Literatura del present

"Vaig subratllar que en la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present"

Biel Mesquida

"Curiós invent el dels blogs, que ens fa anar tard a dormir i provoca l’oblit d’altres ocupacions. És el regne de l’escriptor frustrat, autopublicat i sense censura, o de l’escriptor prolífic, que no sap on dipositar el talent que emana de la seva ploma virtual (...) La història jutjarà els creadors de contingut, bloguers, bloguistes i blogòlegs enamorats del sentit literari de l’existència."

Enric Gil

Gràcies

Lourdes

Us podeu imaginar en quin estat comatós i catatònic es troba la literatura catalana (em refereixo a la de paper) que, quan no deixen els premis deserts (i últimament n'han deixat uns quants), concedeixen els guardons a obres realment curioses. Pep Coll s'ha endut el Sant Jordi amb una novel·la sobre la vida de Bernadeta Soubirous, la nena a qui se li va aparèixer la Mare de Déu a Lourdes... ¿Voleu res més destrempador?! I després alguns es queixen de què la joventut no llegeix! Aquests jurats i aquests editors farien bé d'anar a Lourdes, a veure si també se'ls apareix la Verge. ¿O és que ja només llegeixen novel·les de paper les velles beates de missa de dotze? Aleshores res, no he dit res. Vosaltres aneu fent... que ja arribarà Sant Jordi. (Suggeriment: amb el llibre podeu regalar un rosari, una estampeta del Papa o una ampolleta d'aigua beneita).

CAPVESPRE 14.12.07 Poema d'Agustí Bartra: Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman. Recordem Josep Guinovart, Stockhausen i Sebastià Sorribas. Més tangos. Recitem poemes de Jordi Sarsanedas. Parlem de coses vàries: TV3 a València, el compromís del creador amb la societat, l'actual mediocràcia... Avui sense la Mariluz.

CAPVESPRE 30.11.07

Plou

Plou a Vallromanes. Bufa vent del nord. Les gotes esquitxen el vidre. Cauen les fulles darreres. De nit, amb la glaçada, potser serà neu i demà ens llevarem tots blancs... Plou. Quina alegria!

AGENDA DEFINITIVA CATOSFÈRICA

Ja som 63!!

Quedaran les lletres

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada...

Són versos d'Agustí Bartra. Intento imaginar-me les llàgrimes d'un martell... La mort no admet metàfores.

peur d’un "effet domino"...

Ja som 50!

Encara no fa dues setmanes que vam anunciar la convocatòria i ja hi han participat 50 catosfèrics! 50 persones que han enviat el seus textos amb els quals composarem aquest LLIBRE 2.0, un experiment absolutament innovador en l'àmbit de les lletres catalanes. Pura ciberliteratura.

Els que encara us ho esteu rumiant, afanyeu-vos! Teniu temps fins el 31 de desembre. Hem d'arribar a 100! 100 és una xifra rodona, perfecta. Encara tens l'oportunitat de formar part d'aquest projecte col·lectiu. Vinga, que tu no hi pots faltar.

Consulta les bases aquí

Llista de blogs aspirants a formar part de la
primera antologia de la catosfera literària:

