En l'exacta equidistància

En l’exacta equidistància que separa el teu cos del meu, en el punt on s’estiba el desig més secret, en la incògnita enyorança d’aquell pretèrit plaer, habita el meu desesper. La tardor sap allò que ens convé. Ella és més sàvia que nosaltres. Però els cossos són cossos i bullen indecorosos fins i tot a l’hivern...

Hi ha tardes

Hi ha tardes que busco la innocència que vaig perdre. Hi ha tardes que enyoro la mirada que tenies aquella primera vegada que et vaig veure. Hi ha tardes que tremolo sense saber res de tu. Hi ha tardes esquitxades de silencis impossibles. Hi ha tardes tan absurdes com el meu desig de ser millor. Hi ha tardes amb ales plenes de plom. Hi ha tardes que m’envolo. Hi ha tardes que abdico de tot. Hi ha tardes infinites com el mar més profund.

Demano la dimissió del coordinador de filosofia

Arribo a l'institut i em trobo una circular enviada per la Coordinació de les PAU amb data 16 de setembre en la qual se m'informa de les pautes, autors i textos per a la matèria de Filosofia de les PAU 2009. La meva "sorpresa" arriba quan llegeixo que han decidit canviar els textos de Plató, Descartes i Nietzsche. De Plató entrava el llibre VII de La República el qual ara ha estat substituït pel Fedó. De Descartes entraven les parts I-IV del Discurs del mètode, i ara han posat les parts I-IV de les Meditacions metafísiques. De Nietzsche han eliminat l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i han afegit la 2a. part de La genealogia de la moral. Els únics que no varien són els textos de Hume i Mill.

He dit "sorpresa", però hauria de dir "emprenyament". No és admissible que aquests canvis arribin amb data 22 de setembre, quan fa una setmana que hem començat les classes. No és admissible perquè els professors ja hem programat el nou curs en funció de les pautes que teníem a final del curs passat. En el meu cas, com cada any, durant el mes de juny vaig preparar un dossier per a l'alumne que inclou tots els textos previstos... la meitat dels quals, a partir d'avui, ja no em serveixen. Això suposa un 40 % del dossier. Ara em cal buscar a corre-cuita els nous textos, afegir-los al dossier o fotocopiar-los perquè els alumnes els tinguin... Un desgavell de cal déu, amb la despesa que se'n deriva.

És inadmissible i inacceptable. Així no podem treballar. I després volen que millori "la qualitat" de l'ensenyament a casa nostra. Modifiquen la llei cada dos anys, ens instal·len un miler de barracons, ens redueixen les hores i ens canvien els textos sobre la marxa... Improvisació i desorientació. Això és tercermundista i molt poc seriós.

Per tot plegat, des d'aquest blog, demano la dimissió (o destitució) del coordinador de filosofia de les PAU.

(S'agraeixen les adhesions)

Mitjons

Primer dia de tardor. El cel és un trespol i és un espill. Fa dies que no camino. Fa dies que no veig el mar. Cada dia sóc més conscient de les meves imperfeccions. Cada dia disculpo més les imperfeccions alienes. Fem el que podem amb les nostres limitacions. La tardor ens recorda que som efímers, fràgils, caducs. La tardor ens recorda que, tard o d’hora, caurem com cau tot, ens debilitarem, desapareixerem a l’altra banda de la matèria, fora de l’escenari corpori, deixant un rastre de mots i de records com pells de serp abandonades entre els rostolls. Primer dia de tardor. Em tornaré a posar mitjons. ¿Ja han marxat les orenetes? ¿Què se n’ha fet, de les papallones de colors? ¿I els teus petons, on han anat a parar, també se’ls ha endut la tardor…?

Escriure és fugir

S'acosta la mitjanit. A la tele no fan res. Hi ha Festa Major al poble del costat. La setmana vinent començarà la nostra. Les nits de dissabte són plàcides i tendres. La vida sembla més fàcil. Demà serà diumenge i potser plourà. Viure sense trasbalsos, assossegadament. 50 pulsacions per minut. No esvalotar-se, no alçar la veu. S'acosta la mitjanit. La lluna minva. Escriure és fugir del que ets. Cada paraula és una passa que t'allunya de tu mateix.

