Del llegir i de l'escriure

Escriure és escriure's. Llegir és llegir-se. Cada paraula és màscara i alhora mirall. Paraules que ens maquillen. Si no escric no sé qui sóc. Escric per a esbrinar-me.

La mar i la pluja

Hi ha poques coses en aquesta vida que m'agradin més que caminar. Després d'aquest últim mes frenètic en el qual s'han ajuntat el final de curs amb la política, els jurats i la selectivitat; aquesta tarda he tornat a calcigar els corriols emboscats del meu poble verd, petit i tranquil (tranquil sobretot quan no s'hi interposa la política). Reveure el mar des de coll de Clau. El fill de puta del quad que passa a tot drap i aixeca una polseguera asfixiant. Badar i divagar assegut en un banc de fusta del mirador de la Cornisa. Les papallones m'escorten. Ginesta. Esbarzers florits. Suo amb delit. Cauen del cel gotes tímides. Es congria la tempesta entre la costa i la gran ciutat. Trona i llampega. Salta una llebre entre els matolls i es posa sobre una pedra grossa; immòbil, impàvida, em mira de reüll. Jo tampoc no em moc. Estem dos o tres minuts així, aturats, fitant-nos l'un a l'altre. De sobte fot un bot i desapareix. Al capdamunt de Sant Mateu comença a ploure de valent. Quin goig! Abraço la pluja, obro la boca i me la bec, m'amaro amb aquest deliciós bateig. M'aixoplugo sota la vella figuera. Quan cessa el ruixat, enfilo camí avall. La baixada és una meravella: la pols humitejada, el cel esbandit, la flaire de la pinassa... Passo per Can Gurguí. Dues hores lluny de tot, al costat de casa, molt a prop del cel, a l'abast de l'horitzó... La mar i la pluja són germanes; ambdues guareixen l'ànima. D'ençà que dormo amb una Sra. Regidora les nits són més tendres.

Objectes de companyia

Aquest divendres vam inaugurar al Casal de Vallromanes una exposició de poesia visual de Guillem Viladot. Es titula "Objectes de companyia" i la tindrem fins al 21 de juliol. Les obres que s'hi exposen provenen de Lo Pardal. Montserrat Felip, la seva vídua, va estar present en l'acte i la vam entrevistar al programa de ràdio "Capvespre".

Vaig tenir el privilegi de conèixer personalment GV en una trobada literària a Les Pallargues (9.11.97). Qui m'havia de dir que deu anys després estaria penjant quadres seus davant de casa meva. Aquell matí assolellat de diumenge, Guillem em va regalar i dedicar l'exemplar que portava de la que per a mi és la seva millor obra: Rés comú.

Viladot ha estat un dels meus mestres. A ell li dec part del meu esperit. M'havia promès un pròleg per a la meva primera novel·la, un text que, malauradament, no va tenir temps d'escriure...

... va provar d'aconseguir unes paraules de presentació a cura d'en Guillem Viladot, el qual, tan bon punt va llegir l'obra, les hi va prometre de bon grat. No obstant això, la malastrugança del destí ho va estroncar tot, atès que en Guillem va transir sense haver pogut acomplir la seva promesa (...) Em pregunto què hagués dit el savi apotecari de Riella tocant a aquesta novel·la... Potser que referma aquell tòpic segons el qual tot poeta és un neuròtic. O potser hi ensumaria una oculta reminiscència del complex edípic... Qui sap.

(Pròleg de Darrer poema)

Parlant amb la Montserrat, vaig tenir la sensació d'estar amb ell, com si ens hagués vingut a fer una visita. Sempre recordaré les paraules que em va dir l'últim cop que vam parlar per telèfon: "Toni, escriu, escriu cada dia, així agafaràs ofici; i, sisplau, fes-me el favor de ser feliç". Dos savis consells que intento seguir al peu de la lletra (mai millor dit).

