Post Sant Jordi

Ja està. Ja tornem a ser a casa, pau i tranquil·litat. Sant Jordi és una bogeria. Riuades de gent amunt i avall. Llibres mercaderia. Signatures a preu fet. Ja està. Fins l'any vinent. Un escriptor no pot caure tan baix. Semblem verdulaires a la paradeta esperant que ens comprin el producte.

Saludo Martí Domínguez i Albert Villaró.

Asseguts, a la meva dreta: el Dr. Corbella, Xavier Graset, Isma Prados; a l'esquerra: Jordi Julià, Toni Tortajada, Enric Calpena... El que ha signat més llibres ha estat el cuiner.

Gràcies Oriol & Natàlia & Jordi

La veritable literatura no té res a veure amb aquest cafarnaüm.

SANT JORDI 07

Estaré signant a Barcelona:

18 -19 h. Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón)

19 - 20 h. Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

Rusiñol, Satie, Israel Clarà i Josep de Flix

1. Cap al tard. Vetllada teatral al Casal de Vallromanes amb Ramon Madaula fent de Rusiñol. Un monòleg dirigit per la Sílvia Munt i embolcallat per la misteriosa música de Satie. Apunts:

   Sóc esclau de lo que fuig. Es dubtava amb una amargor indefinible. L'art s'ha convertit en xifres. La inconsciència és un llibre alegre. L'experiència és un llibre tristíssim. La morfina, la morfina... era l'anul·lament de la matèria. Em curo les malures de l'esperit treballant. No hi creguem en l'equilibri: l'equilibri és la mort. Els que busquen la veritat es mereixen el càstig de trobar-la. Al món hi ha qui cria canaris i hi ha qui cria necessitats. Delitosa indecisió (jugar a l'aventura). Jo mandro, tu mandres, ell mandra, nosaltres mandrem, vosaltres mandreu, ells mandren. Visca la mandra! Aquest país d'apagallums. El modernisme és l'art que els uns desitgen i els altres temen. En la soledat, i en ella tan sols es troba la poesia. Desert de fosca. La vida rai, el que és horrible és haver de deixar de pintar per sempre. L'ànima creix a mida que el cos s'asseca. Sóc un caminant de la terra. Mig hora abans de morir encara pensaré en el quadre pòstum.
   

2. III Premi Vallromanes de Poesia. Encabat de la representació lliurem el premi. Em toca fer de portaveu del jurat. S'havien presentat 29 originals. El guanyador d'enguany és Israel Clarà amb l'obra Cada dia. Clarà ja ha guanyat altres premis, té una desena de llibres publicats i és el factòtum de l'editorial Omicron de Badalona. El poemari guanyador sortirà publicat el mes de juny. M'ha demanat que li faci el pròleg. Us deixo un dels poemes:

   T'estimaré a l'abril

   T'estimaré a l'abril, quan la pluja traspassi

   les fronteres de l’aigua, dels camps oberts, del cel,

   encara molt més blau que quan tu el contemplaves,

   i faré que la terra t’assaoni les mans

   amb què modeles, ombra d’un escultor terrible,

   el rostre transparent, la calç de les parets

   per on t’enfiles plena d’estiu i vida nova.

   A l’infinit, viatja per claredats nocturnes

   i que el cos t’acompanyi pels bancals de l’amor,

   i recordi el teu verd els crims entre les roses,

   l’hivern que perd el nom perquè es fa primavera.

   T’estimaré a l’abril amb aquella certesa

   que fa enllaçar els meus braços amb els de la teva heura.

PS1: Descobreixo que un company d'institut és poeta. El nom de ploma és el seu gentilici: Josep de Flix.

PS2: Rebo un mail...

Benvolgut Toni,

Volia agrair-te que m'hagis fet arribar l'enllaç a la teva crònica de la meva visita a Vallromanes i, almenys en el text, del sopar posterior a Lliçà de Vall.

Hem de treballar de valent, com deia en el sopar, en aquestes darreres setmanes a Vallromanes i a tot el Vallès Oriental. La fita paga la pena.

Gràcies pels comentaris sobre l'ensenyament. Tinc força contactes sobre aquest tema, perquè crec que és un dels principals problemes i reptes que tenim.

Una abraçada igualment.