VOTA ENTRELLUM

L'última rosa

Cullo l'última rosa del jardí. El seu perfum m'acompanya. Tot és humit. La gent encara romanceja entre els llençols. La pluja ha reverdit el paisatge. L'heura s'enfila decidida pel tronc de l'olivera. La magnòlia senyoreja amb el seu brancatge esponerós. Els bambús es vinclen amb el pes de les gotes d'aigua. Escolto ocells que piulen molt a prop. Les últimes roses són petites i perfumades. Passen ciclistes riera amunt. Hi ha un silenci tardorenc que ho amara tot.

VOTA ENTRELLUM

Post 1291

Plou. Aixeco la persiana fins a dalt de tot. Escolto la remor de l'aigua que cau. Les fulles macilentes dels plataners de la riera entomen la pluja amb una resignació exemplar. La gent corre i s'aixopluga al Casal. Els capvespres dels divendres ja no tornaran a ser radiofònics. Com diu la Bíblia: hi ha un temps per a cada cosa i una cosa per a cada temps. Plou amb més intensitat. El cel té un gris molt dens. Els dubtes d'ahir avui són certeses incòmodes. Hi ha dies que m'agrado molt poc. Sort que la pluja ho neteja tot. Aquest és el post 1291.

Deixar partir quem já não é nosso porque nos deixou tudo...

Tinc els meus dubtes

Potser ha estat un somni. Tinc els meus dubtes. De sobte obro els ulls i em trobo els records. ¿Què són els records si només pertanyen a una sola persona? ¿El que tu recordes coincideix amb el que jo recordo? ¿I com ho podria saber? ¿La tardor recorda l'estiu? ¿Les fulles que ara cauen recorden les pluges d'abril? ¿Recorda el vent tots els turons? Tinc els meus dubtes. Potser ha estat un somni. Res més. Era massa perfecte. Com els somnis. Fa mal despertar. Fa mal recordar. Tot el que s'acaba fa mal. ¿O potser no s'ha acabat? Tinc els meus dubtes.

Le premier collège catalan

Informatiu TF1
La Bressola
La nostra petita aportació

TdR sobre Harry Potter

de Rubén Bandrés Martín
per a tonibanyes@gmail.com
data 17 / setembre / 2008
assumpte: Opinió sobre els llibres de Harry Potter

Hola Toni! Em dic Rubén, sóc alumne de 2n de batxillerat de l'IES L'Arboç. T'escric per demanar-te opinió sobre els llibres de Harry Potter, ja que jo estic fen el treball de recerca sobre el boom que han generat els llibres de la J.K. Rowling. Estic enviant mails a diferents escriptors perquè vull comparar els diferents punts de vista sobre el que opinen del fenòmen Harry Potter. Per suposat, espero amb moltíssimes ganes el que em puguis comentar sobre la repercussió que ha tingut la saga de la J.K.Rowling. Moltes gràcies! Desitjo tenir una resposta teva molt aviat! T'ho agraeixo!

Resposta:

Hola Rubén,

T'agraeixo que hagis pensat en mi per al teu TdR, però no et puc ajudar gaire perquè et confesso que no n'he llegit cap de la sèrie HP. De totes maneres, puc opinar sobre "el fenomen HP i la seva repercussió"...

Crec que es tracta d'un fet sense precedents atès que ha enganxat tota una generació de lectots joves que almenys han llegit alguna cosa, que ja té el seu mèrit, atès que es tracta de patracols considerables. Estem parlant de la generació de la TV, les videoconsoles, el messenger... Que agafin un llibre i se'l llegeixin considero que és important. Val a dir que hi ha ajudat molt el màrqueting, la versió cinematogràfia i el mimetisme que genera la publicitat. No entro a valorar el contingut o l'argument dels llibres. HP és un heroi clàssic, envoltat d'una aura màgica, que viu enmig de la tòpica lluita entre el bé i el mal. Tot plegat demostra que la literatura (i la cultura en general) ha estat engolida per la indústria, que es poden vendre llibres com qui ven xurros o roba o qualsevol altre objecte consumible... HP és un producte que s'ha venut i ha generat MOLTS beneficis, sobretot a l'editorial. La resta és secundari. Està per veure si la Rowling sortirà en els manuals d'història de la literatura de segle XXII.

