Cartosfera?

Via Salms em trobo aquest vídeo...

Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és "una antologia de este blog de blogs" (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: "se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi" (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM, concretament d'aquest post. O sigui, un embolic de muy padre señor mío. Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament.

Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...

Sunday

Toni Ibañez on Vimeo

Jo mateix

Capvespre 18.4.08

Programa especial amb un convidat especial: Vicenç Llorca [blog]. Parlem sobretot de L'últim nord (Bromera), el poemari guanyador del Premi VAE de Burjassot 2008. Llegim alguns dels poemes inclosos al llibre...

Rellotge de sol

Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i així ompliré de sal el buit que solca
el pas del temps, l’arruga d’aquell riu
que en soledat avança sec d’origen.

No sé d’on véns ni on vaig: cerco el meu Nord
mirant el sol i l’ombra que projecta
el meu present de cos enamorat:
allò que sóc lliurat a un clam de lluita.

Rellotge encès, l’agulla ha confiat
cada moment als dits callats dels astres;
cada futur, al ritme de la llum
dictada al dits cremant de la nostra hora.

Tingues instants d’amor, eternitat,
i comprendré la pau en els teus braços.

(Recita: Mariluz - Música: One fine day de Natalie Merchant)

Més novetats sobre LCL

Després de la darrera informació que vam donar sobre el llibre LCL, algun autor ha reivindicat el seu dret a tenir almenys un exemplar gratuït. Ho hem reconsiderat amb l'editor i aquesta és la nova proposta:

Tot autor, tindrà dret a "un" llibre d'obsequi que es podrà obtenir de les maneres següents:

1- Venint el dia de La Presentació en la qual li serà lliurat l'exemplar.

2- Fent una comanda de dos llibres al preu d'autor (9 €). Llavors l'editorial enviarà a casa seva el llibre que li pertoqui d'obsequi pagant l'editorial la tramesa.

3- Passant-lo a recollir per Cossetània.

4- Rebent-lo a casa seva per correu si només vol el llibre gratuït que li pertoca, pagant contrareemborsament les despeses de tramesa.

En tot cas, es podrà utilitzar qualsevol d'aquestes fórmules. Cal que ho comuniquin a cossetania@cossetania.com.

Ens ha costat molt organitzar i coordinar aquest projecte en el qual hi ha implicades més de 100 persones. Sembla fàcil, però us ben asseguro que no ho és. El nostre procediment ha estat sempre transparent. Hem informat puntualment de cada pas que donàvem. Hem escoltat tothom i hem procurat fer les coses de la millor manera possible.

No podem demanar que l'editorial perdi calés. No és just. Es tracta d'una editorial petita que ha apostat pels blogs. Puc comprendre totes les postures. El que més temps i més esforç ha esmerçat en aquest llibre sóc jo, i no en veuré ni un euro. Considero que l'oferta de l'editorial és immillorable.

Sóc conscient que l'èxit d'aquest llibre incomoda a alguns... Que es fotin. Qui vulgui pols que es busqui una altra era.

[El proper post sobre el tema serà l'anunci del dia i del lloc de La Presentació. Hi estem treballant...]

La tòxica rutina

Que sí, Sebastià, que sí, què m'has d'explicar a mi...

ALSA MANUELA!!!

- filosofia = - llibertat

с временем

Us presento la primera traducció d'un poema meu al rus:

…с временем

…с временем
всё превращается в ничего,
забвение покоряет
нашу свободу.

Море, любовь, страх
и смерть за нами гонится
каждую секунду…

жизнь и стих
насквозь проходить через душу.

крушение слов.
маски и тишина.

Ночь с нас сделала
слугами воспоминаний.

Пусть даже и не верится
Но я не сошел с ума.

[Versió de Yana Atanesova]

ENTRELLUM POESIA

Novetats LCL

Amigues i amics catosfèrics, això ja arriba al final…

LCL entra a màquines aquesta mateixa setmana, la qual cosa vol dir que tindrem el llibre la primera quinzena de maig. 232 pàgines (de paper) a un preu de venda al públic de 15,80 €.

Els autors gaudiran d’un descompte del 40%. El preu per als autors serà de 9 €. (Vid. actualització 18.4.08)

Com que destinem el 10% dels drets d'autors a fins benèfics, una vegada descomptat el 4% d'IVA, queden 1,52 euros per cada llibre venut. Hem decidit que els donarem a la "La Bressola".

