El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia, Vallromanes i Fnac Triangle. Comptarem amb la presència de Biel Mesquida, autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre (Llorenç Carreres, Caterina Cortès, Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada)
Platges de Comte, Eivissa (9.8.08)"El poeta entra al otoño con la máscara marchita
cubierta por la hojas que adoró."
Posta a Eivissa (4.8.08)
«Si je suis descendu, je ne regretterai absolument rien. La termitière future m’épouvante. Et je hais leur vertu de robots. Moi, j’étais fait pour être jardinier.»
Versos d'amor i de mort davant la teva sepultura, testimoni d'una lluita que encara resta intacta. ¿Què saben de tu els turistes que es passegen amb banyador i xancletes? ¿Què se n'ha fet d'aquella llibertat que et va costar la vida? Versos d'amor i de mort, llibres a la mar com missatges entaforats dins una ampolla...
Aquest diumenge tornarem a Cotlliure...
Festival "Un livre à la mer"Morir
He vist el mar furient a través dels teus ulls.
La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives.
¿Què vols que fem si governen els mots?
¿Per què fugim dels espadats bellíssims?
L'amor és tremolor, neguit, insomni...
La nit curulla d'ombres amara el meu cor.
No és sang ni rou ni mel ni vi...
No és cap concepte que puguem concebre.
Incomprensiblement, m'adormo en la platja
que fenyo als teus pits...
L'amor és una tendra manera de morir.
¿On vols que anem a morir junts?
Mourir
J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux.
La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives.
Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent?
Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux?
L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie...
La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur.
Ce n'est ni sang, ni rosée, ni miel, ni vin...
Ce n'est pas non plus un concept que nous puissions concevoir.
Incompréhensiblement, je m'endors sur la plage
que je pétris sur tes seins...
L'amour est une tendre manière de mourir.
Où veux-tu que nous allions mourir ensemble?
[Versió de Joan-Pere Sunyer]
Morire
Ho visto il mare impetuoso attaverso i tuoi occhi.
La notte mi ha portato un sapore di lacrime furtive.
Cosa vuoi farci se governano le parole?
L'amore è brivido, ansia, insonnia...
la notte strapiena di ombre immerge il mio cuore.
Non è né sangue, né rugiada, né miele, né vino...
Non è alcun concetto che possiamo concepire.
Incomprensibilmente, mi addormento sulla spiaggia
che plasmo sui tuoi seni ...
L'amore è una maniera tenera di morire.
Dove vuoi che andiamo a morire insieme?
[Versió de Anna Cinzia Paolucci]
Morir
Vi el mar impetuoso a través de tus ojos.
La noche me trajo regusto de lágrimas furtivas.
¿Qué quieres que haga si gobiernan las palabras?
¿Por qué huímos por los precipicios bellísimos?
El amor es temblor, insomnio, desasosiego...
La noche henchida de sombras empapa mi pecho.
No es sangre ni rocío miel ni vino...
No es ningún concepto que podamos concebir.
Incomprensiblemente, me duermo en la playa
que amaso en tu seno...
El amor es una tierna manera de morir.
¿Dónde quieres que muramos juntos?
Sterben
Durch Deine Augen habe ich das wütende Meer gesehen.
Die Nacht hat mir den Geschmack von geheimen Tränen gebracht.
Was willst Du dass wir tun, wenn die Worte walten?
Warum entfliehen wir die wundervollen Abgründe?
Die Liebe ist Zittern, Unruhe, Schlaflosigkeit…
Die Nacht, voller Schatten, überschwemmt mein Herz.
Es ist weder Blut, noch Tau, noch Honig, noch Wein…
Kein Begriff ist’s, den wir verstehen können.
Unverständlicherweise schlafe ich auf den Strand ein,
den ich an Deinen Brüsten knete…
Die Liebe ist eine zarte Form des Sterbens.
Wo möchtest Du hin, dass wir zusammen sterben?
[Versió d'Elies Valverde]
Dissabte passat em vaig enamorar d'una melodia que Maite Aguirre va interpretar al piano en el concert de cloenda de les XXIV Nits Musicals de Vallromanes. Es tracta d'El Pont, una obra que Frederic Mompou va compondre l'any 1946. La Carme Miró m'ha ajudat a buscar-la. Es troba en un CD enregistrat pel pianista granollerí Jordi Masó [web]. Us la deixo aquí mentre estic de vacances...
"L'amor és molt difícil d'entendre. I saps per què? Doncs perquè l'amor és la cosa més idiota de l'univers, Tommy, però també la més important. Per això costa d'entendre." (pp. 201-202)
El mal és antimetafòric. No hi ha mal privat. El mal sempre és fruit de l'esbombament públic. És la societat la que criminalitza. Són els altres els que apliquen la llei i dictaminen què és i què no és delicte. El que tu facis -sigui el que sigui- ja t'està bé. El mal habita les ombres i estima el secret. El mal és clandestí. El mal no és mal si no és visible, si resta dins l'àmbit estrictament subjectiu. És quan surt a la llum pública i s'objectivitza que el mal pren cos i ens deixa atònits. Les categories morals -la culpa, l'escàndol, l'escarni, la maledicció-, tot són epifanies de la veritat presumpta que cohesiona la tribu ancestralment tabuada. Sota aquest simulacre d'ordre, sota aquesta artificiosa eticitat, bull la llibertat insubornable, que és la pulsió fonamental que mou el sol i les altres estrelles de la galàxia humana, massa humana. Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça. El mal no té rostre, sinó màscares diverses, polièdriques. Negres són les flors malèfiques. Podem fer poemes sublims, però també ens agrada el forat del cul. Inquietant, sinistre, corrosiu, lacerant, arravatador, intrèpid, demolidor, temptador, salvatge, cínic, esborronador, indeturable, i tots els adjectius que us plaguin... El mal constitueix allò invisible i indicible que ens atreu sense remei perquè és l'única cosa que ens fa sentir completament lliures, és a dir, Vogelfreis, outsiders. And all the rest is hipocrisy...
A Lleida en diuen catxar, a Mallorca boixar, al Pallars tringolar... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...