Podeu afegir els vostres comentaris que de ben segur també l'ajudaran...

Un somriure d'alliberament

La lluna plena d'ahir em va esbandir el cor. Les ombres han fugit amb la imminència de la tardor. Hi ha un somriure d'alliberament en cada alenada que faig i en cada passa que dono. Sento que he tret el cap fora de la caverna de Plató. De tant en tant cal suïcidar algun dels teus jos més foscos per a quedar-te amb els jos més lluminosos. Hi ha tanta gent dins nostre que sovint el guirigall és insuportable. La lluna plena d'ahir em va esbandir el cor. Avui em sento més alleugerit, més clarivident, més bo. El vent s'endu totes les cendres...

DFW In Memoriam

Àgora versus FoQ

Miro alhora l'Àgora del 33 i Física o Química d'A3. A l'Àgora parlen de l'educació i surt en Gregorio Luri. Per un costat quatre persones teoritzant sobre la situació de l'escola a casa nostra, i per l'altra una sèrie en la qual es transgredeixen tots els límits. No hi ha color. Acabo escollint A3. La profa de filo enrotllada amb l'alumne té molt de morbo. Ha perdut la feina, però segueix amb el niñato (es como un amor de verano...) Luri fa el que pot i sembla que s'avorreix més que jo. Una (presumpta) relació homosexual entre alumnes. Un intent de violació per un garrulo amb el cotxe tunejat. La nova profa de filo que intenta tornar amb l'ex del qual té una filla. No hi ha color. Canvio a veure què diu en Luri. Res. El figura de la sèrie és Gorka, un paio detestable. Volvemos en seis minutos... Gabancho: A Catalunya hem privatitzat l'excel·lència. És una bona frase. Luri donant dades estadístiques sobre resultats privada / pública. Aules d'acollida. Al pobre homosexual l'han deixat mig en pilotes al carrer. Dur, molt dur. Plora. Cançoneta de fons.... No voy a llorar... Ara estan en un punt massa sentimentaloide. Te llamo mañana... Ara fan publicitat dels llibres que han escrit els intervinents. Se'ls llegirà sa mare. El profe que li ha fomut un mastegot (merescut) a l'alumna no serà expulsat. Yo no pienso dejar de ser como soy... Difonen imatges pel mòbil del pobre alumne homosexual que van deixar despullat... Idea de Gorka, esclar. El seu diabolisme és inversemblant. Dues dones lluitant per un home. Tot un clàssic que dóna molt de si. Quina mala baba: vivías en Brujas, ¿no? Olympia es diu. No me veas como una amenaza... FINITO.

I'm a beach...

de michael attlmayr
per a tonibanyes@gmail.com
data 14 / setembre / 2008 20:50
assumpte una pregunta
enviat per hotmail.com

hej

can you help me translate "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?" into english
a friend of mine just returned from barcelona where he saw the sign on the beach and we wondered what it means?
i googled the phrase and found, amoung others, your name...
so mayby you can help me!??

malex

Segon diumenge de setembre

Pel matí he assistit a la inauguració del nou camp de futbol de Sant Fost. He pogut saludar l'Enric Gil i la seva dona (que és l'alcaldessa).

Per la tarda remenant els nous llibres de text que faré anar enguany. Ciutadania. 3r. i 4t. d'ESO i 1r. de BTX. La sensació és molt decebedora. En l'Espanya democràtica les principals "virtuts cíviques" han de ser tres: tolerància, responsabilitat i pacifisme. Consagració de la Constitución i de la Monarquía. Durant el franquisme ho anomenaven "Urbanidad", ara en diuen "Ciutadania"...

Les fulles dels plataners de la riera groguegen i comencen a caure. M'embadaleixo amb la claredat diàfana de l'atmosfera. He tallat la gespa del jardí. Tinc ganes de començar les classes...

Existeix un destí

En el silenci espès de la matinada, quan coincideixen els que tornen de la festa amb els que van a la feina, enmig de la ressaca de l'alcohol i dels llençols, obres el ulls. No tens son. No saps què fas despert. No busques res concret. Existeix un destí. Totes les pistes apunten cap al mateix objectiu. Senyals estranys que sovint irrompen sobtadament fora de qualsevol lògica natural i humana. Existeix un destí. Una biografia és un mapa. En el silenci espès de la matinada comprens que, per damunt dels teus desitjos i de la teva voluntat, hi ha un guió que tu no escrius. Existeix un destí. I aprens a ser dòcil com un nen...