1- [Bauen_blog]
2- Cal Seixanta
3- Tinta Xinesa
4- La Garrofa de Mont-roig
5- Antaviana
6- Els dies i les dones
7- RdY
8- LlunÀtic
9- Raons que rimen
10- Mira pel forat
11- Contes de Storyville
12- Filant prim
13- Bloguejat
14- El que mai et vaig dir
15- La Panxa del Bou
16- El basar de les espècies
17- Col·lecció de moments
18- Salms
19- Photolog
20- El Cau del Plany i del Dolor
21- Tinc una palla a l'ull
22- El vertigen del trapezista
23- Reflexions del món i de l'educació
24- Remove Viewers
25- Emigdi Subirats
26- Més llibres, més lliures
27- B&N
28- Serret Blog (G. Fandos)
29- Josep Pujol
30- Itching like grass
31- Meditacions des de l'esfera
32- Melicotons al sementer
33- Versos que em fan absent
34- Velocitat limitada
35- La veïna del pis de sota
36- David Gálvez Casellas
37- L'Escriptori
38- Castells de cartes
39- Marina Martori
40- Propense
41- Segons literaris
42- Poeta per un dia
43- No em diguis que és un somni
44- Escrits
45- Combray - Balbec
46- Ilercavònia
47- És l'hora d'hissar els somnis
48- Bitassa a lloure
49- Nuesa literària
50- Bloc al circ
51- ReGisTRes parTiCulaRS
52- Gazophilacium
53- Tens un racó dalt del món
54- L'habitació grisa
55- Ara plou
56- eLiteratura
57- Llum de dona
58- BLOG:RNiA
59- Pedra Lletraferida
60- Amu Daria
61- Vilafestuc
62- Malerudeveure't
63- Trencantesquemes
64- El cuirassat Potemkin
65- Aristòcrata i obrer
66- El Llibreter
67- Dipofilopersiflex II
68- L'home dibuixat
69- Entrellum
70- Serret Blog (J.J. Rovira)
71- Too much strong ma non troppo per te
72- Anotacions rizomàtiques
73- Pa sucat amb oli
74- Antesi permanent
75- Greenie
76- El radar de Sarrià
77- La Cuca al Cau
78- Tot és possible
79- De tard en tard
80- Serret Blog (O. Serret)
81- De Roquetes vinc, a Tortosa baixo
82- Esborranys solemnes
83- El llegidor pecador
84- Cat-al-indi
85- SorroBloc
86- El submarí terrestre
87- La vida diferida
88- Lectures de l'Espolsada
89- Mirades des de Musairibo
90- Va de bo, cavallers!
91- Xavi - Sant Fost
92- Frannia
93- Reflexions De Mitjanit
94- BibloSfera
95- Nau Argos
96- Marta Insa
97- Fonamental
98- Centpeus
99- B de Llibre
100- Meo Quidem Animo
101- Des del carrer estant
102- La nit de la iguana
103- Assumpta Montellà
104- Entre somnis i realitats
105- Vent d Cabylia
106- Depasseig
107- Verba volant, scripta manent
108- El bloc de la jaka
109- Platxèria
110- Pinyol d'oliva
111- Núria Aupí
112- Creació filosòfica II
113- Tirant al cap
114- L'efecte Jauss
115- Nausica
116- El Quadern d'Albert Calls
117- Letters, words and poetry
118- Més content que un gínjol
119- Poemes des de l'Alguer
120- Gumets
121- Diari d'Albert Balada
122- Papers reciclats
123- Diari de la meva escola
124- Poca mandra
125- L'esperança de la utopia
126- Ultralocàlia
127- L'altra cara de la lluna
128- Violette Moulin
129- Diari d'un captaire moral
130- Ariadna al laberint grotesc
131- Sega de mots
132- Apunts des de dalt del baobab
133- Flaneuse
134- Pluges, plugims i plovisqueigs
135- Espais tacats
136- El pèndol de petites oscil·lacions
137- Siknus.com
138- El cadafal

Mapa de la Catosfera Literària

JA SOM 100!

Amb la col·laboració de

Un espai de comunicació

"Una nació és un espai de comunicació"

Eliseu Climent

La CATosfera és, a hores d'ara, el principal espai de comunicació digital de què disposem els catalans d'arreu del món. Per cada repetidor de TV3 que clausuren, s'obren 1.000 blogs nous... La tele aviat serà una antigalla que no es mirarà ningú. Internet és el present i el futur. Catalunya serà catosfèrica o no serà. La Revolució Catosfèrica només ha fet que començar...