Per aconseguir els llibres cal fer la reserva a l’adreça cossetania@cossetania.com i Cossetània us enviarà els llibres al domicili. Els ports aniran a càrrec de l’editorial. Si la comanda supera els 30 euros ho rebreu per missatger en 48 hores; si és menys d’aquesta quantitat ho enviaran per correu (triga més). Si voleu ja podeu fer les reserves.

I La Presentació? Estem preparant una presentació original i multitudinària en la qual els autors (i totes les persones que vulgueu acompanyar-los) podran “desvirtualitzar-se” tot compartint una vetllada agradable… Aviat direm el dia i el lloc.... L'endemà de Sant Jordi estigueu atents a ENTRELLUM....

Sèrie Blogs & Literatura

Vetllada al Liceu

Acabo de tornar del Liceu on he assistit a la representació de Diari d'un desaparegut / El castell de Barbablava, dues obres al preu d'una. Segon pis, primera fila.

A) Un pagès s'enamora d'una gitana (Zefka) i la prenya. El pagès ho sacrifica tot per la gitana. A destacar: l'ascensió d'un cap decapitat...

B) Barbablava viu tancat al seu castell. Arriba una dona (Judit) que vol obrir totes les portes fins al final. "Obrir portes" és una metàfora, clar. Rere cada porta hi troba coses: sang, llàgrimes, etc. El coneixement sempre és dolor. La veritat no sol ser agradable. Barbablava col·lecciona dones. A destacar: pluja real sobre l'escenari.

Bona música. L'espai del Liceu, sempre impressionant. Tots els "decorats" són hologrames. Només detecto dues faltes d'ortografia a la traducció catalana de la lletra (que va apareixent a dalt, sota el logo del Liceu).

Obrir portes és com treure màscares. El món és ple de pagesos i de gitanes. Tots tenim el nostre castell dins el qual hi guardem el més preuat. L'amor és un embolic de cal déu. La culpa és sempre de les dones.

"Els estossecs i altres sorolls poden desconcentrar els intèrprets i molestar la resta de públic. Un mocador atenua la intensitat d'una simple tos."

Recomanacions santjordinesques

Gran part de la meva obra la podeu llegir a internet. La trobareu a OPERA OMNIA i a ENTRELLUM POESIA, on he penjat un bon grapat de poemes (recitats i traduïts a altres llengües). L'última meravella en aquest sentit és Issuu. Per ara hi he pujat 3 documents: la meva primera novel·la, un relat i una guia de lectura de 1984 d'Orwell. Aviat n'hi haurà més.

Com que aquest Sant Jordi no he tret cap llibre nou (l'últim fou L_OI), i EL LLIBRE DE L'ANY no serà a les llibreries fins a la primera quinzena de maig, em prenc la llibertat de recomanar-vos tres obres. Són de tres amics catosfèrics: Jesús Tibau, Vicenç Llorca i Biel Mesquida. Aquí teniu les portades (si voleu més informació punxeu-les):

Jesús Tibau presentarà EVDT el 16 de maig a Vallromanes
Vicenç Llorca vindrà aquest divendres al programa CAPVESPRE
Biel Mesquida presenta ACROLLAM avui a La Central del Raval

ESCRIPTORS TV

Quod est superius

M'agrada fotografiar núvols. Són tot un espectacle. La Tabula Smaragdina diu que quod est inferius est sicut quod est superius, et quod est superius est sicut quod est inferius, però jo tinc els meus dubtes. Entre la terra i el cel habitem aquest país de somnis. Sovint ascendim i sovint ens enfonsem. Ara fa sol i adés tot s'enfosqueix. Si habebis gloriam totius mundi, ideo fugit a te omnia obscuritas. No sé si algun dia podrem atènyer la llum definitiva, només sé que m'agraden les ombres i també els núvols blanquíssims...

FOTOBLOG

Dulce et decorum est pro patria mori

[mireu, mireu com riuen Bono i ZP, mentre ella fa cara de funeral]
[i què coi pinta el crucifix al davant?! No som un estat aconfessional?]

Avui, 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República Espanyola, la nova ministra de Defensa ha promès el seu càrrec. O sigui, que com a cap dels exèrcits espanyolíssims, la Chaconeta prenyadeta passarà revista a les tropes, legión i cabra inclosa. No m'ho vull perdre.

Als que som pacifistes (que no pacífics) i no vam fer la puta mili (per inútils), ja ens està bé aquesta ministra. Sembla una broma, però no ho és.

