun significat. Tant se val creure en el destí que en la llibertat. Ambdós són conceptes metafísics. Si m'aturo a pensar en el meu passat, només hi veig imatges, músiques, cares, dreceres, marrades, milions d'instants inconnexos, fils estripats. Allò que els altres anomenen records són per a mi ombres volàtils que a penes em pertanyen, miratges que van omplir un escenari enderrocat. Al final només el cel és intacte. Passen els núvols, es desfan com nosaltres. El blau celestial roman, com el mar, com la llum que encega els talps i les rates.

Comprenc fins a cert punt la necessitat d'un relat, la necessitat d'un caliu, la necessitat, sempre la puta necessitat. La mort ens farà innecessaris. Castells de sorra enmig del tsunami. Mai no he sabut quedar-me massa temps en un mateix lloc. No tinc vocació d'arbre. Les persones sovint som àncores. Canviar de pell, desprendre's dels sentiments, passar pàgina, cremar el llibre sencer i començar una nova història. Cors, llavis, flors, fotografies caducades. Insistim i fracassem, perquè tot és líquid, ni les premisses ni les conclusions són definitives. Tanta por a perdre, a canviar. Lleugers per a re-crear-nos cada dia. Lleugers per a volar més enllà de nosaltres. La bogeria del que sap que el món és una comèdia insostenible. No podem salvar-nos sense fugir del ramat.

Ho comprenc fins a cert punt, malgrat la medicació, malgrat l'insomni, malgrat la màscara amb la que provo de semblar mínimament humà. No et prenguis la molèstia indultar-me. Un cigne blanc, elegant, envoltat d'ànecs babaus. Ovella negra. Cigonyes que senyoregen sobre la ciutat. L'altivesa pètria dels moais. Accepto que puguis somiar un futur sense soledat, un demà ple d'abraçades, una mirada que et retorni cada nit l'esperança. Tothom ho fa. Hi ha somriures que maten, punyals com pètals de rosa que travessen la pell i la carn. Només serveixo per a escriure poemes i per a fer felices les dones al catre. Fora del llit totes m'acaben plorant. Quina inutilitat d'home. Mentre els altres guanyen diners i són respectables.

Ho comprenc fins a cert punt, però no em resigno a ser l'ase dels cops ni la riota de la gentalla. De vegades penso que no hauria de dissimular aquesta debilitat. O fas el ridícul o fas llàstima. Tots els llibres de filosofia que he llegit (uns centenars) han servit perquè desconfiï de les idees les quals no són res més que paraules carregades de fum. Almenys la poesia depura les paraules, les deixa en la seva estricta aparença estètica. Massa pensament corseca el gaudi immediat de la vida. Massa sentiment també. Allò que ens fa humans és allò que ens fa infeliços. No és una paradoxa, sinó una putada. Què fem, doncs? Com deien els Beatles: Let it be. Deixem-ho estar.

Àrtemis (videopoema)

La poesia ha de ser recitada. L'oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit.

En aquest blog he postejat molt poemes. La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA, alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix.

Vivim sota la tirania de la imatge. Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny, buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte".

Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA. L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar, blogmestre videopoemàtic.

Estic experimentant. Disculpeu, per tant, els meus nyaps iniciàtics. Em vaig estrenar l'altre dia amb "La Síndrome de Gauguin". A continuació us presento el meu primer videopoema...

ÀRTEMIS from Toni Ibañez on Vimeo.

VERSIÓ YOUTUBE

Restyling

Seguint amb el restyling del blog, que vaig començar ahir, avui he fet un pas endavant (certament arriscat) i he canviat la capçalera, que és com dir "la marca de la casa". Aquesta serà la cinquena capçalera que tindrà Entrellum. Sempre han estat relacionades amb indrets que he visitat i que han significat alguna cosa important per a mi. La primera va ser a La Vall d'Albaida, quan vaig anar a recollir el premi de novel·la eròtica per L'oracle imminent. La segona va ser al Partenó d'Atenes. La tercera a la Pica d'Estats. La quarta a Palma de Mallorca, a la presentació de LCL. L'última és de Rapa Nui, una foto que vaig fer des de l'interior de la cova Ana Kakenga (ai, la cèlebre al·legoria platònica...) Era un dia nítid que no oblidaré mai...