Misèries catosfèriques

La catosfera no es diferencia gaire de la resta de realitats humanes. A la catosfera hi ha gent que penca i genteta que només sap criticar, enveja podrida, miserables, paràsits inútils, canalla sense cap mena de respecte ni de criteri. Ni fan ni deixen fer. Perquè, malgrat tot, hi ha gent que fa coses, gent amb idees i iniciativa, gent que se la juga cada dia, que dóna la cara, que fa GRAN la nostra catosfera. Al final, com sempre, el temps posarà cadascú al seu lloc. A la catosfera, com a la vida, sovint també hi ha mals rotllos. Jo n'he patit uns quants. La meva memòria recorda cada detall i cada nom... Hi ha coses que no s'obliden. Al final, els miserables desapareixen com puces insignificants.

Avui he perdut un altre premi
Vicenç, felicitats!

(en aquest no em puc presentar)

Taula Blogs & Literatura

En el marc de les Jornades de la Catosfera, que tindran lloc a Granollers l'últim cap de setmana de gener, hem programat per al dissabte 26 a les 10 del matí una taula rodona sobre els blogs i la literatura. He estat l'encarregat de coordinar-la i en seré el moderador. Us avanço quins seran els components d'aquesta taula:

1. LAURA BORRÀS: Professora de la UOC, directora grup de recerca Hermeneia. Dirigeix un màster en estudis literaris en l'era digital.
2. MIQUEL BONFILL: Responsable d'Omatech, empresa que gestiona el web de Relats en català.
   
3. JORDI FERRÉ. Editor de Cossetània i blogaire.
   
4. JESÚS M. TIBAU. Escriptor i blogaire.

[BIEL MESQUIDA ha excusat la seva assistència per motius de salut]

Ciberliteratura, dietarisme digital, e-poesia, blognovel·la, hipertext, literatura ergòdica, blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0, el futur de les lletres virtuals... Parlarem de tot això i més. No te la pots perdre.

Prolegòmens...
El futur del llibre
Ciberquimera
El blog de Bernardo Atxaga
El pou de la literatura
Un nou gènere literari?
Setmana catosfèrica
Bartleby & Co.
Futurología: escritores 2.0
El escritor 2.0
Literaturas 2.0
Convierte tu blog en un libro

PARTICIPA VIRTUALMENT

[vídeo de la taula]

La línia vermella d'ERC

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/43953

Mentrestant, en tot aquest procés, Esquerra prefereix mirar cap a una altra banda en comptes de posar de manifest la brillant tasca de José Montilla en matèria de telecomunicacions, només superada per la seva gestió amb Endesa. Amb TV3 fan com amb Rodalies: anar a la mani i plantejar iniciatives a Madrid, però callar a les reunions de Govern.

LA CATOSFERA A TOTA VELOCITAT

Blogosucció

He aprofitat el pont de la Immaculada Constitució per a fer vàries coses: llegir, endreçar el jardí, veure pel·lícules, gaudir de la xemeneia... Però el que més temps m'ha ocupat ha estat l'operació quirúrgica que he hagut de practicar a la versió original de Catosfera Ciberdietaris 04-05-06, l'obra guanyadora del Premi Nadal Batle. Avui fa un any del veredicte. Enguany ha quedat desert. El volum que vaig presentar tenia 500 pàgines que aplegaven els textos bloguejats a Tros de Quòniam (04-05) i els textos del primer any d'ENTRELLUM (06). El servei de publicacions de la UIB m'ha dit que calia "aprimar-lo"... No us podeu ni imaginar què suposa rellegir-ho tot i haver d'aplicar el bisturí sacrificant textos que saps que es quedaran al calaix... L'he de reduir a la meitat. Quina liposucció blogològica! Cal eliminar el "greix" sobrant, la morralla. Al final, el llibre ha de tenir com a molt 300 pàgines. El criteri de selecció és clar: deixar sobretot els posts més blogològics. I la resta? Vaig esborrar gairebé tots els arxius de TdQ. L'any 2006 d'ENTRELLUM, en canvi, està tot a la vostra disponibilitat. Tres anys d'escriptura digital esdevindran unes quantes pàgines de cel·lulosa... Què dura és la vida!