Artur Mas
President de CiU

Interessant

Analfabets polítics

L'Oracle Imminent per Sant Jordi

Diumenge al matí (12 h.) estaré signant llibres a la Plaça de l'Església de Vallromanes.

Dilluns a Barcelona:

18 h. Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón)

19 h. Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

Levante ha publicat una ressenya de L_OI al suplement Posdata (p.4)

Vilaweb també cita L_OI al seu Especial Sant Jordi dins l'apartat "Blocs de paper".

Més ressenyes de L_OI

WEB DEL LLIBRE

Whilly Foc

Com que l'altre dia vaig parlar del blog de la Dunia Montenegro, alguns no volen ser menys i m'han enviat un mail...

Hola Toni, He visitat el teu blog, i veig que ets aficionat als blogs, t'invito a què visitis el meu www.whillyfoc.com, on explico el dia a dia de manera natural i desenfadada el món del porno des de dins. Salutacions.

No se'm cauen el anells per publicitar blogs aliens, ni que sigui el blog d'un noi que intenta guanyar-se la vida amb la seva titola.

Tengo una buena erección, aguante, expresividad y le se transmitir a las escenas fuerza, ritmo y ganas. Tengo habilidad para actuar, sé que hay lugar para un actor de mi perfil en el panorama del porno, dónde mucha gente se puede sentir identificada conmigo. Pues ADELANTE. A hacer realidad tus sueños.

Cadascú fa el que pot amb allò que li ha donat la mare natura. Almenys això va de debò i és molt més divertit que entabanar els lectors amb falses calcetes escanejades. Xafardegeu, xafardegeu, que l'enveja pot ser molt sana...

Més canvis educatius

Sembla ser que tornaran a fer canvis que afectaran l'assignatura que imparteixo des de fa 18 cursos. Tant me fa. Amb l'enyorat COU o amb la merdeta de batxillerat LOGSE, sota el règim polític que sigui, faci fred o calor, la filosofia sempre ha consistit en el mateix: desvirgar cervells innocents, desvetllar l'esperit crític, ensenyar a pensar, obrir les ments... Jo no he fet res més durant tots aquests anys, i per això em paguen. Que ara es digui Filosofia i Ciutadania o Filosofia i Mandangues no és important; l'important és que, més enllà de títols i temaris, currícula i collonades, la filosofia sempre ha sigut i serà el mateix d'ençà que uns quants grecs la van inventar: el camí que mena fora de la caverna, la recerca de la llum rere les ombres, la seducció del Logos que no en té prou amb les aparences. Poden canviar el que vulguin, que jo seguiré ensenyant el que sempre he ensenyat: la conquesta de l'autonomia individual a través de la reflexió lúcida, el poder de la paraula alliberadora, aquesta experiència radical, personal i intransferible que ens converteix en actors conscients i responsables d'aquesta comèdia anomenada vida...

Primaveritats

L'època en què les noies es treuen la roba ensenyant més pell, més carn, badant-se talment flors de pètals delicats, mostrant-se belles i temptadores: els braços nus, les cames nues, l'ofrena del seu cos al déu solar; serpentívoles, surten del pou fosc de l'hivern per a regalar-nos el goig de la pura contemplació, la vida desclosa, transparent, veritable. Obviar-ho és impossible. Sucumbim sense remei a la visió de l'intangible. No ens n'amaguem: som pagans.

La casa s'omple de formigues; abelles i abegots zumzegen per les glicines en una orgia xuclatòria d'inconfusible bonior; esclaten poncelles; el vol de les papallones sembla erràtic, que no erroni.

M'has tornat a somriure. Quan somrius el cel és molt més clar i el cor batega sense entrebancs. Quan somrius sóc més tendre, com aquest sembrat que brulla, roselles envermellint els marges, la vida sempre tan adorable.

Començo a explicar Nietzsche. Cada any, quan em toca fer la primera classe de Nietzsche, noto un pessigolleig a l'estómac; és com si tot el curs hagués estat només un preludi per aquest moment. El vitalisme nietzscheà coincideix amb l'exorbitant vitalitat primaveral. Al costat d'ell, la resta de filòsofs empal·lideixen. Potser és que, a més de filòsof, era poeta. Signava Vogelfrei...