Podria escriure un llibre sencer sobre GV. Potser ho faré algun dia. Ara us deixo un fragment seu que és la millor definició de Poesia que he llegit mai:

Poesia és l'acte de tirar una moneda enlaire per verificar, un cop més, que mai no sortirà ni cara ni creu. Poesia és referir-nos a allò que no existeix. Poesia és la voluntat de no trencar mai el mirall. Poesia és admetre la igualtat de les persones i quedar-nos amb la diferència. Poesia és agafar una paraula, estripar-la i veure que dins hi ha el poeta. Poesia és saber viure millor perquè el somni sigui més llarg. Poesia és obrir una porta i adonar-nos, com sempre, que som nosaltres que hem trucat per entrar.

Premi Viladot de Poesia

VALLROMANES 16.6.07

PACTE DE GOVERN A VALLROMANES

Primer fem una mica de memòria…

A les Municipals 2003 la forca “guanyadora” fou CiU (+ iVall) amb 386 vots (4 regidors), seguida d'ERC (3 regidors) i PSC (2 regidors). Aleshores, els "perdedors" es van ajuntar per a formar govern, i així és com Violant Mascaró esdevingué alcaldessa, efímera alcaldessa fins que fou censurada.

El mateix procés de formació de majories s’ha produït al Parlament de Catalunya on els tres partits “perdedors” (PSC+ERC+ICV) han pactat el Tripartit I i II deixant CiU a l’oposició malgrat ser la força “guanyadora” de les eleccions.

Legal, legítim i representatiu

Tot plegat, d’acord amb l'aritmètica dels sistema democràtic vigent, és ben legal i legítim. Si tu ho vas fer fa 4 anys en aquest mateix poble i ho segueixes fent a l’actual govern de la Generalitat, per què no ho podem fer els altres? A què ve tanta enrabiada i tants escarafalls? O és que només estàs a favor del sistema quan beneficia els teus interessos?

A més, en aquest cas, CiU + iVall sumen 474 vots (88 més que al 2003 i 127 més que ERC), és a dir, el 46,29% dels vots emesos. Per tant, la representativitat d’aquest nou govern està fora de qualsevol dubte atès que suposa un 12,4 % més que ERC (33,89%). El pacte entre CiU i iVall permet la governabilitat del nostre municipi i respon a la voluntat de la majoria dels vilatans.

Qui sembra vents, recull tempestats

MxV-ERC faria bé de reflexionar sobre les causes que l’han portat fins aquest atzucac. El seu característic modus operandi, la seva actitud sistemàticament agressiva carregada de crítica virulenta i destructiva, sovint basada en mentides i demagògia barata, entre el victimisme i el patetisme, només ha servit per atiar la crispació i dinamitar tots els ponts de diàleg amb la resta de formacions de manera que (talment el PP) s’han quedat aïllats políticament. Així no es pot anar pel món. S'ho han jugat al tot o res i els ha sortit RES (3+3=6 / 5+0=0). Aquest estil kamikaze de fer oposició és el que ara els condemna a seguir opositant 4 anys més. I no es tracta d'aspirar a la majoria absoluta, sinó de tenir menys rauxa i una mica més seny, perquè la política no és un show on tot s'hi val a qualsevol preu. Tanmateix sembla que no han après la lliçó i segueixen amb la seva dinàmica obtusa que els porta a escriure bajanades com aquesta: "iVall i CiU pacten prendre l’alcaldia a MésxVallromanes-Esquerra". Perquè et prenguin una cosa primer l'has de tenir!!

Estabilitat, honestedat, compromís i treball

Des de la seriositat i la moderació, el nou govern de Vallromanes garantitza l’estabilitat necessària per a poder desenvolupar un programa consensuat. L’anterior legislatura CiU+iVall ja van demostrar que les promeses electorals no són brindis al sol, sinó realitats tangibles: l’escola nova, el nou casal, l’ampliació de l’escola bressol, el web, la ràdio, el POUM, el carril bici, i un llarg etcètera. Aquest és i ha estat sempre el nostre compromís: treballar per a millorar la qualitat de vida de les vallromanines i els vallromanins, amb il·lusió i honestedat; perquè Vallromanes es mereix el millor.

ENTRELLUM us desitja una bona legislatura!