En l’edició de 2006, Toni Ibánez rebé aquesta distinció per l’obra Catosfera 04 05 06 Ciberdietaris. El seu treball feia referència al sorgiment dels blogs com una eina de contribució a la consolidació d’un nou espai de creació i de comunicació (la blogosfera), en el qual la llengua catalana també té un lloc.

Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre.
Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3 (...)
Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat.
Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras? (VP)

Residuals

Han de venir de la Universitat de Stanford per a confirmar-nos el que nosaltres ja fa temps que diem: Catalunya es descatalanitza...

La descatalanització és avui més greu que fa vint, trenta, quaranta anys. Les poques persones que encara poden recordar el període republicà saben que literalment han canviat de país. Els que reprenem el contacte amb Barcelona d’any en any, som molt sensibles a l’ensulsiada, perquè en lloc de viure el procés de manera gradual el vivim a batzegades. Cada vegada hi ha menys Catalunya en aquesta ciutat, cada vegada més els catalans hi són residuals.

El vel pintat

Pel·lícula basada en la novel·la de Somerset Maugham The Painted Veil (1925), títol inspirat en un vers de Shelley: The painted veil which those who live call Life... Es tracta d'una reflexió sobre l'amor profund, l'amor que perdura en el temps malgrat les vicissituds de la vida, la grandesa de l'amor que esdevé substància del que som, fins i tot més enllà de la mort. L'amor ferit pel desamor. La mútua comprensió. Naomi Watts. Edward Norton. Exòtics paisatges de la Xina. Crítica del colonialisme. Música de Satie. Una lliçó de silencis. Un poema audiovisual. Recomanació ENTRELLUM.

No escrigues!

Ah, si tinguera un fill... Si tinguera un fill li diria: no escrigues! No et dediques a l'art, no conrees el món del pensament. Viu, tan sols viu, aprofita cada moment, cada instant, cada bocí de la teua existència: ocupa'l de plaers reconfortants, de distraccions amables, de bons moments. Oblida el teatre, la poesia, l'art, t'estalviaràs les seues ingratituds, les seves hores llarguíssimes de soledat. Molt pocs aconsegueixen vèncer aquesta soledat, i si estàs poc dotat de talent, o tan sols dotat a mitges, et transformaràs en un pocapena, en un amargat, en un home consirós i trist, però si eres un artista genuí, mai no et podràs evadir, et desesperaràs davant la presó on t'ha conduït el teu desig de transcendir. No enraones, enamora! Sigues tan sols fidel a tu mateix, als teus instints, a la probitat de la teua consciència, però mai no descobresques la teua posició, mai no reveles públicament les teues coordenades, mai no et poses a tir, sigues eteri, veloç i no et deixes capturar pels falsos paranys d'aconseguir la veritat i conquerir la cultura!

Martí Domínguez, El retorn de Voltaire, p. 118

Quatre llibres

B&N

NADAL BATLE,
IN MEMORIAM

Rebel·lió a Catanya

Web llibre
El llibre
La polèmica

Ya nos vamos solapando
Abans de menjar caragols

Catalanetes i catalanets

Aparentment, sembla que després de la Manifestació, aquí no ha passat res. Montilla ni s'immuta. El Tripartit segueix, només faltaria. Qui dia passa, nòmina empeny. Els propers mesos estarem prou distrets amb el maniqueisme espanyolista: ZP o PP, sense matisos. Hi haurà més atemptats, això no falla . Nosaltres, més pacífics, seguim pendents del que dictamini el TC sobre l'Estatut. Artur Mas ja va anunciar a la seva conferència que, segons com vagi la cosa, el panorama es pot complicar... ¿I què farem, aleshores, una altra manifestació perquè la guàrdia urbana digui que només érem 200.000 i TV3 li dediqui dos minuts i mig? ¿Què farem, catalanetes i catalanets, més teràpia de grup o una orgia assenyada (que som gent de seny) per a poder sublimar tota la nostra frustració? Si a Madrid ni se n'han assabentat! ¿Sabeu per què? Perquè saben que aquí no passarà res de res mentre Montilla sigui l'Honorable. Potser haurem d'esperar a les properes eleccions... ¿Per a què, perquè es repeteixi el frau segons el qual votar ERC és votar Montilla? ¿Voleu una cosa més surrealista que aquesta: si votes el partit (suposadament) més independentista t'acaben encolomant un president espanyolista? És al·lucinant. Paciència, doncs, catalanets i catalanetes, que la lluita serà llarga... ¿He dit "lluita"? Perdó, els catalans no lluitem mai, som gent de pau, assenyats; més que lluitar ens agrada "negociar" i, de tant en tant, manifestar-nos. Els catalans som bona gent, un poco suyos (com diuen a Madrid), però bona gent, és a dir, inofensius; sobretot gràcies als que traeixen sistemàticament Catalunya predicant una cosa i després fent la contrària.

