La enorme abstención (más de 50 por ciento) fue el dato más inquietante en la consulta del 18 de junio. Antoni Ibáñez Ros, en su blog Entrellum, escribió que "el verdadero problema de Cataluña" está constituido por los dos millones 630 mil 162 "catalanes idiotas que se han abstenido de participar en el juego democrático" y que representan a "una Cataluña cada vez más desintegrada e invertebrada, cada vez más indiferente a su propio destino".
Vale la pena, hispanohablantes lectores, hacer un poquito de esfuerzo mental y leer unas líneas en la lengua de Ramón Llull, o Raimundo Lulio...
(La Jornada, Navegaciones, Voces sobre el Estatut, Pedro Miguel 22.6.06)
23.6.06
ENTRELLUM des de Mèxic...
22.6.06
SELECTIVITAT-3
SELECTIVITAT-3Em llevo d'hora (cada cop necessito dormir menys), em poso a la taula del jardí amb la fresqueta matinera, al costat dels bambús (que són unes bèsties que no paren de créixer, alguns ja fan 5 metres!), i vaig fent fins que el sol és ben alt. Si m'ho proposo, puc enllestir-ho en tres dies. Corregint m'enxamparà la revetlla de Sant Joan.
(11:45) Molta calor. Ara s'examinen de Química, Ciències de la Terra i Dibuix Tècnic. La fressa dels regles i els escaires. Ha vingut en joanet a veure'm. Hem anat al bar de la Plaça Cívica. Jo he pres un Cacaolat fred i ell un cafè amb gel. Hem parlat de la catosfera i altres coses. Avui plego una mica abans: a les 12:30.
Un alumne se'ns ha adormit. Molt prim, porta els cabells llargs en forma de rasta. Ha recolzat el cap sobre l'avantbraç esquerre i s'ha quedat fregit. La son o els porros, vés a saber, o ambdues coses juntes. He hagut d'acostar-me i tocar-li la cara (plena d'acne, ecs): "Et passa res?" -li he preguntat. Ha obert els ulls i ha dit: "No. Estic pensant..."
He tingut sort amb la meva companya d'aula: una professora de català de Sant Cugat. A l'altra aula, per exemple, hi ha una professora de matemàtiques vegetariana. Vade retro! He conegut poca gent tan dogmàtica com els vegetarians, potser els de l'Opus. I això que vaig ser vegetarià durant sis mesos... La meva companya d'aula avui porta faldilles i les seves cames depilades fan goig. Una dona amb faldilles és una dona amb faldilles. Permeteu-me la tautologia, però jo ja m'entenc. Cada vegada és més difícil veure dones femenines. Busques muses i només trobes gallimarsots. Els poetes ho tenim malament en aquests temps de misèria unisex.
La fragància de l'herba tallada envaeix l'aula... Els alumnes passen fulls, premen la calculadora, gargotegen convençuts de què se'n poden sortir, que aquest infern és un infern de mentida, que demà aniran a platja i es fotran fins al cul de birres i cremaran tots els apunts del curs en la foguera més catàrtica de totes: les flames de Sant Joan, la nit més curta i més màgica de l'any...
SELECTIVITAT-2
SELECTIVITAT-1
SELECTIVITAT-0
INCREÏBLE:
A juicio por criticar a su instituto en un ‘blog’
E.P.D...
En pau descansis, Maragall: el pitjor president de la Generalitat de Catalunya. Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar...
(...)
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
21.6.06
SELECTIVITAT-2
SELECTIVITAT-2L'opció A de la prova d'Història comença amb un text que diu:
No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola...
el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals...I segueix:
Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles...I afegeix:
ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutgesCom podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada...
L'opció B és un fragment de la Declaració de la Junta Democrática de España constituïda a París el juliol de 1974. Lluita antifranquista.
Quan m'he llevat, mentre m'afaitava, he vist que queien gotes. El cel estava molt tapat. En comptes de la moto, he agafat el cotxe. Feia moltes setmanes que no escoltava la COPE. Per a perbocar. El sol espetega contra les persianes de l'aula 9 de la Facultat de Dret de Bellaterra. Passarem calor.
