Tot va començar el
22 de febrer quan, després de llegir el meu
Manifest, em vas enviar un mail titulat "per fi":
L'
endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta":
La foto en qüestió era aquesta:
Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre...
Entre el
24 de febrer i el
4 de març Vogelfrei i
mouchette van
intercanviar 100 mails i
800 pàgines en word de messenger...
L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració (
musa /
mus) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de
L'Oracle, en concret
Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó
Illegal)
El títol va sorgir d'uns comentaris a
Plagueta de Bord, el blog del nostre idolatrat BM
Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decidir que podíem presentar l'obra al
Premi de Literatura Eròtica de La Vall d'Albaida perquè s'avenia molt bé a la mena de "cosa" que estàvem escrivint. El termini de presentació era el 19 de maig. Vam estar tot el març i tot l'abril retallant, repassant, espigolant, polint
L'Oracle... En vam fer un fotimer de versions. Al final, vam donar per bons una seixantena de mails i uns quants fragments del messenger. Ens ho vam passar molt bé cuinant l'obra. Era un experiment molt agosarat, molt nou per a nosaltres:
dos ciberescriptors del segle XXI (escriptors de la mà oberta) escrivint a quatre mans frenèticament, apassionadament... El
modus operandi suposava un gran risc en la mesura que no sabíem fins a on podríem arribar. Sovint vam sentir vertigen, però
vam poder travessar el riu i
reeixir... El jurat ens ha escollit entre 26 obres presentades
Quan aquest divendres van llegir el veredicte en aquell marc incomparable de la finca La Clariana d'Ontinyent, sota palmeres i pins centenaris, amb totes les estrelles fent-nos l'ullet, mentre pujàvem les escales de l'escenari, tu davant i jo al darrere, et vaig dir a cau d'orella:
Emma, això és veritat, això es veritat...
Efímera glòria de les paraules. Noli me tangere. No busco res perdurable. Aspiro a la immortalitat. L’amor podria ser real si no fos una entelèquia. Estimem la idea que ens fem de l’altre: la seva irrealitat. No podem anar més enllà de les paraules. Suposem que més enllà hi podria haver la veritat. ¿Quina veritat? ¿Hi ha res més veritable que el que penso, el que sento, el que dic, el que escric? La veritat no ens fa més lliures, sinó més esclaus. La veritable llibertat rau en els somnis. Bauçà dixit.
Noli me tangere. Si encara et puc somiar, encara puc estimar-te. Les paraules són muralles. Necessitaria tocar-te de veritat, però sé que si ho faig, l’encís del somni s’esvanirà.
Noli me tangere. No em toquis més. No em toquis mai. Tocar és un acte groller. Escriu-me més mails: mil, dos mil… Mouchette, explica’m els teus somnis, confessa’t sense embuts, sense escarafalls, però no em tornis a demanar que vingui a penetrar-te. Això ho pot fer qualsevol tros de quòniam. Vogelfrei fa poemes. ¿Ho has oblidat?
¿Quan torna ton pare de la Xina?
La tarda ja no és tarda. El cel s’ha enfosquit de sobte. Jo també tinc una “sorpresa” per a tu: aquesta nit no puc venir a casa teva. Tinc un altre compromís.
Noli me tangere.
Al faristol de l'escenari, davant del micròfon, em va tocar fer el discurset i el vaig cloure dient:
Eros inspira els somnis. Ningú no perpetra els somnis impúnement. L'Oracle és un somni perpetrat que ha deixat de ser somni (per això som aquí) i, en deixar de ser somni i fer-se realitat, ja no em pertany, sinó que és de tothom: completament vostre.
Com
Vogelfrei i
mouchette, que no moriran mai.
NB: Això és un resum molt resumit de tot el que es pot explicar. La història real (realment increïble) donaria per a fer una novel·la de les gruixudes en la qual L'Oracle Imminent només seria el primer capítol... Paciència. Tot arribarà.
Afegit de l'Emma (11.7.06):
Vaig ensopegar amb el Toni a través d'un manifest blogpoètic que tenia penjat a la xarxa, i em vaig posar en contacte amb ell perquè estic escrivint un assaig sobre la literatura per Internet. Em va passar uns quants links amb documents seus, i en una entrevista vaig llegir que tenia pendent tractar la literatura eròtica perquè era un tema que no havia tocat gaire.