És evident que la gent d’ERC no és la que vol l’espanyolització de TV3, però és la direcció d’ERC i la seva estratègia la que permet aquesta espanyolització (...) Són l’indigena que en el paper de “tonto útil” aplana el camí a l’acció de la potència colonial espanyola, que a Catalunya representa el PSOE-PSC, a canvi de quatre engrunes.

Sèrie Manifestació 1-D

BRUTAL BRUTAL BRUTAL

L'endemà

Catalunyes

Blogabulari

Noves realitats (i noves virtualitats) requereixen noves paraules que les denominin. Internet -i en concret el món dels blogs- està suscitant nombrosos neologismes que, a poc a poc, anem afegint al nostre bagatge lingüístic. Sense voler ser exhaustiu, deixeu-me fer una petita llista orientativa. Per descomptat, estic obert a noves aportacions que, molt gustosament, inclouré en aquest Blogabulari:

Autoblogografia: Autobiografia blogogràfica.
Blogaire: El que perpetra un blog.
Blogalització: Globalització dels blogs.
Blogamoll: Que blogueja fàcilment allò que caldria callar.
Blogança: Recança d'escriure al propi blog o de llegir-ne d'aliens. Enyorança del blog.
Blogferit: Amant de conrear els blogs
Blògic: Discurs racional dels bloguers.
Blogmestre: Responsable de l'administració del blog.
Blogoaddicció: Adicció als blogs.
Blogoaddicte: Addicte als blogs.
Blogocràcia: Govern dels blogs.
Blogodependent: Aviciat als blogs.
Blogofília: Simpatia apassionada pels blogs. (Vid.)
Blogofòbia: Aversió als blogs.
Blogògraf: Escriptor de blogs.
Blogografia: Escriptura en blogs.
Blogòleg: Especialista en blogologia.
Blogologia: Ciència que estudia els blogs.
Blogomania: Impuls morbós i irresistible a fer blogs.
Blogomància: Endevinació a través dels blogs.
Blogopatia: Malaltia produïda pel blogueig.
Blogòpata: Malalt de blogs.
Blogopèdia: Enciclopèdia de blogs.
Blogosfera: Tot el conjunt de blogs en general.
Blogosofia: La saviesa dels blogs.
Blogosucció: Reducció dels continguts d'un blog. (Vid.)
Blog Power: El poder dels blogs.
Blogs & Beers: Trobada de blogaires on es beuen cerveses (i altres coses)
Blogueig: Acció de bloguejar.
Bloguejar: Fer blogs.
Bloguejo, ergo sum: Intuïció solipsista neocartesiana, primera veritat dels autors de blogs.
Bloguer: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguicidi: Eliminar un blog, esborrar-lo.
Bloguisme: Ideologia dels bloguers.
Bloguista: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguístic: Relatiu als blogs.
Bloguitis: Necessitat irrefenable de bloguejar, el vici dels blogs.
Catarsiesfera: Catarsi a la catosfera. (Vid.)
Catastrosfera: Catosfera catastròfica. (Vid.)
Catetosfera: Manera despectiva i humorística d'anomenar la catosfera.
Catosfera: Conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blogs. (Vid.)
Catosfèric: Membre de la catosfera.
Ciberescriptor: Escriptor digital, que escriu a internet.
Ciberlector: Lector que llegeix en línia, a la pantalla.
Ciberliteratura: Literatura feta digitalment mitjançant els blogs.
Cibersexe: Sexe virtual. (Vid.)
Desblogar-se: Deixar de banda els blogs.
Desvirtualitzar: Conèixer a la realitat algú que només coneixies virtualment, trobada presencial..
Emblogar-se: Embolicar-se amb els blogs.
Frikisfera: La catosfera friki.
Ghostblogger: Bloguer que fa el blog d'un altre, "negre" que escriu blogs. (Vid.)
Teclamoll: Que tecleja fàcilment allò que caldria callar.
Posteig: Acció de postejar.
Postejable: Digne de ser postejat.
Postejar: Fer posts, escriure anotacions al blog.

