La vida veritable

No te'n refiïs mai, de la gent que està massa preocupada per les vides alienes. Són gent buida, sense vida interior, és a dir, gent perillosa. Cal anar més enllà del "viu i deixa viure". Cal emmascarar-se una mica més cada dia fins que ningú no sigui capaç d'intuir quina és la teva veritable vida. La gent sospita de la llibertat aliena i té por de la llibertat pròpia. Els que volen conèixer-te són tots uns lliberticides. Cal respectar el misteri de l'altre i aprendre a conviure amb la seva incògnita. Que tothom et desconegui.

El Gran Repte

Diguem que, amb els anys, descobreixes que la vida és com és i que tu ets com ets i que, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha gran cosa a fer tret d'imaginar nous escenaris i noves maneres versemblants d'evitar l'avorriment i la tristesa. Aquesta és la nostra petita lluita. Aquest és el Gran Repte.

Giràndoles

"Res de desafiaments a la plebs, res de giràndoles per al riure o la ràbia dels inferiors. La superioritat no s'emmascara de pallasso; és de renúncia i de silenci que es vesteix."

Fernando Pessoa, 21.2.1914 (traducció de Víctor Martínez-Gil, Angle Editorial)

Podria oblidar-ho tot

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el que sóc... Podria oblidar que existeixen rutines, normes obligacions; oblidar que hi ha problemes que cal resoldre. Ara mateix només l'escuma, la remor de l'aigua que es bat contra les roques, la meva pell molla, brillant, l'horitzó -aquesta línia rectíssima. Ara només el cel ras, aquest anar i venir de la vida insignificant, aquest surar sense esforç, sense esperar res tret del raig de sol que m'acarona... L'aigua transparent en la qual em submergeixo (primer freda i després amiga) m'ensenya que cal ser transparent. Un altre avió cap al Prat. Un altre tren. Ciclistes. Al fons, la torre de la tèrmica i la muntanya de Montjuïc. Sí, podria oblidar-ho tot ara mateix, oblidar que sé escriure, oblidar la cal·ligrafia dels dies passats que m'han portat fins aquí...

Hi ha gent que se'ls gasta en petards

20 anys

Ahir aquest parell de dos van fer 20 anys. El de l'esquerra és el Sergi i el de la dreta el Xavi. Són els nebots més grans que tinc els quals, cosa curiosa, van decidir nàixer el mateix dia. Ho vam celebrar amb un dinar familiar on no van faltar ni els caragols a la llauna ni els canalons de la matrona Cecília. La família no para de créixer. Un nou nét està en camí i alguns ja comencen a portar la xicota... El menjador de Ca n'Ibanyes se'ns ha quedat petit.

FELICITATS DE PART DEL TIET TONI !!!

L'estiu arriba sempre

Dinar de departament al restaurant Agua. Impressionant la fotografia que hi ha penjada a l'entrada. Impressionant la paella amb carxofes, gambes i calamar feta al carbó. Acomiadem la Pilar, una companya que ens deixa. Li escric aquestes ratlles...

L’estiu arriba sempre amb el perfum de les magnòlies i de la pólvora de Sant Joan. Les aules es buiden. El pati és un desert. Retorna el silenci. Records, mil records que omplen els passadissos. Mil exàmens que s’amunteguen als calaixos. Mil mirades adolescents que ara miraran el mar en comptes de la pissarra. L’estiu arriba sempre amb la ressaca de les hores tacades de guix. Mil lliçons repetides.

La vida arriba sempre amb el neguit del futur, de no saber què passarà demà. Pel camí trobes gent, persones que t’acompanyen. Alguns vénen de sobte i se’n van de seguida; altres continuen al teu costat mentre passen els anys... Són aquestes persones que hem conegut les que ens han ajudat a créixer. Totes i cadascuna, perquè cada persona ens ajuda a veure el món d’una altra manera, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible.

Gràcies, Pilar, per ser com ets i per haver estat una excel·lent companya. Facis el que facis i estiguis on estiguis, et desitgem el millor. Que la vida et regali molts estius i que el teu camí sigui venturós. El departament de Socials del Gallecs sempre serà el teu departament. No t’oblidis de nosaltres.

De tot cor

La platja és plena de gent. La tarda avança amb parsimònia atemporal. La lluna plena irromp per l'horitzó...

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist!

