Get away from the noise

Primer matí del curs intensiu d'anglès a l'EOI de Mataró. Seran quatre hores tots els matins laborables de juliol fins al dia 25. A l'aula hi ha una vintena persones, la majoria dones. Durant el curs som professors, però ara fem d'alumnes. Perquè després alguns capsigranys ens retreguin que fem massa vacances! En comptes d'estar a la platja o a la piscina, hem decidit continuar d'aquesta manera la nostra formació permanent.

A l'hora del break m'acosto a la llibreria Robafaves on compro el llibre recomanat per al curs i un altre llibre. No em costa gaire trobar LCL. Torno a l'aula 33. Prenc apunts, faig exercicis, repasso verbs, intento copsar el que diu la professora...

Vocabulari

Starving (afamat, famèlic)
Skills (habilitats, competències)
Wax (cera)
Rush (pressa)
Sideburns (patilles)

Demà més.

Independència o exili

Acabo de censurar aquest comentari que un tal arras ha deixat a les 7:06 al post anterior:

El llastimós és que hi hagi gent com vosaltres que no entén res de tot això. ¿Per què no es pot dir VIVA ESPAÑA? ¿Tant de mal us fa viure en un pais que es diu ESPAÑA? Marxeu, doncs. Però ben lluny. I deixeu de molestar.

Ara el reprodueixo aquí perquè considero que el seu contingut és d'una gravetat extrema. Llegiu-lo vàries vegades, mediteu-lo amb calma... (Achtung: no està escrit en castellà, important detall)

¿On se suposa que hauríem de marxar aquesta vegada? Jo ho tinc claríssim.

Adéu Espanya!

No hauria d'escriure aquest post

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo, com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter. Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana... Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

We'll always have Catosfera

Ells tenen seleccions nacionals (Deutschland über Alles!), el control de la majoria de mitjans de comunicació (i ara més que han liquidat en Bassas), la complicitat del botiflerisme i de la immigració (l'antiga i la nova), tota la maquinària de l'Estat (Constitución & Ejército) i la clau de la caixa forta (els patacon$$$)... I nosaltres què tenim? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera.

Manifest contra el cinisme dels botxins

That is to say

Henry Miller, Black Spring

Llegeixo Miller. Escolto The Cure. La fragància de les flors de la magnòlia és tan intensa que sembla irreal. Avui he cobrat i això significa més felicitat. La literatura és un artefacte massa artificial. Les coses fonamentals de la vida no poden ser aparaulades.

LCL a Ona Mallorca

Aquest vespre, Benjamí Villoslada, al programa Mca en xarxa, entrevistarà alguns dels bloggers mallorquins participants a LCL. A l'estudi hi seran na Caterina i na Victòria, i al telèfon servidor. Ho podeu escoltar en directe [i on line] a les 19 h.

Escolta el Podcast

Agenda LCL

Convergència obre el 15è Congrés a la participació de blogaires

Notícia
Participa-hi

La vida veritable

No te'n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del "viu i deixa viure". Cal emmascarar-se una mica més cada dia fins que ningú no sigui capaç d'intuir quina és la teva veritable vida. La gent sospita de la llibertat aliena i té por de la llibertat pròpia. Els que volen conèixer-te són tots uns lliberticides. Cal respectar el misteri de l'altre i aprendre a conviure amb la seva incògnita. Que tothom et desconegui.

El Gran Repte

Diguem que, amb els anys, descobreixes que la vida és com és i que tu ets com ets i que, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha gran cosa a fer tret d'imaginar nous escenaris i noves maneres versemblants d'evitar l'avorriment i la tristesa. Aquesta és la nostra petita lluita. Aquest és el Gran Repte.

Giràndoles

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix."

Fernando Pessoa, 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil, Angle Editorial)

Podria oblidar-ho tot

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el que sóc... Podria oblidar que existeixen rutines, normes obligacions; oblidar que hi ha problemes que cal resoldre. Ara mateix només l'escuma, la remor de l'aigua que es bat contra les roques, la meva pell molla, brillant, l'horitzó -aquesta línia rectíssima. Ara només el cel ras, aquest anar i venir de la vida insignificant, aquest surar sense esforç, sense esperar res tret del raig de sol que m'acarona... L'aigua transparent en la qual em submergeixo (primer freda i després amiga) m'ensenya que cal ser transparent. Un altre avió cap al Prat. Un altre tren. Ciclistes. Al fons, la torre de la tèrmica i la muntanya de Montjuïc. Sí, podria oblidar-ho tot ara mateix, oblidar que sé escriure, oblidar la cal·ligrafia dels dies passats que m'han portat fins aquí...