Un alumne ha perdut les etiquetes identificatives. La presidenta del tribunal li lliura el joc d'etiquetes de recanvi. Si perd aquestes ha begut oli. El noi, nerviós, em diu: "Tranquil, que aquestes no les perdo". Cada prova els alumnes han d'enganxar dues etiquetes (que contenen el seu codi de barres personal i intransferible): una davant i l'altra al darrere del quadern d'examen. Els correctors també tenim les nostres etiquetes. La nota també es posa amb una etiqueta. Tots ben etiquetats i codibarrats com els productes d'un supermercat humà.
(11:15) Física. Una bola d'acer. Un hipotètic planeta. Un electró. Un objecte de massa 3 kg. Una partícula que descriu un moviment parabòlic. Ni idea. Tot de calculadores que treuen fum. Corre un airet que s'agraeix entre la finestra i la porta, obertes de bat a bat. Acabo de beure un suc de pinya Granini que m'ha deixat un regust a la boca que em recorda el teu regust, Mahalta. Com aquella tarda memorable que et vaig dir: "Deixa'm fer una cosa" i tu em vas dir: "Ui, quina por em fas!", i et vaig abaixar la bragueta dels texans i vaig ficar mig dit índex a la teva regatera humida, res, cinc segons, per a després posar-me'l dins la boca i xarrupar-me'l fins a l'endemà... M'agradaria saber on ets, què fas, què penses en aquest precís moment. Jo, ja veus, deixo passar el temps, escric i penso en tu. Les fulles de l'alzina centenària somriuen amb tant de sol. Joves asseguts sobre l'herba com en aquell quadre de Manet que vas veure al museu d'Orsay.La selectivitat és un tràmit. La vida és un tràmit.
(19:30) 190 exàmens per a corregir t'esperen sobre la taula del menjador. És agradable aquesta sensació de tenir a les teves mans tantes cal·ligrafies distintes, tantes línies irregulars, tantes paraules alienes que cerquen la manera de seduir-te...
Encara recordes aquell examen de fa tres anys... ¿Com podries oblidar-lo? Una lletra impecable, escrit en un castellà perfecte. Et vas veure obligat a posar-li un 10, tu, que mai abans havies posat cap 10 a ningú! Després va resultar que era l'examen d'aquella senyora gran amb els cabells blancs... Sí, ho vas deduir: no podia ser d'una altra persona per la forma d'expressar-se, per la maduresa de les idees... Et va sorprendre que, asseguda entre el jovent, hi hagués aquella senyora fent la selectivitat. Un 10 de Filosofia. I, fins ara, no n'has tornat a posar cap més. ¿Què se n'haurà fet, d'ella? ¿Quina carrera estudia? ¿Quin és el seu nom? Vols saber massa coses...
La vida és un tràmit. La mort és un tràmit. Escriure la vida, escriviure-la, és somiar que podem ultra-viure més enllà dels instants efímers... com el teu regust, Mahalta, que encara amara els meus llavis.....
SELECTIVITAT-1
SELECTIVITAT-0
20.6.06
Aclariment...
El meu post sobre l'abstencionisme idiota (vid. article e-notícies) va ser escrit sense conèixer l'existència d'aquests dos textos previs que tracten del mateix assumpte:
Jordi Graupera, Idiota (Avui, 7.2.05)
Ferran Sáez Mateu, De la idiotesa (Avui, 17.2.05)
Arribo a quarts de set...
SELECTIVITAT-1
Segona prova d’aquest matí: Llengua Catalana. L’opció A és un fragment del cap. XXV de La plaça del diamant: la pobra Colometa trenca un vas, li’l fan pagar i ho vol engegar tot a passeig… L’opció B és un article de Toni Padilla publicat a El 9 esportiu (27.12.05) que es titula “Elogi de la tranquil·litat” i que parla del tarannà de Rijkaard, l’entrenador del Barça. Ni aquí ens podem lliurar del puto futbol ni de la mare que el va parir!
