"La literatura no es un oficio, es una enfermedad; uno no escribe para ganar dinero o caer bien a la gente, sino porque intenta curarse, porque está infectado, porque lo ha ganado la tristeza."Ricardo Menéndez Salmón, citat per Enrique Vila-Matas a la p. 230 de Dietario Voluble
"If I were a Palestinian I would join a terror organisation” (Ehud Barak 10 years ago)
La invasión de Gaza por parte del ejército Israelí ha estallado en internet y en los medios sociales, y el país hebreo está utilizando toda su potencia de fuego también en la red. Los Israelíes son plenamente conscientes de lo perturbadoras y adictivas que resultan los videos y las imágenes de la guerra para cualquiera de nosotros y las utiliza para expandir viralmente sus mensajes, eso si, con los comentarios cerrados. No quieren conversación, solo marketing bélico, solo propaganda.
Mientras impiden la entrada en Gaza de la prensa internacional, están inundando medios sociales como Youtube, Twitter, Facebook y Myspace con imágenes sobrecogedoras que para si hubiera querido George Bush en la primera guerra del golfo y con mensajes al menos tan teledirigidos como misiles.
En un medio joven como la red, la estrategia de comunicación israelí está entrando como un cuchillo caliente en un taco de mantequilla, y que quieren que les diga, a mi no me parece demasiado positivo.
The Internet is for War (César Calderón)
Ein Nichts
waren wir, sind wir, werden
wir bleiben, blühend:
die Nichts-, die
Niemandsrose.
"Los cibernautas no tienen otro punto de apoyo que el esfuerzo de construirse a sí mismos. No sirven a ninguna causa, a ningún valor, a ninguna otra ley que su necesidad y su deseo de resistirse a su propio desmembramiento en medio de una sociedad devastadora. Son una afirmación de libertad contra el poder de los estrategas y sus aparatos, que quieren convertirlos en parte funcional de sus intereses. Llevan adelante una apropiación errante de los residuos culturales, una invisibilidad pública que les da un espacio de impunidad, puesto que son actores no autorizados por academias e instituciones, y se mueven dentro de una exterioridad a la que acceden a partir de las fisuras en la configuración social."P. Espacios sintéticos (inèdit)
Existe un punto a partir del cual ya no es posible regresar, y ése es el punto al hay que llegar
Existe un punto a partir del cual ya no es posible regresar, y ése es el punto al que hay que llegar
Avui s'acaba un any estr-any... (Dic "estrany" perquè ara em fa mandra buscar l'adjectiu exacte que resumeixi aquests 365 dies sobreviscuts, suposant que un sol adjectiu fos capaç de resumir-los). Estrany perquè han passat coses fonamentals a la meva vida que encara no he pogut pair ni relativitzar. Estrany perquè no tinc cap dret a queixar-me però, pessimista com sóc, sempre estic rondinant... no tinc remei.
“Era un poeta de pura raça. Tot el que pensava i feia era poesia. Un personatge multivectorial .Un home molt lúcid, molt honest, molt rigorós amb el treball. Un gran amic. Un gran artista.”
(Josep Maria Mestres Quadreny)
La sang palestina és la meva sang i la teva sang; sempre vermella, sempre calenta, sempre a punt de brollar... Pots tancar els ulls i imaginar la mirada del nen que plora sota les runes. Pots tancar els ulls i somiar que algun dia tot aquest malson passarà. Però no passarà. El déu fet home va néixer a Betlem i l'home fet déu ha mort a Betlem. Betlem és el cel i l'infern alhora. Betlem és el niu de totes les serps. Pau i felicitat per als homes de bona voluntat. Guerra i desgràcia per als assassins de nens. No m'expliquis res més. La sang palestina és la meva sang i la teva teva sang; sempre vermella, sempre calenta, sempre a punt de brollar...
Va ser un encàrrec. Fa 10 mesos em van dir que preparés un capítol per a un llibre... M'ho vaig currar, em vaig documentar a fons, vaig parlar amb molta gent... El resultat va ser un assaig de 16 pàgines amb 69 notes a peu de pàgina on parlo de la nova literatura del segle XXI; de l'escriptor, el lector, l'editor i el llibre 2.0; poso exemples de fora i d'aquí; repasso la Catosfera Literària i aventuro perspectives de futur... Es tracta d'un estudi de rabiosa actualitat que aviat perdrà la seva vigència. Per això he decidit fer-lo públic. Aquí el teniu, és el meu regal de Nadal:
No escolto la veu dels anys encastats en el fons dels meus ossos. M'hi allunyo com qui s'allunya d'un malson que no l'ha deixat dormir. Hi ha una pell que es renova cada matí com la pell de les serps quan han de créixer. Escolto la veu del futur, de la pluja que llisca rere els vidres, dels cims nevats i solitaris, de les pedres lluents que rodolen riu avall... Hi ha una pell que no ens pertany perquè és la pell que tothom acarona. Només el cor és nostre. Només el cor coneix el secret més ben guardat. Que pensin el que vulguin. Només el cor i la sang i aquest silenci inesborrable.
Avui fa 3 anys que vaig escriure el primer post d'ENTRELLUM i avui fa 67 dies que vaig publicar l'últim [Gràcies pels vostres comentaris!]. Per què aquesta aturada? Astènia tardorenca? Letargia prehivernal? Un atac de bartlebysme? Després de cinc anys bloguejant a diari, necessitava frenar, parar-me, desenganxar, descansar una mica, observar les coses des de la distància...There's a bird that nests inside you
Sleeping underneath your skin
When you open up your wings to speak
I wish youd let me in
