13.9.07

Ràtios

M'ha tocat ser tutor d'un 1r. de BTX amb 36 alumnes (sic). No sé com estarà la privada i la concertada, però la pública, a més de gaudir de flamants barracons, pateix massificació. Recordo que fa dos cursos vam tenir un 1r. de BTX amb 41 alumnes! El Departament no ens concedeix un altre grup perquè, segons la normativa, la suma de tots els alumnes de 1r. hauria de ser 71 o superior a 71. Com que al curs científic-tecnològic només se n'han matriculat 26 i a l'humanístic 36, la suma dóna 62, és a dir, no arribem a 71. Ja m'explicareu com collons podem treballar amb 36 alumnes a l'aula. Per començar, no hi caben. No caben en una aula normal, vull dir. Els posaran en una aula de tecnologia, que és més gran...

No m'entusiasma fer de tutor, i menys en aquestes condicions. Avui ha estat l'acollida. Un quart d'hora passant llista. Dilluns començarem les classes...

[Per les tardes segueixo entrenant-me per a la Pica]

12.9.07

El Gran Problema

És un company de feina que sempre parla en castellà. El veig de bon matí i li pregunto si ahir va cantar Els Segadors. Em respon que no. Li dic: Et saps la lletra? I em diu que no, però que la podria taral·lejar. Segueix el meu interrogatori: ¿Quant de temps fa que ets a Catalunya? Va venir l'any 1971 provinent de Ciudad Real. O sigui, fa 36 anys que viu i treballa aquí. ¿I no et fa vergonya no saber-te l'himne de Catalunya? ¿I no et fa vergonya parlar sempre en castellà? Com a professor de primer cicle de secundària que ets, hauries de donar exemple, no? Fa cara de besugo i se'n va. Aquest és El Gran Problema.

Sisplau, Ignasi, no fugis d'estudi. Aquest menyspreu mandrós de les "essències" em sona al discurs montillista segons el qual hem d'oblidar el debat per la identitat. Pots ser tot el pragmàtic que vulguis, pots defensar la Real Politik, però no pots obviar que en aquests moments Catalunya necessita un salt endavant després de 30 anys d'autonomisme estèril, després de governs peperos o zapateros idèntics de facto respecte als nostres interessos. Amb qui estàs, Ignasi? Per què no planteges SERIOSAMENT la possibilitat de la independència de Catalunya dins la UE? No hi tens res a dir, o la qüestió solament et produeix "mandra"...???

9.9.07

Casar-se

Avui fa divuit anys que ens vam casar. Probablement és la cosa més transcendental que he fet a la meva vida. Casar-se és molt més que estimar-se i viure plegats. Casar-se és compartir un projecte comú, con-viure amb l'altra persona fins al punt d'esdevenir una sola caro i estar indestriablement lligats. Si, com en el meu cas, tens la sort de trobar una persona excel·lent, molt millor que tu, aleshores la vida marital et permet créixer com a persona. El que sóc ho dec en gran part a Ella. Ella ha estat i segueix sent la meva millor influència. Divuit anys. Maldestre com el primer dia, encara estic aprenent a estimar-la...

Foto: Corfú 4.8.07

8.9.07

La política dels altres

Aparquem la política! No, la política no és aparcable. Per què no ho és? Perquè si nosaltres ens en desentenem, aleshores vindran els altres i faran la seva política. I què passaria? Desastres. Desastres? Sí, perquè els altres són una colla d'ineptes i indocumentats. Ja ho va dir Plató: la polis ha d'estar en mans dels millors perquè la República prosperi. I qui són els millors? Segons Plató, els millors són els filòsofs. Els filòsofs? Efectivament. Per què? Perquè són els únics capaços de contemplar les idees amb nitidesa. Quines idees? Les idees justes que cal materializar en cada moment. El filòsof té les idees clares mentre els altres viuen en perpètua confusió, víctimes del seu desori mental, esclaus de les ombres ofuscadores. Els altres són com nens que es barallen sense entendre res de res. I tu ets filòsof? No, jo només ho faig veure.

7.9.07

Zeitgeist

Costa entendre l'esperit del temps. Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert:
Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira,
sent estremir lo cor com una lira:
veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell,
que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada,
eixamplar-les avui com l’estelada
i fer-ne l’ampla terra son mantell.
L'esperit del temps, confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems?

L'esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo.

Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'Explorer que el Firefox. Increïble. He reiniciat dos cops i passo de reiniciar més. Estic inspirat i vull escriure la puta veritat d'una puta vegada perquè tothom s'aclareixi. Posa-me'n un altre, sense llimona eh!

L'esperit del temps? Si punxeu els enllaços potser aprendreu alguna cosa. Em temo que aquest curs em tocarà ser tutor d'un cinquè d'ESO. He dit tres glaçons, no deu! Gràcies.