NB: Fixeu-vos en un detall... A mesura que canvio de capçaleres, es va minimitzant la meva presència. Vaig començar amb la màscara histriònica i destralera de TdQ. A Entrellum vaig passar de la cara gran a la més petita (ambdues centrades), després a la figura d'esquena encara més reduïda (posada al lateral), fins que només hi apareixen dos dits (quasi fora de l'enfocament)... I ara, en aquesta última, ja no hi sóc. Estic al darrere, contemplant a l'entrellum la línia de l'horitzó que separa els blaus...

La Síndrome de Gauguin

Al final, després de molt rumiar, he decidit canviar la plantilla del blog. He escollit una de les més minimalistes. L'he retocada al meu gust. Me n'havia cansat, del disseny que tenia. He optat per suprimir la barra de la dreta. Així queda el post pelat, sense elements que distorsionin l'atenció. No suporto les pantalles atapeïdes de coses. Punxant el meu nom pots accedir a tota mena d'informació suplementària que aquí només fa que destorbar. El tipus de lletra és Georgia. La mida és més gran que abans. La vista ho agraeix. A baix de tot trobareu els arxius. Mantinc la capçalera (és una foto que em va fer Benjamí Villoslada a la presentació de "La catosfera literària" a Mallorca, per ara no n'he trobat cap altra que m'agradi més). No és definitiu. Segur que hi haurà variacions. Com sempre, es tracta de fugir d'un mateix. És el que s'anomena "La Síndrome de Gauguin"...

LLETRES A MAHALTA

Las listas

El 10 de febrer s'estrena al teatre Poliorama "Las listas", de Julio Wallovits, basada en la novel·la d'Umberto Eco "El vértigo de las listas". L'obra parla de la banalització de la figura del creador en la societat actual.

“Potser només avui en dia sigui possible ser artista en la mesura que un mateix no es dediqui exclusivament a aquesta tasca. En una societat on el fet de ser artista, el fet d'estar desenganxat a la cadena de necessitats, cobrés una dimensió tal que tot el món es convertís en artista, no quedarien professions ni treballs relacionats amb les necessitats essencials i el consum. Hem arribat a un punt en el qual s'ha democratitzat el què fa anys vèiem com una concepció divina, com la flama que només es trobava en poquíssimes persones afortunades... Mai hi ha hagut tants artistes i tan poc art”

No me la penso perdre. Ja us explicaré què m'ha semblat.

Informació
Facebook

La poesia no existeix

Els blogs dels difunts

Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris?

Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló. En parlen Saül i Tina.

Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris:

En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris. Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant.

Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l'últim post i la descripció que fa de si mateix:

"Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral."

Un home lliure, sense pèls a la llengua. Resten els seus arxius. Descansa en pau, Martí.

Cherchez la femme

Em resulta repugnant que, per a desqualificar un home, s'utilitzi l'argument "ad pudendas". Fixeu-vos, perquè és el que s'ha fet amb Laporta i amb Carretero. Quina casualitat. Al primer li van trobar una examant brasilenya i al segon li adjudiquen una jove reusenca. I què? On està el crim? Quin és el problema? Perquè jo no el sé veure. La diferència d'edat? Que cadascú foti el que vulgui o el que pugui. Si el Gran Argument contra ells és que carden (amb bon gust, tot s'ha de dir), malament ho tenen els contrincants. A mi, personalment, aquestes "descobertes" (que els mitjans subvencionats s'afanyen a esbombar tan hiperbòlicament) em serveixen per a concloure que Laporta i Carretero són humans, com tu i com jo, i com tota aquesta colla d'hipòcrites que s'escandalitzen. Sembla mentida que visquem al segle XXI.

