SELECTIVITAT-2(9:15) He perdut
l'aposta: no ha caigut Mill de
Filosofia, sinó
Plató i Nietzsche (gràcies
Anna!) Millor. Ambdós són textos prou fàcils: la política platònica i la crítica nietzscheana de la moral cristiana basada en el ressentiment.
L'opció A de la prova d'
Història comença amb un text que diu:
No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara menys atacar, la gloriosa unitat de la pàtria espanyola...
Es tracta d'un fragment del Memorial de Greuges a Alfons XII, març de 1885. L'any passat el text era sobre l'Estatut i enguany...
el que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals...
I segueix:
Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars, desterrada de les escoles...
I afegeix:
ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges
Com podeu veure (després de 121 anys!) la cosa segueix ben embolicada...
L'opció B és un fragment de la Declaració de la
Junta Democrática de España constituïda a París el juliol de 1974. Lluita antifranquista.
Quan m'he llevat, mentre m'afaitava, he vist que queien gotes. El cel estava molt tapat. En comptes de la
moto, he agafat el cotxe. Feia moltes setmanes que no escoltava la COPE. Per a perbocar. El sol espetega contra les persianes de l'aula 9 de la Facultat de Dret de Bellaterra. Passarem calor.
Un alumne ha perdut les etiquetes identificatives. La presidenta del tribunal li lliura el joc d'etiquetes de recanvi. Si perd aquestes ha begut oli. El noi, nerviós, em diu: "Tranquil, que aquestes no les perdo". Cada prova els alumnes han d'enganxar dues etiquetes (que contenen el seu codi de barres personal i intransferible): una davant i l'altra al darrere del quadern d'examen. Els correctors també tenim les nostres etiquetes. La nota també es posa amb una etiqueta. Tots ben etiquetats i codibarrats com els productes d'un supermercat humà.
(11:15)
Física. Una bola d'acer. Un hipotètic planeta. Un electró. Un objecte de massa 3 kg. Una partícula que descriu un moviment parabòlic. Ni idea. Tot de calculadores que treuen fum. Corre un airet que s'agraeix entre la finestra i la porta, obertes de bat a bat. Acabo de beure un suc de pinya Granini que m'ha deixat un regust a la boca que em recorda el teu regust, Mahalta. Com aquella tarda memorable que et vaig dir: "Deixa'm fer una cosa" i tu em vas dir: "Ui, quina por em fas!", i et vaig abaixar la bragueta dels texans i vaig ficar mig dit índex a la teva regatera humida, res, cinc segons, per a després posar-me'l dins la boca i xarrupar-me'l fins a l'endemà... M'agradaria saber on ets, què fas, què penses en aquest precís moment. Jo, ja veus, deixo passar el temps, escric i penso en tu. Les fulles de
l'alzina centenària somriuen amb tant de sol. Joves asseguts sobre l'herba com en aquell quadre de Manet que vas veure al museu d'Orsay.
La selectivitat és un tràmit. La vida és un tràmit.
(19:30)
190 exàmens per a corregir t'esperen sobre la taula del menjador. És agradable aquesta sensació de tenir a les teves mans tantes cal·ligrafies distintes, tantes línies irregulars, tantes paraules alienes que cerquen la manera de seduir-te...
Encara recordes aquell examen de fa tres anys... ¿Com podries oblidar-lo? Una lletra impecable, escrit en un castellà perfecte. Et vas veure obligat a posar-li un
10, tu, que mai abans havies posat cap
10 a ningú! Després va resultar que era l'examen d'aquella senyora gran amb els cabells blancs... Sí, ho vas deduir: no podia ser d'una altra persona per la forma d'expressar-se, per la maduresa de les idees... Et va sorprendre que, asseguda entre el jovent, hi hagués aquella senyora fent la selectivitat. Un
10 de Filosofia. I, fins ara, no n'has tornat a posar cap més. ¿Què se n'haurà fet, d'ella? ¿Quina carrera estudia? ¿Quin és el seu nom? Vols saber massa coses...
La vida és un tràmit. La mort és un tràmit. Escriure la vida,
escriviure-la, és somiar que podem
ultra-viure més enllà dels instants efímers... com el teu regust, Mahalta, que encara amara els meus llavis.....
SELECTIVITAT-1SELECTIVITAT-0
Un altre premi, ara de literatura eròtica
Como hipérbole te la tolero, pero nada más. És mentida que aquí el castellà estigui perseguit o proscrit o ni tan sols mal vist… Para l’orella pel carrer i escolta, escolta… Hi ha un fotimer de col·legis on només fan classes en castellà. Vols que et copiï la llista? Si exagerem així, com fa la COPE, el PP i la mare que els va matricular, potser sí, que tindrem problemes de veritat. No esperava que tu caiguessis en la trampa.
— TI, 25/06/06
Le ruego a TI que me adjunte la lista de colegios, a ver si puedo apuntar a mi hija allí. Yo pensaba en emigrar a Oviedo…
— Christian, 26/06/06Mis hijos, cuando empezaron el colegio, hacían la mitad de las asignaturas en catalán y la otra mitad en castellano. Pero poco a poco, la proporción fue cambiando (sin consultar a los padres en un tema tan importante) y ahora la única asignatura en castellano es la de lengua castellana. Consultando con otros amigos, a todos les ha pasado lo mismo. Yo, que tengo 4o años, no tuve la oportunidad de estudiar catalán. Mis hijos ahora, no pueden estudiar castellano. ¿Es esto lo que queremos los catalanes? ¿Ser igual a aquello que tanto daño nos hizo?
— T, 26/06/06
Muchas gracias
— T, 26/06/06La lista es sencilla: todos los centros de Fomento (Opus) y hasta el último y más miserable instituto público del área metropolitana (eufemismo de “charnega”) de BNA. Allí no se habla otra cosa que castellano. Los profes guardan las apariencias cara a la galería, pero hacen sus clases en castellano porque los alumnos no les entienden. Y se lo digo porque lo veo cada día pues me dedico a ESO. Déjense de marear la perdiz con estas hiperbólicas hecatombes lingüísticas que sólo puede tragarse un indocumentado de Valladolid que, a lo sumo, ha viajado a Burgos a por morcillas. Catalunya és cada cop menys catalana MALGRAT ELS POLÍTICS. La “normalització” HA FRACASSAT AL CARRER, que és on les coses han de triomfar si volen tenir futur. Es lo que hay, y a mi me da por llorar. Y ahora van Vds. y se hacen las víctimas. Au vinga!
— TI, 26/06/06