Esperit? Cossos posats a dieta, cossos que carden, que suen, que s'acomiaden, que s'apropen i s'allunyen amb una naturalitat esborronadora, cossos, res més. Vestits de marca. Maquillats. Operats. Cossos postmoderns. ¿Per què volem idees si tenim uns magnífics cossos saludables, pletòrics d'allò més? Una idea és una supuració del cervell. L'esperit és un ròssec medieval. Mate'm l'esperit! Elevem el cos a categoria divina! La idea: maleït invent platònic. Cossos en efectiu: cash bodies.

La política com l'art de la mentida, si més no l'art de traficar amb ficcions. Retòriques de campanya.

Haga clic aquí para ejecutar un control Activex en esta página web
Merda d'Explorer. El veí s'ha deixat la barba. El cap de l'oposició local se l'ha afaitada. Felip Puig depèn del dia. El meu director ahir la portava i avui ja no la porta. No te'n pots refiar. Les barbes són com les promeses electorals.

Voldria entendre alguna cosa. Veig una barba i penso: talibà. Catalunya no tornarà a ser rica i plena. Amb prou feines tindrem l'AVE l'any vinent. Fa 15 anys que van inaugurar l'AVE Madrid-Sevilla i, per contra, van trigar 17 anys a fer l'autovia de La Panadella. Amb això està TOT dit, si és que TOT pot ser dit.

L'esperit del temps? Temps de misèria. Qualsevol periodista passa per intel·lectual. Qualsevol illetrat pot ser President de la Generalitat. No et facis mala sang, Toni. Beu-te'n un altre, que aquest el pago jo. No vull beure més. No vull veure més.

Tenim el que ens mereixem. Calla, filldeputa!

6.9.07

Cosas veredes...

Como me echaste el capote en forma de cita-enlace, lo cojo, aunque la tauromaquia nos sea mi fuerte y abomine de carnicerías atávicas disfrazadas de "fiesta nacional".

Tú sabes mejor que nadie que eso que se denomina "España" es una entelequia poco sostenible, por no decir inviable. Se gestó a fuer de violencias extremas y se mantiene por la fuerza cerril del dogmatismo constitucionalista, absurdo de todas todas en un siglo XXI que alardea de democracia.

Yo hablaré (en mi defectuoso castellano) por lo que me toca más de cerca; y te digo que no habrá que esperar al lejano 2014 para ver cosas que ahora algunos suponen inconcebibles. Catalunya camina firme hacia su libertad definitiva. España se lo ha ganado a pulso en las últimas décadas. No se puede ordeñar la vaca día y noche sin darle de comer de tanto en tanto. La vaca, al final, anoréxica perdida, se rebela. Hay que ser cazurro para llevar las cosas hasta ese extremo. En Catalunya ya hace tiempo que sabemos que PP y PSOE son lo mismo, que da lo mismo quien gobierne en Madrid porque lo más parecido a un español(ista) de derechas es un español(ista) de izquierdas. Se nos acabó la paciencia. Para más INRI tenemos que aguantar el iletrado de Montilla, alabardero zapateril, que da vergüenza ajena como President. Eso colma el vaso.

Cosas veredes, Quinyo... Estáte alerta. La marejada catalana hace días que se mueve en la red...

Cfr. JPQ

Contra el cosmopolitisme

Es declara cosmopolita -o ciutadà del món-, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: "Ets un nazionalista excloent i fastigós". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites...

La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà (polités) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat (polis). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar...

El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis.

Existeix el meu poble, la terra que m'acull, aquest racó de món on habito, visc i convisc.

Cada cop sóc més localista, cada cop vull conèixer millor i estimar millor l'entorn que m'envolta. Això no treu que m'agradi viatjar. M'encanta viatjar, però sóc d'aquí on estic, i aquest estar em fa ser el que sóc.

El cosmopolita (diu que) és d'arreu, i no és d'enlloc; ho vol ser tot, i no és res; o sí: és un esnob, un ridícul esnob, un esnob cínic, forumesc i vomitiu.

5.9.07

Ibanyes (7)

Placa d'una plaça de la ciutat de València

Vamos a ver, Ibáñez-Ibàñez-Ibanyes, ¿por qué no te dejas de mariconadas y te cambias el apellido directamente por "Puigdellívol", por ejemplo?. Para quién no conozca a este pollastre, decir que es conocido en internet por ser un provocador barato, tener un ego enoooorrrmeeee y ningún talento. Deja de dar la matraca y asume la murcianidad de tu padre.
Aquesta perla està signada per un tal Avel·lí i és el comentari número 98 del post de Criterio en el qual s'esmentava la meva recerca onomàstica. Si teniu temps i sentit de l'humor, podeu llegir la resta comentaris.