Hi ha gent que se'ls gasta en petards

20 anys

Ahir aquest parell de dos van fer 20 anys. El de l'esquerra és el Sergi i el de la dreta el Xavi. Són els nebots més grans que tinc els quals, cosa curiosa, van decidir nàixer el mateix dia. Ho vam celebrar amb un dinar familiar on no van faltar ni els caragols a la llauna ni els canalons de la matrona Cecília. La família no para de créixer. Un nou nét està en camí i alguns ja comencen a portar la xicota... El menjador de Ca n'Ibanyes se'ns ha quedat petit.

FELICITATS DE PART DEL TIET TONI !!!

L'estiu arriba sempre

Dinar de departament al restaurant Agua. Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles...

L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides.

La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens ajuda a veure el món d’una altra manera, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.

Gràcies, Pilar, per ser com ets i per haver estat una excel·lent companya. Facis el que facis i estiguis on estiguis, et desitgem el millor. Que la vida et regali molts estius i que el teu camí sigui venturós. El departament de Socials del Gallecs sempre serà el teu departament. No t’oblidis de nosaltres.

De tot cor

La platja és plena de gent. La tarda avança amb parsimònia atemporal. La lluna plena irromp per l'horitzó...

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist!

Tu no ets una merda. No ho vull tornar a sentir. Que sigui l'última vegada que dius que ets una merda. Si ho tornes a repetir m'emprenyaré. Els que volen fer-te creure que no vals res són els que són una merda seca punxada en un pal. Tu no. Tu ets com ets, amb les teves virtuts i amb els teus defectes, però no ets una merda. Ni tu ets una merda ni la vida és una merda. Les persones que diuen que la vida és una merda són les que emmerden la vida. Ni tu ni jo som com elles. Tant de bo s'ofeguin en la seva caguerada i ens deixin tranquils d'una puta vegada. Quan te'ls trobis, canvia de vorera o tira de la cadena. Merdosos que emmerden la vida. Ignora'ls o liquida'ls.

Petit paradís

Tota la tarda arranjant el jardí. Entre les inacabables pluges i els darrers mesos plens d'ocupacions, l'havia deixat. No hi ha res més trist que un jardí abandonat. Jo me l'estimo molt, el meu jardí. Encara que sigui petit i humil. Cada planta i cada arbre. Fa deu anys que amb les meves mans el modelo, l'adobo, el rego, l'esporgo... i el gaudeixo. Aquesta tarda, endreçant-lo, recordava els inicis, quan vaig plantar l'olivera i la màgnòlia (enguany treurà moltes flors!), la glicina, el lilà, la camèlia, el margalló, la murtra, el llorer, l'arboç, el boix, els rosers... Després van venir els bambús... Cadascú té el seu particular paradís. El meu és aquest racó davant del bosc, aquest espai recol·lecte on puc sentir-me jo mateix lluny de la gent i del món.

Renovació?

punxa
[captura]
twitterada
comentaris

Presentació de LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

ERC i el tripartit

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla. Ara només falta que es faci militant del PSOE.

Comentari a l'e-notícies

Aules buides

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar. Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida.

Ara fa un any

Conclusions PAU_08

Exàmens corregits! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van:

1. Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls.
2. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España.
   
3. Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental.
   
4. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants.
5. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions).
6. La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol).
7. Regna la més esborronadora de les mediocritats. Es lo que hay.
   
8. Tenim mala peça al teler. El futur del país penja d'aquest fil...
   

A continuació us transcric algunes "perles" impagables:

• "Descartes se patilla la existencia de Dios, es un as bajo la manga, es jugar sucio la manera en que prueba su existencia."
• "Dios es la felicidad suprema. Yo soy feliz, luego Dios existe."
• "Así que, yo creo que sí se puede descubrir racionalmente la existencia de Dios, pero no podemos descubrir, mediante la razón de dónde proviene Dios, ya que son temas superiores a nuestra razón."
• "Porque Descartes era racional y los racionalistas se basan en la razón."
  

Primer matí de selectivitat
Humor llatí
PAU_07
PAU_06