Catalunyes

Hi ha moltes catalunyes dins de Catalunya. Una d'aquestes catalunyes, potser la més important, es va manifestar dissabte passat al centre de Barcelona. I escric "més important" per dos motius: perquè és la meva Catalunya i perquè, malgrat tot, segueixo sent un romàntic, que és la cosa més ridícula i patètica que es pot ser després dels 40 anys. Em refereixo a la Catalunya catalana, o millor dit: la Catalunya catalanista. Aquí s'inclouen entitats, partits polítics i ciutadans a títol individual. El que ens uneix és un sentiment de pertinença a una mateixa comunitat identitària definida per una llengua i una cultura específiques. Aquesta Catalunya existeix mal que pesi als que han fet tot el possible per anorrear-la al llarg de la història. Existim i persistim. Dissabte ens vam manifestar sense complexes, i feia goig de veure tanta gentada reunida amb un mateix esperit de lluita.

Punt i a part mereixen els absents, les altres catalunyes que dissabte van quedar-se a casa. Aquest tema és fonamental perquè és la clau del nostre futur. Té molt a veure amb la immigració. És una evidència que la immigració que hem sofert durant les darreres dècades ha descatalanitzat Catalunya. Dir descatalanitzar és el mateix que dir espanyolitzar. Aquest és el quid de la qüestió. Sé que és un tema tabú. Sé que alguns se'm llençaran a la jugular. Ho sé, i no em penso aturar pas. Cal parlar sense embuts, clar i català. I ara més que mai. Ha arribat l'hora de dir les coses pel seu nom, sense ambigüitats.

He parlat de vàries catalunyes, en plural. Per exemple, al Raval es parlen 300 llengües. Però no són aquestes microcatalunyes les que em preocupen, atès que encara són molt minoritàries. De fet, grosso modo, hi ha dues catalunyes rellevants: la Catalunya catalanista i la Catalunya espanyolista. Em direu que simplifico de forma massa maniquea. No pas. No estic parlant de teories abstractes, sinó de realitats immediates que tots podem comprovar en el nostre dia a dia. Direu que es pot ser català sense ser ni catalanista ni espanyolista... Potser sí, no dic que no, però aquesta postura la trobo poc defensable, com poc defensable és l'abstencionisme: passo d'implicar-me, no vull definir-me, ja us ho fareu, etc. A la manifestació de dissabte vam trobar a faltar els espanyolistes i els abstencionistes. ¿Què feien? ¿En què estaven pensant? Esto no va conmigo... Todo está politizado... Ya están estos catalufos dando otra vez la lata... Esto es España... Menos identidad y más política social... Etc.