Dies Alles bin ich, schaudernd fühl' ich's nach:
Verführter Schmetterling, einsame Blume,
Der Geyer und der jähe Eisesbach,
Des Sturmes Stöhnen; alles dir zum Ruhme.

Sóc tot això, ho comprenc corglaçat:
papallona seductora, flor solitària,
el voltor i el sobtat torrent glacial,
gemecs de la tempesta; tot en la teva glòria.

powered by ODEO

Més apadrinaments

Hi ha dos verbs que m'encanten: irrompre i perpetrar. Verbs amb erres i pes contundents, sonores, violentes... Irrompre i perpetrar.

Que les apadrini algú, sisplau.

Sevillanes per Sant Jordi (II)

L'amic Sani ha deixat un llarg i interessant comentari al post Sevillanes per Sant Jordi. També l'ha penjat al seu blog. La meva resposta provisional és aquesta:

Dear Sani, t'agraeixo aquest comentari tan llarg, sobretot perquè planteges qüestions molt interessants la resposta de les quals, personalment, no acabo de tenir clara. Al meu post sobre les sevillanes només em lamentava de què una diada com la de Sant Jordi acabi reduint-se a un entreteniment més, fet greu tractant-se d'un centre d'ensenyament on se suposa que els alumnes haurien d'aprendre la veritable significació de les coses.

Sobre això de la Catalunya catalana no cal que pateixis ni tinguis por. Estic d'acord amb lo de Globalunya, però aquest discurs globalista i multicultuguai (forumesc) no ens hauria de fer oblidar que tenim una llengua i una cultura pròpies que hem de promoure i defensar si no volem acabar diluïts en aquesta olla barrejada on tot val i ningú no sap a què atenir-se. Perquè en tenim cura nosaltres (els catalans) o ja podem plegar. Crec que tu i jo entenem perfectament què significa "català", no? Si, com sembla, tu optes pel poti-poti plurimundial, la barreja-campi-qui-pugui, Catalunya RIP. Només ho constato. A tu et sembla bé. A mi no. C'est tout.

Val a dir que, al nostre centre, a banda dels tallers esmentats, també es farà un acte més "acadèmic" en el qual es lliuraran els premis del concurs literari i de dibuix. El Departament de Llengües és l'encarregat d'organitzar-lo. L'any passat em van convidar a participar-hi.

Disbarats

El problema no és que un tarat irrompi en una escola disparant a tort i a dret; el problema és que el país en el qual han ocorregut aquests fets va irrompre fa quatre anys en un altre país fent el mateix... i el disbarat no s'atura.

Sevillanes per Sant Jordi

La diada de Sant Jordi s'ha de celebrar. Al nostre institut, en comptes de fer classes, farem "una altra cosa". ¿Com entretenir els alumnes tot el matí? Amb tallers, tallers diversos, variats i divertits. Llegeixo la llista i m'esgarrifo: taller de sudokus, de ping-pong, de cuina, de papiroflèxia, de sevillanes!!! Sí: el dia de Sant Jordi al meu insti ballarem sevillanes.

Ja sé que coincideix amb la Feria de Abril, ja sé que Montilla-Moliner és presideng, ja sé que treballo a la soferta àrea metropolitana, ja sé que la Catalunya catalana agonitza veloçment... però mai no m'hagués pensat que acabaria ballant sevillanes al meu lloc de treball el dia de Sant Jordi. Posats a ballar, tindria més lògica que balléssim sardanes, no? ¿Sardanas? ¿Eso qué es? Andalunya.

Jo he preparat un taller de blogs, perquè té a veure amb l'escriure i Sant Jordi va d'això, però molt em temo que, amb tanta competència, no s'hi apuntarà ningú.

Les fonts de Vallromanes

Sobre el mapa, al terme municipal de Vallromanes hi ha 36 fonts. Moltes fonts. Jo no he pogut o no he sabut trobar-les totes. La majoria estan abandonades, embardissades, perdudes per sempre més. Les poques que encara perduren es troben en un estat lamentable. Moltes s'han estroncat. Val a dir que les meves fonts preferides són les de Sant Joaquim i Santa Anna, ambdues situades en el torrent de Can Lairet.