Cinemes a Lleida

Dels 5 cinemes que hi ha a Lleida, 3 han fet vaga avui. Són aquests (m'he pres la molèstia de fotografiar-los perquè el seu blasme sigui encara més visible):

JCA ALPICAT

JCA RAMBLA

TEATRO RINCIPAL

Els tres són de la mateixa empresa (JCA). Aquest és el lamentable cartellet que han penjat (farcit de faltes d'ortografia, sintaxi nefasta i castellanismes a dojo; és lògic que no en vulguin saber res, del català, amb quatre ratlles queden ben retratats):

No penso tornar a trepitjar cap d'aquests tres cinemes. A partir d'avui aniré als que han defensat la meva llengua: LAUREN i FUNÀTIC. He passat pel LAUREN, que es troba a sota de casa, i he comprovat que, malgrat estar obert, en aquests moments no tenia en cartellera cap pel·lícula en català. Gràcies a la llei, això canviarà aviat. Ja era hora!

Cultura en temps de xarxes-4

En parlen:
Ricard Espelt
Gemma Urgell
Vicent Sanz
Eduard Muntaner
Blog Museu Picasso
CDigital

Cultura en temps de xarxes-1
Cultura en temps de xarxes-2
Cultura en temps de xarxes-3

Cultura en temps de xarxes-3

INTRODUCCIÓ TAULA "CULTURA EN TEMPS DE XARXES"

Bon dia catosfèrics!

Començo amb unes dades que Juan Varela va donar abans d'ahir al seu blog Periodistas21:

En el mes de desembre 20 milions d'espanyols (quasi la meitat de la població) van passar 5 hores i mitja a les xarxes socials, o sigui, més d'una hora per setmana. Això ens situa en el cinquè lloc després d'Austràlia, Estats Units, Gran Bretanya i Itàlia.

Direu que una hora per setmana és poc, que alguns estan (o estem) 1 h o 5 h i mitja al dia, però es tracta de la mitjana entre 20 milions d'usuaris!

Les xarxes socials són, per tant, el nou espai públic emergent on s'exerceix la llibertat d'expressió, relació i informació. Els grecs tenien l'àgora, on va néixer la democràcia. A les actuals xarxes descentralitzades i distribuïdes de la ciberpolis ha nascut la netocràcia...

Posem exemples concrets, el més recent i candent:

Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes”

Aquest grup de FB ha aplegat en tres dies 18.000 persones que fan pressió popular i ciberactuen...

És curiós, perquè encara hi ha veus en contra d'aquesta evidència, nostàlgics tecnòfobs, persones reticents que, amb l'avenç de les noves tecnologies (que ja no són tan noves), veuen perillar el seu estatus analògic o els seus beneficis empresarials.

Us posaré un contraexemple, també d'abans d'ahir. Quim Monzó (vaca sagrada de la nostra literatura, canonitzat en vida) va escriure un article a LV titulat “¿La rebelión de las masas?” (parafrasejant el llibre d'Ortega i Gasset) en el qual deia pestes d'internet. L'ínclit Monzó fa 6 anys ja va escriure un altre article al mateix diari titulat “Intimidad y exhibicionismo” on afirmava que els blogaires som una colla d'adolescents descervellats.

L'article d'abans d'ahir acaba així:

“El gran escritor Stanislaw Lem empezó a usar internet y enseguida vio de qué iba la cosa. Dejó escrito: "Hasta que empecé a utilizar internet no sabía que en el mundo había tantos idiotas"

Gran argument, aquest de l'insult! (per cert, etimològicament, un idiotés és tot el contrari d'un internauta enxarxat). Sembla ser que a alguns els costa pair la irrupció digital de la “massa”, aquestes ciberturbes que gaudeixen d'una plurarquia gairebé anàrquica. Els mandarins troben a faltar el sedàs, el filtre, la jerarquia establerta pel poder tradicional, oficial, instituït. No suporten que tot això se'ls escapi de les mans, del control al qual estaven acostumats. Quina llàstima!

L'adaptació al medi digital és el que ens permetrà sobreviure. O adaptar-se o morir. Cal “deixar-se arravatar pel canvi”, fugir de l'immobilisme, ser heracliti... Els analògics repatanis són uns suïcides romàntics. Anar descalç té la seva gràcia, però a hores d'ara ningú ja no discuteix la utilitat més que provada d'unes bones sabates. Fa una dècada que som al segle XXI. Homo digitalis.