Retorna la lucidesa

... per als pagesos del meu poble, per als professors de batxillerat amb què em trobo, per als petits empresaris, el balanç polític del darrer tripartit és un pur no-res. Res de res de res. I en algun cas (per exemple, per als professors de batxillerat que s’han quedat sense hores de filosofia) l’únic que el tripartit ha produït és, directament, una agressió imbècil, del tot immerescuda.

Diada 2008

Segueix-me al Twitter

Crònica de Saül Gordillo

La temptació de l'ombra

M'he passat tota la vida lluitant contra l'ombra, contra la meva pròpia ombra, contra totes les ombres que m'habiten. Sempre hi ha hagut una platònica aspiració cap a la llum, però aquesta aspiració massa sovint s'ha vist enterbolida per ombrívoles tendències que han enfosquit el camí gens recte de la meva existència. He fet el que he pogut, he procurat mantenir l'equilibri i, de vegades, no me n'he sortit.

Parlar de llum i d'ombra pot semblar una metàfora, però no ho és. La foscor és real i veritable. Paul Celan no ho dubta: Wahr spricht, wer Shatten spricht (qui diu ombra diu veritat). No podem desempallegar-nos-en. L'ombra ens constitueix com a éssers tenebrosos: Su misterioso estar en brazos de la sombra. Pues sombra es, sombra somos... (Ángel Crespo, Iniciación a la sombra, Hiperión 1996).

Per això escric. Les paraules també són ombres: in der Dünung wandernder Worte. El blanc és insuportable i cal tacar-lo, macular-lo. L'escriptor embruta el món amb les seves ombres. ¿Què us penseu que han estat totes les meves obres? Impura catarsi. Kenosi. Un intent desesperat de vomitar les ombres. Però les putes ombres romanen dins. No hi ha res a fer.

Porto 44 anys així, fart de viure en aquest entrellum, fart de fer equilibris, fart de contradir-me cada dia i cada nit. Un certa penombra assetja al fons del passadís. Bec xampany francès, Mumm Cordon Rouge. Els telèfons no responen.

Vagarejo entre els records mentre la solitud m’empaita. Et cerco debades conscient que ets molt lluny. No n’hi ha prou amb les paraules. No n’hi ha prou amb els misssatges que llenço dins l’ampolla. Naufragi inevitable.

Sento que ha arribat l'hora de fer el pas definitiu.

Puede ser un silencio lo que sientas, y una ausencia de alas...

Amor o sexe

Per exigències paternoprofessionals, segueixo atentament cada capítol de la sèrie Física o Química, que emeten els dilluns per la nit a Antena 3. Mentre mirava el capítol d'ahir vaig descobrir que tot l'argument es fonamenta en dues premisses bàsiques: 1) La mitificació absoluta de l'amor, que ho justifica tot. 2) L'absoluta banalitat del sexe

No cal dir que ambdues premisses són errònies i pernicioses perquè condicionen el capteniment dels personatges fins al punt de convertir la seva vida en una muntanya russa d'allò més inconsistent. M'estalvio d'entrar en consideracions de caire moral. La sèrie "educa" els adolescents en la mesura que proposa una "ficció televisiva" que ells encara no són capaços de discernir "críticament". Aquí rau el perill. La barreja de sexe i amor sense cap criteri conforma una amalgama infumable que només serveix per a confondre encara més l'espectador. Admeto que la realitat adolescent implica la confusió, el dubte, la desorientació, però sèries com aquesta no ajuden gens a clarificar els conceptes i els valors. Per això, inevitablement, n'haurem de parlar a classe.

Ciutadania

La Catalunya digital

Aquest dijous 11 de setembre, Diada Nacional, participaré en una xerrada-col·loqui amb Saül Gordillo a Cabrera de Mar. La iniciativa ha estat d'Albert Calls, que farà de moderador. El tema que tractarem és "La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa". Jo parlaré de la creació del concepte de Catosfera, centrant-me més en l'àmbit lingüístic i cultural, tot relatant la meva experiència com a promotor i coordinador de LCL_08.