Retalls de premsa

Inspiracions [Erato]

Blogs & Rànquings

PAU_07-3

9 h. Geografia. Hi ha 17 alumnes de Terrassa que han arribat 10 minuts tard per culpa d'un embús monumental a l'autopista. L'opció A és un article de LV (22.10.05) que parla de la desforestació amazònica. La dada més esgarrifosa és que cada any desapareix la superfície equivalent a Catalunya (30.000 km²). Faig números i comprovo que, si la selva amazònica ocupa una extensió d'uns 6 milions de km², encara trigarà 200 anys a desaparèixer. L'opció B és un text que parla de la urbanització de baixa intensitat a Catalunya, és a dir, habitatges unifamiliars i adossades amb jardí, un model de creixement que implica tota una sèrie de problemes. A l'última plana de l'examen hi ha un mapa d'Àfrica que representa els diferents conflictes (internacionals, fronterers, guerres civils, independentismes armats...)

11 h. Història de l'art. Economia. Literatura castellana. Grec. Hi ha més matèries optatives, però a la meva aula han tocat aquestes. Obres que apareixen a la prova d'art: Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner), Discòbol (Miró), Jardí de les delícies (Bosch), Vil·la Capra (Palladio), La llibertat guiant al poble (Delacroix), Columna trajana, Tapís de la Creació i Columnata de Sant Pere del Vaticà (Bernini). Quina casualitat que hagin sortit dos dels meus quadres predilectes: Jardí de les delícies i La llibertat guiant al poble. He tingut l'ocasió de contemplar-los en directe, el primer al Prado i el segon al Louvre. A l'examen de literatura castellana han posat un fragment del Quijote (II, 64):

Dulcinea del Toboso es la más hermosa mujer en el mundo y yo el más desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta verdad.

13 h. Queden 9 alumnes a l'aula. Cares de cansament. Això s'acaba. Ara ve quan lo maten... Que les muses inspirin els correctors!

PAU_07-2
PAU_07-1

PAU_07-2

9 h. Filosofia. Descartes i Plató. He encertat la travessa en un 50%. Textos senzills. L'ànima és més fàcil de conèixer que el cos. Psicologia versus somatosofia. De l'ànima ho sabem gairebé tot, però del cos no en sabem gran cosa, encara som a les beceroles. El veritable coneixement no prové dels sentits perquè els sentits només ens mostren aparences, ombres. Sovint, rere les ombres, només hi ha la foscor.

La Naiara s'ha deixat les etiquetes identificadores a casa. Sort que el president del tribunal en té de recanvi.

Història. Un fragment del discurs del Sr. Ministro de Agricultura (15.6.1932) que parla de la reforma agrària. L'altra opció és un extracte de l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 el qual es refereix a les competències de la Generalitat en matèria d'ensenyament.

11 h. Llatí. Text per traduir de C. Nepot, més conegut per Cornelio Nepote. Parla de les darreres gestes d'Amílcar abans de dinyar-la. A l'exercici 3 (V o F) veig que apareix Ilerda com a indret important en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Totum revolutum significa "lloc desordenat on impera el caos". A l'exercici 4 pots escollir entre l'oratòria (Ciceró i tota la pesca) i la domus romana. En aquest examen els alumnes poden tenir el diccionari. Si obres el VOX per la pàgina 150 et trobes la domus molt ben dibuixada i molt ben explicada...

El paio que ha preparat l'examen s'ha cobert de glòria. Només hi ha una alumna que no té el VOX, sinó el llatí-català bàsic de l'Enciclopèdia el qual no està il·lustrat. Mala sort, xiqueta.

13 h. Matemàtiques aplicades a les ciències socials. Funcions, inequacions, problemes de beneficis, jaquetes i pantalons. Un rotllo. Mort de fàstic, em poso a escriure això.....

PAU_07-1

Sant Antoni

Avui no és el meu sant. Jo el celebro el 17 de gener. Tinc més d'ermità que de paleta.