El nou Centre Excusionista de Vallromanes (blog) m'ha encomanat que organitzi una passejada popular per les fonts del nostre poble. L'itinerari que estic preparant el podeu consultar aquí: Google maps (una eina molt útil que us recomano). La sortida està prevista per al matí del diumenge dia 13 de maig.

Dunia Montenegro

Tip de presumptes blogs eròtics perpetrats per farsants que es fan passar per dona, us presento un autèntic blog porno fet per una diva brasilera que viu a Barcelona. Vaig poder contemplar i admirar la Dunia al Saló del Sexe en Català. Entre totes les actrius que voltaven per allí, ella brillava amb llum pròpia. Fixeu-vos en el disseny del seu blog. No us sona aquest fons fúcsia?

Maria de la Pau Dobler

En la meva darrera estada a Mallorca, amb motiu de la recepció del Premi Nadal Batle, vaig tenir l'ocasió de conèixer l'exmarit de la MPJ. La rumorologia mallorquina comenta que la popular escriptora planetària és una màquina de fer doblers. Estic segur que el Dr. Corbella, eminent psiquiatre, podria diagnosticar sense problema quina mena de síndrome pateix la seva estimada... A veure si l'endevineu.

Walking shadow

"Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica."

Francesc Macià, 14 d’abril de 1931

Life's but a walking shadow, a poor player / That struts and frets his hour upon the stage / And then is heard no more: it is a tale / Told by an idiot, full of sound and fury, / Signifying nothing. -

William Shakespeare, Macbeth, Act V, Scene 5

Recull 07

Hi ha moltes maneres de guanyar i moltes maneres de perdre. Jo no he guanyat tots els premis als quals m'he presentat. Només faltaria! Calculo que per cada premi que he guanyat n'he perdut tres. La proporció 1/3 és prou acceptable.

Doncs bé, us he d'informar que he perdut el Premi Recull de Poesia Benet Ribas d'enguany. L'he perdut, sí, però molt dignament.

M'arriba l'últim número de la revista Recull (Any LXXXVII, número 1.960) on apareix publicada (pp. 14-17) l'acta de concessió del premi. Surt la llista dels títols i dels autors dels 51 originals presentats, les obres classificades i les tres votacions que van fer falta fins arribar al veredicte final. Tot un prodigi de transparència que podrien imitar alguns dels premis més nostrats. Com que sóc xafarder de mena, em fixo en els participants. Puc identificar alguns coneguts que, vet aquí, són bloggers: LD, OP, JC, RV, EA...

Em sap greu, però aquest cop no hi ha hagut sort. Tanmateix, en el meu cas no em puc queixar. Vaig presentar l'obra titulada Un gripau al jardí, un recull d'alguns dels poemes postejats a ENTRELLUM. Mireu com van anar les votacions...

UGAJ apareix entre les 13 classificades. A la primera votació va aconseguir 3 vots, a la segona 4 (el mateixos que l'obra finalista i la guanyadora), i va perdre la tercera votació. No està malament. Podríem dir, doncs, que el meu poemari va quedar el tercer.

El finalista és un vell conegut de tots els premis literaris: Joan Carles González Pujalte, un veritable professional en aquest sentit. Mataroní i col·lega de professió. Deu ser l'home que més premis literaris ha guanyat en aquest país (l'únic país del món on hi ha més premis literaris que escriptors). A Vallromanes, per exemple, ja l'hem premiat dos cops. I el paio va i es torna a presentar enguany! El seu estil és inconfusible. Jaume Bosch -el guanyador- no em sona de res.

El jurat del Recull em mereix tot el respecte, però val a dir que passarà a la història per no haver premiat UGAJ. Temps al temps...

Un tal elephteria deixa la seva cagadeta a ENTRELLUM

Artur Mas a Vallromanes

Aquest dijous Artur Mas va presentar Maria Cabot, alcaldessa i cap de llista de CiU a Vallromanes. Eren les 19:30 quan baixava de l'Audi A6. A l'acte també s'hi va afegir Felip Puig, il·lustre veí del nostre municipi. Com que havia deixat de ploure vam passejar riera amunt fins al flamant Casal (encara no fa tres mesos que el vam inaugurar). Durant el trajecte que va des del Casal fins a la Plaça de l'Ajuntament vaig tenir ocasió de parlar amb ell. En saber que era professor em va demanar el parer sobre la veritable situació de l'ensenyament. Vaig ser molt clar i contundent. Ell m'escoltava amb atenció tot intercalant algun comentari amb el qual demostrava la seva inquietud.