Amb aquest post (i mentre no aparegui cap novetat important) dono per enllestida la meva investigació sobre les arrels del cognom Ibañez.

M'ho he passat molt bé. He trobat un Ivanyes català al segle XIII (Maldà, 1274) i un de lleidatà al segle XV (1404).

Després de rumiar-m'ho amb calma i coneixement de causa, he decidit deixar-ho tot com està. NO EM CANVIARÉ LA GRAFIA DEL COGNOM. Al meu DNI continuarà posant ANTONI IBAÑEZ ROS. De nom de ploma seguiré emprant Toni Ibàñez, amb l'accent obert.



4.9.07

Ficcions


La independència de Catalunya és una ficció, és a dir, una cosa mental que encara no és real, quelcom que existeix solament com a quimera. El seu caràcter netament entelequial converteix l'independentisme és un projecte sospitós i perillós per a tots aquells que defensen la realitat i volen conservar l'statu quo. Els assenyats desqualifiquen l'independentisme com una bogeria pròpia d'adolescents arrauxats. Els conservadors tenen por de què les coses canviïn. Diuen: "Ja ens està bé continuar com estem, qualsevol aventura pot ser contraproduent." Així, la por i el conservadorisme s'agermanen contra el canvi social i polític, perquè suposen que el futur serà pitjor que el present. Es tracta d'un tic burgès.

Espanya s'ha equivocat greument respecte a Catalunya aquests darrers anys. Ha xuclat massa la mamella sense tenir cura de nodrir prou la vaca fins que la vaca, anorèctica, ha començat a bramular. La bèstia s'ha avalotat i, emprenyada, ara amenaça amb la independència... Braols ficticis, diuen alguns, brindis al sol, foc d'encenalls... Però vet aquí que la bèstia ha despertat talment Fènix de la seva letargia. La bèstia, abans adormida i anestesiada, ara reclama el seu dret a ser ella mateixa amb plena justícia i llibertat. Espanya se'n fot: Ya están estos catalanes con su monserga de siempre...

O ara o mai. Catalans: ha arribat l'hora de perpetrar la ficció.

El 2014 ja serà massa tard.

INDEPENDÈNCIA

3.9.07

Instituts

Matí a l'institut. Retrobament amb els companys. El director s'ha deixat la barba. Moltes cares noves, fastigosament joves. Han posat més reixes al pati. Han pintat totes les aules. Han instal·lat més ordinadors (ja en tenim més de 200!). Diuen que faran una zona wifi al bar i a la sala de profes. Primer claustre. Començarem les classes el dia 17...

Visito el nou institut de Vilanova del Vallès. Enguany comencen 1r. i 2n. d'ESO. Com a l'IES Marta Mata de Montornès, tot són barracons (l'eufemisme obliga a dir mòduls prefabricats). Allí em trobo l'Oriol Safont, alcalde de Vilanova, i xerrem una estona. Li dic que hauríem de connectar Vallromanes i Vilanova amb el carril bici. Nosaltres ja n'hem fet un tram, però ells han potenciat més les zones peatonals. Mentre parlem, arriben dues mares preocupades, una de Vilanova i una altra de Vallromanes, perquè volen saber si tot estarà a punt, si hi haurà transport i menjador per als seus fills... Les deixo amb l'alcalde, engego la moto i me'n vaig.

No patiu, mares, que l'educació catalana és capdavantera. Això diu molt d'un país. M'agradaria saber quan mòduls prefabricats hi ha als instituts de la resta de la península ibèrica. Alguns encara pensen que la qualitat de l'ensenyament s'implementarà (verb que ara usa molt l'equip directiu) incrementant el número d'ordinadors al centre. ¿Sabeu què fan els alumnes quan tenen un ordinador davant? Van al You Tube, al votamicuerpo.com o al messenger directament.

Benvinguts al curs 2007-2008!

2.9.07

Referents

Quins són els meus referents literaris? Bloguejant amb addicció grafomaníaca, penso en Josep Pla i en el Baró de Maldà. Pla amb els seus 46 volums d'Obra Completa i el Baró amb el seu Calaix de sastre escrit ininterrompudament durant 50 anys...

El blog com a dietari digital o ciberdietari. Aviat farà 4 anys que bloguejo. Aviat sortirà publicat el meu primer volum de textos blogografiats: Catosfera 04_06. ¿Seguiré bloguejant dintre de 40 anys?


1.9.07

Struggle for life

Un video impressionant que de ben segur entusiasmaria Darwin:

L'he trobat en un enllaç de Can Rafael.

Com que els de Lleida som uns menjacaragols, sovint tenim la necessitat d'endrapar-ne. Avui he preparat una bona caragolada per als amics de Vallromanes. Els he fet de dues maneres: a la llauna i a la catxipanda. Per a llepar-se els dits.