La segadora segueix contaminant acústicament, els ocells no callen, l’alzina ufanosa i impertèrrita, i els alumnes (la majoria mascles) s’escarrassen a redactar un retrat de Frank Rijkaard (que no ocupi més de sis línies). Sort que està ennuvolat, sinó suaríem la cansalada. Hora de recollir. De 43 alumnes, només una noia ha agafat l’opció A. Pobra Colometa!
A la prova auditiva d’anglès posen una entrevista de ràdio titulada A champion on two wheels. L’entrevistat és Dani Stoner (= Dani Pedrosa!). El text de la reading comprehension parla de la llengua dels gitanos: el romaní.
Barça, motos… Només ens ha faltat la F1 i l’Alonso... ¿Qui ha dit que l’esport no és cultura? Amb aquesta sobredosi d’esport, aquests nois i noies surten d’allò més preparats per a la universitat!
Al writing han d'escollir entre dues opcions (minimum lenght : 100 words):
NB: El món és un panyuelo... Al passadís m'he trobat l'Enric Virgili. ¿Que no sabeu qui és aquest senyor? Un poeta que volia ser bisbe.
Avui apareix a l'e-notícies...
(llegir article sencer)
I és que la reflexió sobre els resultats del referèndum continua...
Tocant a l'abstenció, es ratifica que el ciutadà normal català (i l'europeu en general) ja no se sent atret ni per ficcions patriòtiques ni per idealismes utòpics ni per cap mena de somni col·lectiu tret del consumisme indiscriminat. És el que s'anomena la mort de les ideologies, quelcom molt postmodern. A hores d'ara, el que realment engresca la gent és que li parlis de coses reals que l'afectin de veritat, com ara l'economia. L'individualisme exarcerbat que vivim no ens permet de veure res a dos pams del nas. Patim un meliquisme que amb prou feines ens deixa entreveure la pròpia butxaca buida o plena de xavalla. Si tot el debat sobre el SÍ o el NO al nou Estatut s'hagués centrat en la butxaca dels catalans (és a dir, en el finançament i altres avantatges o desavantatges econòmics) en comptes de discutir sobre entelèquies com la paraula "nació", potser el resultat hagués estat un altre. Ens agradi o no, el futur va per aquí. En un món capitalista, l'única independència que compta és la independència econòmica: la sobirania dels patacons. La resta són martingales.
19.6.06
A partir de demà...
A partir de demà em passaré tres matins a l'aula 9 de la Facultat de Dret de la UAB, Campus de Bellaterra. Fa molts anys que vigilo i corregeixo proves de selectivitat. Jo la vaig fer el juny de 1982 a l'institut Màrius Torres de Lleida. Veure les cares dels alumnes el primer cop que entren a l'aula és tot un espectacle. Sovint els nervis els traeixen. Cada any passa alguna cosa. Per exemple, l'any passat una noia es va desmaiar i en vaig enxampar una altra que estava copiant. A veure enguany. Ja us ho explicaré.NB: ¿Què us jugueu que de Filo cau Stuart Mill?
El veritable problema de Catalunya...
