Enyoro

Encara no hi ha roses al jardí. El zumzeig de les abelles a la glicina. Les primeres espases del lilà. Enyoro les tulipes. El sol mandrós s'obre pas entre les fulles de l'olivera. La bellesa perfecta del cirerer florit. L'ocellam fa fressa. El gaig, la puput, el pit-roig, les tórtores, la merla de bec ataronjat... Cada ocell parla la seva llengua. Enyoro el rossinyol. Enyoro les roses absents i els llavis que no besaré mai. Aquest cel sense núvols, intacte, verge. Primer diumenge d'abril. Sant Jordi encara no ha mort el Drac...

Mil gràcies

Gràcies a la meva magnífica traductora a l'italià
Gràcies als amics del sud
Gràcies als deixebles
Gràcies

Passeig de Gràcia 105, 9a. planta

Marc Vidal + Marc Arza + Xavier Mir

Les meves intervencions:

Benvinguda primavera

M'han convidat a celebrar l'arribada de la primavera. L'amic que ho organitza ha enviat aquesta targeta:

És la primera vegada que assistiré a un acte d'aquesta mena. Malgrat les aparences, encara queda gent interessant i original... Ja us explicaré com ha anat la cosa.

Mira que hi ha gent exagerada!

Ja tenim la coberta del llibre!

Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i més de 100 persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.

Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre La catosfera literària. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí... Potser encara faran algun retoc, però mireu, mireu quina patxoca que fa:

19:00 Marc Volpini, el dissenyador de Cossetània, m'acaba d'enviar aquesta genial simulació tridimensional de com quedarà el llibre (punxeu-la, punxeu-la):

Se'n fan ressó:
La Pedra a la Tordera
[bauen_Blog]
Tens un racó dalt del món
Blog d'en Francesc Puigcarbó
Tot és possible
BloGuejat
Núria Aupí
Meo Quidem Animo
Cinc cèntims
Més content que un gínjol
Nausica
Veo... veo
Els dies i les dones
L'Escriptori
LlunÀtic
Cal Seixanta
RdY
Castells de cartes
Antaviana
Cupressus sempervirens
De Roquetes vinc...
De passeig
Meditacions des de l'esfera
Poemes des de l'Alguer
El pèndol de les petites oscil·lacions
Emigdi Subirats
Marina Martori
Ara plou
Filant prim
Nau Argos
Diari d'Albert Balada
Més llibres, més lliures
L'altra cara de la lluna
Salms
Marta Insa
Violette Moulin
Apunts des de dalt del baobab
Verba volant, scripta manent
Telediario de TV1

Nova ressenya de L_OI

El dia del pare l'amic Josep Manel va rebre un regal molt especial...

Gràcies pel teu post!

Totes les ressenyes de L_OI

Videocomentaristes

Ja fa dies que el videoblog de l'Artur Mas admet videocomentaris. D'aquesta manera fa un pas endavant en l'evolució cap al veritable Web 2.0 d'acord amb les reivindicacions que alguns blogaires li vam fer a la trobada que vam tenir amb ell el passat mes de novembre. Per ara han aparegut tres vídeos gravats per tres joves, dues noies (molt maques) i un noi (no tan maco). La darrera, amb accent lleidatà, pregunta pel polèmic transvasament del Segre... He estat temptat de gravar alguna pregunta i enviar-la-hi, però he resistit la temptació.

Aquest dijous un sarpat de blogaires ens trobarem amb el conseller Huguet per a parlar de la Catosfera, les Jornades, el web 2.0, el ciberactivisme, el periodisme ciutadà, el Twitter, el Facebook... ¿Voleu que li pregunti alguna cosa concreta al conseller?

Capvespre 28.3.08

Text inicial: El futur. Dia Mundial de la Poesia (poema de Josep Piera: La poesia). Actes a Vallromanes aquest cap de setmana: dissabte al vespre "Goma gom" del grup Chapertons (Casal) i diumenge al matí Campionat de ping-pong (Carpa). Situació del Tibet i la Xina. Cançó de Lisa Stansfield. Dues exposicions al CaixaForum: "Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident" i "Chaplin en imatges". "Picassos" a la gal·leria A/34. Pulchrum, Verum, Bonum. Hotel California d'Eagles. Mort de Josep Benet. Lyrikline.org. Poema d'Anna Montero: Eternitat. The Rolling Stones: Angie.