Tu no ets una merda. No ho vull tornar a sentir. Que sigui l'última vegada que dius que ets una merda. Si ho tornes a repetir m'emprenyaré. Els que volen fer-te creure que no vals res són els que són una merda seca punxada en un pal. Tu no. Tu ets com ets, amb les teves virtuts i amb els teus defectes, però no ets una merda. Ni tu ets una merda ni la vida és una merda. Les persones que diuen que la vida és una merda són les que emmerden la vida. Ni tu ni jo som com elles. Tant de bo s'ofeguin en la seva caguerada i ens deixin tranquils d'una puta vegada. Quan te'ls trobis, canvia de vorera o tira de la cadena. Merdosos que emmerden la vida. Ignora'ls o liquida'ls.

Petit paradís

Tota la tarda arranjant el jardí. Entre les inacabables pluges i els darrers mesos plens d'ocupacions, l'havia deixat. No hi ha res més trist que un jardí abandonat. Jo me l'estimo molt, el meu jardí. Encara que sigui petit i humil. Cada planta i cada arbre. Fa deu anys que amb les meves mans el modelo, l'adobo, el rego, l'esporgo... i el gaudeixo. Aquesta tarda, endreçant-lo, recordava els inicis, quan vaig plantar l'olivera i la màgnòlia (enguany treurà moltes flors!), la glicina, el lilà, la camèlia, el margalló, la murtra, el llorer, l'arboç, el boix, els rosers... Després van venir els bambús... Cadascú té el seu particular paradís. El meu és aquest racó davant del bosc, aquest espai recol·lecte on puc sentir-me jo mateix lluny de la gent i del món.

Renovació?

punxa
[captura]
twitterada
comentaris

Presentació de LCL a Fnac Triangle

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h. farem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

ERC i el tripartit

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla. Ara només falta que es faci militant del PSOE.

Comentari a l'e-notícies

Aules buides

Aules buides. Només resten alguns alumnes que recuperen assignatures. Esmaperduts. Molts professors de viatge de fi de curs. Itàlia. Costa Brava. Reunions. L'últim claustre serà el dia 31. El curs vinent tindré una hora menys de Filosofia a 1r. BTX i un llibre nou. Estiu. Un cel sense núvols. Dinar de departament aquest divendres a la vora del mar. Fins al setembre no tornaré a corregir. Ja tinc els bitllets d'avió per a l'agost. Anirem a una illa. Tot és massa perfecte. No em mereixo aquesta vida.

Ara fa un any

Conclusions PAU_08

Exàmens corregits! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van:

1. Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls.
2. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España.
   
3. Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental.
   
4. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants.
5. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions).
6. La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol).
7. Regna la més esborronadora de les mediocritats. Es lo que hay.
   
8. Tenim mala peça al teler. El futur del país penja d'aquest fil...
   

A continuació us transcric algunes "perles" impagables:

• "Descartes se patilla la existencia de Dios, es un as bajo la manga, es jugar sucio la manera en que prueba su existencia."
• "Dios es la felicidad suprema. Yo soy feliz, luego Dios existe."
• "Así que, yo creo que sí se puede descubrir racionalmente la existencia de Dios, pero no podemos descubrir, mediante la razón de dónde proviene Dios, ya que son temas superiores a nuestra razón."
• "Porque Descartes era racional y los racionalistas se basan en la razón."
  

Primer matí de selectivitat
Humor llatí
PAU_07
PAU_06

Casa Gran vs decadència tripartítica

Hotel Augusta, Vilanova del Vallès. Congrés Comarcal de CDC. Dinem. Taula rodona 1: Catalunya 2.0. Roc Fernàndez, Carles Puigdemont, Jordi Roigé, Marc Vidal, Carles Campuzano...

Fragment de la meva intervenció:

El web 2.0 està de moda, però no és un concepte prou clar: Nobody really knows what it means (tret del Marc Vidal ningú no sap ben bé què significa). ¿Retòrica dels tecnoutopistes? ¿Una nova etiqueta esnob? Es tracta d’una actitud a la qual s’arriba mitjançant tota una sèrie de noves aplicacions tecnològiques (programes, eines, xarxes socials, portals) que generen més dinamisme, interacció i col·laboració entre els usuaris, el que s’anomena la “intel·ligència col·lectiva”. El lloc 2.0 no pot ser un jardí tancat, sinó que l’usuari el pot modificar creant i compartint informació. Blogs, Wikis (Wikipedia), Flickr, GoEar, YouTube, Facebook, Twitter, Delicious, Technorati, SlideShare… Ens trobem davant de noves formes de producció i d’edició de continguts que ens porten cap a un nou paradigma en la comprensió de la xarxa, un model més horitzontal i descentralitzat. L’antiga “societat civil” ara es troba en aquest nou espai virtual de la ciberpolis, l’àgora d’Internet (sense la limitació de l’espai o del temps), on tots podem dialogar, participar activament, establir lligams, ciberactuar… Es crea així una comunitat (Catosfera) que promou la construcció cultural, social i política, connectant idees i iniciatives.