PAU_07-1

9 h. Prova de català. Opció A: un text de Francesc Serés (De fems i de marbres, 2003) que parla de la solitud de l'adolescent, dels llibres com a refugi i escapatòria, de com el poble se'ns queda petit, de la necessitat d'eixamplar horitzons mitjançant viatges i lectures. Opció B: un article de Jordi Camps (El Punt, 3.1.07) que és una crítica de l'última pel·lícula de Clint Eastwood. Em fa gràcia trobar això al revers del quadern de preguntes:

Així rai. Estem salvats!

37 alumnes escrivint alhora. No hi ha dues cal·ligrafies iguals. La majoria són noies que pertanyen a centres de Terrassa, Canovelles i Polinyà. Des de la finestra albiro el Tibidabo i la torre de Collserola. Les orenetes sobrevolen els edificis del campus. Les busques avancen molt a poc a poc.

A l'hora del descans he sortit a fer un volt i m'he trobat un exalumne (J. R. Ariza) que estudia Art. M'ha ensenyat una exposició d'obres seves que es troba en un dels passadissos de la facultat. Fa dibuixos amb bolígraf on apareixen una infinitat de figures oníriques. Li he dit que em recorda molt Bosch. Ell anomena el seu estil automatisme figuratiu. Com que estaven penjats de la paret amb un simple fil, li han furtat un dels quadres, el que tenia més valor sentimental perquè estava dedicat a la seva xicota. S'ho ha pres amb optimisme. Segons ell, algú ha valorat tant la seva obra que ha decidit endur-se-la a casa.

11 h. Prova de castellà. Opció A: un text de Torcuato Luca de Tena que defineix l'art com tot allò que va més enllà de l'estricta necessitat. Opció B: Un fragment del BOE, en concret de la llei orgànica de protecció integral contra la violència de gènere (28.12.04). Quan he llegit "JUAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA" m'he quedat garratibat. Temes a escollir: la utilitat de l'art, els maltractaments i Blas de Otero.

La companya d'aula és diu Carme i és professora de biologia al Pau Vila de Sabadell en el qual també desenvolupa la seva tasca docent l'Antoni Dalmases.

13 h. Prova d'anglès. Audició: un programa de ràdio on entrevisten Donna Black, autora del best seller The Gioconda Connection. El text del Reading és molt sweet: parla de la mel i les abelles. El Writing et deixa triar entre fer un diàleg amb un shepherd (or farmer) o bé escriure una carta a un amic tot explicant-li l'argument d'un llibre que acabes de llegir titulat Death of Beekeeper. Oficis perduts. Moren les abelles i els apicultors. Té nassos això d'improvisar en anglès un diàleg amb un pastor!

Demà més.

Una altra perspectiva
PAU_06

Selectivitat_07

Com l'any passat, els propers tres matins (12, 13 i 14 de juny) me'ls passaré a l'aula 105 de la Facultat de Filosofia de la UAB. Tribunal 324. Molta sort a tots els aspirants.

RANVESPRE

Inspiracions [Erato]

L'espectacle poeticomusical que vam fer ahir va sortir molt rebé. Unes seixanta persones van poder gaudir-lo al Casal de Vallromanes. És un orgull pertànyer al Grup Erato. Joan, Jordi, Mariluz, mil gràcies pel vostre treball i la vostra il·lusió. Un agraïment especial al clarinetista (Joan Pardo), al tècnic de llum i so (Edgar Duran) i a la directora escènica (Mònica Fabregat). Aquí us deixo el video dels dos últims minuts de l'espectacle...

Tots el recitals

Més escriptors emblogats

Mentre algunes es lamenten de la manca d'inspiració tot afirmant que els blogs van de baixa, d'altres inicien la seva singladura bloguera. Dos noms que s'afegeixen a la catosfera literària: Vicenç Llorca i Toni Sala. Benvinguts!

Xavier Sàez & Jordi Morera

Som de la mateixa quinta. Vam estudiar al mateix col·legi. Jo jugava a bàsquet i ell a handbol. Els darrers 12 anys se'ls ha passat a la Paeria. Després de perdre la meitat dels vots, diu que dimiteix. La vida del polític (com la de l'escriptor) és molt dura. Xavi: més enllà de sigles i ideologies, vull enviar-te una cordial salutació bloguera. Bentornat a les aules, mestre...