CAPVESPRE

Cap de setmana

Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.

El futur

Miro la flor, blanca i fràgil, i imagino la cirera, el fruit vermell i sucós que serà dintre de dos mesos. Els pètals delicats que ara tremolen amb la brisa matinera esdevindran carn que regalimarà dolcesa. La miro i imagino el futur mentre el silenci envaeix el bosc d'absència. Vindré a buscar-te quan siguis gran i et menjaré sencera.

Benvingut, Marc!

La tragèdia

La tragèdia del montillisme (i del sociatisme en general) és que veritablement representa el que és la nostra societat. No hem d'oblidar mai que un polític és un "representant" dels ciutadans. El ciutadà necessita "identificar-se" amb el candidat. Si governa la incultura, la grisor, la mediocritat... és que la societat és majoritàriament inculta, gris i mediocre. Aquesta és la principal perversió del règim democràtic: la tirania de la majoria. Ho sabia Plató com ho sabia Tocqueville, i avui ho patim més que mai. Una societat plena de garrulos i analfabets funcionals només pot escollir governants cutres i lamentables. ¿O què collons esperàveu, de la idiòcia generalitzada? No cal donar-hi més tombs. Aquesta Catalunya descatalanitzada (ravalera i acornellada) ens porta ineluctablement cap aquí. I encara les veurem de més grosses. Entre l'espanyolisme que ens escanya i el caïnisme que ens esquartera, tenim els dies comptats. La tragèdia del montillisme seria còmica (com ara la catarsi poc reeixida del Polònia) si no fos que demostra que la política, com tantes altres coses, és un subproducte -sovint putrefacte- de la realitat real. A mi, més que els polítics, el que realment em preocupa és la realitat. I la realitat cada cop és més lletja i depriment. La realitat cada cop fot més fàstic. Sort que sempre ens quedarà la Poesia.

Solvitur ambulando

De vegades em pregunto per què m'agrada tant caminar. La vida sedentària que portem no és gaire bona per a la circulació sanguínia. Caminant es mouen les cames, la sang corre pertot, cervell inclòs. Però més enllà de la motivació física, caminar suposa quelcom més. Nietzsche no feia una altra cosa per les muntanyes suïsses. Fins i tot té un llibre deliciós titulat El caminant i la seva ombra. Crec que és allí on diu que no t'has de refiar mai d'una idea que se t'hagi acudit assegut. Pessoa (per citar un altre mestre) solia escriure dempeus. Quan camino noto que les neurones funcionen millor, oblido les cames, el paisatge, i la meva ment discorre lliure, més clara, més nítida. Coses que abans no aconseguia desembrollar, caminant se'm descabdellen. Sempre he fet el mateix: davant d'un problema, d'una aporia, d'un atzucac... m'he aixecat i m'he posat a caminar. Escriure és caminar amb les paraules, però jo us recomano caminar amb les cames. Caminant trobareu la solució de tot plegat.

Marxa ràpida

Arribo de la feina i dino tres galetes de soia, un bocí d'Emmental i una culleradeta de mel. Em poso a caminar. Casa > Roca Foradada > Can Maimó > Font de Can Mamet > Creu d'en Boquet > Sant Mateu > Can Gurguí > Casa. Dues hores de marxa ràpida. Estic tornant a recuperar la forma que vaig perdre a l'hivern. Un espectacle de núvols inquiets emblanquinant el cel. Encara queda un polsim de neu al capdamunt del Montseny.

Carod és un cadàver polític. Montilla el seu enterramorts.