És conegut el paper que té el sexe per internet: anonimat, llibertat de la fantasia sexual, absència de compromís, etc. Així que vaig pensar que seria interessant crear dos personatges que tinguessin relacions sexuals. La proposta li va interessar i vam convenir que creessim l'obra mitjançant mails. Aleshores tenim una noia joveneta i un home madur que quan no es troben a l'Oracle (bar d'encontre) o a casa d'ella, s'escriuen mails per mantenir encesa la brasa eròtica que és el que conforma el llibre.
La novel.la, a més d'eròtica té un fons de filosofia de l'amor i de tradició literària. Els dos personatges es descobreixen la necessitat, no tan sols física sinó de complementació existencial, així com Dant necessita Beatriu, Vogelfrei i mouchette es necessiten l'un a l'altre per a existir. La clau de l'Oracle Imminent és, entre altres coses, que la veu de la dona, de la musa, apareix en el mateix nivell que la veu de l'home, el poeta, i així es converteix també en creadora.
La misèria humana és incommensurable. Puces pseudohumanes pul·lulen sota la sola de les nostres Sebago i sovint ens obliguen a gratar-nos. Puces i nans insignificants que es nodreixen del ressentiment i de l'enveja mentre gargallegen les seves innòcues invectives escrites amb faltes d'ortografia i sense cap mena de respecte per la sintaxi més elemental. Puces i polls revinguts que voldrien arribar a fer-se veure ni que fos com una ombra remota de la nostra ENTRELLUM. Podria dir els seus noms i posar alguns enllaços, però us ho estalvio. La inanitat no mereix cap consideració. Puces i microbis minúsculs, barrufets amb cara de santificètur, escarabats merdissers, fills del sereno, nyèbits de catracòlics del mal rellamp, pals d'escombra, pixareixes, podats-a-ras-de-soca, purrialla refastinyosa, sòmines i esguerros avortats de la catosfera més abjecta... Puces misèrrimes que mai no faran res de profit ni arribaran enlloc. Sé qui sou. Us esclafaré sense moure un sol dit. Ja podeu córrer i rebotre. Esteu perduts. Tant se val que us amagueu. No quedarà de vosaltres ni el rastre de la mala baba que us emmetzina. I després, ai las, estan els pitjors: tots els que callen, els que han emmudit de sobte, els que no saben què dir perquè LA REALITAT, tossuda, ha gosat d'ultrapassar amb escreix les seves miserables expectatives... Sí, efectivament, la misèria humana és incommensurable. Nihil sub sole novum. 
Un altre premi, ara de literatura eròtica
Como hipérbole te la tolero, pero nada más. És mentida que aquí el castellà estigui perseguit o proscrit o ni tan sols mal vist… Para l’orella pel carrer i escolta, escolta… Hi ha un fotimer de col·legis on només fan classes en castellà. Vols que et copiï la llista? Si exagerem així, com fa la COPE, el PP i la mare que els va matricular, potser sí, que tindrem problemes de veritat. No esperava que tu caiguessis en la trampa.
— TI, 25/06/06
Le ruego a TI que me adjunte la lista de colegios, a ver si puedo apuntar a mi hija allí. Yo pensaba en emigrar a Oviedo…
— Christian, 26/06/06Mis hijos, cuando empezaron el colegio, hacían la mitad de las asignaturas en catalán y la otra mitad en castellano. Pero poco a poco, la proporción fue cambiando (sin consultar a los padres en un tema tan importante) y ahora la única asignatura en castellano es la de lengua castellana. Consultando con otros amigos, a todos les ha pasado lo mismo. Yo, que tengo 4o años, no tuve la oportunidad de estudiar catalán. Mis hijos ahora, no pueden estudiar castellano. ¿Es esto lo que queremos los catalanes? ¿Ser igual a aquello que tanto daño nos hizo?
— T, 26/06/06
Muchas gracias
— T, 26/06/06La lista es sencilla: todos los centros de Fomento (Opus) y hasta el último y más miserable instituto público del área metropolitana (eufemismo de “charnega”) de BNA. Allí no se habla otra cosa que castellano. Los profes guardan las apariencias cara a la galería, pero hacen sus clases en castellano porque los alumnos no les entienden. Y se lo digo porque lo veo cada día pues me dedico a ESO. Déjense de marear la perdiz con estas hiperbólicas hecatombes lingüísticas que sólo puede tragarse un indocumentado de Valladolid que, a lo sumo, ha viajado a Burgos a por morcillas. Catalunya és cada cop menys catalana MALGRAT ELS POLÍTICS. La “normalització” HA FRACASSAT AL CARRER, que és on les coses han de triomfar si volen tenir futur. Es lo que hay, y a mi me da por llorar. Y ahora van Vds. y se hacen las víctimas. Au vinga!
— TI, 26/06/06