Si la meitat de la població no vota (ni fu ni fa) i la meitat que vota cal dividir-la en dues meitats (catalanistes versus espanyolistes), ja podeu comptar que tenim un problema seriós. Aquest doble fifty-fifty demostra que Catalunya pateix una esquizofrènia dramàtica. Els símptomes són més que clars. ¿Quina podria ser la solució? Que una de les meitats sumi més que l'altra, o sigui, que una Catalunya s'imposi finalment sobre l'altra. Aquesta serà la que governarà. La democràcia funciona així. No cal dir que, en el meu romanticisme idealista, espero de tot cor (i de tot cap) que sigui la meva Catalunya la que governi. L'horitzó dels somnis es barreja amb la imatge inoblidable de la Via Laietana plena de catalans cridant INDEPENDÈNCIA... ¿Tan difícil ha de ser?

Sèrie Manifestació 1-D
BRUTAL BRUTAL BRUTAL
L'endemà

Val la pena?

¿Val la pena mantenir un blog que no ultrapassa les 50 visites diàries? La meva resposta és NO. A banda d'ENTRELLUM, perpetro altres blogs: A RANVESPRE, ENTRELUZ, CAPVESPRE... Cap d'aquests tres, per ara, superen les 50 visites al dia. ¿Val la pena treballar per tan poc? NO. A partir de 100 visites diàries pots començar a plantejar-te seriosament la feina blogogràfica. Quan parlo de "feina" vull dir hores i dedicació. Després tenim l'ús del blog com a distracció perquè el llegeixin quatre amics... Tot és respectable, clar. El que no té sentit és que inverteixis el teu valuós temps i les teves limitades energies en una tasca que no et proporciona fruits ni satisfaccions. Cadascú ha de valorar-ho personalment. Jo ho tinc clar.

Aquesta és la TIFA més grossa que he llegit sobre la Manifestació
(ni el Pravda en els seus millors temps)

L'endemà

Anem trobant la calma per a reflexionar. Ahir va ser un gran dia, un dia que passarà als annals de la història: 1_D_07. Els nostres néts ens demanaran: Avi, tu hi eres, no? I direm: Sí, jo hi vaig ser, i vaig posar el meu granet de sorra perquè avui tu puguis viure millor i ser més lliure. L'ORGULL, la DIGNITAT, el poble que surt al carrer per a reivindicar el seu DRET A DECIDIR. Montilla encara no ha dit res de res. Iceta s'ha quedat en blanc. Anem trobant la calma per a reflexionar...

Catalunya no està acabada. Catalunya és GRAN. D'ençà 1714 ho hem perdut tot, bous i esquelles, però encara resistim, collons, encara SOM i SEREM, malgrat els Francos i els Montilles i la mare que els va parir a tots. Aquest és el miracle que ahir em va fer plorar. Plorar d'emoció i d'esperança. SOM. EXISTIM. Tenim la força més gran de totes: la força de la gent que no es deixa esporuguir, que s'aixeca sempre, que lluita i que treballa per aquest país...

Mireu aquesta nena...

És la millor imatge d'ahir. La nena parlava un català perfecte. Com aquella foto del dia de l'enterrament de Xirinacs...

Catalunya tornarà a ser rica i plena. Montilla, com va venir, se n'anirà. Cendra i oblit. El catalanisme és l'única força que ens pot fer millors. L'ànima que ha de moure el cos social. Ahir tothom va quedar retratat. S'han acabat les ambigüitats. Escolta, Carod: no ens pots fallar. No donis l'esquena a Catalunya. Ara, més que mai, fa falta la unitat de tots els catalanistes si volem que la nostra nació assoleixi la plena sobirania. Ara, més que mai, hem d'anar junts. Com ahir, Via Laietana avall... Qui ens podria deturar?

La coincidència ahir dels tres partits autodeterministes a la manifestació preconfigura una majoria alternativa a un socialisme cada cop més replegat en ell mateix, aferrat als mecanismes de control del poder, però cada cop més lluny del poble (...) La societat civil, doncs, ha marcat el camí. Ara es tracta de prendre les regnes del país i traçar el full de ruta. El 2008 hi ha congressos de CiU i d'ERC un cop passades les eleccions. El país està preparat, doncs, i arriba l'hora de planificar la recta final.

MI

PP + PSOE = ESPAÑA

Un interessant debat

Un blog sobre la Mani