Taula rodona 2: La refundació del catalanisme. Feliu Guillaumes, Alfons López Tena, Lluís Recoder, David Madí, Àngel Colom...

Frases:

"El catalanisme és una font permanent de frustracions" (Alfons López Tena)
"L'autonomisme és una dolça decadència" (Lluís Recoder)
"I han fet President de la Generalitat l'empleat de la RENFE" (David Madí)
"L'adversari no és ERC, sinó els socialistes" (Àngel Colom)

Humor llatí

Estic corregint

De filo han caigut Plató i Descartes. Tinc 186 exàmens sobre la taula. Fins que no els tingui corregits no tornaré a postejar.

Primer matí de selectivitat

Ajudant a néixer LCL

Primer matí de selectivitat

7:40 Ja sóc a l'Autònoma. Plou. He hagut d'agafar el cotxe. Estaré els propers tres matins aquí, a la Facultat de Lletres, tribunal 319, aula 601. Comencen a arribar autocars plens d'alumnes...

9:30 Fa mitja hora que hem començat el primer examen, el de castellà. Ha caigut un fragment de Nada de Carmen Laforet i un de l'informe PISA 2006! (quin recotxineo, els que han patit el sistema educatiu ara han de jutjar-lo: "Valore, a partir de su propia experiencia, los aspectos positivos y negativos del sistema educativo actual. Proponga alguna medida para su mejora." --Cágate lorito!!!).

A l'aula tenim 65 alumnes, la majoria de la via 1 (científic-tecnològic), meitat de La Vall i meitat de Viaró. La rehòstia, mai millor dit. Un dels vocals del Viaró m'ha reconegut... I és que totes tenim un passat.

11:10 Prova de català. Torna a ploure i fa una certa xafogor. 65 adolescents respirant alhora dins d'aquesta gàbia resulta un pèl angoixant. Opció A: Mil cretins del Monzó, concretament el relat Trenta línies. Opció B: un text de Palau i Fabre que parla de Picasso. Tocava, per defunció, com tocava la Rodoreda, per aniversari. Molt bona la proposta 2b de l'opció B: "Desenvolupeu, en unes 200 paraules, aquest tema: Les meves preferències en matèria d'arts plàstiques". Com hi hagi algun grafitero...

He vist que alguns alumnes porten mitjanes altíssimes: 9,9 és la màxima, però hi ha 9,8 i 9,7 i 9,6... Collons, aquests de la privada inflen més que el Michelin. Descarat.

Joves ben alimentats, saludables, ferms, ben pentinats, ben perfumats, amb roba cara... Privada en estat pur. Opus Dei. Segur que no tenen famílies desestructurades ni històries xungues a casa. Segur que no tenen el pare missing o la mare canviant de manso cada setmana. Segur que no tenen cap germà a la garjola o al reformatori. Golf, esquí, equitació, vela... Comme il faut! Només han d'estudiar, no tenen altra feina. No han estat mai barrejats amb persones de l'altre sexe: elles al seu col·legi amb el seu uniforme i ells al seu, també uniformats. Avui és el primer cop que s'asseuen plegats en una mateixa aula, coincidint sospitosament en el mateix tribunal. ¿Qui no et diu que d'aquí en pugui sortir alguna parelleta? Potser les famílies ja es coneixen i, d'acord amb el costum ancestral, es casaran entre ells. El cercle es tancarà, doncs. Les PAU són el primer contacte que tenen amb la realitat real. Han viscut tots aquests anys dins la bombolla familiar-escolar opusiana, envoltats de cotó fluixos. Avui han sortit, han trepitjat l'Autònoma (on segurament no estudiaran ni tornaran mai). Després d'aquests tres dies retornaran a l'úter impol·lut de l'Obra Divina, al seu món confortable, a la seva vida interior... Aprovaran sense problema. Tenen una bona dotació genètica, cognoms compostos amb una "de" al mig, potencial neuronal (una bona alimentació a la infantesa fa molt), la sort de cara, perquè van néixer amb l'estrella al cul. Estudiaran la carrera a la privada i es col·locaran a l'empresa del papà. Es casaran amb una com ells, es faran supernumeraris i tindran família nombrosa, amb fills que repetiran el cicle. Tot lligat i ben lligat.