El veritable problema de Catalunya són aquests 2.630.162 (50,59% del cens) catalans idiotes que s'han abstingut de participar en el joc democràtic. ¿Per què? ¿S'estimarien més, potser, una dictadura? ¿No se senten "catalans", no senten seva la política catalana? ¿Estan fora del sistema? Aquesta Catalunya cada cop més des-integrada i in-vertebrada, cada cop més indiferent al seu propi destí... Aquest és el veritable problema de Catalunya.Navegant navegant per aquest oceà virtual trobo un article titulat Els desarrelats que Domènec Martí i Julià va escriure el 3-XI-1901 a La Renaixença el qual podria servir per a reblar un post anterior que ha fet forrolla. Us copio dos paràgrafs de l'article en qüestió:
Abstencionista, desarrelat, desintegrat... Els estralls irreparables de totes les immigracions... Que cadascú tregui la seva pròpia conclusió... No n'hi ha prou amb carregar els neulers a "la classe política"...En castellà parlen aqueixos que creuen que és aristocràtic desnaturalitzar-se; en castellà aclamen i criden els esvalotadors d’ocasió; en castellà parla el gomós; reblerta de castellanismes flamencs és la conversa del jove obrer viciós; del castellà abusa el polític oligarca, i cap amor sent per la Pàtria catalana l’obrer d’idees radicals que segueix els que volen abolir la pàtria dels altres (...) Els desarrelats de Catalunya són els anormals del nostre poble, són els elements que més impedeixen la regularització de la nostra vida social, els que més retarden el benestar i el perfeccionament del nostre poble, els que realitzen una acció veritablement regressiva, els que, dient-se civilitzats i progressius, més s’oposen que el nostre poble reneixi dignificant-se i normalitzant totes les funcions de la vida social. Per això la tasca del catalanisme és nacionalitzar i arrelar els desnacionalitzats i desarrelats, que és lo mateix que dir humanitzar els catalans desnaturalitzats per sentiments malaltissos, per sentiments egoistes i per mancar-los l’amor de germanor, indispensable per al benestar i el progressiu perfeccionament dels pobles.
NB2:
"Ribó afirmó también a este diario que la abstención «no es consecuencia de una fuerte tasa de inmigrantes, sino de la falta de cohesión social en sectores de la población de Cataluña». En apoyo a esta última afirmación, Ribó subrayó que, curiosamente, hay fuertes porcentajes de abstención y también de no en zonas barcelonesas propias de la alta burguesía y en otras eminentemente obreras."Ribó: ¿I què provoca la manca de cohesió social, sinó la immigració (proletària o burgesa)? El desarrelament promou el ghetto, l'autisme, l'idiotisme generalitzat...
NB3:
"La capacitat de construir a poc a poc i amb paciència, que el nostre país ha demostrat sempre, possiblement ha jugat a favor del Sí. Els partidaris del No, els qui pensem que cal donar passos més rotunds cap a la sobirania, n'hem d'aprendre i seguir fent cada dia una mica millor la nostra feina. És veritat que no es pot construir res contra la ciutadania però també ho és que per a avançar cal traçar amb claredat el camí."Per fi llegim coses assenyades a Can Vilaweb!
18.6.06
El grecs tenien una paraula...
Els grecs tenien una paraula per anomenar l'individu que "passava" de la cosa pública, que no participava en els afers comuns de la polis (ciutat): ἰδιώτης. L'idiota, per tant, seria el que s'estima més recloure's en la seva vida privada (idioteía) tot rebutjant la seva responsabilitat pública com a ciutadà d'una democràcia, o sigui, aquell que és incapaç de pensar i actuar més enllà de les seves ridícules i miserables necessitats particulars. Idiotikós també significa ignorant, vulgar, rude, plebeu, marginat, soldat ras...Doncs bé, a partir d'avui, queda estadísticament demostrat que Catalunya és un país majoritàriament idiota.
Els que no som idiotes perquè hem anat a votar, a més, hem decidit el nostre futur i el futur dels idiotes la qual cosa té la seva lògica, ja que els idiotes és millor que no decideixein res perquè són idiotes.
Almenys al meu poble no som tan idiotes...

Aquí teniu el resultat del referèndum d'avui:
NB3: Hi ha una altra mena d'idiotes: els que viuen dins la seva ficció (entelèquia idealista), somiatruites que no toquen de peus a terra i es neguen a acceptar LA REALITAT. Aquesta patologia idiòtica és típica de l'adolescència i esdevé molt perillosa si persisteix més enllà dels 30 anys. Els individus que la pateixen són immadurs de mena i el seu infantilisme mental els provoca frustracions sistemàtiques que, si no són reconduïdes com cal, poden amenaçar seriosament la pau de la col·lectivitat. L'única teràpia contra l'idiota utopista és una bona pallissa de REALITAT, però el remei no sempre funciona i l'idiotisme ideològic pot cronificar-se fins a l'autodestrucció fatídica.
NB4: Gracias Goyo!
NB5: Premsa internacional
Acantilado ha publicat...