Dia de la Mona

1. Enllestint el capítol sobre Literatura 2.0 que formarà part d'un llibre col·lectiu.
2. Confirmada l'assistència a la trobada informal entre el conseller Josep Huguet i diversos blocaires catalans (posposada el 3 de març) que tindrà lloc el 3 d'abril, dijous, a 2/4 de 7 de la tarda a la seu del departament d'Innovació, Universitats i Empresa per tractar temes com els blocs, la catosfera, la web 2.0, el twitter, etc.
3. El millor formatge del món és el Cabrales.
4. Tota la tarda escoltant Schiller.
5. Demà toca treballar.
   

Diumenge de Resurrecció

Ressuscita ENTRELLUM després d'una llarga setmana de recés (del qual no explicaré res perquè ha estat quelcom estrictament privat). Ressuscita també la Natura després de la pedregada d'ahir i la benèfica pluja posterior. Ja ho va dir Tales, el vell savi de Milet: l'aigua és el principi (ἀρχή) de tot, la font de la vida...

Diumenge de Resurrecció. Floreix la glicina. Han tornat les orenetes. Matí radiant, nítid, meravellós. M'he llevat i he caminat dues hores i mitja. Quin gust endinsar-se pel bosc xop! El Montseny nevat. La mar grandiosa i blava. La molsa sobre la Pedra del Diable. Déu és la Natura. La φύσις sagrada i adorable. La resta galindaines i antropomorfismes ridículs. A la tarda el cel s'ha tornat a ennuvolar...

A Catalunya l'únic beneficiari del tripartit és el PSC

Escolta l'últim programa

A 1.000 km. de casa

Una setmana completament desconnectat. Lluny de les rutines. La marea puja i baixa. Se'm fa molt costa amunt escriure...

Wir fahren nach Lisabon

Des de Sant Mateu

Papallona groga



Gravacions fetes amb una Canon IXUS 860 IS

CAPVESPRE

Anar per lliure

És el problema d'anar per lliure. Ni institucionalismes ni capelletes ni gregarismes. No seguir cap consigna ni cap prejudici ni cap tòpic. Escriure el que vols i quedar-te tan ample. La meva remuneració són les vostres visites. Escric perquè vull que el meus lectors siguin més lliures. Trobareu les meves paraules entre llums i ombres, absolutament contingents. M'espera una santa setmana de vacances...

[Porto 3 dies sense poder accedir al hotmail des de casa]

UCP

Delenda est?

[Avís: aquest post pot ferir seriosament la seva sensibilitat]

Aquests darrers comicis el sociatisme espanyolista que viu i treballa a Catalunya ha votat massivament Zapatero (1.672.777 vots), però quan arriben les eleccions autonòmiques i ha de votar PSC la cosa canvia (796.173 vots), perquè a la majoria d'aquests votants sociates els sobra la C de Catalunya. Llavors s'abstenen o vés a saber. La paradoxa apareix quan, a sobre, ens volen vendre que els 25 diputats del PSC representen el "catalanisme" a Madrid. Es que me troncho de risa.

Per a treure tots aquests vots, la Chaconeta ha hagut de declarar-se "filla de Zapatero" i -oh, caputxeta prenyadeta-, míting rere míting, apel·lar a la por més atàvica: "¡¡¡Que vuelve el lobo, que vuelve el lobo!!!" [Llop = Rajoy = PP = la dreta neofranquista = els requetedolents]. Sense cap altra proposta en positiu...

El sociatisme espanyolista (ara s'ha posat de moda dir-ne "unionista"), que viu i treballa a l'Andaluña profunda, ho té claríssim: vota en clau espanyola. Són els okupes que no senten seva la casa que els acull ("me siento antes español que catalán" "Esto es España"). (Antoni Puigverd parla d'"el acatalanismo de Estopa o la Juani").

I que consti que, amb tot això, no vull dir que el "llop" sigui millor ni més desitjable que la "caputxeta". El que vull dir és que o bastim aviat "La Casa Gran del Catalanisme" o ja podem anar resant les absoltes. Com diu el refrany: "De fora vingueren i Montilla ens foteren (amb l'inestimable ajut dels botiflers de Ca l'Avellana -289.927 vots-)

Viure per a veure. (O era per a beure?). Catalonia delenda est?