Al Gore és un vil telepredicador. La posada en escena del seu
documental és la d'un
messies que posseeix la
veritat, una veritat
inconvenient que ell ha vingut a
predicar-nos perquè, un cop ens hàgim
convertit, puguem obtenir la
salvació. L'home vell ha de deixar pas a l'home nou.
L'ecologisme és la nova
religiositat. La Natura és
divina i sagrada (Gaia, Mare Terra), per això cal
respectar-la,
obeir-la i
adorar-la. Els científics no acaben de posar-se d'acord, però tant se val, perquè és una
qüestió de fe, una opció
sentimental. Sempre la
por com a motor, l'horitzó
apocalíptic.
El bon ecologista
combrega amb la
creença algoriana. El bon ecologista compleix els
manaments i practica els
sagraments: estimaràs la Natura sobre totes les coses, no contaminaràs, reciclaràs, etc. El bon ecologista porta una vida
sostenible. El bon ecologista procura no
pecar.
Deliver us from evil.
Si ho negues ets un
heretge. Anatema siguis.
Al Gore és el
pastor que esperava el ramat esgarriat. Després de "perdre" la presidència dels USA, l'home ha trobat el seu
camí, la seva
missió a la terra. Ara fa
proselitisme arreu del món per escampar la
bona nova. A sobre, li concedeixen el premi Nobel.
Que déu et beneeixi, Al Gore. Volem imitar-te, seguir les teves passes, ser dignes de la
terra promesa, del
cel futur, perquè "un altre món és possible". Comprarem un cotxe híbrid, bombetes de baix consum, aliments ecològics, anirem amb bicicleta, etc. mentre tu segueixes desplaçant-te amb un jet privat i cobres 200.000 € per conferència.
Que déu et beneeixi, Al Gore. Tu sí que en saps.