Acantilado ha publicat El regreso de los dioses de Fernando Pessoa (edició i traducció d'Ángel Crespo), una obra que ja havia llegit l'any 1992 a Seix Barral (2º edic. 1988). Es tracta d'un llibre confegit mitjançant la recopilació de textos fragmentaris de l'escriptor portuguès & heterònims. El rellegeixo sencer en aquesta acurada edició de Can Vallcorba (negra i vermella, d'excel·lent qualitat) i corroboro el meu entusiasme pel Pessoa més filòsof que aquí es replanteja l'essència del paganisme.17.6.06
Abans de menjar caragols...
Abans de menjar caragols i llobarro, i sense reflexionar gaire sobre el meu vot de demà, passo un matí distret llegint Rebelión en Catanya de Juan Abreu, una novel·leta divertidíssima que imita l'estil d'Orwell a Animal Farm i que podeu aconseguir aquí en PDF. Jo he agafat 150 folis dels que guardo per a reciclar (escrits per una cara) i (a la cara que quedava neta) he imprès el text amb l'opció de qualitat "esborrany". Us asseguro dues hores d'hilarant lectura. Molt recomanable per als acòlits d'ERC i altres bufanúvols amb vel·leïtats taratrubeolíniques... L'argument és una típica reductio ad absurdum amb un final realment genial. L'humor i l'autocrítica són les millors armes contra la imbecil·litat generalitzada.Recomanació ENTRELLUM
16.6.06
Brutal, extraordinari, clarivident...
Brutal, extraordinari, clarivident article de Baltasar Porcel avui a LV (p.29): La utopía y Maquiavelo. L'esquema que vertebra el text és senzill i contundent:Em quedo amb la frase més genial de l'article, una afirmació que alguns somiatruites que no toquen de peus a terra (situats a la columna dreta de l'esquema) haurien de tatuar-se al cervell:
No existe la magia que pueda materializar en un futuro ignorado un Estado inexistente en una sociedad no establecida.
Els idealistes (columna de la dreta) es nodreixen de ficcions i, talment profetes, prometen un futur que només se'l poden creure quatre babaus capaços de combregar amb rodes de molí. Per sort, la majoria de la gent no és tan imbècil.
PS: Mitja hora després de publicar aquest post, un entrellumaire m'ha enviat aquest mail:
La vida és dura...
15.6.06
En els tres judicis...
En els tres judicis en els que he hagut de comparèixer a la meva vida les tres vegades hi havia una jutgessa que s'expressava en castellà, o sigui, tres jutgesses diferents que coincidien en el por favor, si no le importa, le rogaría que hablara en castellano... I servidor, clar, amb els nervis i tal, pensant que aquell no era el millor moment per a fer-me el catalanista, me ponía a hablar en castellano sin rechistar...Aquest matí m'han telefonat del Jutjat de Pau de l'Ajuntament perquè anés a recollir la sentència absolutòria del darrer judici. El secretari del Jutjat de Pau és nou, no el conexia: uns trenta anys, prim, amb ulleres. M'ha dit buenos días i, també en castellà, m'ha demanat el DNI... Ha apuntat no sé què, ha segellat la sentència (tota ella redactada en castellà) i, malgrat que jo responia tota l'estona en català, la resta de la conversa l'ha seguit mantenint sempre en castellà. Al final, abans de marxar, li he dit:
- Vostè és nou, oi?
- Sí -ha fet ell.
- I ha hagut de treure una oposició per aquesta plaça, no?
- Sí, efectivamente.
- I en aquesta oposició no li han exigit el coneixement del català?
- No. Son oposiciones de la Administración de Justícia del Estado.
- Ah. Ja.
- Y, además, yo no le he obligado a usted a hablar castellano.
- Només faltaria! No n'he tingut prou amb haver de parlar castellà als judicis que, a sobre, ara em trobo que al meu ajuntament també... És increïble! ¿Vostè ha nascut aquí?
- Prefiero no hablar de cuestiones personales -ha respost el paio.
- Però -li he replicat-, ¿li sembla que hi ha res més "personal" que la llengua que parla una persona? Això ja passa de mida!