Gràcies a internet, estem gran part del dia (i de la nit) en contacte virtual amb altres persones, interactuant amb elles, llegint, comentant, xatejant, col·laborant, intercanviant informació i coneixements, desenvolupant la nostra identitat digital, conreant, vivint i compartint cibercultura. Les idees es transmeten com els virus.

La tecnologia actual ens permet relacionar-nos amb qualsevol persona d'arreu del món mitjançant unes eines ben senzilles d'usar. Aquesta és la realitat -virtual i real- que viuen la immensa majoria de nadius digitals (jo sóc un immigrant en el ciberespai, només fa 8 anys que l'habito).

Internet és un gran invent que ens permet navegar, surfejar, capbussar-nos, naufragar, ofegar-nos... Ets tu qui decideixes on vas, què fas, què és el que t'interessa, amb qui et relaciones i amb qui no. A la xarxa ets un subjecte actiu, un ciberactivista.

Les xarxes socials de la web 2.0 han creat nous contextos, un nou ecosistema en els qual podem expressar-nos lliurement entre iguals i podem unir-nos en comunitats. Fixeu-vos que, amb internet, s'acompleixen aquells tres ideals de la Revolució: Llibertat, igualtat i fraternitat.

La revolució cultural és una revolució de les conductes, un canvi de paradigma. Les velles estructures socials van quedant obsoletes, superades per l'avenç indeturable de l'univers digital, líquid, en flux constant, ple d'abundància.

La societat sempre ha estat una xarxa. La diferència és que amb les xarxes socials internètiques la nostra autonomia personal creix respecte a les estructures tradicionals. En elles es produeix una creació col·lectiva i desmercantilitzada.

Museus, biblioteques, llibreries, teatres, cinemes... No poden esperar que el client o usuari vagi al lloc, sinó que han de buscar-lo a la xarxa. Cal ser-hi present, establir una conversa, intercanviar experiències, crear una comunicació multidireccional que permeti després passar de lo virtual a lo presencial.

No n'hi ha prou amb usar les eines i tenir les destreses, sinó que cal reflexionar sobre elles, pensar-les, conceptualitzar-les. La cultura a internet és sobretot un univers de processos i d'agents. Cal entendre millor cap a on anem en els nostres projectes culturals.

Doncs això és el que intentarem fer avui en aquesta taula...

Cultura en temps de xarxes-1
Cultura en temps de xarxes-2
Cultura en temps de xarxes-4

Misión Eclipse

Resulta que el proper 11 de juliol hi haurà un eclipsi total de sol i un dels millors indrets del planeta per a contemplar-lo serà l'Illa de Pasqua. El diari La Vanguardia ha organitzat un concurs el guanyador del qual acompanyarà l'expedició Sheilos a Rapa Nui i escriurà un blog relatant el viatge. Em va fer molta gràcia la idea i vaig decidir presentar-m'hi. Crec que responc al perfil que busquen i em moro de ganes de tornar a l'illa. Vaig pensar: com que el no ja el tinc, si més no em divertiré una mica. Us copio el mail que els vaig enviar i us adjunto el vídeo (adverteixo que és la primera i única presa que vaig fer):
Iorana Korua, amigos!

Me parece una estupendísima idea la de vuestro concurso, muy ingeniosa y atractiva.

Voy a intentar conveceros de que soy el candidato ideal para hacer de reportero en la Isla de Pascua este próximo julio...

Estos son mis avales:

1- Visité Rapa Nui el año pasado. Estuve allí tres semanas. Conocí la isla a fondo, su cultura, sus gentes (y hasta tengo rudimentos de la lengua aborígen). Dejé muchos amigos, con los que sigo en contacto. Al volver, ya que soy escritor, escribí un libro sobre mi viaje: "La isla sin serpientes. Freedom for Rapa Nui" (blog del libro), que es el octavo libro que publico.