A quarts de nou tornàvem a ser al local de CiU, que ja era ple de gom a gom. Dempeus (no hi havia prou cadires) l'Artur va improvisar unes paraules i va respondre algunes preguntes que li van plantejar. Ens quedava el temps just per a brindar amb una copa de cava i marxar cap a Lliçà de Vall per tal d'assistir al sopar multitudinari de la presentació dels caps de llista del Vallès Oriental.

Multitudinari, impressionant. Al pavelló poliesportiu no hi cabia ni una agulla: 1.000 comensals entaulats. 43 candidats, un per cada poble de la comarca, van pujar a l'escenari. La nostra alcaldessa presidia la taula de Vallromanes. La Marisa és una dona preparada i amb experiència que ha fet molt pel nostre poble. La classe i l'educació de la Marisa és estratosfèrica. Els candidats dels altres partits no li arriben ni a la sola de la sabata. Alguns imbècils li retreuen que és massa gran, que s'hauria de jubilar. Es nota que no han llegit La República de Plató. A més, per damunt de sigles polítiques, és amiga meva.

Acabats de sopar l'Artur Mas va fer el seu parlament. Optimisme. Ambició. Lluita. El nostre rival no és el Tripartit, sinó l'abstenció. El 27 de maig el mapa de Catalunya ha de tornar a ser blau. Més encara. Només queden sis setmanes.

(Les fotos les va fer Joan Bautista Hernández. Mil gràcies, Joan!)

Els castradors

L'odi uneix més que l'amor.

Perversitat

La núvia surt del restaurant quan comença a ploure. La perversitat de les gotes relliscant sobre el parabrisa del cotxe. El cel regalima. Passi el que passi, no tinc por del futur.

Top d'Alianzo

Al blog de Saül Gordillo llegeixo el següent comentari de Pere Valls:

TOP10 DE L'ALIANZO

Pere Valls| Adreça electrònica | dijous, 12 d'abril de 2007 | 01:37h

Pel que he pogut saber l'Alianzo és el rànquing més exacte que hi ha per mesurar el nivell d'IMPORTÀNCIA dels blogs al nostre país en concret. No està basat en la inscripció prèvia, sinó que rastregen tota la xarxa. Jo he treballat amb ells i us puc assegurar que es un sistema molt seriós que combina diferents nivells de seguiment: ranking alexa, technorati, enllaços, comentaris sobre el blog en altres blogs, gestió i puntualitat, etc. És millor que el catalexa o qualsevol altre com technorati perquè segueix una combinació de tots ells. El motor de búsqueda d'idioma es basa en els primers tres posts del blog i rastreja dominis .cat, .com i .net, ara incorporaran .org i també segueix els subdominis cosa que no fa technorati. Per exemple hi ha blogs en technorati que no estan molt alts perquè tenen doble arrel tipus canvi de secció, categoria o idioma. Estar entre els 10 primers en Alianzo llengua catalana és una gran cosa perquè compteu que quan jo vaig deixar de col·laborar amb ells (fa dos mesos) el volum de blogs en català que utilitzen per crear la llista dels top 100 rondava els 2200. No està mal, oi? Us vull felicitar als que figureu en els primers llocs perquè és molt difícil i s'ha d'estar a sobre del blog molt més del que sembla. Si no tens una mitjana de 400 visites diàries o 10 comentaris al dia es impossible sortir entre el top10, però per estar entre els 3 primers pel que sé has de rondar els 1500 o 2000 impactes al dia. Quelcom molt difícil amb una catosfera tant competitiva...

Gràcies per la felicitació, Pere. (M'he pres al llibertat de corregir-te algunes faltes). No fa gaire vaig constatar que aquest humil blog es trobava situat en el cinquè lloc del rànquing que esmentes. Des de fa uns dies veig que he pujat un lloc i ara em trobo en la quarta posició. Si el que dius és veritat, m'omple d'orgull i satisfacció. ENTRELLUM, aleshores, deu ser un blog IMPORTANT, dels més importants en català. Mira qui va al davant i mira qui va al darrere...