- Le rogaría que saliera, que tengo trabajo...
He sortit empipat com una mona. Els plataners de la riera m'han sentit renegar.
Quan he arribat a casa m'he trobat a la bústia un exemplar (bilingüe!) de la Proposta d'Estatut d'Autonomia de Catalunya que serà sotmesa a referèndum aquest diumenge 18 de juny de 2006. M'he entretingut una estona llegint-lo fins que a la pàgina 9 he ensopegat amb l'article 33: "Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals". Aquí teniu els punts 2 i 3:

Fas aquest comentari...
VICTIMISME I MÉS VICTIMISME
Toni Ibàñez dijous, 15 de juny de 2006 08:26Carod va de víctima, pobrissó: "Van a per mi, van a per nosaltres." Si els han fotut fora DE TOT ARREU per alguna cosa serà, no? On és l'autocrítica? N'hi ha prou amb el victimisme? El Tinell ha estat un fracàs. El Tripartit ha estat un fracàs. ERC l'ha cagat ben cagada i ara es fa la víctima com si tot fos producte d'una Gran Conspiració del Poder Ocult... Au vinga, Carod, que se't veu el llautó! Per què no admets d'una vegada que has estat un polític incompetent i nefast per a la història de Catalunya i per al teu propi partit (que el millor que podria fer és engegar-te)? Per cert, ¿em vols dir com t'ho faràs diumenge vinent per a esbrinar quines paperetes del NO són teves i quines són del Rajoy i de l'Acebes? Ho tens pelut, xaval.
14.6.06
Última classe...

Última classe d'alternativa a la religió amb 1r. d'ESO [Sincerament: l'única alternativa real a la religió és el nihilisme, però no tothom està preparat per a viure sense ficcions]
Una cosa és el que hauria de ser (o el que ens agradaria que fos) i una altra el que és (el que hi ha = la realitat = la veritat). ¿Què fer, doncs? Entomar-ho, adaptar-s'hi, suposo. Alguns, en canvi, s'estimen més seguir somiant truites amb el discurs multiculturalista i progre, tot aspirant a no sé què...
Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.La retòrica al servei del suïcidi cultural. Reconeguem-ho: l'artifici de la normalització ha fracassat. Els que ens hi entestem semblem idiotes (en el sentit etimològic del terme: aquest isolament catalanista tan nefast). La dialèctica autoafirmació/obertura és fotuda. No sé ben bé què hem de fer. Ni idea. Ser català no és cosa senzilla. L'enemic a fora i l'enemic a dins. L'autoodi. Els complexes. Etcètera. I la repera ja és quan intentes continuar endavant i, al·lucinat, descobreixes que són els més puristes i oficialistes (manaires pantumaqueros) els que, si poden, t'encamellen i et fan la tinyeta... Quina misèria! I tu els engegaries a pastar fang si no fos que encara "creus" que paga la pena escriure en català malgrat els obstacles... que sempre serem a temps de passar-nos al castellà o a l'anglès.
El que us deia al principi: sense ficcions és molt difícil viure.
PS: La noieta de la foto amb la senyera es diu Ari i viu a Sant Pere de Vilamajor. La vaig trobar posant "senyera" al Google imatges. Aquí teniu el seu web
13.6.06
Sabem que demà...
Sabem que demà serem morts com papallones que duren un sol dia i a penes tenen temps de mirar el sol. Ho sabem i juguem a amagar-nos rere excuses que ens protegeixen de la pròpia llibertat. Ho sabem i construïm muralles d’obscures raons, maons que ens empenyen a semblar honrats, ciutadans morals i modèlics. Ho sabem i fem veure que tot va bé quan tot és un absolut artifici creat per a dissimular el caos inherent a la nostra condició de micos tecnificats perduts enmig del nihilisme postmodern. Ho sabem i ens agafem a qualsevol nansa per tal de poder sobreviure al naufragi amb una certa ridícula elegància... Sí, sens dubte sabem que demà serem morts i, tanmateix, la vida segueix maquillant-se com una vella meuca que encara ens sedueix quan es fa fosc...-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)