Anit vam fer el sopar per celebrar la jubilació de la Mercè T. i del Jordi Morera, un altre profe de català que es jubila enguany. Quantes hores xerra que xerraràs, Jordi, sobretot de política. Afable, obert, un lluitador de la vella guàrdia; l'únic defecte és que ets d'ERC. Tant de bo tots els d'ERC fossin com tu, que hi pactaria a ulls clucs. Ara et jubiles de profe i seràs l'alcalde del teu poble: Tagamanent. Pactes amb el PSC per deixar fora CiU (no sé de què em sona això). Cada poble fa sa guerra. Et desitjo bona sort. Perquè et conec, sé que ho faràs bé.

Aquesta tarda, no t'ho perdis:

2006/2007

Haver sobreviscut un altre curs. Un altre curs a l'esquena dins la motxilla de la feina. Un altre curs d'ençà d'aquell setembre del 89 que vas incorporar-te al Vinyes Velles de Montornès després de tornar de la Honeymoon. Un altre curs ple de noms i de cares que se n'aniran... Te'n fas creus. Quants alumnes has tingut durant tots aquests anys? 2.000, 3.000, 5.000? On són? Què fan? Un altre curs assegut a la vora de la finestra, a la cantonada de la taula del departament de socials, a tocar de la calefacció, amb el Santi davant i la Mª Àngels a l'esquerra, barallant-te amb l'Elies per l'ordinador... Al final, no es tracta de matèries ni de qualificacions, sinó de persones. Són les persones amb les quals tractes les que fan que la teva feina tingui un valor. Els ulls que et miren i les orelles que t'escolten. Els cervells que es desvetllen o que s'adormen (perquè la filosofia és un dels somnífers més potents que ha inventat la humanitat). Quedaran els records, aquesta ressaca de les impressions (com diu Hume)... Un altre curs, sí. Baladres florits. Geranis de color roig.

Caïm i Abel

Algun dia els llibres d'història hauran d'explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d'explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d'aquest seguidisme botifler d'ERC el qual atorga al PSC (PSOE) tot el poder possible mentre Catalunya, amontillada, s'espanyolitza cada cop més. Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi. A mi només se m'acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel. El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya... La gelosia, l'enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: "He mort Pujol, he mort Pujol..." voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se'ls girarà la feina, que l'ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d'aliar-se amb l'enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d'hora, les coses cauen pel seu pes.

Tripartcirc

Es cans ja luden...

Baltasar Porcel: Felicitats!

NB: El que Heidegger diu exactament és que la llengua és la casa de l'ésser (Die Sprache ist das Haus des Seins)

Inspiracions

programa+
Escolta un dels poemes

Assemblearisme

Un partit assembleari és com una família on els fills decideixen a quina hora han de tornar a casa o com una escola on els alumnes voten quines preguntes han de sortir a l'examen. Confondre la democràcia representativa amb l'assemblearisme és la liquidació automàtica de la política. Aleshores, per què ens calen pares, professors i polítics? Un partit assembleari no és un partit, sinó Can Pixa.

Primera comunió

Ahir vaig assistir a la comunió del Víctor, un nebot meu. No entenc per què segueix existint encara aquesta tronada tradició. La Seo de Lleida estava plena de familiars endiumenjats pendents d'unes criatures disfressades ridículament. Mentre el capellà estava fotent el sermó, jo em fotia una canya a la terrassa del bar que han posat (molt ben posat) allà dalt, amb unes vistes magnífiques de la ciutat; ideal per anar a prendre un gintònic les nits d'estiu. El millor de les comunions (bateigs, casaments i altres cerimònies absurdes) és el banquet. Vam anar a Balaguer i vam dinar a redós d'un alzinar molt agradable. Fa dos anys que també va fer la comunió l'Anna, una altra neboda meva. Aleshores vam dinar a la pineda del mític Cal Nenet de Butsènit. Vaig escriure-li la següent dedicatòria en el llibre de records (un d'aquests llibres tan kitsch):