Darle a Chacón el Ministerio de Defensa es una de las más pesadas bromas que ha gastado Zapatero al PSC... es el bromazo definitivo... ¿Que donde está la broma? Sencillamente en colocar a visitar cuarteles, despachar con generales, escuchar el himno de España en posición de firmes y tragarse la más que probable crisis que nos espera con Marruecos a una cabeza de lista del PSC cuyo discurso de precampaña y campaña consistió en la repetición autista de un mensaje único: ella iba a consagrarse a defender los intereses de Cataluña.

Jo també friso per conèixer el desenllaç del contenciós de l'Estatut al Constitucional i, sobretot, veure quina lectura farà la nova ministra nacionalista del famós article vuitè de la Sagrada Constitución a la qual avui ha jurat fidelitat. Això s'està posant molt divertit.

Viva Ejpaña!! Visca El Borbó!!!

NO KING

¿Nos vigilan?

Darrer poema

Fa 10 anys vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural amb la meva primera novel·la, que després va ser publicada per l'Editorial Granollers (abril de 2000). En aquesta obra narrava la "relació amorosa" entre Fernando Pessoa i Ofèlia [Vid. crítiques]. Com que, a hores d'ara, resulta introbable, he dicidit fer-ne un edició digital mitjançant Issuu. És el meu regal per Sant Jordi...

"Ofèlia, heura d'angoixes, flaire de glicines, musa enyoradissa...
Sóc esclau dels teus somnis."

Un relat amb Issuu

Issuu is the place for online publications. It's the place where YOU become the publisher: Upload a document, it's fast, easy, and totally FREE. Find and comment on thousands of great publications. Join a living library, where anyone finds publications about anything and share them with friends.

Cada mirada

Sóc al jardí. Dia assolellat. Ahir va ploure. Avui tot és net, nítid, fresc. Les coses tenen el seu color originari, aquell color primigeni que devien tenir quan va començar el món. Brillen les fulles de la magnòlia. L'apoteosi de la glicina, florida pertot. El lilà que perfuma l'entorn. La gespa reverdida. El cel esbandit. El sol amical. Les flors: lliris, tulipes, margarides, clavellines...

Dissabte primaveral amb mànigues de camisa. Tot és secundari a la vora d'aquesta fruïció senzilla. L'airet que fa dansar els bambús. El nen que cantusseja feliç. Es diu Martí. Les roses no trigaran. Hi ha moltes poncelles. Sant Jordi s'acosta...

No desitjo res. No necessito res. No aspiro a res. Deixeu-me tranquil. Que els núvols no em robin el sol. Només demano això: una mica de pluja i una mica de sol, com els bambús que bambolegen...

L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.

Ridiculesa

Sr. Boix, amb tot el respecte (i ara em posaré seriós), RIDICULESA és fer un programa de llibres que es veu d'una hora lluny que respon a les exigències dels grans lobbies editorials que li envien els seus productes perquè els publiciti descaradament, és a dir, un programa que incideix en el patumatge més tòpic tot reiterant l'endogàmia oficialista de la nostra cultureta de fireta; sense parlar de la promoció de llibres i autors en llengua castellana (com si ells no tinguessin programes a les seves teles) quan ens trobem en un canal català...

Sr. Boix, ara sense respecte (i encara més seriosament): No sé l'audiència que té vostè. La meva la conec perfectament. EL SEU PROBLEMA és que ha topat amb un blogaire LLIURE que escriu i opina el que li passa pels dallonses, sense obeir interessos comercials ni polítics de cap mena. EL SEU PROBLEMA, Sr. Boix, LA SEVA RIDICULESA, és que prentén fer un programeta pretensiós quan tots sabem què hi ha al darrere: el negoci del llibre de paper, el producte comercial i santjordinesc, la gallina dels ous podrits que se'n va en orris... Sí, en orris.

Ara citaré Philip Roth (no pas Unamuno, quin mal gust!): “les pantalles han guanyat la batalla sobre les pàgines” (Entrevista a La Vanguardia 23.2.08)

El nou ciberlector... Lector 2.0

El futur de la lectura és inseparable d’internet. A la xarxa es concentren les eines i materials més llegits de la societat de la informació. Internet ha canviat la manera de llegir. El potencial actual de lectura desborda els límits del text imprès. El canon tradicional esdevé inoperant. La globalizació dels nostres processos socials, polítics, econòmics, i la mobilitat que caracteritza la nostra societat, requereixen que hom disposi del text sense limitacions d’espai o temps. Canvien igualment les raons que motiven la lectura, alhora que sorgeix un lector actiu que demanda que el text s’escrigui en funció del lector. El ciberlector tria com vol llegir l’obra i com vol comunicar-se amb l'autor, i ho pot fer directament, sense intermediaris, per exemple deixant comentaris al blog. Que és el que he fet jo, li agradi o no.

