26.8.08

Una nova tardor

"El poeta entra al otoño con la máscara marchita
cubierta por la hojas que adoró."


Posta a Eivissa (4.8.08)

Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Mudes les cigales. Els núvols tapen el sol. Es marceixen els colors. Les últimes roses menudes, tímides. Figues i móres madures. Cauen les primeres fulles. La platja solitària un altre cop.

Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Les illes es buiden. La pell s’emblanquina. Ressaca de lleure i de sol. La flor de la magrana. El vent acarona els bambús. S’acceleren les busques del rellotge. Les hores m’apropen a tu...

Un nuovo autunno

"Il poeta entra nell'autunno con la maschera sfiorita
coperta dalle foglie che adorò"

Samuel Feijóo

Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Mute le cicale. Le nuvole oscurano il sole. Affievoliscono i colori. Le ultime rose piccole timide. Fichi e more maturi. Cadono le prime foglie. La spiaggia solitaria un'altra volta.

Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Le isole si svuotano. La pelle sbianca. Risacca di tempo libero e sole. Il fiore del melograno. Il vento accarezza i bambù. Accellerano le lancette dell'orologio. Le ore mi avvicinano a te...

[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]

2 comentaris:

moz ha dit...

Em recorda moltíssim a una entrada meva: Després de l'equinocci.
Ningú ha dit que la tristesa no ens pugui dur millors tresors que l'alegria...

Jesús M. Tibau ha dit...

una estació molt bella, la tardor, com qualsevol altra si et sents ple d'emocions