3.1.09

Nítida nit

Degoten les hores inútils com un plugim de parsimònies líquides. Viure és fugir, defugir-nos. Arriba la nítida nit de puntetes com una fada sense ales que ha perdut la brúixola dels somnis. Parlo amb enigmes. Tu, només tu, saps desxifrar-los. Tantes paraules. Tantes. Dins teu habito.

NITIDA NOTTE

Sgocciolano le ore inutili come pioggerellina di parsimonie liquide. Vivere è fuggire, sottrarci. Arriva la nitida notte di puntine come una fata senza ali che ha perduto la bussola dei sogni. Parlo con enigmi.Tu, soltanto tu, sai decifrarli. Tante parole. Tante. Dentro te abito


2 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola. Quina poesia més bonica!
És una bona manera d'encetar l'any!

Salutacions cordials.

Príncep de les milotxes ha dit...

La veritat de la bellesa sempre és simple i humana, com aquests versos.
Bon any 2009.