31.8.07

50 anys de diferència

1955

2005

(EG10) Sospirs venecians

La primera vegada que vaig visitar Venècia fou l'any 1986, tenia 22 anys i estava fent quart de carrera. Recordo que vam anar un grup d'alumnes de filosofia de la UB entre els quals estava Josep Maria Esquirol. El professor que ens acompanyava era Francisco López Frías, catedràtic de filosofia moral i política. L'excusa va ser un congrés organitzat per la Democràcia Cristiana a Padova. Jo conduïa el cotxe de mon pare (un Ford Escort XR3). Un dels dies ens vam escapar a Venècia.

Aquí em teniu davant el famós Ponte dei Sospiri amb l'Antonio i el Marco (el de rínxols, fill de Marco Vinicio Cerezo, aleshores president de Guatemala).

31.10.86

Vaig tornar a Venècia cinc anys després (1991) com a professor acompanyant en el viatge de fi de curs d'un segon d'FP del qual era tutor a l'IES Marina de La Llagosta. Segona foto davant el coi de pont (fixeu-vos tinc menys cabell, però encara porto la mateixa caçadora ronyosa que a la foto anterior)...

17.3.91

La Setmana Santa de l'any següent, any olímpic, vaig visitar Venècia amb la meva dona. Ens vam allotjar a l'Hotel Antony de Campalto, molt a prop de l'aeroport Marco Polo. En una cambra d'aquest hotel vam concebre la nostra filla la qual va néixer el gener de 1993. No tinc fotos ni del moment de la concepció ni davant del pontet dels nassos perquè aquesta vegada ho gravava tot amb una càmera de vídeo...

Han hagut de passar quinze anys perquè retornéssim a la ciutat dels canals. Ens feia molta il·lusió que la nostra filla la conegués. Val a dir que cap de les vegades anteriors havia pujat en góndola. Tenia l'esperança de fer-ho aquest cop... Hi havia tanta gent que no es podia ni caminar. Ara entenc que Venècia s'enfonsi una mica més cada any; amb el fotimer de turistes que l'envaeixen el que m'estranya és que ja no estigui enfonsada del tot. Ens demanaven 80 € per fer una volta amb la góndola i, a sobre, calia fer cua perquè hi havia tres-cents mil japonesos esperant! Fora via. En comptes de pujar a la góndola em vaig comprar uns mocassins preciosos que estaven de rebaixes en una sabateria molt fashion prop de Rialto.

Ah, que se m'oblidava! Aquí teniu la darrera foto davant el ditxós pont...

6.8.07

NB: La woman in red que apareix al meu costat és una gondoliera que vaig conèixer l'any 1985 quan ella, aprenent de filòloga, estudiava italià i jo, aprenent de filòsof, alemany. Des d'aleshores anem en la mateixa góndola... Què faria jo sense la llum del seu somriure?

30.8.07

L'Umbral català premiat per L2P


Ibanyes (6)

Un amable lector em recomana el cercador de Google Book per a seguir indagant els antecedents del meu cognom. Hi poso Ivanyes i apareixen 62 referències! Amb Ibanyes només en surten 16. Atenció al següent document:
1274. Últims anys de Jaume I. Un tal Gonçal Ivanyes, marit de Berenguera de Cardona (filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona) recupera la vila de Maldà (Urgell, molt a prop de Garrigues).

Font: Jaime I y Su Época: X congreso de historia de la corona de Aragón (1982)

Fins ara, l'Ivanyes més antic que havia localitzat per la zona de Lleida era Martí Ivanyes, ferrer de la Seu (1404). Ara en tenim un 130 anys abans, o sigui, fa 733 anys. La recerca continua...

29.8.07

Arriben bones notícies del nord

Pour les partisans d’une Belgique unitaire, la situation est inquiétante. Du côté des séparatistes flamands, ultranationalistes d’extrême droite ou membres de Nouvelle alliance flamande, alliés aux chrétiens démocrates d’Yves Leterme, on se réjouit : de plus en plus de Flamands évoquent la nécessité d’une plus grande autonomie, voire d’une indépendance pour leur région.

Au bout de quarante années de compromis, faute de cohésion et de confiance, c’est tout l’édifice belge qui va s’effondrer. Il n’est pas sain qu’une région bénéficie de transferts financiers et n’assume pas ses responsabilités, mais je serais partisan d’un maintien d’une solidarité temporaire avec la Wallonie après la scission “, affirme M. Vermeiren.

Si les partis flamands jugent que la décision est démocratiquement légitime, ils peuvent, à la Chambre - des députés - , ou au sein des groupes linguistiques de la Chambre et du Sénat, voter, à la majorité simple, la séparation “

Via JPQ: La UE no garantiza la integridad del Estado

JA ERA HORA!!!