El seu PROBLEMA, Sr. Boix, és que encara viu al segle XIX. Això sí, que resulta certament RIDÍCUL. Però el temps (i no el C33) posarà cadascú al seu lloc.

Passi-ho bé.

NB: Al blog del Sr. Boix m'han censurat almenys 4 comentaris... Ara sí, que han quedat ben retratats!

este proffe es mu bueno x)
ta xalao xD

L'home que estimava els cementiris

Un blog perifèric al servei de l'establishment literari, fent de comparsa, publicitant un llibre per Sant Jordi. Un blog simpàtic, apassionat, creatiu...

¿Per què Manzano no parla de la literatura que s'està fent als blogs? ¿Per què no dedica un programa especial a la ciberliteratura, Literatura 2.0, a La Catosfera Literària?

Manzano llegeix el fragment sobre el pou que vaig posar al meu post. El bloguista perifèric bolanyeja (cap novetat) i esmenta El Llibreter...

Escriptors de paper, editors de paper, llibreters de paper... Tots dins el mateix vaixell que s'enfonsa.

Manzano: convida'm al teu programa quan surti EL LLIBRE MÉS IMPORTANT DE L'ANY 2008. No te'n penediràs.

NB: "Abans de Sòcrates, Plotino, molt maco; els sofistes, simpatiquíssims". Sisplau, que algú orienti cronològicament el pallasso ofegagossets del final. Un colofó patètic.

Aquí hi ha marro

caricatures
1 + 2

1r. BTX IES Gallecs - Cotlliure (9.4.08)

Noemi
Jasmin
Dani
Vicky
Patri
Iván
Sara
Anna
Alba

Premi Machado - Canal Mollet TV (4.3.08)

ENTRELLUM VIDEOBLOG

La Casa Inhòspita

PAS 1. Identificar l’enèsim clàssic de la literatura universal no traduït encara al català.

PAS 2. Traduir-lo.

PAS 3. Topar amb l’estratègia comercial de les editorials del país. ¿Qui llegeix Dickens avui en dia?

PAS 4. No resignar-se.

PAS 5. Obrir un blog per compartir comentaris i suggeriments sobre la traducció, i per parlar de Dickens i de Bleak House amb tots aquells que ho vulguin.

PAS 6. Penjar al web la traducció, en trameses mensuals com ho va fer Dickens en els fulletons que va publicar Bradbury & Evans.

PAS 7. Veure si una traducció de Dickens al català interessa algú o no...

T’interessa?

www.casa-inhòspita.cat

La primera traducció de Bleak House al català.

Per Manel-Pegagrega, un altre que ha entès per on van els trets del futur.

Esborralls del futur

Gràcies a l'autoedició que em permet Issuu, us regalo la versió digital d'un relat que vaig escriure l'any 2002 i que va guanyar alhora tres premis literaris. Parla d'una noia que...

[Et recomano que el punxis i el posis a pantalla completa]

Més informació sobre Issuu

La meva primera novel·la amb Issuu

Limitacions

Començo a entendre de què va això. Hi ha un límit que no podem abandonar. Tot és finit i limitat. Les paraules són límits, els pensaments són límits, els sentiments són límits, els actes són límits... Tot és contingent i relatiu. Cap absolut no pot existir perquè l'absolut suposaria transcendir la limitació intrínseca de les coses. Escriure és limitar-se, estimar és limitar-se, pensar és limitar-se, actuar és limitar-se... El full en blanc, el cor desert, el cap buit, les inaccions... també ens limiten. La vida tota és pura limitació, pura concreció, un simple retall de les múltiples possibilitats desaprofitades, malaguanyades, que mai no podrem viure. La consciència d'aquesta cruel limitació humana és la que ens empeny cap a la creativitat... Però, al capdavall, constatem que tota obra creada també és limitadora. I fugim. Sempre fugim. Crear és fugir. Ni res ni ningú pot esgotar la nostra set d'infinit... Novalis ho va dir així: Wir suchen überall das Unbedingte und finden nur Dinge... [Cerquem arreu lo Incosificat i només trobem coses]. Coses limitades, coses que ens limiten i ens cosifiquen. Coses i cossos. No hi ha res més. La resta són ficcions.

[Post inspirat en un conversa amb Jean Robur]