Galería Flickr del viaje: http://www.flickr.com/photos/marengohuki

2- Hace 6 años que soy bloguero. Mi blog principal se llama Entrellum y es uno de los más visitados de la Catosfera. Está en el top del ránquing más prestigioso. Domino las herramientas de la Web 2.0. Tengo amplia experiencia blogueando en directo eventos de todo tipo, desde congresos políticos a huelgas, manifestaciones, etc. (lo que me pongan por delante, vaya). Además de 11 blogs, dispongo de dos canales de vídeo propios: Vimeo & YouTube

3- Mi capacidad comunicativa viene avalada por 20 años de experiencia docente (soy profesor de secundaria, y hay que "comunicar" muy bien para que te atiendan y te entiendan los adolescentes) y la participación en numerosas mesas redondas, recitales poéticos, sin olvidar que dirigí y presenté un programa de radio durante tres años y medio.

4- No soy experto en astronomía, pero tengo unos conocimientos básicos aceptables, dispongo de telescopio y me encanta mirar la luna y el firmamento estrellado... (además, en pocos meses, me puedo convertir en todo un especialista en eclipses! No hay nada como la motivación)

Por lo tanto, considero que soy el candidato perfecto para este concurso en el cual se conjugan dos de mis grandes pasiones (viajar & bloguear), conozco bien la isla (no desde el punto de vista del típico turista, sino como "traveller"), dispongo de amplia experiencia en la redacción de posts con fotografías, grabaciones de voz y de video; además mi condición de escritor añadiría un valor literario a las crónicas...

En fin, que tengo el perfil idóneo que buscábais y, para más inri, soy inteligente, guapo y gusto mucho a las señoras ;)

Os dejo el vídeo de presentación:

VÍDEO: http://www.youtube.com/watch?v=xvIGdCfyCXg

Aroha Nui!


Ahir vaig rebre aquest mail:

Apreciado Toni,

¡Felicidades! Te has ganado una plaza para concursar en Misión Eclipse.

Eres uno de los cinco primeros clasificados que se anunciarán mañana en La Vanguardia.es

Próximamente nos pondremos en contacto contigo telefónicamente para explicarte más detalles del concurso y el funcionamiento de las distintas pruebas.

Recuerda que puedes seguirnos desde la web del concurso y desde Facebook

Aquí comienza tu aventura. Isla de Pascua es el destino. ¡Mucha suerte!

Misión Eclipse
La Vanguardia.es

Així que si m'heu vist a LV, no patiu, sóc jo, efectivament, el mateix que escriu aquí cada dia. Sempre m'han agradat els nous reptes i les aventures...

GRUP FACEBOOK
BLOG

La Revolució està en marxa

La conquesta de la identitat digital va unida a la conquesta del ciberespai. Jo sóc els meus textos a la xarxa. La meva "màtria" és la Catosfera. Més enllà dels nacionalismes basats en delimitacions geogràfiques, ètniques, ideològiques, religioses o polítiques, la plurarquia netocràtica (Bard & Soderqvist) ens condueix cap a un nou context virtual on queden superades les fronteres d'antany per a donar pas a l'expansió de l'individu en llibertat, igualtat i fraternitat. La Revolució està en marxa.

Per això porto anys dient que "Catalunya serà catosfèrica o no serà"

"La verdadera revolución no será tecnológica sino cultural y empresarial"

Recuperant "La catosfera literària"

Us recordeu de la ‘Catosfera Literària’ de l’any 2008? Toni Ibañez (Entrellum), el seu impulsor, escriptor i blocaire referència al nostre país, intentarà recuperar l’esperit d’aquella iniciativa el proper dissabte 30 de gener, a partir de les 11.30 h a les Jornades de la Catosfera.

El col·loqui ‘La catosfera literària‘, que se celebrarà al CTUG, és una de les activitats paral·leles a les ponències de la Catosfera que dedicarem al món cultural 2.0 i, més concretament, a la literatura. En aquesta xerrada, es debatran les darreres tendències en narració virtual i es farà un repàs a les noves tendències en literatura digital.

Podeu trobar més informació clicant aquí

Us podeu inscriure a les Jornades de la Catosfera, clicant aquí

La Catosfera Literària 2010
Ressenya d'Enric Gil