Jo, que vaig néixer fora d'aquest cercle, hi vaig entrar de casualitat (1981), vaig viure un temps en el nucli (1982-1984) i vaig sortit disparat per la tangent més centrifugadora... Des de l'any 1985 sóc un ex-cèntric ex-opusià. Ells encara em vigilen, em llegeixen...

No és el primer any que em toca corregir el Viaró de Sant Cugat, però enguany la cosa és encara més bèstia. M'agradaria saber quantes estampetes de San Josemaría hi ha amagades ara mateix dins l'aula. Tufeja a encens.

12:02 He anat un moment a la facultat de Dret per a saludar els del meu institut. Són al tribunal 307. Les professores acompanyants s'estaven al bar. Enguany només presentem 19 alumnes. No tenen res a veure amb aquests, però res. Ni estèticament ni èticament. Hi ha un abisme immens, insalvable.

13:30 Segueix plovent. Ja han fet la prova auditiva d'anglès. El text (reading comprehension) parla dels "toxic friends". Interessant. Al writing han d'escollir entre la influència dels psicòlegs a la nostra societat o bé escriure una carta a un suposat "amic tòxic" que t'està arruïnant la vida... Posats, també podrien parlar dels "toxic lovers", atès que no hi ha res més tòxic que l'amor, pura intoxicació sentimental...

Comencen a aixecar-se els alumnes que lliuren l'últim exercici d'avui. Demà més. A les nou en punt ens retrobarem. No se m'ha fet llarg. Potser és perquè no fa la calor d'altres anys. Recordo algunes selectivitats anteriors suant i a punt de deshidratar-me. El primer examen de demà és el de filosofia (o història, depèn del que hagin escollit). A veure què cau. Segur que si surt Nietzsche, d'aquest tribunal no l'agafarà ni déu, mai millor dit. M'agradaria saber com els han explicat Nietzsche els seus profes de filo... M'ho puc imaginar perfectament.

Un mosquit volia picar-me i l'he esclafat. És el que s'ha de fer amb els mosquits i altres éssers indesitjables.

He fet bé de no agafar la moto. Ja em vaig xopar l'altre dia fins als calçotets. Suposo que demà també plourà. Aquest país ja sembla més Irlanda o Astúries que Cal Tripartit. La magnòlia del jardí està encantada. Mai no l'havia vist tan ufanosa.

PAU_07
PAU_06

Quan la lluna surti

No se’n va la pluja ni la memòria de les hores que, lentament, esculpeixen totes les formes possibles de la tristesa.

No se’n va el perfum ni la llum matisada de la tarda vora les roselles.

S’escolen paraules-llàgrimes que ombregen el futur.

No serem besllum de glòria ni bestreta d’enyors.

Mira’m als ulls i mossega’t el llavi. ¿No volies aprendre a ser princesa¿ ¿No volies tastar el parany del goig?

No se’n va la pluja ni tampoc aquestes passes ens allunyen d’enlloc.

Romandre sempre així, amb la melodia ininterrompuda dels records, so sweet, so sweet you are, I could be so good to you

He deixat de cercar la sortida del laberint que sóc.

Tornarem a creuar el pont de fusta i ens perdrem dins la cançó que canten els ocells a les branques dels pins.

Music drips from your lips like sweet sips of a summer's kiss

Quan la lluna surti ens beurem tot l’horitzó.

No us diré com

Massa cops he rumiat que era el moment de prendre una decisió transcendental que capgiraria el curs de la meva existència. Massa cops m’he fet enrere.

Totes les "grans decisions" són ridícules. Ara només rumio la manera de trobar una estona per escapar-me de tot i de tothom. Sovint ho aconsegueixo. No us diré com.

--&--

Avui em tocarà circular així:

Tallen l'AP-7

De la dubtosa importància d'un mateix

Comences a ser important quan surts a la tele, t'entrevisten arreu, sovinteges la premsa, et fan caricatures, acudits, paròdies, guanyes premis, publiques llibres, et conviden a taules rodones i a formar part de jurats, no pares de presentar coses (llibres, exposicions i els saraus que faci falta)...

Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings, amb un número d'enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar)

Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa...

PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes...

LCL a El Punt